Primer llibre dels Reis
2 Quan s’apropava el temps de la seva mort, David va donar aquestes instruccions al seu fill Salomó: 2 «Estic a punt de morir.* Sigues fort+ i porta’t com un home.+ 3 Compleix l’obligació que tens amb Jehovà, el teu Déu, seguint els seus camins i obeint els seus decrets, els seus manaments, les seves decisions judicials i les seves advertències, que estan escrits a la Llei de Moisès.+ Així t’anirà bé* en tot el que facis i a tot arreu on vagis. 4 I Jehovà complirà la promesa que em va fer: “Si els teus fills presten atenció al seu comportament i segueixen fidelment els meus camins amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima,*+ sempre hi haurà un descendent teu* assegut al tron d’Israel.”+
5 »Tu ja saps el que em va fer Joab, el fill de Seruià, el que va fer als dos caps dels exèrcits d’Israel: Abner,+ el fill de Ner, i Amassà,+ el fill de Jèter. Els va matar i va vessar sang+ de guerra en temps de pau, i amb aquella sang va tacar el cinturó que portava a la cintura i les sandàlies dels seus peus. 6 Per tant, actua sàviament i no permetis que els seus cabells blancs baixin en pau a la Tomba.*+
7 »Ara bé, mostra amor lleial als fills de Barzil·lai,+ el galaadita, i que estiguin entre els que mengen a la teva taula, perquè em van fer costat+ quan fugia del teu germà Absalom.+
8 »També tens amb tu Semeí, el fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim. Ell em va maleir amb una maledicció terrible+ quan jo em dirigia cap a Mahanaim,+ però quan va baixar a trobar-me al Jordà, li vaig jurar per Jehovà: “No et mataré amb l’espasa.”+ 9 No el deixis sense càstig,+ perquè ets un home savi i saps el que li has de fer. Fes baixar amb sang els seus cabells blancs a la Tomba.»*+
10 Finalment David va descansar amb els seus avantpassats i el van enterrar a la Ciutat de David.+ 11 David va regnar sobre Israel durant 40 anys: va regnar 7 anys a Hebron+ i 33 anys a Jerusalem.+
12 Aleshores Salomó es va asseure al tron del seu pare David i amb el temps el seu regnat es va consolidar del tot.+
13 Temps després, Adonies, el fill d’Haguit, va anar a veure Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar: «Vens en so de pau?» I ell va contestar: «Sí, vinc en so de pau.» 14 I va afegir: «T’he de dir una cosa.» I ella li va dir: «Parla.» 15 Ell va continuar: «Tu saps prou bé que el regne havia de ser meu i que tot Israel esperava que jo fos el rei.+ Però el regne se’m va escapar de les mans i ara és del meu germà, perquè Jehovà ha volgut que fos així.+ 16 Ara només et demano una cosa. No me la neguis.» Ella li va respondre: «Digues.» 17 Aleshores ell va dir: «Si us plau, demana al rei Salomó que em doni per esposa Abisag,+ la sunamita, perquè a tu no t’ho negarà.» 18 I Betsabé li va contestar: «D’acord, parlaré per tu amb el rei.»
19 Per tant, Betsabé es va presentar davant del rei Salomó per parlar amb ell de part d’Adonies. El rei es va aixecar de seguida per rebre-la i es va inclinar davant seu. Llavors es va asseure al seu tron i va fer portar un tron per a la mare del rei, perquè ella s’assegués a la seva dreta. 20 Aleshores ella va dir: «Et vull demanar un petit favor. No me’l neguis.» I el rei li va contestar: «Digues, mare, que no t’ho negaré.» 21 Ella li va dir: «Deixa que donin per esposa Abisag, la sunamita, al teu germà Adonies.» 22 I el rei Salomó va respondre a la seva mare: «Per què demanes Abisag, la sunamita, per a Adonies? Per què no demanes també el regne per a ell?+ Ell és el meu germà gran,+ i li fan costat Abiatar, el sacerdot, i Joab,+ el fill de Seruià.»+
23 Llavors el rei Salomó va jurar per Jehovà: «Que Déu em castigui amb severitat si, per haver demanat això, Adonies no ho paga amb la seva pròpia vida. 24 I ara, tan cert com que Jehovà està viu, que m’ha assegut al tron del meu pare David, que ha consolidat el meu regne+ i que m’ha donat una casa,*+ tal com va prometre, juro que Adonies morirà+ avui.» 25 Immediatament, el rei Salomó va enviar Benaià,+ el fill de Jehoiadà, i aquest va sortir d’allà, va atacar Adonies i el va matar.
