D’on obté Jesús el poder per fer miracles?

Poc després de parlar sobre el perdó a casa de Simó el fariseu, Jesús comença un altre viatge de predicació a Galilea. Es troba en el segon any del seu ministeri i no viatja sol, els dotze apòstols van amb ell i també algunes dones que ha alliberat de dimonis i curat de malalties (Lluc 8:2). Algunes d’elles són Maria Magdalena, Susanna i Joana, que el seu marit és un administrador del rei Herodes Antipas.

A mesura que la gent sent a parlar de Jesús, la polèmica sobre les seves activitats augmenta. Això es fa evident quan porten davant seu un home endimoniat, que és cec i mut, i ell el cura. Ara l’home ja no està sota el control dels dimonis, pot parlar i veure-hi. La gent està meravellada i pregunta: «No serà aquest el Fill de David?» (Mateu 12:23).

Hi ha tantes persones que es reuneixen al voltant de la casa on Jesús s’allotja que ell i els seus deixebles no poden ni menjar. Però no tots creuen que Jesús és el promès «Fill de David». Alguns escribes i fariseus han vingut des de Jerusalem, però no per aprendre de Jesús o fer-li costat. Ells diuen a la gent: «Està posseït per Beelzebub» i, per tant, col·labora amb el «governant dels dimonis» (Marc 3:22). Quan els familiars de Jesús s’assabenten de l’enrenou van a buscar-lo. Per què?

Doncs bé, ara per ara, els seus propis germans no creuen que ell sigui el Fill de Déu (Joan 7:5). El Jesús que sembla haver format aquest aldarull entre la gent no és com el que va créixer amb ells a Natzaret. Per tant, arriben a la conclusió que no deu estar bé del cap i diuen: «Ha perdut el seny» (Marc 3:21).

Ara bé, què demostren les proves? Jesús acaba de curar un home endimoniat que ara pot parlar i veure-hi. Ningú ho pot negar. Per això els escribes i els fariseus intenten desacreditar Jesús amb una acusació falsa. Ells diuen: «Aquest home expulsa els dimonis amb el poder de Beelzebub, el governant dels dimonis» (Mateu 12:24).

Com que Jesús sap què estan pensant els escribes i els fariseus, diu: «Tot regne que està dividit acabarà en ruïnes, i tota ciutat o família que està dividida no durarà. De la mateixa manera, si Satanàs expulsa Satanàs, està dividit contra si mateix. Aleshores, ¿com podrà durar el seu regne?» (Mateu 12:25, 26).

Quina lògica tan contundent! Els fariseus saben que alguns jueus expulsen dimonis (Fets 19:13). Per aquest motiu, Jesús els hi pregunta: «Si jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebub, amb quin poder els expulsen els vostres seguidors?». És a dir, l’acusació que li acaben de fer també els hi aplica a ells mateixos. Jesús amplia la seva argumentació: «Però si jo expulso els dimonis per l’esperit de Déu, això vol dir que el Regne de Déu és aquí i no us n’heu adonat» (Mateu 12:27, 28).

Quan Jesús expulsa dimonis demostra que té poder sobre Satanàs. Per explicar-ho diu: «Com pot algú entrar a casa d’un home fort i prendre-li les possessions si abans no el lliga? Només així li podrà saquejar la casa. Qui no està de part meva, està contra mi; i qui no recull amb mi, escampa» (Mateu 12:29, 30). Queda clar que els escribes i els fariseus van en contra de Jesús, i això demostra que són representants de Satanàs. Estan apartant la gent del Fill de Déu, que té el suport de Jehovà en tot el que fa.

Jesús adverteix a aquests opositors satànics: «Déu perdonarà tot el que els homes facin, siguin quins siguin els pecats que cometin i les blasfèmies que diguin. Però no perdonarà mai qui blasfemi contra l’esperit sant, sinó que serà culpable del seu pecat per sempre més» (Marc 3:28, 29). Pensa en el que això significa per als que atribueixen a Satanàs el que clarament s’està fent mitjançant l’esperit de Déu.