Déu i el Cèsar

«Per tant, assegureu-vos de pagar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu» (LLUC 20:25).

1. a) Quina posició ocupa Jehovà? b) Què devem a Jehovà que mai hauríem de donar al Cèsar?

QUAN Jesús va donar aquest manament, tenia ben clar que obeir Déu està per sobre de qualsevol cosa que ens mani fer el Cèsar, o l’Estat. El Fill de Déu sabia millor que ningú altre com de certes eren les paraules que el salmista va dir en oració: «El teu regnat és un regnat etern i la teva dominació [o sobirania] dura per totes les generacions» (Salm 145:13).a Quan Satanàs va oferir a Jesús autoritat sobre tots els regnes de la terra, ell li va contestar: «Està escrit: “És Jehovà, el teu Déu, a qui has d’adorar, i només l’has de servir a ell”» (Lluc 4:5-8). Així doncs, la nostra adoració mai hauria d’anar dirigida al «Cèsar», ja sigui un emperador romà, qualsevol altre governant humà o l’Estat mateix.

2. a) Quina posició ocupa Satanàs en aquest món? b) Qui ha donat a Satanàs autoritat per governar?

² Jesús no va negar en cap moment que els regnes de la terra pertanyessin a Satanàs. De fet, més endavant el va anomenar «el governant d’aquest món» (Joan 12:31; 16:11). A més, cap a finals del segle primer, l’apòstol Joan va escriure: «Sabem que nosaltres venim de Déu, però el món sencer està sota el poder del Malvat» (1 Joan 5:19). Aquestes paraules no signifiquen que Jehovà hagi renunciat a la seva sobirania sobre la terra. Quan Satanàs va oferir a Jesús autoritat per governar, va afirmar: «Et donaré autoritat sobre tots aquests regnes [...] perquè m’han donat aquesta autoritat» (Lluc 4:6). Així doncs, Satanàs exerceix la seva autoritat sobre els governs del món tan sols perquè Jehovà li ha donat aquesta autoritat.

3. a) Quina posició tenen els governs d’aquest món respecte a Jehovà? b) Per què podem dir que obeir els governs no significa sotmetre’s a Satanàs, el governant d’aquest món?

³ De la mateixa manera, els governs exerceixen la seva autoritat tan sols perquè Jehovà els ho permet (Joan 19:11). Per tant, «les autoritats que existeixen han sigut col·locades per Déu a les seves posicions relatives». Aquestes posicions són relatives pel que fa a la posició de Jehovà com a Sobirà Suprem, que és infinitament superior a la que tenen els governs. La Bíblia diu que aquests governs estan «al servei de Déu» o que són «servents públics de Déu» perquè ajuden a mantenir la llei i l’ordre, castiguen les persones que fan coses dolentes i ofereixen altres serveis necessaris (Romans 13:1, 4, 6). Així és que, encara que Satanàs és el governant del món, quan els cristians obeeixen els governs no s’estan sotmetent al Diable, en realitat, estan obeint Jehovà. Aquest any, el 1996, el sistema polític segueix formant part de «l’ordre establert per Déu», un ordre que Jehovà permet que existeixi temporalment i que els seus servents han de respectar (Romans 13:2).

Els servents de Jehovà de l’antiguitat i els governs

4. Per què va permetre Jehovà que Josep es convertís en el primer ministre d’Egipte?

⁴ Abans de l’època cristiana, Jehovà va deixar que alguns dels seus servents ocupessin llocs prominents en els governs d’aquest món. Per exemple, en el segle XVIII a. de la n. e., Josep va ser primer ministre d’Egipte, el càrrec de més autoritat després del faraó (Gènesi 41:39-43). Temps més tard, va quedar clar que Jehovà va utilitzar la posició que Josep tenia per protegir la descendència d’Abraham i així complir el seu propòsit. Ara bé, hem de tenir en compte que Josep havia estat venut com a esclau a Egipte i que, en la seva època, els servents de Déu no disposaven ni de la Llei mosaica ni de «la llei del Crist» (Gènesi 15:5-7; 50:19-21; Gàlates 6:2).

