LES BONES NOTÍCIES SEGONS MATEU

1 El llibre de la història* de Jesucrist,* fill de David, fill d’Abraham:

17 En total, des d’Abraham fins a David, hi hagué 14 generacions; des de David fins a la deportació a Babilònia, 14 generacions, i des de la deportació a Babilònia fins al Crist, 14 generacions.

18 El naixement de Jesucrist va ser d’esta manera. Sa mare, Maria, estava promesa amb Josep. Però, abans que es casaren, es va quedar* embarassada per esperit sant.* 19 Ara bé, com el seu espòs,* Josep, era un home just i no volia deixar-la en evidència davant de tots, tenia la intenció de divorciar-se d’ella en secret. 20 Però, després de pensar molt en estes coses, de repent,* se li va aparéixer l’àngel de Jehovà* en un somni i li va dir: «Josep, fill de David, no tingues por de casar-te amb Maria,* perquè el xiquet que porta dins ha sigut concebut per esperit sant. 21 Ella donarà a llum un fill, i li has de posar per nom Jesús,* perquè salvarà el seu poble alliberant-lo dels seus pecats». 22 En realitat, tot açò va passar per a que es complira el que Jehovà* havia dit per mitjà del seu profeta: 23 «La verge quedarà embarassada i donarà a llum un fill, i li posaran per nom Emmanuel», que traduït vol dir ‘Déu està amb nosaltres’.

24 Quan Josep es va despertar, va fer tal com l’àngel de Jehovà* li havia manat, i es va emportar a Maria a sa casa. 25 Ara bé, no va tindre relacions sexuals amb ella fins que va nàixer el xiquet, a qui li va posar de nom Jesús.

2 Després que Jesús nasquera en Betlem de Judea en els dies del rei Herodes,* uns astròlegs* de l’Orient arribaren a Jerusalem 2 i digueren: «On està el que ha nascut rei dels jueus? Perquè vam vore la seua estrela quan estàvem en l’Orient i hem vingut a fer-li homenatge».* 3 Quan el rei Herodes ho va sentir, es va posar molt nerviós, i a tota Jerusalem li va passar igual. 4 El rei va reunir tots els sacerdots principals i els escribes del poble, i els va preguntar on havia de nàixer el Crist.* 5 Ells li respongueren: «En Betlem de Judea, perquè açò és el que es va escriure per mitjà del profeta: 6 “I tu, oh Betlem de la terra de Judà, de cap manera eres la ciutat més insignificant d’entre els governants de Judà, perquè de tu eixirà un governant que pasturarà el meu poble Israel”».

7 Llavors, Herodes va fer cridar en secret els astròlegs per a indagar el moment exacte en què havia aparegut l’estrela. 8 En acabant, els va enviar a Betlem i els va dir: «Aneu i busqueu el xiquet per totes parts. I quan el trobeu, torneu i digueu-m’ho per a que jo també puga anar i fer-li homenatge». 9 Després d’escoltar el rei, es posaren en camí, i l’estrela que havien vist quan estaven en l’Orient va anar davant d’ells fins que es va parar just damunt d’on estava el xiquet. 10 Al vore l’estrela, es van alegrar moltíssim. 11 I quan entraren en la casa, van vore el xiquet amb sa mare, Maria. Després, s’agenollaren per a fer-li homenatge.* També van obrir els seus cofres i li van oferir regals: or, olíban i mirra. 12 Però, com Déu els va advertir en un somni que no tornaren a on estava Herodes, se n’anaren al seu país per un altre camí.

13 Quan se n’hagueren anat, l’àngel de Jehovà* se li va aparéixer a Josep en un somni i li va dir: «Alça’t, agarra al xiquet i a sa mare i fuig a Egipte, i queda’t allí fins que jo t’ho diga, perquè Herodes vol trobar el xiquet per a matar-lo». 14 Aixina que Josep es va alçar i, quan encara era de nit, va agarrar al xiquet i a sa mare i se’ls va emportar a Egipte. 15 Es va quedar allí fins que va morir Herodes. D’esta manera es va complir el que Jehovà* havia dit per mitjà del seu profeta: «Vaig cridar el meu fill per a que isquera d’Egipte».

16 Quan Herodes va vore que els astròlegs l’havien enganyat, es va posar molt furiós i va ordenar que mataren tots els xiquets de Betlem i dels seus voltants que tingueren dos anys o menys, segons l’edat que havia calculat pel que li havien dit els astròlegs. 17 Aixina es va complir el que s’havia dit a través del profeta Jeremies: 18 «En Ramà es va sentir una veu, plors i grans laments. Era Raquel que plorava pels seus fills i no volia que la consolaren, perquè ja no estan».

19 Quan Herodes va morir, l’àngel de Jehovà* es va aparéixer en un somni a Josep en Egipte 20 i li va dir: «Alça’t, agarra al xiquet i a sa mare i ves-te’n a la terra d’Israel, perquè els que volien matar el xiquet* ja han mort». 21 Aixina que Josep es va alçar, va agarrar al xiquet i a sa mare i va tornar a la terra d’Israel. 22 Però tenia por d’anar a Judea, perquè havia sentit que Arquelau havia succeït a son pare Herodes com a rei. A més, com Déu l’havia advertit en un somni, se’n va anar al territori de Galilea. 23 I a l’arribar a la ciutat anomenada Natzaret, es va establir allí. Aixina es compliren les paraules que es van dir a través dels profetes: «Li diran Natzaré».*

3 Per aquells dies, Joan el Baptiste va començar a predicar en el desert de Judea 2 dient: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha acostat». 3 De fet, per mitjà del profeta Isaïes, es va dir d’ell: «Hi ha una veu que crida en el desert: “Prepareu el camí de Jehovà!* Feu rectes els seus camins”». 4 Joan anava vestit amb roba de pèl de camell i amb un cinturó de pell, i s’alimentava de llagostes* i de mel silvestre. 5 A ell acudia gent de Jerusalem, de tota Judea i de tota la regió del Jordà. 6 Joan els batejava* en el riu Jordà, i ells confessaven obertament els seus pecats.

