BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • w25 marso pàg. 2-7
  • Fà presto batesarte!

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • Fà presto batesarte!
  • La Sentinela che Proclama el Regno de Geovà (Stùdio) — 2025
  • Sototìtoli
  • Informassion someiante
  • I SAMARITANI I ZE STATI BATESADI
  • SAULO EL SE GA BATESÀ
  • CORNÈLIO EL SE GA BATESÀ
  • I CORINTI I SE GA BATESÀ
  • LA TO FEDE LA POL MOVER UNA MONTAGNA
  • Seita a ndar drio a Gesù dopo del batésimo!
    La Sentinela che Proclama el Regno de Geovà (Stùdio) — 2024
  • Sito pronto par dedicar la to vita a Geovà?
    La Sentinela che Proclama el Regno de Geovà (Stùdio) — 2024
  • Sito parecià par batesarte?
    Te pol viver felice par sempre! — Un libro che el te giuta a capir la Bìblia
  • Rispondi a queste domande
    Programa par la Assemblea de Sircuito de 2025-2026 — col Superintendente de Sircuito
Varda de pi
La Sentinela che Proclama el Regno de Geovà (Stùdio) — 2025
w25 marso pàg. 2-7

STÙDIO 9

CÀNTICO 51 Scoliemo servir sol a Geovà!

Fà presto batesarte!

“Cossa che te sì drio spetar? Leva su, batésate.” — ATI 22:16.

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR?

Ndaremo veder come che el esémpio dei samaritani, de Saulo, de Cornèlio e dei fradei de Corinto pol giutarne a gaver la forsa che ne ocore par batesarse.

1. Parché che l’è importante esser batesadi?

DEDICARSE a Geovà e batesarse l’è una dessision tanto importante de far. Parché? Parché questa la ze la meio maniera de mostrar che te ami a Geovà. E dopo che te te batesi, te scominsi a far parte dela so fameia. Cossita, lu el deventarà un caro Amigo e un Pare che el ndarà sempre tender de ti e darte quel che te ghè de bisogno. (Sal. 73:24; Isa. 43:1, 2) E quei che i ze batesadi i podarà viver una vita felice par sempre! — 1 Pie. 3:21.

2. Cossa che ndaremo imparar in questo stùdio?

2 Ghen’è qualcossa che te fà tirarte indrio de batesarte? Te pol esser sicuro che no te sì sol ti che te te senti cossita. Par esser pronti par batesarse, milioni de persone ga bio de cambiar la so vita e la so maniera de pensar. Ma adesso, lori i ga tanta alegria de esser Testimònie de Geovà. Questo ga sucedesto anca nel passà. In questo stùdio, ndaremo veder el esémpio de quei che i ze stati batesadi nel primo sècolo. Che dificoltà lori i ga infrontà, e cossa che podemo imparar con lori?

I SAMARITANI I ZE STATI BATESADI

3. Che dificoltà i samaritani i ga bio par batesarse?

3 Nela època de Gesù, i samaritani i fea parte de un grupo religioso che l’era de star al nort dela Giudea, darente le cità de Sichen e de Samaria. Vanti de esser batesadi, lori i gavaria de imparar de pi sora la Parola de Dio. Parché? Parché lori no i credea che tuti i libri dela Bìblia i vegnea de Dio. Lori i pensea che sol i primi sinque libri e fursi el libro de Giosuè i era de Dio. Ma, i samaritani i spetea el Messia par causa de quel che dise in Deuteronómio 18:18, 19. (Gio. 4:25) Alora, par esser batesadi, lori i gavaria de acetar che Gesù l’era el Messia. E tanti i ga fato pròpio cossita. (Gio. 4:39) I samaritani anca i gavea tanto preconceto coi giudei. Alora, arquanti de lori i gavaria anca de cambiar quel che i pensea sora i giudei. — Luc. 9:52-54.

4. De acordo con Ati 8:5, 6, 14, cossa che tanti samaritani i ga fato dopo de scoltar Filipe?

4 Cossa che ga giutà i samaritani a esser batesadi? Quando Filipe, el vangelisador, el ga parlà sora Gesù, arquanti samaritani i lo ga scoltà con atension. Lu el ga fato tanti miràcoli e el ga parà via demoni, e i samaritani i ga credesto che quel che lu el parlea vegnea de Dio. (Ati 8:7; ledi Ati 8:5, 6,a 14.b) Alora, anca se Filipe el fusse giudeo, lori i lo ga scoltà. Fursi quei samaritani anca i se ga ricordà che i sinque primi libri dela Bìblia i mostrea che Geovà no’l fà difarensa intrà le persone. — Deu. 10:17-19.

