44 JOAN EL BAPTISTA
«No ha nascut ningú més gran»
DURANT segles Jehovà no havia enviat cap profeta per corregir el seu poble. Però, un dia va fer que un home anomenat Joan anunciés un missatge de part seva. Joan vivia tot sol al desert de Judea, un lloc àrid i rocós on habitaven serps, escorpins, grans animals salvatges i bandits. Sens dubte, va haver de ser molt valent no només per viure allà, sinó també per proclamar el contundent missatge de Jehovà.
Segur que els seus pares, Zacaries i Elisabet, li havien explicat el que l’àngel de Déu havia predit sobre ell. Si va ser així, Joan sabia que era nazireu com Samuel, que havia de ser un profeta tan enèrgic com Elies i que esdevindria el precursor d’algú molt més gran i important que ell. Joan podria haver començat a servir com a sacerdot als 30 anys, igual que havia fet el seu pare però, en comptes d’això, va començar a dir a les persones que es penedissin. Així és com va arribar a ser la «veu [...] que crida al desert» que Isaïes havia profetitzat segles enrere. Joan predicava sobre «el Regne del cel» amb tanta convicció que persones de tot arreu l’anaven a escoltar. Com Jehovà havia indicat, va batejar en aigua tots aquells que es penedien dels seus pecats i també va denunciar amb fermesa la hipocresia dels poderosos saduceus i fariseus, els líders religiosos de la seva època.
Encara que Joan havia rebut una assignació molt important, no es va tornar orgullós. Amb gran humilitat, va reconèixer que simplement estava preparant el camí a algú molt més gran que ell que vindria després. Fins i tot va dir que no era digne ni de deslligar-li les sandàlies. Quan Joan va batejar Jesús, va tenir l’enorme privilegi d’escoltar la veu de Jehovà dient: «Aquest és el meu Fill estimat. Ell té la meva aprovació». I, més endavant, després que Satanàs temptés Jesús, Joan va exclamar: «Mireu, el Corder de Déu que treu el pecat del món!».
Joan va animar els seus propis seguidors a fer-se deixebles de Jesús. Molts d’ells li van fer cas, incloent-hi Andreu, el germà de Pere, i probablement Joan, el fill de Zebedeu. De fet, aquests dos homes van arribar a formar part del grup d’apòstols de Jesús. Durant un temps, Joan i Jesús van dur a terme el seu ministeri alhora i tots dos deien a les persones que s’havien de batejar com a mostra del seu penediment. Quan uns seguidors de Joan li van anar a dir que els deixebles de Jesús estaven batejant més gent que ell, Joan no es va ofendre. Tot al contrari, els va dir: «Ell ha de continuar creixent, però jo he de continuar minvant». Quin home tan humil!
El missatge de Joan va ofendre els líders religiosos i els governants, però va consolar aquells que esperaven el Messies
Joan també va mostrar una gran valentia al corregir amb fermesa homes molt poderosos. Per exemple, va denunciar públicament el comportament immoral del rei Herodes Antipas. Tot i que afirmava ser un prosèlit jueu molt devot, s’havia casat il·legalment amb Herodies, la dona del seu mig germà. Quan Joan li va dir sense embuts que estava desobeint la llei de Déu, Herodes el va ficar a la presó. Però això no va ser prou per Herodies, ella volia veure Joan mort.
Mentre Joan estava tancat en aquella fosca cel·la, necessitava rebre ànim i va fer cridar dos dels seus deixebles perquè demanessin a Jesús: «Ets tu qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?». Jesús els va manar que diguessin a Joan aquestes paraules tan impactants: «Els cecs hi veuen, [...] els sords hi senten, els morts ressusciten». A diferència del profeta Elies, Joan no havia rebut poder per fer miracles. Així que imagina’t com d’animat es va sentir al saber que el Fill de Déu estava fent aquelles meravelloses obres i que ell havia ajudat a preparar-li el camí.
Herodies no va trigar a assolir el seu objectiu. Un dia, la seva filla va ballar davant d’Herodes i a ell li va agradar tant que va prometre a la noia que li donaria qualsevol cosa que li demanés. La malvada Herodies va aprofitar aquella oportunitat i va convèncer la seva filla perquè fes una petició terrible. Li va dir que demanés el cap de Joan el Baptista! Tot i que Herodes no volia que Joan morís, va ser un covard i va manar que el matessin. Amb tot, Joan va ser valent fins a l’últim moment de la seva vida.
Jesús va dir: «Us dic que no ha nascut ningú més gran que Joan». I el cert és que cap altre humà imperfecte, ni tan sols profetes com Moisès i Elies, ha tingut el privilegi de ser la «veu [...] que crida al desert» que va preparar el camí al Messies. Sens dubte, Joan el Baptista va ser un home molt valent i el seu exemple ens continua animant avui dia.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Joan el Baptista?
Fes recerca
1. Quin vincle familiar hi havia entre Joan el Baptista i Jesús? (w10 1/9 15 § 4-6)
2. Com confirmen els escrits de l’historiador del segle I Josep Flavi l’existència de Joan el Baptista? (mrt article 14) A
Imatge A: Moneda emesa per Herodes Antipas l’any 30 de la n. e. amb una inscripció que diu: «Herodes el Tetrarca [governador de la regió]»
3. En quin sentit va anar Joan «amb l’esperit i el poder d’Elies»? (Lc. 1:17; it «Espíritu» § 60-wcgr) B
Imatge B
4. Com sabem que Joan no ha sigut ressuscitat al cel? (Mt. 11:11; ijwbq article 178 § 4)
Medita-hi
Encara que Joan va complir profecies bíbliques i va preparar el camí al Messies, es va mantenir humil (Jn. 1:26, 27). Què podem aprendre d’ell?
Joan portava una vida senzilla i estava completament centrat a fer la voluntat de Déu (Mt. 3:4). Què ens pot ajudar a portar una vida senzilla avui dia? C
Imatge C
Com pots imitar la valentia de Joan el Baptista?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Joan el Baptista quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Esbrina què va ajudar Joan a ser pacient i aguantar les dificultats sense perdre el goig.
Com ens ajuda l’exemple de Joan a afrontar la persecució, els problemes econòmics i els sentiments de decepció quan les nostres expectatives no es compleixen?