7 Quan Joan va vore que molts fariseus i saduceus venien a on ell estava batejant, els va dir: «Cria d’escurçons,* qui vos ha advertit que fugiu de la ira que vindrà? 8 Primer, produïu fruit que demostre* que esteu penedits. 9 No vos confieu pensant: “El nostre pare és Abraham”. Perquè vos dic que Déu pot fer que li isquen fills a Abraham inclús d’estes pedres. 10 La destral ja està tocant la soca dels arbres. Tot arbre que no done bon fruit serà tallat i llançat al foc. 11 Jo, per la meua part, vos batege en aigua si vos penediu, però el que ve després de mi és més poderós que jo, i jo no soc digne ni de llevar-li les sandàlies. Ell vos batejarà amb esperit sant i amb foc. 12 Ja té la pala d’aventar en la mà i netejarà completament la seua era. Arreplegarà el blat en el graner, però cremarà la palla amb un foc que no es pot apagar».

13 Llavors, Jesús va anar de Galilea al Jordà per a que Joan el batejara. 14 Però Joan va intentar impedir-li-ho dient: «Soc jo qui hauria de ser batejat per tu. Com és que vens tu a mi?». 15 Jesús li va contestar: «Deixa que esta volta siga aixina, perquè d’esta manera complirem tot el que és just». I Joan va deixar d’impedir-li-ho. 16 Just després de ser batejat, Jesús va eixir de l’aigua. En eixe moment, el cel es va obrir, i va vore l’esperit de Déu baixant sobre ell com un colom. 17 A més, una veu va dir des del cel: «Este és el meu Fill estimat i té la meua aprovació».

4 Aleshores, l’esperit va guiar a Jesús cap al desert, on el Diable el va temptar. 2 I després de dejunar durant 40 dies i 40 nits, Jesús tenia fam. 3 El Temptador es va acostar a ell i li va dir: «Si eres fill de Déu, digues a estes pedres que es convertisquen en pans». 4 Però ell li va respondre: «Està escrit: “L’home no ha de viure només de pa, sinó de tota paraula que ix de la boca de Jehovà”».*

5 Després, el Diable el va portar a la ciutat santa, el va posar en la part més alta* del temple 6 i li va dir: «Si eres fill de Déu, tira’t des d’ací dalt, perquè està escrit: “Ell donarà als seus àngels una orde respecte a tu” i “ells et portaran en les seues mans per a que el teu peu no xoque contra ninguna pedra”». 7 Però Jesús li va dir: «També està escrit: “No poses a prova a Jehovà,* el teu Déu”».

8 En acabant, el Diable se’l va emportar a una muntanya altíssima i li va mostrar tots els regnes del món i la seua glòria. 9 I li va dir: «Et donaré tot açò si t’agenolles i m’adores una sola vegada». 10 Però Jesús li va contestar: «Ves-te’n, Satanàs! Perquè està escrit: “És a Jehovà,* el teu Déu, a qui has d’adorar, i has de servir-lo* només a ell”». 11 Després d’això, el Diable el va deixar estar. I uns àngels vingueren i es posaren a atendre a Jesús.

12 Quan Jesús es va enterar que havien arrestat a Joan, se’n va anar a Galilea. 13 I després d’eixir de Natzaret, es va establir en Cafarnaüm, al costat del mar que està en les regions de Zabuló i Neftalí. 14 D’esta manera es va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta Isaïes: 15 «Oh Galilea de les nacions, terra de Zabuló i terra de Neftalí, tu que estàs en el camí que va al mar, a l’altra part del Jordà! 16 El poble que vivia en la foscor va vore una gran llum, i sobre els que vivien en una regió a l’ombra de la mort va sorgir la llum». 17 A partir d’aquell moment, Jesús va començar a predicar dient: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha acostat».

18 Mentres caminava per la vora del mar de Galilea, va vore dos pescadors tirant una xàrcia al mar. Eren dos germans: Simó, a qui també li diuen Pere, i Andreu. 19 Ell els va dir: «Seguiu-me, i vos faré pescadors d’hòmens».* 20 Immediatament, deixaren les xàrcies i el seguiren. 21 Un poc més avant, va vore altres dos germans: Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Estaven en una barca amb son pare arreglant les xàrcies quan Jesús els va cridar. 22 En seguida, deixaren la barca i a son pare, i el seguiren.

23 Jesús va començar a recórrer tota Galilea ensenyant en les sinagogues, predicant les bones notícies* del Regne i curant la gent de tota classe de malalties i de mals. 24 Per tota Síria, es va escampar la veu del que estava fent, i li portaven els que estaven afectats per tota classe de malalties i patiments, els endimoniats, els epilèptics i els paralítics, i ell els curava. 25 Per això, el seguien grans multituds de Galilea, de la Decàpolis,* de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.

5 Al vore les multituds, Jesús va pujar a la muntanya, es va assentar, i els seus deixebles se li acostaren. 2 Després va començar a ensenyar-los dient:

3 «Feliços els que reconeixen les seues necessitats espirituals,* perquè d’ells és el Regne del cel.

4 »Feliços els que es lamenten, perquè seran consolats.

5 »Feliços els dòcils,* perquè heretaran la terra.

6 »Feliços els que tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.

7 »Feliços els que mostren misericòrdia,* perquè a ells també se’ls mostrarà misericòrdia.

8 »Feliços els que tenen el cor pur, perquè voran a Déu.

9 »Feliços els que promouen la pau,* perquè se’ls anomenarà fills de Déu.

10 »Feliços els que han sigut perseguits per causa de la justícia,* perquè d’ells és el Regne del cel.

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meua, vos insulten, vos perseguisquen i diguen tota classe de mentires malicioses contra vosaltres. 12 Als profetes que visqueren abans que vosaltres també els perseguiren de la mateixa manera. Aixina que estigueu contents i plens d’alegria,* perquè la vostra recompensa en el cel és gran.

