Dimecres, 24 de setembre
Visquem d’acord amb allò que ja hem aconseguit (Fl 3:16)
De tant en tant, escoltaràs experiències de germans i germanes que han ampliat el seu servici a Jehovà, potser assistint a l’Escola per a Evangelitzadors del Regne o mudant-se a on hi ha més necessitat. Si les circumstàncies t’ho permeten, estes metes també serien bones per a tu. Com a servents de Jehovà, tots volem fer més per ell (Fe 16:9). Però, i si ara mateixa et resulta impossible? No penses que eres inferior a aquells que sí que poden, al final, lo més important en la vida cristiana és continuar aguantant (Mt 10:22). No oblides que Jehovà es posa molt content quan fas tot el que pots. En efecte, si fas tot açò, podràs seguir a Jesús constantment després de batejar-te (Sl 26:1). w24.03 pàg. 10 § 11
Dijous, 25 de setembre
Déu ens ha perdonat bondadosament tots els pecats (Col 2:13)
Si ens penedim, el nostre Pare celestial promet perdonar-nos (Sl 86:5). Aixina que si ens sentim malament pels pecats que hem comés, podem creure amb els ulls tancats que Jehovà ens ha perdonat. Recorda que ell no és ni estricte ni inflexible. De fet, no ens demana més del que raonablement podem fer. Valora tot el que fem per ell, sempre que li donem lo millor. Faries bé en meditar en els exemples d’aquells que serviren a Jehovà de tot cor. Com el de l’apòstol Pau, qui es va esforçar molt durant anys, viatjant milers de kilòmetres i formant congregacions. Ara bé, ¿va perdre l’aprovació de Déu quan les circumstàncies limitaren la seua predicació? Clar que no! Jehovà el va beneir perquè va continuar fent el que podia (Fe 28:30, 31). De manera pareguda, les nostres circumstàncies poden canviar i no sempre podrem donar-li a Jehovà lo mateix, però lo més important per a ell és la nostra motivació. w24.03 pàg. 27 § 7, 9
Divendres, 26 de setembre
De bon matí, Jesús se’n va anar a un lloc aïllat, i allí va començar a orar (Mc 1:35)
Jesús va donar un bon exemple als seus deixebles orant amb freqüència. Com a sovint estava ocupat i envoltat de persones, havia d’apartar temps per a parlar amb son Pare (Mc 6:31, 45, 46). Matinava per a poder estar a soles i orar. Almenys en una ocasió, va estar orant tota la nit abans de prendre una decisió important (Lc 6:12, 13). I la nit abans de morir, es va dirigir a Jehovà moltes voltes perquè volia assegurar-se de complir el repte més difícil que afrontaria ací en la terra (Mt 26:39, 42, 44). L’exemple de Jesús ens ensenya que, sense importar com estiguem d’ocupats, hem d’apartar temps per a orar. Igual que Jesús, podem alçar-nos de bon matí per a orar o gitar-nos una miqueta més tard per la nit. Quan fem açò, li demostrem a Jehovà que apreciem poder parlar amb ell. w23.05 pàg. 3 § 4, 5