5. Cossa che podemo imparar col esémpio dei samaritani?

5 Fursi no l’è stà fàcile par quei samaritani acetar quel che Filipe el ghe ga insegnà parché lu l’era giudeo e parché lu ghe ga parlà sora robe che lori no i credea mia. Ma la Bìblia la dise: ‘Lori i ga credesto quando Filipe ghe ga parlà dele bone notìssie sora el Regno de Dio e del nome de Gesù Cristo. Cossita, òmini e done i ze stati batesadi.’ (Ati 8:12) Dopo che quei samaritani i ga visto che quel che Filipe ghe gavea insegnà l’era la verità, lori i ga fato presto batesarse. E ti, crédito che quel che la Bìblia la dise l’è vero? Gheto belche visto che le Testimònie de Geovà le trata a tuti compagno e le se sforsa par mostrar amor, come Gesù el ga dito che i so dissìpoli i ndaria far? (Gio. 13:35) Alora, no stà gaver paura de batesarte. Te pol esser sicuro che Geovà el ndarà benedirte!

6. Cossa che imparemo col esémpio de Ruben?

6 Ruben, un fradel dela Alemagna, l’è stà slevà nte una fameia de Testimònie de Geovà. Ma quando l’era gióveno, lu no l’era mia sicuro che ghen’era pròpio un Dio. Cossa che Ruben el ga fato? Lu el se ga nicorto che el gavaria de imparar de pi. Lu el ga dito: “Go doperà el me stùdio personal par catar fora risposte ale domande che mi gavea. Go studià tante volte sora la evolussion.” Ruben el ga ledesto el libro Existe um Criador Que Se Importa com Você?. Questo libro ga fato la fede de Ruben restar pi forte, e lu el ga pensà: “L’è vero! Ghen’è pròpio un Dio!” Lu anca l’è ndato visitar la sede mondial dele Testimònie de Geovà. Lì, Ruben el ga visto che i fradei e sorele de tuto el mondo i laora contenti insieme. Cossita, lu el ga scominsià a amar la nostra organisassion ancora de pi e el se ga batesà con 17 ani quando l’è tornà ala Alemagna. Alora, se ghen’è qualcossa dela Bìblia che no te ghè capio ben o che te ghè dubi, sfòrsate de far una peschisa par imparar ancora de pi. La “cognossensa giusta” la pol giutarte a esser sicuro de quel che te credi. (Efe. 4:13, 14) Te ndarè veder el amor e la union dei fradei e sorele nela to congregassion e in tuto el mondo. Cossita, te darè tanto valor ala to cara fameia.

SAULO EL SE GA BATESÀ

7. Cossa che Saulo el gavaria de cambiar?

7 Varda quel che ga sucedesto con Saulo. Lu el gavea studià con persone tanto importante nel giudaìsmo e l’era drio deventar tanto importante in quela religion. (Gàl. 1:13, 14; Fil. 3:5) In quela època, tanti giudei i pensea che i dissìpoli de Gesù i era apòstati. Par quela, quando Saulo l’era drio perseghirli, lu el pensea che l’era drio far quel che l’è giusto. (Ati 8:3; 9:1, 2; 26:9-11) Alora, lu el savea che se el deventesse un dissìpolo de Gesù, anca lu el ndaria infrontar perseghission de quei che i ndea contra i dissìpoli. Ma, Saulo el gavaria de esser batesà par mostrar la so fede in Gesù.

8. (a) Cossa che ga giutà Saulo a esser batesà? (b) De acordo con Ati 22:12-16, cossa che Anania el ga fato par giutar Saulo? (Varda anca la ilustrassion.)

8 Cossa che ga giutà Saulo a esser batesà? Dopo che Gesù el se ga fato veder a lu, Saulo l’è restà orbo. (Ati 9:3-9) Alora, par tre giorni, Saulo no’l ga magnà, gnanca bevesto gnente e el ga pensà sora tuto quel che gavea sucedesto con lu. Questo lo ga giutà a capir che Gesù l’era el Messia e che i so dissìpoli i era drio adorar a Geovà dela maniera giusta. Sicuro che Saulo el se ga sentio tanto disgustà de esser insieme le persone che le gavea copà Stevon. (Ati 22:20) Dopo de quei tre giorni, un dissìpolo de Gesù de nome Anania el se ga catà con Saulo. Anania lo ga curà e, con bontà, lo ga incoraià a batesarse suito. (Ledi Ati 22:12-16.c) Saulo el ga mostrà umiltà, parché el ga scoltà Anania e l’è stà batesà. — Ati 9:17, 18.