13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Però si la sal perd la seua força, com la recuperarà? Ja no servix per a res, només per a tirar-la fora i que la gent la xafe.

14 »Vosaltres sou la llum del món. Quan una ciutat està dalt d’una muntanya, no es pot amagar. 15 Quan la gent encén una làmpara d’oli,* no la posa davall d’una cistella, sinó en alt,* per a que faça llum a tots els que estan en la casa. 16 Igualment, deixeu brillar la vostra llum davant dels altres, per a que puguen vore les vostres bones obres i donen glòria al vostre Pare que està en el cel.

17 »No vos penseu que he vingut a anul·lar* la Llei o els Profetes. No he vingut a anul·lar, sinó a complir. 18 Vos assegure que és més fàcil que desapareguen el cel i la terra que no que desaparega la lletra més xicoteta o un sol traç d’una lletra de la Llei sense que s’haja complit tot. 19 Per tant, qualsevol que desobeïsca un d’estos manaments més menuts i ensenye als altres a fer lo mateix, serà considerat el més menut pel que fa al Regne del cel. Però qualsevol que obeïsca estos manaments i els ensenye, serà considerat el més gran pel que fa al Regne del cel. 20 És més, vos dic que, si no sou més justos* que els escribes i els fariseus, mai entrareu en el Regne del cel.

21 »Ja vau sentir el que es va dir als vostres avantpassats: “No assassines. Qualsevol que cometa un assassinat haurà de respondre davant del tribunal de justícia”. 22 Però jo vos dic que tot el que continue furiós amb el seu germà haurà de respondre davant del tribunal de justícia;* i tot el que insulte amb menyspreu el seu germà haurà de respondre davant del Tribunal Suprem;* però qualsevol que li diga “eres un estúpid menyspreable”* s’arrisca a acabar en el foc de la Gehenna.*

23 »Per això, si estàs portant la teua ofrena a l’altar i allí te’n recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa la teua ofrena allí, davant de l’altar, i ves-te’n. Primer, fes les paus amb el teu germà, i després torna i presenta la teua ofrena.

25 »Si un adversari et porta a juí, afanya’t a arreglar les coses amb ell mentres aneu de camí al tribunal, no siga cas que et pose en mans del jutge, el jutge t’entregue al guàrdia del tribunal, i acabes en la presó. 26 T’assegure que no eixiràs d’allí fins que hages pagat l’última monedeta.*

27 »Ja vau sentir que es va dir: “No cometes adulteri”. 28 Però jo vos dic que tot aquell que continua mirant una dona fins al punt de desitjar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor. 29 Per això, si l’ull dret t’està fent entropessar,* arranca-te’l i llança’l ben lluny. Perquè val més que perdes un dels teus membres que no que tot el teu cos siga llançat a la Gehenna.* 30 De la mateixa manera, si la mà dreta t’està fent entropessar, talla-te-la i llança-la ben lluny. Perquè val més que perdes un dels teus membres que no que tot el teu cos vaja a parar a la Gehenna.*

31 »A més, es va dir: “Si algú es divorcia de la seua dona, ha de donar-li un certificat de divorç”. 32 Però jo vos dic que qualsevol que es divorcia de la seua dona, a menys que siga per immoralitat sexual,* l’exposa al perill de cometre adulteri, i qualsevol que es case amb la dona divorciada, també comet adulteri.

33 »També vau sentir el que es va dir als vostres avantpassats: “No jures si després no ho has de complir. Complix els vots* que li faces a Jehovà”.* 34 Però jo vos dic: no jureu mai. No jureu ni pel cel, perquè és el tron de Déu; 35 ni per la terra, perquè és la banqueta dels seus peus; ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Tampoc jures pel teu cap, perquè no pots fer que un sol cabell es torne blanc o negre. 37 Simplement, quan digues “sí”, que siga sí, i quan digues “no”, que siga no. Perquè tot el que es diu més allà d’açò ve del Maligne.

38 »Ja vau sentir que es va dir: “Ull per ull i dent per dent”. 39 Però jo vos dic: no li planteu cara al malvat. Més bé, si algú et pega en la galta dreta, para-li també l’esquerra. 40 Si algú vol dur-te al tribunal per a quedar-se amb la teua túnica,* deixa que es quede també amb el teu mantell.* 41 Si algú amb autoritat t’obliga a prestar un servici durant una milla,* acompanya’l dos milles. 42 Si algú et demana alguna cosa, dona-li-la. I si algú et demana un préstec,* no li negues l’ajuda.

43 »També vau sentir que es va dir: “Estima els altres, però odia el teu enemic”. 44 Però jo vos dic: continueu estimant els vostres enemics i orant pels que vos perseguixen, 45 aixina demostrareu ser fills del vostre Pare que està en el cel, ja que ell fa eixir el sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, quin mèrit té estimar els que vos estimen? No fan lo mateix els cobradors d’impostos? 47 I si només saludeu els vostres germans, què té això d’especial? No fa lo mateix la gent de les nacions? 48 Per tant, sigueu perfectes,* igual que el vostre Pare celestial és perfecte.

6 »Aneu amb compte: no feu lo correcte* davant dels altres només per a que vos vegen. Si feu això, no tindreu ninguna recompensa del vostre Pare que està en el cel. 2 Aixina que, quan ajudes els necessitats,* no vages anunciant-ho a toc de trompeta com fan els hipòcrites en les sinagogues i pels carrers per a que la gent els alabe. Vos assegure que ells ja tenen tota la seua recompensa. 3 Més bé, quan ajudes els necessitats, que la teua mà esquerra no sàpia el que fa la teua mà dreta, 4 per a que l’ajuda que dones es mantinga en secret. Aixina ton Pare, que mira en secret, t’ho pagarà.

