Carta als Romans
4 Per tant, què direm que va aconseguir Abraham, el nostre avantpassat?* 2 Per exemple, si Abraham hagués sigut declarat just per les seves obres, hauria tingut motius per enorgullir-se’n, però no davant de Déu. 3 I què diuen les Escriptures? «Abraham va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just.»*+ 4 Ara bé, el sou que rep qui treballa no es considera bondat immerescuda, sinó una cosa que té dret a rebre.* 5 En canvi, a qui no fa obres però posa fe en aquell que declara just l’irreverent, se’l considera just per la seva fe.*+ 6 David també parla de la felicitat de l’home a qui Déu considera just* però no per les seves obres: 7 «Feliços són aquells a qui se’ls han perdonat les males accions* i a qui se’ls han cobert* els pecats. 8 Feliç és l’home a qui Jehovà* de cap manera li tindrà en compte els pecats.»+
9 Llavors, tenen aquesta felicitat només els circumcisos, o també els incircumcisos?+ Perquè diem: «A Abraham se’l va considerar just per la seva fe.»*+ 10 Però, quan se’l va considerar just?* ¿Quan estava circumcidat, o quan no estava circumcidat? Encara no estava circumcidat i, per tant, era incircumcís. 11 I va rebre un senyal,+ és a dir, la circumcisió, com a segell* de la justícia per la fe que tenia quan no estava circumcidat. Això va passar perquè fos el pare de tots els que tenen fe+ sense estar circumcidats, a fi que siguin considerats justos,* 12 i perquè fos el pare d’una descendència circumcidada, no només dels que s’aferren a la circumcisió, sinó també dels que segueixen correctament les petjades de la fe que el nostre pare Abraham+ tenia quan no estava circumcidat.
13 Perquè no va ser per mitjà de la llei que Abraham o la seva descendència van rebre la promesa que ell seria hereu d’un món,+ sinó que va ser per mitjà de la justícia que s’obté per la fe.+ 14 Perquè, si els que s’aferren a la llei són els hereus, la fe no serveix per a res i la promesa queda anul·lada. 15 En realitat, la Llei provoca ira,+ però on no hi ha llei, tampoc hi ha transgressió.+
16 Per això, la promesa és per mitjà de la fe, perquè sigui per bondat immerescuda,+ a fi que la promesa sigui segura per a tota la seva descendència,+ no només per als que s’aferren a la Llei, sinó també per als que s’aferren a la fe d’Abraham, que és el pare de tots nosaltres.+ 17 (Tal com està escrit: «T’he nomenat pare de moltes nacions.»)+ Això va passar davant de Déu, en qui Abraham tenia fe, davant d’aquell que dona vida als morts i parla de les coses que no són com si fossin.* 18 Tot i que no hi havia esperança, es va basar en l’esperança i va tenir fe que seria el pare de moltes nacions, perquè se li havia dit: «Així serà la teva descendència.»+ 19 I encara que la seva fe no es va debilitar, sí que veia que el seu cos estava com mort (perquè tenia uns 100 anys)+ i que la matriu de Sara estava morta.*+ 20 Però per la promesa de Déu, no va dubtar per falta de fe. Al contrari, la seva fe el va fer fort, i així va donar glòria a Déu, 21 totalment convençut que Déu podia complir el que havia promès.+ 22 És per això que «se’l va considerar just».*+
23 Però les paraules «se’l va considerar» no es van escriure només per a ell,+ 24 sinó també per a nosaltres, que serem considerats justos, perquè creiem en aquell que va ressuscitar* Jesús, el nostre Senyor, d’entre els morts.+ 25 Ell va ser entregat per les nostres ofenses+ i va ser ressuscitat* perquè siguem declarats justos.+