5. Per què havien de buscar la pau de Babilònia els jueus exiliats?

⁵ Segles més tard, sota inspiració, el fidel profeta Jeremies va dir als jueus exiliats que havien de sotmetre’s als governants de Babilònia i fins i tot orar per la pau d’aquella ciutat. A la carta que els va escriure, els va dir: «Això és el que Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel, diu a tots els exiliats [...]: “Busqueu la pau de la ciutat on us he exiliat, i oreu per ella a Jehovà, perquè la seva pau serà la vostra pau”» (Jeremies 29:4, 7). Els servents de Jehovà volem buscar sempre la nostra pau i la del país on vivim per poder adorar Jehovà amb llibertat (1 Pere 3:11).

6. Tot i que ocupaven alts càrrecs al govern de Babilònia, de quines maneres van ser lleials a la Llei de Jehovà Daniel i els tres hebreus?

⁶ Durant l’exili a Babilònia, a Daniel i tres joves hebreus se’ls va imposar l’educació del govern babiloni i, amb el temps, van ocupar alts càrrecs en aquell govern (Daniel 1:3-7; 2:48, 49). Ara bé, mentre els instruïen es van mantenir ferms i mai van menjar res que estigués prohibit a la Llei que el seu Déu els havia donat per mitjà de Moisès. Com que van ser lleials, Jehovà els va beneir (Daniel 1:8-17). Sembla que, quan el rei Nabucodonosor va fer una cerimònia per inaugurar una estàtua d’or que havia erigit, va obligar els tres companys de Daniel a assistir-hi juntament amb la resta d’administradors del govern. Els tres hebreus es van negar a agenollar-se davant l’estàtua i adorar-la i, un cop més, Jehovà va recompensar la seva integritat (Daniel 3:1-6, 13-28). De la mateixa manera, tot i que els testimonis de Jehovà respectem la bandera del país on vivim, no l’adorem (Èxode 20:4, 5; 1 Joan 5:21).

7. a) Tot i ser un alt funcionari del govern de Babilònia, quina decisió va prendre Daniel? b) Què va canviar quan es va establir la congregació cristiana?

⁷ Després de la caiguda dels babilonis, els medoperses van començar a regnar en lloc d’ells i van donar a Daniel un càrrec d’alt funcionari (Daniel 5:30, 31; 6:1-3). Tanmateix, ell mai va permetre que aquesta posició posés en perill la seva lleialtat a Jehovà. Per exemple, quan es va emetre una llei que prohibia fer qualsevol petició a un déu o home que no fos el rei Darius, Daniel es va negar a complir amb aquell decret. Per aquest motiu el van llençar a la fossa dels lleons, però Jehovà el va alliberar (Daniel 6:4-24). Ara bé, tot el que hem vist fins ara va passar en l’època precristiana. Un cop es va establir la congregació cristiana al segle primer, els servents de Déu van passar a estar sota la llei del Crist. Jehovà va donar noves indicacions al seu poble i moltes de les coses que el sistema jueu permetia van haver de canviar (1 Corintis 9:21; Mateu 5:31, 32; 19:3-9).

L’actitud de Jesús cap als governs

8. Quin incident demostra que Jesús va rebutjar per complet participar en assumptes polítics?

⁸ Quan Jesús va estar a la terra, va establir per als seus seguidors normes més elevades que les que havien tingut fins a aquell moment i es va negar per complet a participar en assumptes polítics i militars. Per exemple, després que alimentés milers de persones amb cinc pans i dos peixos, alguns jueus se’l van voler endur per la força per fer-lo rei, però Jesús va fugir ràpidament a la muntanya (Joan 6:5-15). Sobre aquest incident, The New International Commentary on the New Testament: The Gospel According to John explica: «Els jueus d’aquella època tenien forts sentiments nacionalistes i, sens dubte, molts dels que van veure aquell miracle van pensar que havien trobat un líder que comptava amb el suport diví i que seria la persona idònia per dirigir-los en la seva lluita contra els romans. Així doncs, van decidir fer-lo rei». Aquesta mateixa obra de consulta afegeix que Jesús «va rebutjar per complet» aquella oferta de ser el seu líder polític.b Jesucrist mai va donar suport a cap insurrecció dels jueus contra la dominació romana. De fet, va profetitzar quin seria el resultat de la revolta que tindria lloc després de la seva mort: grans calamitats per als habitants de Jerusalem i la destrucció de la ciutat (Lluc 21:20-24).

