Càntic dels Càntics
2 «Com un lliri entre els cards,
així és la meva estimada entre les joves.»
3 «Com un pomer entre els arbres del bosc,
així és el meu estimat entre els joves.
Desitjo apassionadament seure sota la seva ombra,
i el seu fruit m’és dolç al paladar.
4 Em va portar a la sala de banquets,*
i va alçar sobre mi l’estendard del seu amor.
6 Ell té el braç esquerre sota el meu cap,
i amb el braç dret m’abraça.+
7 Oh filles de Jerusalem, us faig jurar
per les gaseles+ i les cérvoles del camp
que no intenteu despertar o provocar amor dins meu si no sorgeix per si sol.+
8 És la veu del meu estimat!
Mireu-lo! Ja ve escalant les muntanyes,
saltant pels turons.
9 El meu estimat és com una gasela, com un cervatell.+
10 El meu estimat parla i em diu:
“Aixeca’t, estimada meva,
bonica meva, vine amb mi.
11 Mira! L’hivern* ja ha passat.
Les pluges s’han acabat i se n’han anat.
12 Les flors han aparegut al camp,+
el temps de la poda ha arribat,+
i el cant de la tórtora se sent a la nostra terra.+
13 A la figuera, maduren els primers fruits;+
les vinyes estan en flor i desprenen la seva fragància.
Aixeca’t, estimada meva, i vine.
Bonica meva, vine amb mi.
14 Oh coloma meva, surt de les escletxes de la roca,+
dels forats dels penya-segats;
deixa’m veure’t i escoltar la teva veu,+
perquè la teva veu és dolça i la teva aparença és bonica.”»+
15 «Atrapeu les guineus,
les guineus petitones que fan malbé les vinyes,
perquè les nostres vinyes estan en flor.»
16 «El meu estimat és meu i jo soc seva.+