Daniel

3 El rei Nabucodonosor va fer una estàtua* d’or que feia 60 colzades* d’alçada per 6 colzades* d’amplada i la va erigir a la plana de Dura, a la província de Babilònia. 2 Aleshores va convocar els sàtrapes, els prefectes, els governadors, els consellers, els tresorers, els jutges, els magistrats i tots els administradors de les províncies per a la inauguració de l’estàtua que el rei Nabucodonosor havia fet.

3 Així que els sàtrapes, els prefectes, els governadors, els consellers, els tresorers, els jutges, els magistrats i tots els administradors de les províncies es van reunir per a la inauguració de l’estàtua que el rei Nabucodonosor havia fet. Quan estaven drets davant de l’estàtua que Nabucodonosor havia erigit, 4 l’herald va proclamar amb veu forta: «Gent de tots els pobles, nacions i llengües, se us ordena que, 5 quan escolteu el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda, la gaita i la resta d’instruments, us agenolleu i adoreu l’estàtua d’or que el rei Nabucodonosor ha erigit. 6 Qui no s’agenolli i l’adori serà llançat immediatament al forn de foc.»+ 7 Per tant, quan la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda i la resta d’instruments, es van agenollar i van adorar l’estàtua d’or que el rei Nabucodonosor havia fet.

8 En aquell moment, alguns caldeus es van apropar i van acusar* els jueus. 9 I van dir al rei Nabucodonosor: «Que el rei visqui per sempre! 10 Oh rei, vas ordenar que, quan s’escoltés el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda, la gaita i la resta d’instruments, tothom s’havia d’agenollar i havia d’adorar l’estàtua d’or, 11 i que si algú no s’agenollava i l’adorava, seria llançat al forn.+ 12 Però hi ha uns jueus, a qui vas nomenar per administrar la província de Babilònia, que no t’han mostrat cap respecte, oh rei. Són Xadrac, Meixac i Abed-Negó.+ Ells no serveixen els teus déus i es neguen a adorar l’estàtua d’or que has erigit.»

13 Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va ordenar que li portessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó. Així que els van portar davant del rei, 14 i Nabucodonosor els va dir: «Xadrac, Meixac i Abed-Negó, ¿és cert que no serviu els meus déus+ i que us negueu a adorar l’estàtua d’or que he erigit? 15 Si ara, quan escolteu el corn, la flauta, la cítara, l’arpa triangular, l’instrument de corda, la gaita i la resta d’instruments, esteu disposats a agenollar-vos i adorar l’estàtua que he fet, està bé. Però si us negueu a adorar-la, sereu llançats immediatament al forn de foc. I, quin déu us podrà salvar de les meves mans?»+

16 Xadrac, Meixac i Abed-Negó van contestar: «Rei Nabucodonosor, no ens cal dir-te res més sobre aquest assumpte. 17 Si ha de ser així, oh rei, el Déu a qui servim ens pot salvar del forn de foc i de les teves mans.+ 18 Però encara que no ens salvi, has de saber, oh rei, que no servirem els teus déus i no adorarem l’estàtua d’or que has erigit.»+

19 Nabucodonosor es va enfurismar tant amb Xadrac, Meixac i Abed-Negó que li va canviar l’expressió de la cara,* i va ordenar que escalfessin el forn set vegades més del normal. 20 Aleshores va manar a uns homes forts del seu exèrcit que lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i que els llancessin al forn de foc.

21 Els van lligar i els van llançar al forn mentre encara portaven els seus mantells, els seus vestits, els seus barrets i la resta de la roba. 22 Com que l’ordre del rei era tan severa i el forn estava tan calent, els que van morir per les flames van ser els homes que van portar Xadrac, Meixac i Abed-Negó. 23 Però Xadrac, Meixac i Abed-Negó van caure lligats dins del forn.

24 Llavors el rei Nabucodonosor, espantat, es va aixecar de seguida i va dir als seus alts funcionaris: «No havíem lligat i llançat tres homes al foc?» Ells van contestar: «Sí, oh rei.» 25 I el rei va dir: «Mireu! Hi ha quatre homes que caminen deslligats enmig del foc sense que els passi res, i el quart sembla un fill dels déus.»

26 Aleshores Nabucodonosor es va acostar a la porta del forn i va dir: «Xadrac, Meixac, Abed-Negó! Servents del Déu Altíssim!+ Sortiu i veniu aquí!» I Xadrac, Meixac i Abed-Negó van sortir d’enmig del foc. 27 Els sàtrapes, els prefectes, els governadors i els alts funcionaris del rei que estaven allà reunits+ van veure que el foc no els havia fet res.+ No s’havia cremat ni un dels seus cabells, la seva roba estava intacta i ni tan sols feien olor de fum.

28 Llavors Nabucodonosor va dir: «Alabat sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó,+ que ha enviat el seu àngel i ha salvat els seus servents. Ells han confiat en ell, han anat en contra de l’ordre del rei i han estat disposats a morir abans que servir o adorar cap altre déu que no fos el seu Déu.+ 29 Per això, dono la següent ordre: qualsevol persona, sense importar el seu poble, nació o llengua, que digui res contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, serà tallada a trossos i la seva casa es convertirà en una latrina pública,* perquè no hi ha cap déu que pugui salvar com ell.»+

30 Aleshores el rei va donar un càrrec més important a Xadrac, Meixac i Abed-Negó a la província de Babilònia.+