Primer llibre de Samuel

24 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, li van dir: «David és al desert d’Enguedí.»+

2 Per tant, Saül va escollir 3.000 dels millors soldats de tot Israel i va anar a buscar David i els seus homes pels penya-segats on viuen les cabres munteses. 3 Quan Saül va arribar als corrals de pedra per a les ovelles que hi havia al llarg del camí, hi va trobar una cova, i va entrar-hi per fer les seves necessitats.* David i els seus homes estaven asseguts al fons de la cova.+ 4 I els homes de David li van dir: «Avui és el dia en què Jehovà et diu: “Entrego el teu enemic a les teves mans.+ Fes amb ell el que et sembli bé.”» Així que David es va aixecar i, sense fer soroll, va tallar la vora de la túnica sense mànigues de Saül. 5 Però, després d’haver tallat la vora de la túnica sense mànigues de Saül, David sentia que el cor* el condemnava.+ 6 I va dir als seus homes: «Sabent com veu Jehovà les coses, mai se’m passaria pel cap fer això al meu senyor, l’ungit de Jehovà. Jo no posaria la mà sobre ell, perquè és l’ungit de Jehovà.»+ 7 Amb aquestes paraules, David va aturar* els seus homes i no va deixar que ataquessin Saül. Pel que fa a Saül, va sortir de la cova i va continuar el seu camí.

8 Llavors David va sortir de la cova darrere de Saül i va cridar: «Oh rei, senyor meu!»+ Quan Saül va mirar enrere, David es va inclinar fins a terra. 9 I David va preguntar a Saül: «Per què escoltes els homes que diuen: “David vol fer-te mal”?+ 10 Avui has vist amb els teus propis ulls que Jehovà t’ha entregat a les meves mans quan érem a la cova. Però, quan algú ha dit de matar-te,+ t’he tingut compassió i he dit: “No faré mal al meu senyor, perquè és l’ungit de Jehovà.”+ 11 Fixa’t, pare meu: tinc a la mà la vora de la teva túnica sense mànigues. Quan l’he tallada, podria haver-te matat, però no ho he fet. Com pots veure, no vull fer-te mal ni rebel·lar-me. Jo no he pecat contra tu,+ encara que tu no deixes de perseguir-me per treure’m la vida.+ 12 Que Jehovà jutgi entre tu i jo,+ i que Jehovà em vengi pel que m’has fet.+ Però jo no et posaré la mà a sobre.+ 13 Com diu l’antic proverbi: “Dels dolents surt la maldat.” Però jo no et posaré la mà a sobre. 14 Oh rei d’Israel, a qui has sortit a buscar? A qui persegueixes? A mi, que soc un gos mort, una simple puça?+ 15 Que Jehovà sigui el jutge i que jutgi entre tu i jo. Ell veurà el que ha passat i em defensarà.+ Em farà justícia i m’alliberarà de la teva mà.»

16 Tan bon punt David va acabar de dir això, Saül va preguntar: «David, fill meu, és la teva veu?»+ Llavors Saül es va posar a plorar molt fort. 17 I va dir a David: «Tu ets més just que jo perquè m’has tractat bé, però jo t’ho he pagat tractant-te molt malament.+ 18 Amb això que has fet, m’has demostrat que has sigut bo amb mi, perquè Jehovà m’ha entregat a les teves mans però no m’has matat.+ 19 Perquè, hi ha algú que es trobi amb el seu enemic i el deixi marxar sense fer-li res? Jehovà et recompensarà+ pel que avui has fet per mi. 20 Ara sé molt bé que seràs rei+ i que el regne d’Israel continuarà a les teves mans. 21 Així que jura’m per Jehovà+ que no eliminaràs els meus descendents quan jo ja no hi sigui i que no esborraràs el meu nom de la família del meu pare.»+ 22 Llavors David va fer aquest jurament a Saül. Després Saül se’n va tornar a casa,+ però David i els seus homes van pujar al refugi.+