Segon llibre dels Reis
6 Els fills dels profetes+ van dir a Eliseu: «Mira! El lloc on vivim amb tu és massa petit per a tots nosaltres. 2 Si us plau, deixa’ns anar al Jordà. Allà cadascun de nosaltres agafarà un tronc i ens hi farem un lloc per viure.» Ell els va dir: «Aneu-hi.» 3 Llavors un d’ells li va dir: «Si us plau, vine amb nosaltres, els teus servents.» I Eliseu va contestar: «Hi aniré.» 4 Així que va anar amb ells i, quan van arribar al Jordà, van començar a talar arbres. 5 Mentre un d’ells talava un arbre, el ferro de la destral li va caure a l’aigua, i va cridar: «Ai, senyor meu, que me l’havien deixat!» 6 L’home del Déu verdader va dir: «On ha caigut?» I ell li va assenyalar el lloc on s’havia enfonsat. Aleshores Eliseu va tallar un tros de fusta, el va llançar allà i va fer surar el ferro de la destral. 7 Eliseu li va dir: «Agafa’l.» I ell va estirar el braç i el va agafar.
8 Ara bé, el rei de Síria va entrar en guerra amb Israel.+ Va consultar amb els seus servidors i els va dir: «Acamparé amb vosaltres a tal i tal lloc.» 9 Llavors l’home del Déu verdader+ va enviar aquest missatge al rei d’Israel: «No passis per aquell lloc, perquè els siris estan baixant per allà.» 10 Per tant, el rei d’Israel va enviar un missatge als que estaven al lloc que l’home del Déu verdader li havia dit. Eliseu l’advertia i el rei no s’hi apropava. Això va passar diverses vegades.+
11 El rei* de Síria es va enrabiar, així que va reunir els seus servidors i els va dir: «Digueu-me qui d’entre nosaltres està ajudant el rei d’Israel.» 12 Un dels seus servidors va dir: «Ningú, rei i senyor meu! És Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, qui diu al rei d’Israel el que dius dins la teva habitació.»+ 13 Ell va dir: «Aneu i esbrineu on és, i enviaré homes perquè el capturin.» Més tard li van dir: «És a Dotan.»+ 14 De seguida va enviar-hi cavalls, carros de guerra i un gran exèrcit. Van arribar a la ciutat de nit i la van rodejar.
15 L’ajudant de l’home del Déu verdader va matinar i va sortir fora. Quan va veure que un exèrcit amb cavalls i carros de guerra havia rodejat la ciutat, va dir a Eliseu: «Senyor meu! Què farem ara?» 16 Però Eliseu li va dir: «No tinguis por!+ Perquè n’hi ha més amb nosaltres que amb ells.»+ 17 Llavors Eliseu va fer aquesta oració: «Oh Jehovà! Si us plau, obre-li els ulls perquè hi vegi.»+ Immediatament Jehovà va obrir els ulls de l’ajudant, i ell va veure que les muntanyes estaven plenes de cavalls i de carros de foc+ tot al voltant d’Eliseu.+
18 Quan els siris van baixar cap a ell, Eliseu va orar a Jehovà i va dir: «Si us plau, deixa cega aquesta gent.»*+ Així que els va deixar cecs, tal com Eliseu li havia demanat. 19 Llavors Eliseu els va dir: «Aquest no és el camí i aquesta no és la ciutat. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que esteu buscant.» Però en lloc d’això, els va portar a Samària.+
20 Quan van arribar a Samària, Eliseu va dir: «Oh Jehovà, obre’ls els ulls perquè hi vegin.» Així que Jehovà els va obrir els ulls i ells van veure que estaven al mig de Samària. 21 Al veure’ls, el rei d’Israel va dir a Eliseu: «Els mato, pare meu? Els mato?» 22 Però ell li va dir: «No els matis. És que mates els que fas presoners amb la teva espasa i el teu arc? Dona’ls pa i aigua perquè mengin i beguin,+ i que tornin amb el seu senyor.» 23 Per tant, els va oferir un gran banquet, i ells van menjar i van beure. Després els va fer tornar amb el seu senyor. I les bandes de saquejadors dels siris+ no van tornar mai més a la terra d’Israel.
24 Després d’això, Ben-Hadad, el rei de Síria, va reunir tot el seu exèrcit,* va pujar a Samària i la va assetjar.+ 25 Per aquesta raó hi va haver una gran fam+ a Samària. La van assetjar fins que el preu del cap d’un burro+ va arribar a 80 peces de plata i el preu d’un quart de cab* d’excrements de colom, a 5 peces de plata. 26 Mentre el rei d’Israel caminava per damunt la muralla, una dona va cridar: «Rei i senyor meu, ajuda’ns!» 27 Però el rei va contestar: «Si Jehovà no t’ajuda, d’on puc treure jo alguna cosa per ajudar-te? Que potser queda gra a l’era? Que potser queda vi o oli al cup?»* 28 I aleshores li va preguntar: «Què et passa?» Ella va respondre: «Aquesta dona em va dir: “Porta el teu fill perquè ens el mengem avui, i demà ens menjarem el meu.”+ 29 Així que vam coure el meu fill i ens el vam menjar.+ L’endemà li vaig dir: “Porta el teu fill perquè ens el mengem”, però ella el va amagar.»
30 Quan el rei va sentir les paraules d’aquella dona, es va esquinçar els vestits+ i, com que caminava per damunt la muralla, el poble va veure que portava roba de sac sota els seus vestits. 31 Llavors va dir: «Que Déu em castigui amb severitat si avui no tallo el cap d’Eliseu, el fill de Safat!»+
32 Eliseu estava assegut a casa seva i els ancians estaven asseguts amb ell. El rei va enviar un missatger perquè anés davant d’ell, però abans que el missatger arribés, Eliseu va dir als ancians: «Ho heu vist? Aquest fill d’assassí+ ha manat que em tallin el cap! Estigueu alerta i, quan arribi el missatger, tanqueu la porta i aguanteu-la perquè no entri. ¿No sentiu els passos del seu senyor, que ve darrere seu?» 33 Mentre Eliseu encara parlava amb ells, va arribar el missatger, i el rei va dir: «Aquesta desgràcia ve de Jehovà. Per què he de seguir esperant que Jehovà faci res?»