Dilluns, 10 de novembre
Comproveu totes les coses (1Te 5:21)
La paraula grega traduïda per ‘comprovar’ descriu la manera com la gent verificava l’autenticitat dels metalls preciosos. De la mateixa manera, hem de verificar el que escoltem i el que llegim per a determinar si és autèntic. Fer açò serà inclús més important per a nosaltres a mesura que la gran tribulació s’acosta. En comptes d’acceptar ingènuament tot el que ens diuen, hem de gastar la nostra capacitat de raonar per a comparar el que llegim o escoltem amb el que la Bíblia i l’organització de Jehovà diuen. Si ho fem, cap propaganda o engany demoníac ens enganyarà (Pr 14:15; 1Tm 4:1). Com a grup, els servents de Déu sobreviuran a la gran tribulació, però no sabem què ens passarà individualment (Jm 4:14). Aixina que, siga que passem vius a través de la gran tribulació o que ens morim abans, tots serem recompensats amb vida eterna si ens mantenim fidels. Per tant, centrem-nos en la nostra meravellosa esperança i mantinguem-nos preparats per al dia de Jehovà! w23.06 pàg. 13 § 15, 16
Dimarts, 11 de novembre
Jehovà no farà res sense haver revelat als seus servents el que es proposa fer (Amós 3:7)
No sabem com es compliran algunes de les profecies de la Bíblia (Dn 12:8, 9). Però el fet de no saber exactament com es complirà una profecia no significa que no es farà realitat. Sense dubte, podem estar segurs que Jehovà ens dirà el que necessitem saber en el moment oportú, tal com ho va fer en el passat. Després de proclamar «Pau i seguretat!», els governs mundials atacaran la religió falsa i la destruiran (1Te 5:3 TNM; Ap 17:16, 17). I a continuació atacaran el poble de Déu (Ez 38:18, 19). Estos successos desembocaran en la guerra de l’Harmagedon (Ap 16:14, 16). Podem estar segurs que tot açò succeirà molt prompte. Però, fins a eixe moment, continuem mostrant gratitud al nostre Pare celestial prestant atenció a les profecies de la Bíblia i ajudant els altres a fer lo mateix. w23.08 pàg. 13 § 19, 20
Dimecres, 12 de novembre
Continuem estimant-nos els uns als altres, perquè l’amor és de Déu (1Jn 4:7)
Quan Pau va parlar sobre l’esperança, la fe i l’amor, va concloure que d’entre estos tres, «l’amor és el més gran» (1Co 13:13). Per què ho va dir? Perquè en el futur, ja no necessitarem tindre fe en les promeses de Déu sobre el nou món o esperança en què estes promeses es complisquen, perquè ja s’hauran realitzat. Però sempre necessitarem tindre amor per Jehovà i per la gent. De fet, el nostre amor per ells continuarà creixent per tota l’eternitat. També, l’amor ens identifica com a cristians verdaders. De fet, Jesús va dir als seus apòstols: «Tots sabran que sou els meus deixebles si vos estimeu els uns als altres» (Jn 13:35). A més, estimar-nos els uns als altres ens manté units. Per esta raó, Pau va dir que l’amor «tot ho lliga i perfecciona» (Col 3:14). L’apòstol Joan va escriure als seus germans cristians: «Qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (1Jn 4:21). Quan ens estimem els uns als altres demostrem que estimem a Déu. w23.11 pàg. 8 § 1, 3