Saulo l’è drio ndar rento la àqua par esser batesà. Un per de persone le varda contente.

Saulo l’è stà incoraià a batesarse, e lu el ga fato questa dessision. Veto far compagno a lu? (Varda el paràgrafo 8.)


9. Cossa che te ghè imparà col esémpio de Saulo?

9 Podemo imparar tanto con quel che ga sucedesto con Saulo. Se lu el fusse orgolioso e el gavesse paura dei altri, lu no’l ndaria cambiar e gnanca el ndaria batesarse. Ma Saulo l’è stà ùmile, el ga cambià la so vita e el ga acetà deventar un dissìpolo de Gesù. (Ati 26:14, 19) Lu el savea che el infrontaria perseghission, ma ancora cossita, el ga volesto batesarse. (Ati 9:15, 16; 20:22, 23) Dopo del so batésimo, lu el ga seità a domandar el aiuto de Geovà quando el ga bio diverse dificoltà. (2 Cor. 4:7-10) Pol esser che anca ti te ndarè infrontar tante dificoltà se te deventi una Testimònia de Geovà. Ma ricòrdate che Geovà e Gesù sempre i sarà dela to banda par giutarte. — Fil. 4:13.

10. Cossa che te ghè imparà col esémpio de Ana?

10 Varda quel che ga sucedesto con Ana, una sorela del leste dela Europa, che la ze stata slevada nte una fameia dela cultura curda. Quando Ana la gavea 9 ani, la so mare la se ga batesada e so pare el ga dito che la podea scominsiar a studiar la Bìblia. Arquanti dela so fameia che i stea nela medèsima casa de lori no ghe ga piasesto parché i pensea che l’era una vergogna cambiar de religion. Quando Ana la gavea 12 ani, ela la ga domandà a so pare se la podaria esser batesada. Lu ghe ga domandà se ela la volea pròpio batesarse o se qualchedun gavea dito che ghe tocaria farlo. Ela la ghe ga dito: “Mi amo a Geovà.” Cossita, lu la ga assada batesarse. Dopo, arquanti dela so fameia i ga seità a dirghe su e riderghe drio. El so nono fin el ga dito: “Saria meio che te fussi una slandra e che te fumessi invesse de esser una Testimònia de Geovà.” Cossa che la ga giutada? Ana la ga dito: “Geovà el me ga dato forsa, e me pare e me mare i me ga giutà tanto.” Ela anca la scrive do quel che Geovà el fà par giutarla. Dopo, la varda quel che la ga scrito par ricordarse quel che Geovà el ghe ga belche fato. Se anca ti te ghè paura che i altri i te vegna contra, ricòrdate che Geovà el ndarà giutar anca a ti. — Ebr. 13:6.

CORNÈLIO EL SE GA BATESÀ

11. Cossa che podaria far Cornèlio tirarse indrio de batesarse?

11 La Bìblia la dise che Cornèlio l’era un “senturion”, o sia, un soldà importante che comandea intorno de 100 soldadi del esèrsito romano. (Ati 10:1) Lu l’era una persona tanto importante ndove l’era de star e anca nel esèrsito. La Bìblia anca la dise che ‘lu el giutea tanto i poareti’ che ghen’era in quela època. (Ati 10:2) Alora, Geovà el ga mandà che el apòstolo Piero el ghe parlesse sora le bone notìssie. Ma sarà che Cornèlio el ndaria meterghe tanto par batesarse?

12. Cossa che ga giutà Cornèlio a esser batesà?

12 Cossa che ga giutà Cornèlio a esser batesà? La Bìblia la dise che ‘lu e tuti dela so casa i gavea tanto rispeto par Geovà’, e che el gavea el costume de pregar tanto a Dio. (Ati 10:2) Alora, quando Piero ghe ga parlà sora le bone notìssie, Cornèlio e la so fameia i ga bio fede e suito i se ga batesà. (Ati 10:47, 48) Cossita, vedemo che Cornèlio l’è stà batesà parché l’era pronto par cambiar quel che ghe ocoresse par adorar a Geovà insieme la so fameia. — Gios. 24:15; Ati 10:24, 33.