5 »A més, quan oreu, no feu com els hipòcrites, a qui els agrada orar drets en les sinagogues i en els cantons dels carrers principals per a que la gent els veja. Vos assegure que ells ja tenen tota la seua recompensa. 6 En canvi tu, quan ores, entra en el teu quarto, tanca la porta i ora a ton Pare, que està en un lloc secret. I ton Pare, que mira en secret, t’ho pagarà. 7 Quan ores, no repetisques les mateixes paraules una volta darrere d’una altra com fa la gent de les nacions, que es pensa que per parlar molt es farà escoltar. 8 No sigueu com ells, perquè el vostre Pare sap el que necessiteu inclús abans que li ho demaneu.

9 »Vosaltres heu d’orar d’esta manera:

»“Pare nostre que estàs en el cel, que el teu nom siga santificat.* 10 Que vinga el teu Regne. Que es faça la teua voluntat, com en el cel, també en la terra. 11 Dona’ns hui el pa per a este dia 12 i perdona els nostres deutes* tal com nosaltres hem perdonat els nostres deutors.* 13 No permetes que caiguem en la temptació,* sinó allibera’ns* del Maligne”.

14 »Perquè si perdoneu als altres les seues ofenses, el vostre Pare celestial també vos perdonarà a vosaltres; 15 però si no perdoneu als altres les seues ofenses, el vostre Pare tampoc perdonarà les vostres.

16 »Quan dejuneu, deixeu de posar cara de llàstima com fan els hipòcrites, que descuiden el seu aspecte* per a que els altres vegen que estan dejunant. Vos assegure que ells ja tenen tota la seua recompensa. 17 En canvi tu, quan dejunes, posa’t oli perfumat en el cap i llava’t la cara, 18 per a que els altres no vegen que estàs dejunant, sinó només ton Pare, que està en un lloc secret. Aixina ton Pare, que mira en secret, t’ho pagarà.

19 »Deixeu d’acumular tresors en la terra, on les arnes* i el rovell els fan malbé, i on els lladres entren a robar. 20 Més bé, acumuleu tresors en el cel, on ni les arnes ni el rovell els fan malbé, i on els lladres no entren a robar. 21 Perquè, on estiga el teu tresor, allí també estarà el teu cor.

22 »La làmpara del cos és l’ull. Per això, si el teu ull està enfocat,* tot el teu cos brillarà.* 23 Però si el teu ull és envejós,* tot el teu cos estarà a fosques. Si el que tens dins en realitat no és llum sinó foscor, que gran és eixa foscor!

24 »Ningú pot ser esclau de dos amos, perquè o odiarà a un i estimarà a l’altre, o li serà lleial a un i menysprearà a l’altre. No podeu ser esclaus de Déu i alhora de les Riqueses.

25 »Per això vos dic: deixeu d’angoixar-vos per la vostra vida* pensant què menjareu o què beureu, o pel vostre cos pensant què vos posareu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que la roba? 26 Fixeu-vos en les aus del cel: no sembren ni seguen ni arrepleguen en graners i, aixina i tot, el vostre Pare celestial les alimenta. ¿No valeu vosaltres més que elles? 27 Qui de vosaltres, per més que s’angoixe, pot allargar una simple colzada* la seua vida? 28 A més, per què vos angoixeu per la roba? Apreneu una lliçó de com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, 29 però vos dic que ni Salomó en tot el seu esplendor es va vestir com un d’ells. 30 Si Déu vist aixina la vegetació del camp, que hui està ací i demà es llança al forn, ¿no vos vestirà a vosaltres amb molta més raó, gent de poca fe? 31 Per tant, no vos angoixeu mai dient “què menjarem?”, o “què beurem?”, o “què ens posarem?”. 32 Perquè tot això és el que la gent de les nacions* s’esforça per conseguir. Però el vostre Pare celestial sap que necessiteu totes estes coses.

33 »Per tant, continueu buscant primer el Regne i la justícia* de Déu, i aixina rebreu totes estes altres coses. 34 Per això, no vos angoixeu pel dia de demà, perquè eixe dia tindrà els seus propis maldecaps. Ja n’hi ha prou amb els problemes de cada dia.

7 »Deixeu de jutjar per a que no sigueu jutjats, 2 perquè tal com jutgeu sereu jutjats, i amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats. 3 Per què et fixes en el trosset de palla que el teu germà té en l’ull, però no veus la biga que tu tens en el teu? 4 O com pots dir-li al teu germà “deixa’m que et lleve el trosset de palla que tens en l’ull”, quan tu mateix tens una biga en el teu? 5 Hipòcrita! Primer, lleva’t la biga de l’ull i aixina podràs vore clarament com llevar-li el trosset de palla al teu germà.

6 »No doneu les coses santes als gossos ni tireu perles als porcs, no siga cas que les xafen, i damunt es giren cara a vosaltres i vos destrossen.

7 »Continueu demanant i se vos donarà, continueu buscant i trobareu, continueu tocant i vos obriran. 8 Perquè qui demana, rep; qui busca, troba, i a qui toca, li obrin. 9 De fet, si el vostre fill vos demana pa, qui de vosaltres li donarà una pedra? 10 I si vos demana un peix, veritat que no li donareu una serp? 11 Per tant, si vosaltres, que sou roïns, sabeu fer bons regals als vostres fills, amb molta més raó el vostre Pare que està en el cel donarà coses bones a aquells que li les demanen!

12 »Per això, feu als altres tot el que voleu que vos facen. De fet, en açò consistixen la Llei i els Profetes.

13 »Entreu per la porta estreta, perquè ampla és la porta i espaiós el camí que du a la destrucció, i són molts els que entren per ella; 14 mentres que estreta és la porta i estret el camí que du a la vida, i són pocs els que el troben.

