Primer llibre de Samuel
22 Per tant, David se’n va anar+ i es va refugiar a la cova d’Adul·lam.+ Quan els seus germans i tota la família del seu pare ho van saber, van baixar on era ell. 2 I tots els que tenien problemes o deutes i els que estaven descontents es van unir a ell, i David es va convertir en el seu cap. En total, hi havia uns 400 homes amb ell.
3 Després David va marxar a Mispè de Moab, i va dir al rei de Moab:+ «Si us plau, deixa que el meu pare i la meva mare es quedin aquí amb vosaltres fins que sàpiga què farà Déu amb mi.» 4 Així que els va deixar amb el rei de Moab, i ells s’hi van quedar tot el temps que David va estar al refugi.+
5 Més endavant, Gad,+ el profeta, va dir a David: «No et quedis al refugi. Ves-te’n al territori de Judà.»+ I David se’n va anar i es va endinsar al bosc d’Hèret.
6 Però Saül es va assabentar que havien descobert on eren David i els homes que l’acompanyaven. En aquell moment, Saül era a Guibeà+ assegut sota un tamariu* que hi havia al turó. Tenia la llança a la mà, i tots els seus servidors estaven al seu voltant. 7 Llavors Saül els va dir: «Escolteu, benjaminites! Què us penseu? Que el fill de Jessè+ també us donarà camps i vinyes a tots vosaltres? Creieu que us farà caps de milers i caps de centenars?+ 8 Tots vosaltres heu conspirat contra mi! Ningú m’ha dit que el meu fill havia fet un pacte amb el fill de Jessè!+ Cap de vosaltres s’ha compadit de mi ni m’ha informat que el meu propi fill ha fet que el meu servidor em pari una emboscada, com passa ara.»
9 Llavors Doeg,+ l’edomita, que estava a càrrec dels servidors de Saül, va respondre:+ «Jo vaig veure que el fill de Jessè va anar a Nob a veure Ahimèlec, el fill d’Ahitub.+ 10 I Ahimèlec va consultar Jehovà per ell i li va donar provisions. Fins i tot li va donar l’espasa de Goliat, el filisteu.»+ 11 De seguida, el rei va manar que anessin a buscar Ahimèlec, el fill d’Ahitub, el sacerdot, i també tots els sacerdots de la família del seu pare, que eren a Nob. I tots ells es van presentar davant del rei.
12 Aleshores Saül va dir: «Escolta, fill d’Ahitub!», i ell va respondre: «Digues, senyor meu.» 13 Saül li va dir: «Per què tu i el fill de Jessè heu conspirat contra mi? Com és que li has donat pa i una espasa i has consultat Déu per ell? És el meu enemic i em vol parar una emboscada, com passa ara.» 14 Llavors Ahimèlec va respondre al rei: «Qui hi ha, entre els teus servidors, tan digne de confiança* com David?+ Ell és el gendre del rei,+ un cap de la teva guàrdia personal i algú molt respectat a casa teva.+ 15 Aquesta no era la primera vegada que jo consultava Déu per ell.+ Jo mai conspiraria contra tu! Oh rei, no ens culpis ni a mi ni a la família del meu pare. Jo no sabia absolutament res de tot això.»+
16 Però el rei li va dir: «Moriràs,+ Ahimèlec, tu i tota la família del teu pare!»+ 17 Tot seguit, el rei va dir als guàrdies* que tenia al voltant: «Aneu i mateu els sacerdots de Jehovà, perquè estan de part de David! Sabien que era un fugitiu i no m’han avisat!» Però, com que els servidors del rei no volien posar les mans sobre els sacerdots de Jehovà, 18 el rei va dir a Doeg:+ «Ves-hi tu i mata els sacerdots!» Immediatament, Doeg, l’edomita,+ hi va anar i va matar els sacerdots. Aquell dia va matar 85 homes que portaven l’efod de lli.+ 19 També va atacar Nob,+ la ciutat dels sacerdots, i va matar amb l’espasa els homes i les dones, els nens i els nadons, i els toros, els burros i les ovelles.
20 Però Abiatar,+ que era un dels fills d’Ahimèlec, el fill d’Ahitub, es va poder escapar i va fugir per unir-se a David. 21 Abiatar va dir a David: «Saül ha matat els sacerdots de Jehovà.» 22 I David li va respondre: «Quan aquell dia vaig veure que Doeg, l’edomita, era allà, ja m’ho vaig imaginar,+ que ho diria a Saül. Jo soc el responsable de la mort de tota* la família del teu pare. 23 Queda’t amb mi. No tinguis por, perquè, si mai algú et vol treure la vida, serà com si me la volgués treure a mi. Jo et protegiré.»+