Diumenge, 16 de novembre
És millor un home pacient que un home poderós, i un que controla el seu geni que un que conquista una ciutat (Pr 16:32)
Com et sents quan un company de classe o de faena et pregunta respecte a les teues creences? Et poses nerviós? A la majoria ens passa, però eixa pregunta pot donar-nos pistes sobre què pensa o creu eixa persona i ens dona l’oportunitat de donar-li testimoni. A voltes, algú ens pot fer una pregunta simplement perquè no està d’acord amb nosaltres i el que vol és discutir. Això no hauria de sorprendre’ns, perquè alguns han escoltat idees equivocades sobre les nostres creences (Fe 28:22). A més, estem vivint en «els últims dies», un temps en el qual les persones «no estaran dispostes a arribar a ningun acord» i inclús «seran cruels» (2Tm 3:1, 3 TNM). Podries preguntar-te: «Com puc mantindre la calma i contestar amb tacte quan algú vol discutir sobre el que jo crec?». Què pot ajudar-te? La docilitat. Una persona dòcil, o afable, no s’enfada fàcilment, sinó que és capaç de controlar-se quan altres la provoquen o no sap què contestar. w23.09 pàg. 14 § 1, 2
Dilluns, 17 de novembre
Els nomenaràs prínceps per tota la terra (Sl 45:16)
El consell que rebem de l’organització és per a la nostra protecció. Per exemple, ens advertix sobre l’amor als diners i sobre altres coses que podrien dur-nos a violar la llei de Déu. De nou, seguir la guia de Jehovà ens beneficia (Is 48:17, 18; 1Tm 6:9, 10). No hi ha dubte que Jehovà continuarà utilitzant representants humans per a guiar-nos durant la gran tribulació i durant el Regnat de Mil Anys. Seguiràs la seua direcció? En gran part dependrà de com estigues responent ara a la guia de Jehovà. Per tant, estiguem decidits a seguir sempre la guia de Jehovà, inclosa la que ens dona a través d’hòmens nomenats per a cuidar-nos (Is 32:1, 2; He 13:17). Tenim molt bones raons per a confiar en el nostre Guia, Jehovà, qui ens evita els perills espirituals i ens porta cap a la vida eterna en el nou món. w24.02 pàg. 25 § 17, 18
Dimarts, 18 de novembre
Heu sigut salvats per bondat immerescuda (Ef 2:5)
L’apòstol Pau va disfrutar d’una vida satisfactòria servint a Jehovà, però no sempre va ser un camí de roses. A sovint recorria llargues distàncies, i en eixa època viatjar no era gens fàcil. De fet, en eixos trajectes, a voltes va estar «en perill a causa de rius» i «en perill a causa de lladres». I inclús en algunes ocasions els seus enemics el colpejaren (2Co 11:23-27). A més, els germans de les congregacions no sempre valoraren els seus esforços sincers per ajudar-los (2Co 10:10; Fl 4:15). Què va ajudar a Pau a continuar servint a Jehovà? Gràcies al seu estudi de les Escriptures i a la seua pròpia experiència, l’apòstol Pau va arribar a conéixer molt bé la personalitat de Jehovà i es va convéncer del Seu amor (Rm 8:38, 39; Ef 2:4, 5). Pau mateix també va arribar a estimar molt a Jehovà i ho va demostrar al continuar servint el «poble sant» (He 6:10). w23.07 pàg. 9 § 5, 6