15 »Aneu amb compte amb els falsos profetes, que se vos acosten disfressats d’ovella, però que per dins són llops ferotges. 16 Els reconeixereu pels seus fruits.* Perquè, veritat que ningú arreplega raïm dels arbustos espinosos ni figues dels cards? 17 De la mateixa manera, tot arbre bo dona fruit bo, però tot arbre roín* dona fruit roín. 18 Un arbre bo no pot produir fruit roín, i un arbre roín no pot produir fruit bo. 19 Tot arbre que no produïx bon fruit es talla i es tira al foc. 20 En efecte, reconeixereu eixos hòmens pels seus fruits.

21 »No tot el que em diu “Senyor, Senyor” entrarà en el Regne del cel. Només entrarà aquell que faça la voluntat de mon Pare que està en el cel. 22 Molts em diran eixe dia: “Senyor, Senyor, ¿no profetitzàvem en el teu nom, i en el teu nom expulsàvem dimonis, i en el teu nom féiem molts milacres?”.* 23 Però jo els diré clarament: “No vos conec. Aparteu-vos de mi, perquè vosaltres feu el mal!”.*

24 »Per tant, qui escolte el que dic i ho pose en pràctica serà com un home sensat que va construir sa casa sobre la roca. 25 Vingueren les pluges i les inundacions, i els vents bufaren amb força contra la casa, però no va caure perquè estava ben fonamentada sobre la roca. 26 En canvi, qui escolte el que dic però no ho pose en pràctica serà com un home insensat que va construir sa casa sobre l’arena. 27 Quan vingueren les pluges i les inundacions, i els vents bufaren amb força, la casa va caure i va quedar completament destruïda».

28 Quan Jesús va acabar de parlar, les multituds es van quedar impressionades per la seua manera d’ensenyar, 29 perquè els ensenyava com una persona amb autoritat, i no com els escribes.

8 Quan Jesús va baixar de la muntanya, el van seguir grans multituds. 2 En això, se li va acostar un leprós que es va inclinar davant d’ell* i li va suplicar: «Senyor, jo sé que si vols pots fer que quede net».* 3 Jesús va allargar la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vullc! Queda net». I a l’instant, l’home va quedar net de la lepra. 4 Després, Jesús li va dir: «Ves amb compte de no contar-li-ho a ningú. Això sí, ves al sacerdot per a que t’examine i presenta l’ofrena que Moisés va establir. Això els demostrarà als sacerdots que t’has curat».*

5 Quan Jesús va entrar en Cafarnaüm, se li va acostar un centurió* i li va suplicar: 6 «Senyor, el meu servent està en el llit amb paràlisi i està patint moltíssim». 7 Ell li va dir: «Només arribe allí, el curaré». 8 Però el centurió li va respondre: «Senyor, no meresc que entres en ma casa. Si simplement dones l’orde, el meu servent es curarà; 9 perquè jo mateix obeïsc ordes i també done ordes als soldats que tinc al meu càrrec. Quan li dic a un que vaja, va; i quan li dic a un altre que vinga, ve; i si li dic al meu esclau “fes açò”, ho fa». 10 Quan Jesús ho va sentir, es va quedar impressionat i va dir als que el seguien: «Vos assegure que no he trobat a ningú en tot Israel amb una fe tan gran. 11 Però vos dic que vindran molts de l’est i de l’oest i s’assentaran* a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, 12 mentres que els fills del Regne seran llançats fora, a l’obscuritat. Allí és on ploraran i apretaran les dents».* 13 Llavors, Jesús li va dir al centurió: «Torna a casa i sigues recompensat d’acord amb la fe que has demostrat». En aquell moment, el servent es va curar.

14 Quan Jesús va arribar a casa de Pere, va vore que la seua sogra estava en el llit amb calentura. 15 Aixina que li va agarrar la mà, i la calentura se li’n va anar. Ella es va alçar i es va posar a atendre’l. 16 Més tard, a poqueta nit, la gent va començar a portar-li molts endimoniats, i ell expulsava els esperits amb una sola orde. A més, també curava tots els que estaven patint. 17 D’esta manera es va complir el que es va dir per mitjà del profeta Isaïes: «Ens va llevar de damunt les malalties i va carregar amb els nostres dolors».

18 Quan Jesús va vore que s’amuntonava molta gent al seu voltant, va decidir anar-se’n a l’altra vora amb els seus deixebles. 19 I un escriba se li va acostar i li va dir: «Mestre, et seguiré allà on vages». 20 Però Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus tenen nius, però el Fill de l’Home no té on deixar-se caure».* 21 Després, un altre deixeble li va dir: «Senyor, deixa’m anar primer a enterrar a mon pare». 22 Però Jesús li va contestar: «Tu continua seguint-me i deixa que els morts enterren els seus morts».

23 Després, Jesús va pujar a una barca, i els seus deixebles el seguiren. 24 De repent, es va alçar en el mar una tempestat tan forta que les ones entraven dins de la barca; però Jesús estava dormint. 25 Aixina que ells el despertaren i li digueren: «Senyor, salva’ns, que estem a punt de morir!». 26 Però ell els va dir: «Per què teniu tanta por,* hòmens de poca fe?». Després es va alçar i va reprendre* el vent i el mar per a que pararen. I immediatament es va quedar tot en calma. 27 Els deixebles es quedaren impressionats i es deien: «Qui és este home, que inclús el vent i el mar l’obeïxen?».

28 Quan Jesús va arribar a l’altra banda del mar, a la regió dels gadarencs, dos hòmens endimoniats van eixir al seu encontre des de les tombes.* Eren tan violents que ningú s’atrevia a passar per aquell camí. 29 En aquell moment, es posaren a cridar: «Què vols de nosaltres,* Fill de Déu? Has vingut a turmentar-nos abans d’hora?».* 30 Ara bé, hi havia un ramat de porcs molt gran pasturant a certa distància. 31 Aixina que els dimonis es posaren a suplicar-li: «Si ens expulses, envia’ns al ramat de porcs». 32 Ell els va dir: «Aneu!». I els dimonis eixiren dels hòmens i entraren en els porcs. En seguida, tot el ramat es va tirar pel precipici i es va ofegar en el mar. 33 Al vore-ho, els amos dels porcs pegaren a fugir i, quan arribaren a la ciutat, ho contaren tot, inclús el que havia passat amb els endimoniats. 34 En això, tota la ciutat va eixir a buscar a Jesús i, quan el van trobar, li van dir que fera el favor d’anar-se’n d’allí.

