Apocalipsi

9 El quint àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, vaig vore una estrela que va caure del cel a la terra, i se li va donar la clau del forat* que du a l’abisme. 2 L’estrela* va obrir el forat* de l’abisme, d’on va eixir una fumaguera com la que ix d’un gran forn. El sol i l’aire es van enfosquir degut al fum que eixia del forat. 3 De la fumaguera eixiren llagostes* cap a la terra, i se’ls va donar autoritat, la mateixa autoritat que tenen els alacrans de la terra. 4 Se’ls va ordenar que no feren mal a l’herba de la terra ni a cap planta ni a cap arbre, sinó només a aquelles persones que no tingueren en el front el segell de Déu.

5 A les llagostes no se’ls va permetre matar les persones, però sí que se’ls va permetre turmentar-les durant cinc mesos. I el seu turment era com el que produïx un alacrà quan pica. 6 En eixos dies, la gent buscarà la mort, però de cap manera la trobarà; voldran morir-se, però la mort fugirà d’ells.

7 L’aspecte de les llagostes era com el de cavalls preparats per a la batalla. En el cap duien una espècie de corona d’or, i la seua cara era com la dels humans. 8 Tenien el monyo com el de les dones, i les dents com les dels lleons, 9 i duien cuirasses com de ferro. El soroll que feien les seues ales era com el dels carros de cavalls quan es llancen a la batalla. 10 A més, tenen cues amb agullons com els alacrans, i en les cues tenen l’autoritat per a fer mal a la gent durant cinc mesos. 11 Per damunt d’elles, tenen un rei: l’àngel de l’abisme. En hebreu, el seu nom és Abadon,* i en grec, Apol·lion.*

12 El primer ai ja ha passat. Però, atenció! Després d’açò en venen dos més.

13 El sext àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, vaig sentir una veu que venia de les banyes de l’altar d’or que està davant de Déu. 14 La veu li va dir al sext àngel que tenia la trompeta: «Deixa anar els quatre àngels que estan lligats al costat del gran riu Eufrates». 15 I els quatre àngels que havien sigut preparats per a l’hora, el dia, el mes i l’any fixats van ser deslligats per a matar la tercera part de la gent.

16 Vaig sentir el número de soldats de l’exèrcit de cavalleria: dos miríades de miríades.* 17 Els cavalls i els genets que vaig vore en la visió eren aixina: els genets duien unes cuirasses roges com el foc, blaves com el jacint i grogues com el sofre; els cavalls tenien el cap com el dels lleons, i els eixia foc, fum i sofre de la boca. 18 La tercera part de la gent va morir per estes tres plagues: el foc, el fum i el sofre que eixien de la boca dels cavalls. 19 Perquè l’autoritat dels cavalls està en la seua boca i en la seua cua, ja que la seua cua és com una serp i té cap, i amb ella fan mal.

20 Però la resta de la gent, la que no havia mort per estes plagues, no es va penedir de les obres de les seues mans; no deixaren d’adorar els dimonis ni els ídols d’or, de plata, de coure, de pedra i de fusta, que no poden vore ni sentir ni caminar. 21 Tampoc es van penedir dels seus assassinats ni de les seues pràctiques espiritistes* ni de la seua immoralitat sexual* ni dels seus robatoris.