Carta als Gàlates

4 Ara bé, us dic que mentre l’hereu és un nen petit, no és diferent d’un esclau, encara que és l’amo de tot, 2 perquè està sota supervisors i administradors fins al dia que el seu pare ha fixat amb antelació. 3 De la mateixa manera, quan nosaltres érem petits, també érem esclaus de les coses elementals del món.+ 4 Però quan es va complir el temps assenyalat, Déu va enviar el seu Fill, que va néixer d’una dona+ i que estava sota la llei,+ 5 perquè comprés i alliberés els que estan sota la llei+ i així poguéssim ser adoptats com a fills.+

6 Com que sou fills, Déu ha enviat l’esperit+ del seu Fill als nostres cors,+ i aquest crida: «Abba,* Pare!»+ 7 Per tant, ja no ets esclau, sinó fill. I si ets fill, Déu també t’ha fet hereu.+

8 Ara bé, quan no coneixíeu Déu, éreu esclaus dels que en realitat no són déus. 9 Però ara que coneixeu Déu, o més ben dit, ara que Déu us coneix a vosaltres, com és que torneu a les coses elementals que són dèbils+ i miserables i voleu ser esclaus seus una altra vegada?+ 10 Ara celebreu escrupolosament els dies, els mesos,+ les èpoques i els anys. 11 Pateixo per vosaltres, perquè pot ser que els esforços que he fet per ajudar-vos no hagin servit per a res.

12 Germans, us suplico que sigueu com jo, perquè abans jo també era com vosaltres.+ Vosaltres no em vau tractar malament. 13 Ja sabeu que la primera vegada que us vaig poder anunciar les bones notícies va ser a causa d’una malaltia. 14 I tot i que el meu estat físic va ser una prova per a vosaltres, no em vau tractar amb menyspreu ni amb repugnància,* sinó que em vau rebre com a un àngel de Déu, o com a Crist Jesús. 15 Què se n’ha fet, de la felicitat que teníeu? Perquè puc donar testimoni que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls.+ 16 És que m’he convertit en el vostre enemic perquè us dic la veritat? 17 Alguns fan el que sigui per atreure-us, però no tenen bones intencions. Volen que us separeu de mi i que desitgeu anar darrere d’ells. 18 I està bé que sempre hi hagi algú que, amb bones intencions, faci el que sigui per atreure-us, i no només quan jo estic amb vosaltres, 19 fillets meus,+ aquells per qui torno a tenir dolors de part fins que Crist prengui forma en vosaltres. 20 Ara mateix m’agradaria estar amb vosaltres i parlar-vos d’una altra manera, perquè em teniu desconcertat.

21 Vosaltres que voleu estar sota la llei, digueu-me: no escolteu què diu la Llei? 22 Per exemple, està escrit que Abraham va tenir dos fills: un de la serventa+ i un altre de la dona lliure.+ 23 El fill de la serventa va néixer com qualsevol altre humà,*+ mentre que el de la dona lliure va néixer per una promesa.+ 24 Doncs bé, tot això es pot considerar una història simbòlica, perquè aquestes dones representen dos pactes. Un és el pacte que es va fer a la muntanya del Sinaí,+ i aquest dona a llum esclaus i és com Agar. 25 Agar representa el Sinaí,+ una muntanya d’Aràbia, i es correspon amb la Jerusalem d’ara, perquè ella i els seus fills són esclaus. 26 Però la Jerusalem de dalt és lliure, i ella és la nostra mare.

27 Perquè està escrit: «Alegra’t, dona estèril que no tens fills. Crida d’alegria, tu que no tens dolors de part. Perquè la dona abandonada té molts més fills que la dona que té marit.»+ 28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac.+ 29 Però, igual que en aquell temps el fill que va néixer com qualsevol altre humà* va perseguir el que va néixer per l’esperit,+ ara passa el mateix.+ 30 Ara bé, què diuen les Escriptures? «Fes fora la serventa i el seu fill, perquè el fill de la serventa de cap manera serà hereu amb el fill de la dona lliure.»+ 31 Per tant, germans, no som fills d’una serventa, sinó de la dona lliure.