9 Aixina que Jesús va pujar a la barca i va creuar a l’altra vora del mar per a tornar a la seua ciutat. 2 Aleshores, li portaren un paralític en una llitera. Quan Jesús va vore la fe que tenien, li va dir al paralític: «Ànim, fill! Els teus pecats són perdonats». 3 Al sentir-ho, alguns escribes pensaren: «Este està blasfemant».* 4 Però, com Jesús sabia el que estaven pensant, els va dir: «Per què teniu pensaments tan roïns en el cor?* 5 A vore, què és més fàcil? Dir “els teus pecats són perdonats” o dir “alça’t i camina”? 6 Però per a que sapieu que el Fill de l’Home té autoritat en la terra per a perdonar els pecats...». I en eixe moment, li va dir al paralític: «Alça’t, agarra la teua llitera i ves-te’n a casa». 7 Ell es va alçar i se’n va anar a casa. 8 Quan les multituds ho van vore, es quedaren impressionades* i donaren glòria a Déu per haver concedit als humans eixa autoritat.

9 Més tard, mentres se n’anava d’allí, Jesús va vore un home a qui li deien Mateu assentat en l’oficina d’impostos i li va dir: «Seguix-me». En seguida, es va alçar i el va seguir. 10 Després, mentres Jesús i els seus deixebles estaven* a taula en la casa,* van arribar molts cobradors d’impostos i pecadors, i s’assentaren* a menjar amb ells. 11 Quan els fariseus ho van vore, van dir als deixebles: «Què fa el vostre mestre menjant amb cobradors d’impostos i pecadors?». 12 Al sentir això, Jesús va dir: «Els que estan sans no necessiten anar al metge, però els que estan malalts, sí. 13 Aneu i reflexioneu en estes paraules: “El que vullc és compassió,* no sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”».

14 Llavors, els deixebles de Joan s’acostaren a Jesús i li preguntaren: «Com és que els fariseus i nosaltres dejunem, i els teus deixebles no?». 15 Ell els va contestar: «Els amics del nóvio no tenen motius per a estar de dol mentres el nóvio està amb ells, veritat? Però arribarà el dia en què el nóvio ja no estarà amb ells,* i aleshores sí que dejunaran. 16 Ningú cus un retall de tela nova a un mantell vell. Perquè la tela nova, a l’encollir-se, estirarà de la vella i l’esgarró es farà més gran. 17 Tampoc es posa vi nou en botes de vi velles. Perquè, si no, les botes rebenten i es llancen a perdre, i el vi acaba per terra. Al contrari, el vi nou es posa en botes noves i aixina els dos es conserven bé».

18 Mentres Jesús estava parlant, se li va acostar un governant que es va inclinar davant d’ell* i li va dir: «Segur que a hores d’ara la meua filla ja s’ha mort. Però vine, posa la mà sobre ella, i tornarà a la vida».

19 En això, Jesús es va alçar i el va seguir amb els seus deixebles. 20 De camí, se li va acostar per darrere una dona que patia hemorràgies des de feia 12 anys i li va tocar la vora del mantell,* 21 perquè pensava: «Només que li toque el mantell, em curaré». 22 Jesús es va girar i, al vore-la, li va dir: «Ànim, filla! La teua fe t’ha curat». I en aquell moment, la dona va recuperar la salut.

23 Quan Jesús va arribar a la casa d’aquell home i va vore els flautistes i el rebombori de la gent, 24 va dir: «Aneu-se’n d’ací, perquè la xiqueta no està morta, està dormint». Al sentir això, començaren a burlar-se d’ell amb menyspreu. 25 Ara bé, tan prompte com els van fer eixir, ell va entrar a on estava la xiqueta, li va agarrar la maneta i ella es va alçar. 26 Com és normal, la notícia es va escampar per tota la regió.

27 Mentres Jesús se n’anava d’allí, el van seguir dos hòmens cegos que cridaven: «Fill de David, tin compassió* de nosaltres!». 28 Després va entrar a una casa, els cegos se li acostaren i ell els va preguntar: «Esteu convençuts* que puc curar-vos?». Ells li respongueren: «Sí, Senyor». 29 Aixina que els va tocar els ulls i va dir: «Que es complisca el que heu demanat d’acord amb la vostra fe». 30 I ells recuperaren la vista. Però Jesús els va advertir amb fermesa: «Assegureu-vos que no s’entere ningú d’açò». 31 No obstant, només eixir d’allí, començaren a parlar d’ell per tota la regió.

32 Quan se n’anaven, li portaren un endimoniat que no podia parlar. 33 Jesús va expulsar el dimoni, i el mut va començar a parlar. Al vore-ho, les multituds es van quedar impressionades i deien: «En la vida s’ha vist una cosa aixina en Israel!». 34 Però els fariseus deien: «Expulsa els dimonis per mitjà del governant dels dimonis».

35 I Jesús va començar a recórrer tots els pobles i ciutats ensenyant en les sinagogues, predicant les bones notícies del Regne i curant tota classe de malalties i de mals. 36 Quan veia les multituds, se li trencava el cor* perquè estaven maltractades i abandonades* com ovelles sense pastor. 37 Per això, va dir als seus deixebles: «Mireu, la collita és gran, però hi ha pocs treballadors. 38 Per tant, supliqueu a l’Amo* que envie treballadors a la seua collita».

10 Llavors Jesús va reunir els 12 deixebles que havia escollit i els va donar autoritat per a expulsar esperits malignes* i per a curar tota classe de malalties i de mals.

2 Els noms dels 12 apòstols són: Simó, a qui li diuen Pere, i el seu germà Andreu; Jaume i Joan, els fills de Zebedeu; 3 Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el cobrador d’impostos; Tadeu i Jaume, el fill d’Alfeu; 4 Simó el Cananita* i Judes Iscariot, qui més tard el va trair.