9. a) Com va descriure Jesús el seu Regne? b) Quines instruccions va donar Jesús als seus seguidors sobre l’actitud que havien de tenir cap als governs d’aquest món?

⁹ Poc abans de morir, Jesús va dir el següent al representant de l’emperador romà a Judea: «El meu Regne no és part d’aquest món. Si el meu Regne fos part d’aquest món, els meus servidors haurien lluitat perquè no m’entreguessin als jueus. Però la realitat és que el meu Regne no és d’aquí» (Joan 18:36). Fins que el Regne de Déu no acabi amb els governs humans, els seguidors de Jesús hem d’imitar el seu exemple. Hem d’obeir les autoritats superiors, però no hem de prendre part en els assumptes polítics (Daniel 2:44; Mateu 4:8-10). Jesús va manar als seus deixebles: «Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu» (Mateu 22:21). És més, en el Sermó de la Muntanya, Jesús havia dit: «Si algú que té autoritat t’obliga a prestar un servei durant un quilòmetre, fes-ho durant dos quilòmetres» (Mateu 5:41). En el context del Sermó de la Muntanya, Jesús estava indicant que hem d’estar disposats a obeir qualsevol petició legítima que els governs o altres persones amb autoritat ens facin, sempre que no vagi en contra de les normes de Déu (Lluc 6:27-31; Joan 17:14, 15).

Els cristians i el Cèsar

10. Segons un historiador, quin punt de vista del Cèsar tenien els cristians del primer segle?

¹⁰ Aquestes breus instruccions havien de regular la relació que els cristians tenien amb els governs. Al llibre The Rise of Christianity, l’historiador Ernest Barnes va escriure: «Quan un cristià tenia dubtes sobre quines eren les seves obligacions cap a l’Estat, consultava les ensenyances de Crist. Pagava els impostos. Encara que aquests fossin molt elevats —abans de la caiguda de l’Imperi occidental, van arribar a ser desorbitats—, un cristià mai els evadia. També complia amb totes les altres obligacions de l’Estat, sempre que aquestes no impliquessin donar al Cèsar el que era de Déu».

11. Quins consells va donar Pau als cristians sobre les autoritats superiors?

¹¹ Uns 20 anys després de la mort de Jesús i en harmonia amb aquest principi, l’apòstol Pau va dir als cristians de Roma: «Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors» (Romans 13:1). I, uns 10 anys més tard, poc abans del seu segon empresonament i de ser executat a Roma, va escriure les següents paraules a Titus: «Segueix recordant-los [als cristians de Creta] que siguin submisos i obedients als governs i a les autoritats, que estiguin disposats a fer tota mena de bones obres, que no parlin malament de ningú i que no siguin conflictius, sinó que siguin raonables i tractin a tothom amb docilitat» (Titus 3:1, 2).

El nostre enteniment sobre les «autoritats superiors»

12. a) Què va escriure Charles Russell sobre com havien de veure els cristians les autoritats superiors? b) Durant la Segona Guerra Mundial, quins diferents punts de vista van adoptar els cristians ungits respecte a servir a les forces armades?

¹² Ja al 1886, al llibre El Plan Divino de las Edades, Charles Russell va escriure: «Ni Jesús ni els apòstols van interferir de cap manera en els governs d’aquest món. [...] Van ensenyar a l’església [o congregació] a obeir les lleis, a respectar les autoritats pel càrrec que aquestes ocupen, a pagar els impostos i a no oposar-se a les lleis establertes pels governs, excepte quan estiguessin en contra de les lleis de Déu (Fets 4:19; 5:29; Romans 13:1-7; Mateu 22:21). Jesús, els apòstols i l’església primitiva respectaven les lleis, però es mantenien separats del món i no prenien part en els governs humans». Aquest llibre va identificar correctament les «autoritats superiors» que va mencionar Pau com els governs d’aquest món (Romans 13:1). L’any 1904 el llibre The New Creation va afirmar que els cristians de veritat «haurien d’estar entre els ciutadans que més respecten les lleis avui dia, no entre aquells que són rebels, busquen confrontacions o són uns busca-raons». Alguns germans van entendre que havien de mostrar submissió total als governs i, durant la Primera Guerra Mundial, van arribar a servir a les forces armades. Però d’altres pensaven que fer això anava en contra de les següents paraules de Jesús: «Tots els que fan servir l’espasa moriran per l’espasa» (Mateu 26:52). Està clar que calia entendre millor el concepte de submissió a les autoritats superiors.

13. L’any 1929, quin canvi hi va haver en la nostra manera d’entendre qui eren les autoritats superiors, i com va ajudar això els germans?

¹³ El 1929, quan alguns governs van començar a prohibir coses que Jehovà demana que fem i a exigir-ne d’altres que condemna, el poble de Déu pensava que les autoritats superiors eren Jehovà i Jesús.c De fet, aquest és el punt de vista que van tenir els nostres germans abans i durant la Segona Guerra Mundial i fins ben entrada la guerra freda, una època en què va regnar el terror i els països es van preparar per a una guerra nuclear. Mirant enrere, podem dir que aquesta manera de pensar dels servents de Déu, que exaltava la superioritat de Jehovà i Jesús sobre els governs humans, els va ajudar a mantenir-se neutrals durant aquell període tan difícil de la història.

Subjecció relativa

14. A quina conclusió sobre Romans 13:1 i 2 i altres versicles relacionats es va arribar l’any 1962?

¹⁴ L’any 1961, es va completar la Traducció del Nou Món en anglès. Per fer aquesta traducció va caldre un estudi molt profund dels idiomes originals en què es va escriure la Bíblia. La traducció tan exacta que es va fer dels termes que apareixen tant al capítol 13 de Romans com també a Titus 3:1 i 2 i a 1 Pere 2:13 i 17, va deixar clar que l’expressió «autoritats superiors» no fa referència a l’Autoritat Suprema, Jehovà, ni al seu Fill, Jesús, sinó als governs humans d’aquest món. A finals del 1962, es van publicar alguns articles de La Torre de Guaita que van explicar de manera clara el significat de les paraules de Romans capítol 13 i van presentar una explicació més exacta que la que es va donar a l’època del germà Russell. Aquests articles van mostrar que la subjecció dels cristians a les autoritats superiors no ha de ser absoluta, sinó relativa. Els servents de Déu no han d’obeir-les quan els demanen alguna cosa que va en contra de les lleis de Jehovà. En articles posteriors, La Torre de Guaita va seguir emfatitzant aquesta idea tan important.d

15, 16. a) Què ha permès el fet d’entendre bé el capítol 13 de Romans? b) Quines preguntes es respondran al següent article?

¹⁵ Entendre bé el capítol 13 de Romans ha permès que els servents de Déu puguin mantenir l’equilibri a l’hora de mostrar als governs el respecte que mereixen i, a la vegada, obeir els principis bíblics sense transigir (Salm 97:11; Jeremies 3:15). Això els ha ajudat a tenir un punt de vista correcte sobre la seva relació amb Déu i amb les autoritats. D’aquesta manera s’asseguren de pagar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.

¹⁶ Però, què hem de pagar al Cèsar? Quines coses tenen dret a demanar-nos els governs? Al següent article contestarem aquestes preguntes.

[Notes]

És molt interessant el que diu el catedràtic Frederick Bruce en el seu llibre Tyndale New Testament Commentaries, The Epistle of Paul to the Romans. Parlant sobre el capítol 13 de Romans, explica: «Tant el seu context com el context general dels escrits apostòlics deixen clar que l’Estat només té dret a esperar que se l’obeeixi dins dels límits que Déu li ha atorgat. És més, no només se’l pot desobeir, sinó que se l’ha de desobeir quan demana la lleialtat que únicament pertany a Déu».

Ho pots explicar?

◻ Per què obeir els governs no significa que ens estiguem sotmetent a Satanàs?

◻ Quin punt de vista tenia Jesús dels governants del seu temps?

◻ Què va dir Jesús als seus seguidors sobre el Cèsar?

◻ Què va dir Pau als cristians sobre els governs?

◻ Com ha anat canviant al llarg dels anys el nostre enteniment sobre qui són les autoritats superiors?

[Imatge]

Quan Satanàs va oferir a Jesús tots els governs d’aquest món, ell els va rebutjar

[Imatge]

Russell va escriure que els cristians de veritat «haurien d’estar entre els ciutadans que més respecten les lleis»