Primer llibre de Samuel

26 Temps més tard, els homes de Zif+ van anar a Guibeà+ a veure Saül, i li van dir: «David s’amaga al turó d’Haquilà, que està davant de Jeiximon.»*+ 2 Per tant, Saül es va posar en marxa i va baixar al desert de Zif amb 3.000 dels millors soldats d’Israel per buscar-hi David.+ 3 Saül va acampar a prop del camí, al turó d’Haquilà, que està davant de Jeiximon. David, que per aquell temps vivia al desert, es va assabentar que Saül havia sortit a perseguir-lo pel desert. 4 Així doncs, va enviar espies per veure si era veritat que Saül era per allà. 5 Més tard, David va anar on Saül havia acampat i va veure el lloc on dormien Saül i el cap del seu exèrcit, Abner,+ el fill de Ner. Saül dormia enmig del campament, i els soldats estaven acampats al seu voltant. 6 Llavors David va dir a Ahimèlec, l’hitita,+ i a Abisai,+ que era el fill de Seruià+ i el germà de Joab: «Qui baixa amb mi al campament de Saül?» Abisai va respondre: «Jo vinc amb tu.» 7 En plena nit, David i Abisai van entrar al campament enemic i van trobar Saül dormint amb la seva llança clavada a terra, al costat del seu cap. Abner i els soldats dormien al seu voltant.

8 Llavors Abisai va dir a David: «Avui Déu t’ha entregat el teu enemic.+ Si us plau, deixa’m clavar-lo a terra amb la llança. En tindré prou amb un sol cop, no me’n caldrà un altre.» 9 Però David va contestar a Abisai: «No li facis mal. Qui pot posar la mà sobre l’ungit de Jehovà+ i quedar lliure de culpa?»+ 10 I va afegir: «Tan cert com que Jehovà està viu, Jehovà mateix el matarà,+ o algun dia morirà+ com tothom, o bé anirà a la batalla i perdrà la vida.+ 11 Sabent com veu Jehovà les coses, mai se’m passaria pel cap posar la mà sobre l’ungit de Jehovà!+ Així que, si us plau, pren la llança que hi ha al costat del seu cap i la gerra d’aigua, i marxem.» 12 A continuació, David va agafar la llança i la gerra d’aigua que Saül tenia al costat del cap, i tots dos van marxar. Ningú els va veure+ ni es va adonar que hi eren. Tots estaven adormits i ningú es va despertar, perquè Jehovà els havia fet caure en un son profund. 13 Aleshores David va passar a l’altra banda de la vall i es va aturar al cim de la muntanya, a una bona distància d’ells.

14 I David va cridar als soldats i a Abner,+ el fill de Ner: «Abner! Contesta’m!» Abner va respondre: «Qui ets tu, que crides el rei?» 15 I David va dir a Abner: «Que no ets un home valent? A Israel no hi ha ningú com tu. Llavors, per què no has fet guàrdia per protegir el teu senyor, el rei? Que sàpigues que un soldat ha entrat al campament per matar-lo.+ 16 No has complert amb el teu deure. Tan cert com que Jehovà està viu, mereixeu morir, perquè no heu fet guàrdia per protegir el vostre senyor, l’ungit de Jehovà.+ Fes una ullada al teu voltant! On són la llança i la gerra d’aigua+ que el rei tenia al costat del cap?»

17 Llavors Saül va reconèixer la veu de David i va dir: «David, fill meu, és la teva veu?»+ I David li va respondre: «Sí, és la meva veu, oh rei, senyor meu.» 18 I va afegir: «Senyor meu, per què persegueixes el teu servidor?+ Què he fet i de què soc culpable?+ 19 Si us plau, rei i senyor meu, escolta el teu servidor: si és Jehovà qui t’ha posat en contra meva, li presentaré una ofrena de cereals i que ell l’accepti.* Però si ho han fet els homes,+ que siguin maleïts davant de Jehovà, perquè m’han fet fora i m’han apartat de l’herència de Jehovà.+ És com si diguessin: “Ves-te’n, adora altres déus!” 20 Ara et demano que la meva sang no caigui a terra lluny de la presència de Jehovà. Oh rei d’Israel, per què has enviat una expedició militar per buscar una simple puça+ com si estiguessis caçant una perdiu per les muntanyes?»

21 Saül va respondre: «He pecat.+ David, fill meu, torna, que no et faré més mal, perquè avui has demostrat que la meva vida és molt valuosa per tu.+ Jo m’he comportat com un estúpid i he comès un error molt greu.» 22 David va respondre: «Aquí tinc la teva llança, oh rei. Que un dels teus homes vingui a buscar-la. 23 Jehovà és qui recompensarà a cadascú segons la seva justícia+ i la seva fidelitat. Perquè, encara que avui Jehovà t’ha entregat a les meves mans, jo no he volgut posar la mà sobre l’ungit de Jehovà.+ 24 Tal com avui jo he considerat la teva vida molt valuosa, que Jehovà també consideri molt valuosa la meva vida i que m’alliberi de tota angoixa.»+ 25 I Saül va contestar a David: «Beneït siguis, David, fill meu. Faràs grans coses i t’anirà bé en tot el que facis.»+ Després David va continuar el seu camí i Saül va tornar a casa seva.+