13. Cossa che te ghè imparà col esémpio de Cornèlio?

13 Compagno a Saulo, anca Cornèlio l’era tanto importante intrà le persone. Ma lu no’l ga bio paura de quel che lore le ndaria pensar se lu el deventesse un dissìpolo de Gesù. Dela medèsima maniera, pol esser che te toca far arquanti cambiamenti nela to vita par esser una Testimònia de Geovà. Ma ricòrdate che l’è Geovà che te giutarà. Se te vol meter in pràtica quel che te sì drio imparar e far quel che lu el vol, Geovà el sarà contento de darte el aiuto che te ghè de bisogno.

14. Cossa che te ghè imparà del esémpio de Tsuyoshi?

14 Un fradel de nome Tsuyoshi, del Giapon, el ga bio de far cambiamenti nel so laoro par batesarse. Lu el laorea nte una scola famosa, ndove se fà bei laori con fiori. Dele volte, lu el gavea de ndar a funerai budisti nel posto del so maestro. Ma, dopo che Tsuyoshi el ga imparà la verità sora la morte, lu el ga visto che no’l podaria mia batesarse se el seitesse a far questi laori nei funerai. Par quela, lu el ga dessidio che no’l ndaria pi far questo tipo de laoro. (2 Cor. 6:15, 16) Lu el ga parlà col so maestro sora quel che el gavea dessidio. E cossa ga sucedesto? Tsuyoshi el ga seità col so laoro, ma no ghe ga pi ocoresto ndar a questi funerai. E dopo de un ano che el ga scominsià a studiar, lu l’è stà batesà.d Pol esser che anca ti te ghè de far cambiamenti nel to laoro par contentar a Geovà. Ma te pol esser sicuro che lu sempre el ndarà dar quel che ocore a ti e ala to fameia. — Sal. 127:2; Mat. 6:33.

I CORINTI I SE GA BATESÀ

15. Che dificoltà arquanti corinti fursi i ga bio par batesarse?

15 Arquante persone nela cità de Corinto le fea robe che disgustea tanto a Geovà. Lore sol le pensea in soldi e le fea tanta imoralità. Sicuro che saria tanto fadiga par le persone de questa cità acetar la verità e deventar servi de Geovà. Ancora cossita, el apòstolo Paolo l’è ndato a Corinto e el ghe ga parlà dele bone notìssie sora Gesù. La Bìblia la dise che arquanti corinti ‘i ga credesto e i ze stati batesadi’. (Ati 18:7-11) Dopo, Gesù el ga parlà con Paolo par meso de una vision, e el ga dito: “Mi go tante persone in questa cità.” Par quela, Paolo el ga seità a predicar in quela cità par un ano e medo.

16. Cossa che ga giutà i corinti a batesarse? (2 Corinti 10:4, 5)

16 Cossa che ga giutà i corinti a batesarse? (Ledi 2 Corinti 10:4, 5.e) El spìrito santo e la Parola de Dio li ga giutadi a far i cambiamenti che ghe ocorea. (Ebr. 4:12) I corinti che i ze deventadi dissìpoli de Gesù i ze stati boni de cambiar la so vita. Lori i se ga fermà de far robe come ciavar i altri, far la ciuca, e altre robe sporche come el omosessualismo. — 1 Cor. 6:9-11.

17. Cossa che te ghè imparà col esémpio dei corinti?

17 Arquanti corinti i ga bio de sforsarse tanto par cambiar la so vita e fermarse de far robe sbaliade. Lori no i ga mia desistio de far quel che l’è giusto par ricever la vita eterna. (Mat. 7:13, 14) Dela medèsima maniera, pol esser che ti te ghè de far arquanti cambiamenti nela to vita par esser bon de batesarte. Ma no stà mia desister. Invesse, seita a domandar el aiuto de Geovà. Cossita, te sarè bon de cambiar e far quel che l’è giusto.

18. Cossa che te ghè imparà col esémpio de Monica?

18 Monica, una sorela dela Geòrgia, la se ga batesà con 16 ani. Ma prima de batesarse, ela la ga bio de far tanti cambiamenti. Monica la parlea tante robe sporche e ghe piasea veder e scoltar robe che disgustea tanto a Geovà. Ela la ga dito: “Vanti de batesarme, go bio de domandar forsa a Geovà par cambiar quel che me ocorea. Lu el savea che mi volea far quel che l’è giusto. Par quela, lu sempre el me ga giutà.” Pol esser che anca ti te ghè de fermarte de far qualcossa che disgusta a Geovà. Alora, seita a domandar la forsa che te ocore, parché lu sempre el dà so spìrito santo a quei che ghe lo domanda. — Gio. 3:34.