5 Jesús va enviar estos 12 i els va donar estes instruccions: «No aneu pel camí que porta a altres nacions ni entreu en ninguna ciutat samaritana. 6 Més bé, aneu repetidament a buscar les ovelles perdudes d’Israel.* 7 I quan aneu, prediqueu dient: “El Regne del cel s’ha acostat”. 8 Cureu els malalts, ressusciteu* els morts, purifiqueu* els leprosos, expulseu dimonis. Heu rebut debades, doneu també debades. 9 No porteu en la faixa* or, plata o coure per al viatge. 10 Tampoc vos emporteu bossa per al menjar ni una muda extra* ni sandàlies ni bastó, perquè el treballador mereix rebre el seu aliment.

11 »En qualsevol poble o ciutat on entreu, busqueu aquells que mereixen el missatge i allotgeu-vos en sa casa fins que se n’aneu d’allí. 12 Quan entreu a una casa, saludeu els que viuen en ella. 13 Si la casa ho mereix, que reba la pau que li desitgeu; però si no ho mereix, que eixa pau torne a vosaltres. 14 I si algú no vos rep o no vos escolta, espolseu-vos els peus* quan eixiu d’eixa casa o d’eixa ciutat. 15 Vos assegure que el Dia del Juí serà més suportable per a Sodoma i Gomorra que per a eixa ciutat.

16 »Mireu! Vos envie com ovelles enmig de llops. Per tant, sigueu astuts com les serps, però innocents com els coloms. 17 Aneu alerta amb la gent, perquè vos entregaran als tribunals locals i vos assotaran en les sinagogues. 18 Vos portaran davant de governants i de reis per causa meua, i això els servirà de testimoni tant a ells com a les nacions. 19 Però, quan vos entreguen, no patiu pensant en què direu o com ho direu, perquè en eixe moment se vos farà saber el que heu de dir, 20 ja que no parlareu només vosaltres, sinó que l’esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres. 21 A més, l’home entregarà el seu propi germà per a que el maten, el pare entregarà el seu fill, i els fills es posaran en contra dels pares i faran que els maten. 22 Tot el món vos odiarà per causa del meu nom, però qui aguante fins a la fi se salvarà. 23 Quan vos perseguisquen en una ciutat, fugiu a una altra, perquè vos assegure que no acabareu de recórrer totes les ciutats d’Israel abans que vinga el Fill de l’Home.

24 »L’alumne no està per damunt del seu mestre, ni l’esclau per damunt del seu amo. 25 Ja pot donar gràcies* l’alumne si el tracten com al seu mestre, i l’esclau, si el tracten com al seu amo. Perquè, si li han dit Beelzebub* a l’amo de la casa, amb molta més raó li diran lo mateix a la gent de la casa! 26 Però no els tingueu por, perquè no hi ha res amagat que no acabe eixint a la llum ni res secret que no acabe sabent-se. 27 El que vos dic en l’obscuritat, digueu-ho a plena llum; i el que vos dic a l’orella, proclameu-ho des dels terrats. 28 I no tingueu por dels que maten el cos però no poden matar l’ànima.* Més bé, temeu aquell que pot destruir tant l’ànima com el cos en la Gehenna.* 29 ¿No es venen dos teuladins* per una moneda de poc valor?* Aixina i tot, ni un d’ells cau a terra sense que el vostre Pare ho sàpia. 30 Però a vosaltres vos té comptats inclús els cabells! 31 Per tant, no tingueu por; vosaltres valeu molt més que els teuladins.

32 »Si algú es posa de part meua davant de la gent, jo també em posaré de part seua davant de mon Pare que està en el cel. 33 Però si algú em rebutja davant de la gent, jo també el rebutjaré davant de mon Pare que està en el cel. 34 No vos penseu que he vingut a portar pau a la terra. No he vingut a portar pau, sinó espasa. 35 Perquè he vingut a causar divisió entre l’home i son pare, entre la filla i sa mare, i entre la nora i la seua sogra. 36 De fet, els enemics de cada u seran els de la seua pròpia casa. 37 Qui vol a son pare o a sa mare més que a mi no és digne de mi, i qui vol al seu fill o a la seua filla més que a mi tampoc és digne de mi. 38 I qualsevol que no accepta el seu pal de turment* i em seguix, no és digne de mi. 39 Qui busque la seua vida,* la perdrà; però qui perda la seua vida* per causa meua, la trobarà.*

40 »Tot el que vos rep a vosaltres, em rep també a mi. I tot el que em rep a mi, rep també a aquell que m’ha enviat. 41 Qualsevol que rep un profeta pel fet de ser profeta obtindrà la recompensa d’un profeta, i qualsevol que rep un home just pel fet de ser just obtindrà la recompensa d’un home just. 42 I vos assegure que qualsevol que li done encara que siga un got d’aigua fresca a un d’estos menuts per ser deixeble meu no es quedarà sense recompensa».

11 Quan Jesús va acabar de donar instruccions als seus 12 deixebles, se’n va anar d’allí per a predicar i ensenyar en altres ciutats.