26 El rei va dir al sacerdot Abiatar:+ «Ves-te’n a Anatot,+ a les teves terres! Mereixes morir, però avui no et mataré, perquè vas portar l’Arca del Senyor Sobirà Jehovà davant del meu pare David+ i vas patir al costat del meu pare tots els seus patiments.»+ 27 Per tant, Salomó va expulsar Abiatar perquè deixés de servir com a sacerdot de Jehovà i així es complís el que Jehovà havia dit a Siló+ contra la família* d’Elí.+
28 Quan Joab ho va saber, va fugir cap a la tenda de Jehovà+ i es va agafar a les banyes de l’altar, perquè encara que Joab no havia donat suport a Absalom,+ sí que havia donat suport a Adonies.+ 29 Llavors van dir al rei Salomó: «Joab ha fugit a la tenda de Jehovà i està al costat de l’altar.» Així que Salomó va ordenar a Benaià, el fill de Jehoiadà: «Ves i mata’l!» 30 De manera que Benaià va anar a la tenda de Jehovà i va dir a Joab: «El rei t’ordena que surtis d’aquí!» Però ell va contestar: «No! Moriré aquí!» I Benaià va tornar i va explicar al rei el que Joab li havia contestat. 31 Aleshores el rei li va dir: «Fes el que ell ha dit. Mata’l i enterra’l. Així trauràs de damunt meu i de damunt de la casa del meu pare la sang que Joab ha vessat injustament.+ 32 Jehovà farà que ell sigui el responsable de la seva pròpia mort,* perquè sense que ho sabés el meu pare David, va atacar i matar amb l’espasa dos homes més justos i millors que ell: Abner,+ el fill de Ner, el cap de l’exèrcit d’Israel,+ i Amassà,+ el fill de Jèter, el cap de l’exèrcit de Judà.+ 33 Joab i els seus descendents seran responsables per sempre de la mort d’aquests homes.*+ Però que Jehovà doni pau a David, als seus descendents, a la seva casa i al seu tron per sempre.» 34 Llavors Benaià, el fill de Jehoiadà, va pujar a atacar Joab i el va matar. I el van enterrar a casa seva, al desert. 35 Aleshores el rei va nomenar cap de l’exèrcit a Benaià,+ el fill de Jehoiadà, en lloc de Joab, i va posar el sacerdot Sadoc+ al lloc que ocupava Abiatar.
36 Després el rei va fer cridar Semeí+ i li va dir: «Fes-te una casa a Jerusalem i viu allà, i no surtis de la ciutat per anar a cap altre lloc. 37 El dia que en surtis i travessis la vall de Cedró,+ pots estar segur que moriràs. Seràs responsable de la teva pròpia mort.»* 38 I Semeí va contestar al rei: «El que has dit és just. El teu servidor farà el que ha dit el meu senyor, el rei.» Per tant, Semeí es va quedar a Jerusalem molt de temps.
39 Ara bé, al cap de tres anys, dos esclaus de Semeí es van escapar i van anar amb Aquix,+ el fill de Maacà, el rei de Gat. Quan a Semeí li van dir: «Els teus esclaus estan a Gat», 40 immediatament va preparar el seu burro i se’n va anar a Gat a veure Aquix i recuperar els seus esclaus. Quan Semeí va tornar de Gat amb els seus esclaus, 41 van dir a Salomó: «Semeí ha sortit de Jerusalem. Ha anat a Gat i ha tornat.» 42 Així que el rei va fer cridar Semeí i li va dir: «No et vaig fer jurar per Jehovà i et vaig advertir: “El dia que surtis de la ciutat i vagis a un altre lloc, pots estar segur que moriràs”? I tu, no em vas respondre: “El que dius és just. Ho faré”?+ 43 Llavors, per què no has complert el jurament que vas fer davant de Jehovà i l’ordre que et vaig donar?» 44 I el rei va dir a Semeí: «El teu cor és conscient de tot el mal que vas fer al meu pare David,+ i Jehovà farà que el mal que vas fer torni contra tu.+ 45 Però el rei Salomó serà beneït,+ i el tron de David serà totalment consolidat davant de Jehovà per sempre.» 46 Aleshores el rei va enviar Benaià, el fill de Jehoiadà, i aquest va sortir d’allà, va atacar Semeí i el va matar.+
I el regne va quedar del tot consolidat en mans de Salomó.+