54 L’APÒSTOL JOAN
Va ser valent en una època molt fosca
«ÉS L’ÚLTIMA hora.» Joan va escriure aquestes paraules perquè sabia que l’era dels apòstols s’estava acabant. Dècades enrere, tant Jesús com Pau van advertir els cristians de l’aparició de l’apostasia. Durant anys, els apòstols havien actuat de fre davant l’apostasia però, després de la seva mort, els mestres falsos aconseguirien corrompre la congregació cristiana (Mt. 7:15; Fe. 20:29, 30; 2 Tes. 2:6, 7). Sembla que l’únic apòstol que quedava viu era Joan, que ja era molt gran, i veia com les idees apòstates infectaven una congregació rere una altra. Sens dubte, aquella era una època molt fosca per als cristians, però Joan no es va desanimar ni va cedir a la por.
Quan ja era molt gran, Joan es va enfrontar a persecució, a l’exili i a l’imparable augment de l’apostasia. Com ho va aconseguir?
Tot i que tenia més de 90 anys, seguia molt actiu en el seu servei a Jehovà. De fet, el van exiliar a una illa del mar Egeu anomenada Patmos «per haver parlat sobre Déu i per haver donat testimoni de Jesús». Com va aconseguir mantenir el goig en aquella illa deserta? De ben segur que en tot moment va tenir present la promesa que Jesús havia fet als seus deixebles: «Recordeu que estaré amb vosaltres tots els dies fins a la part final del sistema» (Mt. 28:20).
Ja havien passat més de 60 anys des que Jesús havia dit aquestes paraules, així que segur que per a Joan va ser molt emocionant tornar a veure i escoltar el Fill de Déu. Per mitjà d’una visió, Jesús li va transmetre una espectacular revelació de part de Jehovà. Li va mostrar que durant el «dia del Senyor» la congregació cristiana seria restaurada i que el poble de Jehovà arreu del món el serviria unit. També li va fer saber que ajudaria els seus seguidors a mantenir-se lleials davant dels atacs de Satanàs.
Jesús li va presentar la visió per mitjà de «senyals», o símbols. Òbviament, l’apòstol no va entendre tot el que va veure, però hi havia una cosa que sí que li va quedar clara: Jehovà i Jesús no permetrien que l’apostasia, que en aquell moment s’estava escampant per les congregacions, acabés triomfant. Durant el dia del Senyor, el poble de Déu augmentaria i gaudiria de moltes benediccions. Hi hauria una guerra al cel i Satanàs seria llançat a la terra i, amb el temps, seria destruït per sempre. Sens dubte, aquella visió va donar encara més valentia a Joan i l’apòstol es va assegurar de deixar registrat amb exactitud «tot el que va veure».
La vida d’un presoner a Patmos segur que era duríssima, però allò no va doblegar Joan ni li va fer perdre el goig. Després de la mort de l’emperador romà Domicià, que era un enemic acèrrim dels cristians, Joan va ser alliberat. Amb el temps, va tornar al continent i possiblement va anar a la ciutat d’Efès. Quan aquest servent lleial de Déu tenia uns 100 anys, Jehovà li va donar una assignació molt emocionant però de molta responsabilitat.
Jehovà volia que Joan escrivís el quart i últim Evangeli. L’apòstol sabia que aquell relat de la vida de Jesús arribaria ràpidament a totes les congregacions i ajudaria els germans a enfortir la seva fe i ser més valents. Ara bé, també era conscient que els enemics dels cristians verdaders encara l’odiarien més. Malgrat això, va ser valent i va complir amb la seva assignació.
Encara que ja havien passat uns 70 anys des de la mort de Jesús, Joan va comprovar que, gràcies a l’ajuda de l’esperit sant, la seva memòria estava intacta i podia recordar perfectament el que el seu Mestre havia fet i havia dit. L’Evangeli de Joan és un relat emotiu i ple de vida, i aproximadament el 90 per cent del seu contingut no es troba en cap dels altres Evangelis. Per exemple, Joan és l’únic que parla de la resurrecció de Llàtzer i del complot dels malvats líders religiosos per matar-lo (Jn. 11:1-46; 12:10). També va deixar registrat amb tota mena de detalls el que Jesús va dir als seus deixebles la nit abans de morir i la commovedora oració que va fer per ells. Quin gran regal ens va fer l’apòstol!
Per aquell mateix temps, Jehovà també va inspirar Joan perquè escrivís tres cartes als seus germans. Amb molta valentia, va denunciar les idees apòstates que s’estaven introduint a la congregació i va advertir als cristians que no tinguessin mai tracte amb els apòstates i que ni tan sols els saludessin. Les seves cartes també irradiaven amor i esperança. En una d’elles, Joan va dir que «Déu és amor» i, sens dubte, l’apòstol va reflectir l’amor de Jehovà en la manera com va animar i aconsellar els seus germans. En una altra, va escriure que no hi havia res que l’alegrés tant com escoltar que els seus fills espirituals continuaven «caminant en la veritat». Amb tota certesa, les seves cartes van fer que molts d’ells continuessin servint lleialment Jehovà.
No ens hem d’amoïnar perquè no tornarà a passar el que va passar en l’època de Joan. Tot i que l’apostasia continua sent un perill, Jehovà ha promès que no permetrà que corrompi la congregació cristiana, com va succeir durant els segles posteriors a la mort de l’apòstol (Is. 54:17; Fe. 3:21). Ara bé, igual que Joan, tots hem de fer front a dificultats i pot ser que ens persegueixin i fins i tot ens empresonin. Així doncs, imitem el seu exemple i estiguem decidits a servir Déu amb valentia passi el que passi.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Joan?
Fes recerca
1. Com sabem que Joan era una persona de caràcter fort? (bt 33, requadre § 3, 4)
2. Per què van dir alguns que Joan era un home senzill i sense estudis? (Fe. 4:13; w08 15/5 30 § 6)
3. En quin sentit es va quedar Joan fins que Jesús va venir? (nota d’estudi de Jn. 21:22, nwtsty-wcgr)
4. Per què podem afirmar que Joan va escriure l’Evangeli que porta el seu nom? (it «Juan, Las buenas nuevas según» § 2-8-wcgr) A
Fondation Martin Bodmer, Cologny (Genève)
Imatge A: Manuscrit que data aproximadament de l’any 200 de la n. e. i que té el següent títol (subratllat): «Les bones notícies segons Joan»
Medita-hi
Als seus escrits inspirats, Joan va fer més de 100 referències al sacrifici de Jesús o als beneficis que n’obtenim. Com podem nosaltres mostrar el mateix agraïment pel rescat?
Joan tenia gairebé 100 anys quan Jehovà el va utilitzar per escriure cinc llibres de la Bíblia. Què ens ensenya això sobre la manera com Jehovà veu les persones grans? B
Imatge B
De quines maneres pots imitar la valentia de Joan?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Per què estem agraïts que Joan hagi estat una de les persones escollides per governar amb Jesús al cel?
Aprèn-ne més
Com demostren els germans i les germanes grans que són valents com Joan?
Joan va parlar moltes vegades sobre l’amor. Què podem aprendre del que va escriure i del seu exemple?
«Què aprenem del “deixeble que Jesús estimava”?» (w21.01 8-13)