5 ABRAHAM
La prova més difícil de la seva vida
LENTAMENT però amb pas ferm, Abraham es va dirigir cap al lloc que Jehovà li havia indicat. Encara que aquest viatge va durar només uns dies, sens dubte va ser el més difícil de tota la seva vida.
Abraham no podia deixar de pensar en el que Jehovà li havia dit: «Si us plau, agafa el teu fill Isaac, el teu únic fill que tant estimes, i viatja a la terra de Morià. Allà, dalt d’una de les muntanyes que jo et mostraré, ofereix-lo com a ofrena cremada». Jehovà sabia que Abraham s’estimava moltíssim el seu fill Isaac. Llavors, per què li va demanar que el sacrifiqués? I com va aconseguir Abraham prou fe i valentia per obeir Déu?
La Bíblia diu que Abraham és «el pare de tots els que tenen fe» (Rm. 4:11). Al llarg de la seva vida, Abraham havia mostrat en moltes ocasions una fe extraordinària i Jehovà l’havia ajudat a enfortir aquesta qualitat. Per exemple, dècades enrere Jehovà li havia dit que destruiria les ciutats de Sodoma i Gomorra per la seva gran maldat. Profundament preocupat, Abraham li va preguntar si de veritat tenia pensat destruir les persones bones juntament amb les malvades. Aleshores, amb molta paciència, Jehovà va fer veure al seu servent que, si tan sols trobava algunes persones justes en aquelles ciutats, no les destruiria (Gèn. 18:16-33). Aquell dia Abraham va aprendre una lliçó molt important: Jehovà és un Déu just i misericordiós.
D’on va treure Abraham la valentia per obeir Jehovà i estar disposar a sacrificar el seu fill?
Poc temps després, Jehovà va fer un regal molt especial a Abraham i Sara. Tot i que aquest patriarca tenia vora 100 anys i la seva dona en tenia gairebé 90, de manera miraculosa, Jehovà els va tornar les seves capacitats reproductores. Sara es va quedar embarassada i va tenir Isaac. En aquella ocasió, Abraham va aprendre que per a Jehovà no hi ha res impossible. Déu podia fer que un cos i una matriu que estaven com morts tornessin a reviure (Rm. 4:18, 19). De ben segur que aquesta lliçó també es va quedar ben gravada a la ment i al cor d’Abraham.
A mesura que Abraham i Isaac, que ja tenia uns 25 anys, s’apropaven a la terra de Morià, segurament el patriarca no podia deixar de donar voltes a tot el que sabia sobre Jehovà. Allò el va ajudar a arribar a la conclusió que encara que el seu fill morís, Déu el podia ressuscitar, perquè tenia tant el poder com el desig de fer-ho (Heb. 11:19). Aquesta convicció li va donar la valentia necessària per fer el que Jehovà li havia demanat.
Quan Abraham va veure des de lluny el lloc que Jehovà havia escollit, va dir als servidors que l’acompanyaven que s’esperessin allà mentre ell i Isaac pujaven a fer un sacrifici. Llavors, plenament convençut, els va dir que ell i el seu fill tornarien. Quan van arribar a un lloc més solitari de la muntanya, va ser el moment de fer el que Jehovà li havia demanat. Encara que Isaac era més fort i més jove que Abraham, va ser obedient i va deixar que el seu pare el lligués de mans i peus i que el posés sobre un altar. Aleshores, Abraham va alçar el ganivet que tenia a la mà i es va disposar a fer el que cap pare faria mai. Però, just en aquell moment, va sentir la veu d’un àngel que el va cridar i li va dir: «No facis mal al noi».
Jehovà va elogiar Abraham per la seva fe i obediència. A més, li va tornar a prometre que el beneiria, que faria que la seva descendència fos molt nombrosa i que «totes les nacions de la terra» rebrien moltes benediccions gràcies al que havia estat disposat a fer.
Jehovà està complint el que va prometre al seu amic Abraham. De fet, gràcies a aquesta promesa, ben aviat rebrem benediccions eternes. És més, per mitjà d’Abraham i Isaac, Jehovà ens ensenya una lliçó molt valuosa. Ens ajuda a entendre el gran patiment que ell mateix ha hagut de suportar per salvar tots els humans obedients. Tal com Abraham va estar disposat a sacrificar el seu estimat fill, Jehovà també ha estat disposat a sacrificar el seu Fill unigènit perquè tots ens en puguem beneficiar (Jn. 3:16). Així doncs, el que Abraham va fer ens mostra com de profund és l’amor que Jehovà sent per nosaltres.
Igual que en el cas d’Abraham, si meditem en tot el que Jehovà ha dit i fet en el passat, la nostra fe s’enfortirà. I, a mesura que la nostra fe creixi, també ho farà la nostra valentia. És evident que Jehovà no ens demanarà el que va demanar a Abraham. De fet, mai ha tornat a fer una petició com aquesta a cap dels seus servents. En qualsevol cas, no ens hem d’amoïnar. Sigui el que sigui el que Jehovà ens demani, podem estar segurs que tenir fe en ell ens donarà la valentia necessària per obeir-lo. Si som obedients, rebrem moltes més benediccions de les que mai ens puguem imaginar!
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Abraham en aquest moment de la seva vida?
Fes recerca
1. Com sabem que Abraham va ser un personatge real? (g 5/12 18, requadre; it «Abrahán» § 22, 23-wcgr) A
Imatge A: Un relleu d’un temple de Karnak, a Egipte, menciona «el camp d’Abram»
2. Qui probablement va parlar a Abraham de Jehovà? (ia 26 § 4, 5)
3. Per què va acceptar Jehovà l’adoració d’Abraham? (rr 20 § 18-wcgr)
4. Per què podem dir que la promesa que Jehovà va fer a Abraham i que es troba a Gènesi 22:17 demostra que la Bíblia és científicament exacta? (g88 8/4 25) B
Imatge B
Imatge B
Medita-hi
Per què podem dir que l’esperança d’Abraham el va ajudar a ser valent? Com ens ajudarà a ser més valents tenir present la nostra esperança? C
Imatge C
Com podem imitar la valentia d’Abraham i oferir un sacrifici a Jehovà quan...
sorgeix una oportunitat per predicar? (Heb. 13:15)
hem de decidir com utilitzarem les nostres possessions materials? (Prov. 3:9)
ens assabentem que els germans necessiten la nostra ajuda? (Fili. 4:18)
De quines altres maneres pots imitar la valentia que Abraham va mostrar en aquest moment de la seva vida?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Abraham o a Isaac quan ressuscitin?
Aprèn-ne més
Mira com aquest relat cobra vida en el següent vídeo.
Com es va fer Abraham amic de Déu, i què podem fer per enfortir la nostra amistat amb Jehovà?