Jeremies
20 El sacerdot Paixhur, el fill d’Immer, que era el supervisor principal de la casa de Jehovà i que va escoltar el que Jeremies havia profetitzat, 2 va colpejar el profeta Jeremies i el va posar al cep+ que hi havia a la Porta Superior de Benjamí, a la casa de Jehovà. 3 L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, Jeremies li va dir:
«Jehovà t’ha canviat el nom, i en lloc de Paixhur et diràs Terror per Tot Arreu.+ 4 Perquè això és el que diu Jehovà: “Faré que tu i tots els teus amics tingueu por pel que et passarà, i amb els teus propis ulls veuràs com cauen per l’espasa dels seus enemics.+ Entregaré tot Judà en mans del rei de Babilònia, i ell se’ls endurà a l’exili a Babilònia i els matarà amb l’espasa.+ 5 I donaré als seus enemics totes les riqueses d’aquesta ciutat, tots els seus recursos, totes les seves coses valuoses i tots els tresors dels reis de Judà.+ I ells saquejaran totes aquestes coses, les agafaran i se les emportaran a Babilònia.+ 6 Paixhur, tu i tots els que viuen a casa teva anireu al captiveri. Aniràs a Babilònia, moriràs allà i allà t’enterraran amb tots els teus amics, perquè els has profetitzat mentides.”»+
7 M’has enganyat, oh Jehovà. M’has enganyat.
Has utilitzat la teva força contra mi i has guanyat.+
Tot el dia es burlen de mi,
tothom es riu de mi.+
8 Quan parlo, sempre he de cridar i anunciar:
«Violència i destrucció!»
El missatge de Jehovà ha fet que la gent m’insulti i es burli de mi tot el dia.+
Però dins del meu cor, les seves paraules es van tornar com un foc que cremava dins dels meus ossos,
i em vaig cansar de contenir-les,
ja no podia aguantar més.+
10 Com que vaig sentir els rumors malintencionats que explicaven,
el terror em va envoltar.+
«Denunciem-lo! Denunciem-lo!»
Tots els que em desitjaven pau esperaven la meva caiguda,+ i deien:
«Potser farà alguna estupidesa
i llavors el podrem vèncer i ens venjarem d’ell.»
11 Però Jehovà va estar al meu costat com un guerrer temible.+
Per això, els que em persegueixen ensopegaran i no venceran.+
Fracassaran i quedaran avergonyits.
La seva humiliació durarà per sempre, no s’oblidarà mai.+
13 Canteu a Jehovà! Alabeu Jehovà!
Perquè ha rescatat els pobres de les mans dels malvats.
14 Maleït sigui el dia que vaig néixer!
Que no sigui beneït el dia que la meva mare em va donar a llum!+
15 Maleït sigui l’home que va portar bones notícies al meu pare i li va dir:
«Has tingut un fill, un nen!»,
i li va donar una gran alegria.
16 Que aquell home acabi com les ciutats que Jehovà va destruir sense remordiments.
Que senti crits al matí i el senyal d’alarma al migdia.
17 Per què no em va fer morir quan estava a la panxa?
Així la meva mare hauria sigut la meva tomba
i hauria estat embarassada per sempre.+
18 Per què vaig sortir de la panxa de la meva mare
per veure patiment i tristesa
i acabar els meus dies avergonyit?+