Esforça’t per tenir la fama de ser raonable. És bo que et preguntis: «Pensen els altres que soc una persona raonable, flexible i tolerant, o més aviat algú estricte, rígid i tossut? Estic disposat a escoltar l’opinió dels altres i cedir sempre que sigui possible?». Com més raonables siguem, millor estarem imitant Jehovà i Jesús. Ser raonables implica ser flexibles quan canvien les nostres circumstàncies. Sovint, els canvis comporten reptes inesperats, i pot ser que alterin completament la nostra vida. Per exemple, pot ser que de sobte hàgim de fer front a un problema de salut, o a canvis en l’economia o en la situació política del lloc on vivim (Ecl. 9:11). Fins i tot un canvi d’assignació teocràtica pot ser tota una prova. Aconseguirem adaptar-nos a les noves circumstàncies si seguim aquests quatre passos: 1) acceptar la realitat, 2) no mirar enrere, 3) centrar-nos en els aspectes positius, i 4) fer coses pels altres. (w23.07 21, 22 § 7, 8)

El profeta Daniel era un noi jove quan els babilonis se’l van endur com a presoner de guerra a Babilònia, lluny de Jerusalem. Però els oficials van quedar impressionats al veure allò que estava «a simple vista»: que era un noi «sense cap defecte i de bona presència» i que venia d’una família noble (1 Sam. 16:7). Per això, els babilonis van preparar Daniel perquè pogués ocupar una posició prominent al palau (Dan. 1:3, 4, 6). Jehovà estimava molt Daniel per la mena de persona que aquest jove havia decidit ser. De fet, Jehovà va mencionar Daniel juntament amb Noè i Job quan Daniel tan sols tenia uns vint anys. Aleshores, Déu ja el considerava tan just com aquells dos servents que havien demostrat la seva fidelitat durant moltes dècades (Gèn. 5:32; 6:9, 10; Job 42:16, 17; Ez. 14:14). I Jehovà va continuar estimant Daniel durant tota la seva vida (Dan. 10:11, 19). (w23.08 2 § 1, 2)

Quan t’estàs plantejant comprar-te una casa, segurament t’agradaria conèixer els màxims detalls possibles de la teva futura llar. Això és el mateix que podem fer quan llegim i estudiem la Bíblia. Si la llegim massa ràpid, només aprendrem algunes dades, és a dir, només coneixerem «les coses elementals de les declaracions sagrades de Déu» (Heb. 5:12). En canvi, si ens hi endinsem, la podrem entendre en profunditat. Una bona manera d’aconseguir-ho és preguntant-nos: «Com es relaciona aquest relat amb la resta de la Bíblia? Què m’està ensenyant aquí Jehovà? Per què m’ho crec?». Per entendre tot el que ensenya la Bíblia, hem d’aprendre les seves ensenyances profundes. L’apòstol Pau va animar els cristians a estudiar diligentment la Paraula de Déu per poder ser «del tot capaços d’entendre completament l’amplada, la llargada, l’alçada i la profunditat» de la veritat. Això els permetria estar «ben arrelats i ben establerts» en la seva fe (Ef. 3:14-19). És essencial que tots nosaltres fem el mateix. (w23.10 18 § 1-3)