QUALCHEDUN LO GA FATO?
El naso del can
I studiosi i dise che i can i pol doperar el so naso par saver la età de altri can, se i ze masci o fémene e par saver come che i se sente. Anca i pol esser trenadi par catar bombe e droghe. Le persone le dopera i so oci par saver cossa che ghen’è intorno de lori, ma i can i dopera el so naso. L’è come se i fusse boni de “leder” col naso.
Pensaghe sora: La capacità del can de snasar la ze tanto meio che la nostra. De acordo col Instituto Nacional de Normas e Tecnologia dos Estados Unidos, un can “l’è bon de snasar una roba che la ze in meso a un trilion de altre robe. L’è come se ti te fusse bon de tastar la ponta de un cuciaro de sùcaro mescolà in meso a milioni de litri de àqua”.
Parché che la capacità dei can de snasar la ze tanto meio dela nostra?
El naso del can l’è moio. Par quela, l’è pi fàcile par lu snasar pìcoli odori che i ze par ària.
El naso del can el ga due parte ndove passa la ària: una par tirar el fià e nantra par snasar. Quando el can el snasa, la ària la passa par la parte del naso che la ga le sèlule par sentir el odor.
La mesura dela parte del naso del can che lu el dopera par snasar la ze de 130 sentìmetri quadri o de pi. Ma quela de una persona la ga sol 5 sentìmetri quadri.
Un can el pol gaver fin 50 volte de pi sèlule par sentir el odor de che noantri.
Tuto questo pol giutar un can a saver la difarensa intrà tute le pìcole parte de un odor. Par esémpio, i umani i pol sentir el odor de una minestra. Ma i studiosi i dise che i can i ze boni de sentir el odor de tuto quel che va nela minestra.
I peschisadori dela Fundação Pine Street, che fà peschise sora el càncaro, i dise che el sarvel e el naso dei can i laora insieme, e i ze un dei meio apareli che ghen’è nela Tera par snasar. I sientisti i ze drio far “nasi” eletrònichi par esser boni de catar fora bombe e malatie come el càncaro.
Cossa che te cati? El naso del can l’è vegnesto dela evolussion? O qualchedun lo ga fato?