Job
15 Elifaz,+ el temanita, va contestar:
2 «Respondrà el savi amb arguments buits,*
o s’omplirà la panxa amb el vent de l’est?
3 És inútil corregir amb simples paraules,
i no serveix de res parlar per parlar.
4 Perquè tu debilites el temor de Déu,
i fas que es perdi l’interès en Déu.
5 Perquè el teu pecat et fa parlar així,*
i prefereixes parlar amb astúcia.
6 La teva boca et condemna, i no pas jo;
els teus llavis testifiquen contra tu.+
7 Has sigut el primer home a néixer?
Vas néixer abans que els turons?
8 Que potser escoltes les converses confidencials de Déu?
Ets l’únic que té saviesa?
9 Què saps tu que nosaltres no sapiguem?+
Què entens tu que nosaltres no entenguem?
10 Entre nosaltres hi ha els canosos i la gent gran,+
homes de molta més edat que el teu pare.
11 No en tens prou, amb el consol de Déu
o amb les paraules amables que et diuen?
12 Per què et deixes portar pel cor,
i per què tens els ulls encesos de fúria?
13 Tu et poses furiós amb Déu
i deixes que de la boca et surtin paraules com aquestes.
14 Com pot ser pur un simple mortal,
o com pot ser just algú que neix d’una dona?+
15 Mira! Déu no confia en els seus sants.*
Ni tan sols el cel és pur als seus ulls.+
16 Encara menys confiarà en algú que és detestable i corrupte,+
en un home que es beu la injustícia com si fos aigua!
17 Et diré una cosa, així que escolta’m!
T’explicaré el que he vist,
18 el que els savis han explicat i no han amagat,
el que els han transmès els seus pares.+
19 Ells van ser els únics que van rebre la terra,
i cap estranger va passar entre ells.
20 El malvat viu turmentat tots els seus dies,
tots els anys reservats per al tirà.
21 Sorolls terrorífics ressonen a les seves orelles;+
en temps de pau, els saquejadors l’ataquen.
22 No creu que pugui escapar-se de la foscor;+
hi ha una espasa reservada per a ell.
23 Va d’aquí cap allà buscant menjar* i dient: “On n’hi ha?”
Sap molt bé que el dia de la foscor és a prop.
24 L’angoixa i el neguit no deixen d’aterrir-lo;
l’assalten com un rei preparat per atacar.
25 Perquè ell aixeca la mà contra Déu mateix
i intenta desafiar el* Totpoderós.
26 Es llança obstinadament contra ell
amb el seu escut gruixut i resistent.
27 Se li ha engreixat la cara,
i el greix se li ha acumulat als malucs.
28 Viu a ciutats que seran destruïdes,
a cases que estaran deshabitades,
que es convertiran en munts de pedres.
29 No es farà ric ni acumularà una fortuna;
els seus béns no s’estendran per la terra.
30 No s’escaparà de la foscor;
una flama consumirà la seva branqueta nova,*
i ell desapareixerà amb una bufada de la boca de Déu.+
31 Que no s’enganyi ni confiï en el que és inútil,
perquè també serà inútil el que rebrà a canvi.
32 Això passarà abans que arribi el seu dia,
i les seves branques no floriran mai més.+
33 Ell serà com un cep que perd el raïm encara verd
i com una olivera que deixa caure les seves flors.
35 Ells engendren problemes i donen a llum el que és dolent,
i de la seva matriu surt l’engany.»