LA TO FEDE LA POL MOVER UNA MONTAGNA

19. Cossa che ndarà giutarte a dàrghene fora con tute le dificoltà? (Varda anca el ritrato.)

19 Ricòrdate sempre che Geovà el te ama tanto e el vol che te fae parte dela so fameia. Alora, no importa cossa che te toca far par esser bon de batesarte, lu sempre el ndarà giutarte. Nel passà, Gesù el ga dito a arquanti dei so dissìpoli: ‘Se valtri gavé la fede granda come una semensa de mostarda, valtri ndaré dir a questa montagna: “Móvete de qua par de là”, e ela la ndarà moverse. Alora, valtri saré boni de far tuto quel che volé.’ (Mat. 17:20) Gesù el ga parlà queste parole a persone che ghe ndea drio fea poco tempo. Lore le gavea bisogno de far cada volta pi forte la so fede. Ma, con un poco de fede lore belche le gavaria el aiuto de Geovà e le saria bone de dàrghene fora cole dificoltà. Dela stessa maniera, te pol esser sicuro che Geovà sempre el ndarà giutarte.

Fradei tanto contenti i ze drio ricever quei che i se ga batesà.

Sìpia sicuro che Geovà el te vol ben e che el vol che te fae parte dela so fameia (Varda el paràgrafo 19.)f


20. Come che el esémpio dei primi dissìpoli de Gesù e dei fradei e sorele che ghemo visto in questo stùdio i pol giutarte?

20 Se te te nicordi che te toca cambiar qualcossa par batesarte, no stà tirarla massa longa par farlo. I esempi dei primi dissìpoli de Gesù e dei fradei e sorele de ancoi i pol giutarte a far quel che te ocore. Batesarte la ze la meio dessision dela to vita!

COSSA CHE TE GHÈ IMPARÀ?

  • Come che i samaritani i ze stati boni de dàrghene fora cole dificoltà par esser batesadi?

  • Come che Saulo e Cornèlio i ze stati boni de dàrghene fora cole dificoltà par esser batesadi?

  • Come che i corinti i ze stati boni de dàrghene fora cole dificoltà par esser batesadi?

CÀNTICO 38 Geovà el te farà forte

a (Ati 8:5, 6) Felipe l’è ndato do ala cità de Samaria e el ga scominsià a predicar ale persone sora el Cristo. 6 Tuti quei che i era lì i era intesi e i stea pròpio atenti a tuto quel che Felipe el parlea. Lori i scoltea quel che lu el parlea e i vardea i miràcoli che el fea.

b (Ati 8:14) Quando i apòstoli in Gerusalen i ga scoltà che persone de Samaria le gavea acetà la parola de Dio, i ga mandà Piero e Gioani fin là.

c (Ati 22:12-16) “Alora, Anania, un omo che gavea tanto rispeto par Dio e par la Lege e che tuti i giudei i parlea ben de lu 13 l’è vegnesto catarme. Lu el me ga dito: ‘Saulo, me fradel, torna a vederghe.’ In quela ora, son tornà a vederghe e lo go visto. 14 Lu el ga dito: ‘El Dio dei nostri antenati el te ga scoliesto par farte saver quel che lu el vol far, par veder quel che l’è ciamà Giusto e par scoltarlo. 15 Cossita, te ndarè parlar a tute le persone sora quel che te ghè visto e che te ghè scoltà. 16 E adesso, cossa che te si drio spetar? Leva su, batésate e lava i to pecadi par invocar el nome de lu.

d La stòria de vita del fradel Tsuyoshi Fujii la ze nela Sté atenti! de 8 de agosto de 2005, pàg. 20 a 23.

e (2 Corinti 10:4, 5) Parché le arme dela nostra guera no le ze de carne, ma le ze poderose in Dio par rabaltar fortalesse. 5 Parché semo drio destruser i rassiossini e tuto quel che vien contra el saver de Dio, e femo che tuti i pensamenti i sìpie come prisioneri, par farli obedir al Cristo.

f ILUSTRASSION: Fradei e sorele i ze contenti de ricever quei che i se ga batesà.

    Publicassion in Talian (1993-2025)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri