ARTICLES DE PORTADA | PER QUÈ VA HAVER DE PATIR I MORIR?
De debò va passar?
Jesús de Natzaret va ser executat a la primavera de l’any 33 de la nostra era. L’havien acusat falsament de sedició, colpejat brutalment i clavat en un pal. Va morir amb un dolor insuportable. Però Déu el va ressuscitar, i després de quaranta dies Jesús va ascendir al cel.
Aquest relat tan impressionant ha arribat als nostres dies a través dels quatre Evangelis de les Escriptures Gregues Cristianes, anomenades popularment el Nou Testament. Però, realment va succeir tot allò? Aquesta és una pregunta molt important i oportuna. Si no hagués passat, la fe cristiana no tindria cap valor i l’esperança de la vida eterna en un paradís només seria una il·lusió (1 Corintis 15:14). D’altra banda, si realment va succeir, davant la humanitat hi ha un futur meravellós del qual tu també pots formar part. Així doncs, són els relats dels Evangelis realitat o ficció?
QUÈ DIUEN ELS FETS
A diferència de les llegendes imaginàries, els escrits dels Evangelis es caracteritzen per la seva exactitud minuciosa i narració detallada. Per exemple, estan replens de noms de llocs reals, molts dels quals avui dia encara es poden visitar. També parlen de persones que els historiadors han confirmat que realment van existir (Lluc 3:1, 2, 23).
Escriptors seglars del primer i segon segle parlen de Jesús.a La descripció que fan els Evangelis sobre la mort de Jesús coincideix amb la manera com els romans executaven les persones d’aquell temps. A més, els esdeveniments es descriuen amb exactitud i sinceritat, fins i tot incloent alguns defectes dels deixebles de Jesús (Mateu 26:56; Lluc 22:24-26; Joan 18:10, 11). Tot això indica realment que els escriptors dels Evangelis van ser molt honestos i exactes amb tot el que van escriure sobre Jesús.
QUÈ PODEM DIR DE LA RESURRECCIÓ DE JESÚS?
Tot i que moltes persones creuen que Jesús va existir i va morir, algunes posen en dubte la seva resurrecció. Fins i tot els seus apòstols, en un principi, no van creure que Jesús hagués ressuscitat (Lluc 24:11). Però van sortir de dubtes quan, tant ells com altres deixebles, van veure diverses vegades Jesús després de ressuscitar. De fet, en una ocasió, més de cinc-centes persones el van veure (1 Corintis 15:6).
Encara que s’arriscaven a ser arrestats i a perdre la vida, els deixebles van proclamar amb molt de valor la resurrecció de Jesús a tothom, fins i tot a aquells que l’havien executat (Fets [Actes] 4:1-3, 10, 19, 20; 5:27-32). Creus que aquests deixebles haurien actuat amb tanta valentia si no haguessin estat del tot segurs que Jesús va ser ressuscitat? De fet, la resurrecció de Jesús és la raó per la qual el cristianisme ha tingut i té un impacte tan gran en el món.
Els relats que trobem als Evangelis de la mort de Jesús i la seva resurrecció reuneixen totes les característiques d’un relat històric i fiable. Però per estar convençuts que aquests esdeveniments van passar de debò, els hem de llegir amb deteniment. I si entenem per què van passar, encara n’estarem més convençuts. El següent article ho explica.
a Alguns escriptors del segle primer que van parlar de Jesús van ser Suetoni, l’historiador jueu Josep Flavi i Tàcit. Aquest últim va néixer l’any 55 de la nostra era i va escriure sobre els cristians: «Aquest nom els ve de Crist, el qual, sota el principat de Tiberi, el procurador Ponç Pilat havia lliurat al suplici». A més, durant el segle segon, Plini el Jove, governador de Bitínia, també va fer referència a Jesús.