2 Però Joan el Baptiste, que estava en la presó i havia sentit el que estava fent el Crist, va enviar els seus deixebles 3 per a preguntar-li: «Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?». 4 Jesús els va respondre: «Aneu i conteu-li a Joan el que esteu veient i sentint: 5 els cegos ara veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets,* els sords escolten, els morts ressusciten,* i als pobres se’ls anuncien les bones notícies. 6 Feliç aquell que no entropessa per causa meua».*

7 Mentres ells se n’anaven, Jesús va començar a parlar a les multituds sobre Joan dient: «Què esperàveu vore en el desert? Una canya sacsada pel vent? 8 Si no, a què vau anar? A vore un home vestit amb roba luxosa?* Però si els que porten roba luxosa viuen en palaus reials! 9 Vau eixir a vore un profeta, veritat? I això és el que heu trobat. Però vos assegure que és molt més que un profeta. 10 De fet, és d’ell de qui es va escriure: “Mira! Enviaré el meu missatger davant de tu,* i ell et prepararà el camí”. 11 Vos assegure que, entre els sers humans,* no hi ha hagut ningú més gran que Joan el Baptiste. Aixina i tot, el més menut en el Regne del cel és més gran que ell. 12 Des dels dies de Joan el Baptiste, l’objectiu que la gent perseguix és el Regne del cel, i els que s’esforcen per alcançar-lo sense rendir-se, el conseguixen.* 13 Perquè els Profetes i la Llei van profetitzar fins que va arribar Joan. 14 I, vullgueu creure-ho o no, ell és “Elies, el que havia de vindre”. 15 Qui tinga oït,* que escolte.

16 »A què compararé esta generació? És com quan els xiquets que estan assentats en les places* criden els seus amiguets 17 dient: “Vos tocàrem la flauta, però no ballàreu. Vos cantàrem cançons de dol, però no vos lamentàreu”.* 18 De la mateixa manera, ha vingut Joan, que no menja ni beu, i la gent diu d’ell: “Està endimoniat”. 19 Però del Fill de l’Home, que sí que menja i beu, diuen: “Mira este! Li agrada fartar i beure vi, i és amic dels cobradors d’impostos i dels pecadors”. En qualsevol cas, la saviesa queda demostrada pels seus resultats».*

20 Després, Jesús va començar a reprendre les ciutats on havia fet la majoria dels seus milacres* perquè no s’havien penedit. 21 Va dir: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Perquè, si els milacres* que heu vist s’hagueren fet en Tir i Sidó, ja fa temps que s’haurien penedit vestint-se amb roba de sac i assentant-se en la cendra. 22 Però jo vos dic que el Dia del Juí serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 23 I tu, Cafarnaüm, et creus que seràs enaltida fins al cel? A la Tomba* és on aniràs. Perquè, si els milacres* que has vist s’hagueren fet en Sodoma, encara existiria hui en dia. 24 Però jo et dic que el Dia del Juí serà més suportable per a Sodoma que per a tu».

25 En aquella ocasió, Jesús va dir: «T’alabe públicament, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè els has amagat estes coses als savis i intel·lectuals i les has fet saber als xiquets. 26 Sí, Pare, perquè aixina és com ho has volgut fer». 27 I va afegir: «Mon Pare m’ha confiat a mi totes les coses. Ningú coneix realment al Fill excepte el Pare; i ningú coneix realment al Pare excepte el Fill i tot aquell a qui el Fill li’l vol revelar. 28 Veniu a mi tots els que esteu cansats i sobrecarregats, i jo vos reconfortaré. 29 Poseu-vos davall del meu jou* i apreneu de mi, perquè soc dòcil* i humil de cor, i amb mi trobareu repòs.* 30 Perquè el meu jou és fàcil de portar,* i la meua càrrega és lleugera».

12 Per aquell temps, Jesús va passar per uns camps de cereals en dissabte.* I com als seus deixebles els va entrar fam, es posaren a arrancar algunes espigues i a menjar-se el gra. 2 Quan els fariseus ho van vore, li van dir a Jesús: «Escolta! Els teus deixebles estan fent el que no està permés en dissabte». 3 Però ell els va respondre: «¿Que no heu llegit el que David i els seus hòmens van fer quan els va entrar fam? 4 ¿No va entrar ell en la casa de Déu i menjaren tots dels pans de l’ofrena?* I això no els estava permés, perquè només poden menjar dels pans els sacerdots. 5 ¿O no heu llegit en la Llei que, durant el dissabte, els sacerdots treballen en el temple sense fer-se culpables de violar la llei del dissabte? 6 Però jo vos dic que ací teniu algú més important que el temple. 7 Si haguéreu entés què signifiquen les paraules “El que vullc és compassió,* no sacrificis”, no hauríeu condemnat els innocents. 8 Perquè el Fill de l’Home és Senyor del dissabte».

9 Després se’n va anar i va entrar en una sinagoga. 10 Allí hi havia un home amb la mà paralitzada.* I com volien acusar a Jesús, li preguntaren: «Està permés curar en dissabte?». 11 Ell els va contestar: «Si tinguéreu una ovella, i eixa ovella caiguera en un clot en dissabte, qui de vosaltres no l’agarraria i la trauria? 12 I no val molt més una persona que una ovella? Per tant, sí que està permés fer una bona obra en dissabte». 13 En això, li va dir a l’home: «Allarga la mà». Ell ho va fer, i la mà se li va quedar sana com l’altra. 14 Però els fariseus eixiren d’allí i es posaren a conspirar contra Jesús per a matar-lo. 15 Quan ell es va enterar, se’n va anar d’allí, i el va seguir molta gent. Ell els va curar a tots, 16 però els va ordenar amb fermesa que no li digueren a ningú qui era. 17 D’esta manera es va complir el que s’havia dit a través del profeta Isaïes:

18 «Mireu! El meu servent escollit, a qui estime i a qui he donat la meua aprovació.* Li donaré el meu esperit, i deixarà clar a les nacions què és la justícia. 19 No discutirà ni cridarà, i la seua veu no se sentirà pels carrers principals. 20 No trencarà la canya que està mig partida ni apagarà la metxa que a penes té flama, fins que faça triomfar la justícia. 21 De fet, les nacions posaran la seua esperança en el seu nom».

22 Més tard, li portaren un endimoniat que estava cego i mut. Ell el va curar, i l’home va poder vore i parlar. 23 Les multituds es van quedar impressionades i començaren a dir: «Que no serà este el Fill de David?». 24 Al sentir açò, els fariseus van dir: «Este expulsa els dimonis per mitjà de Beelzebub,* el governant dels dimonis». 25 Jesús, que sabia el que pensaven, els va dir: «Qualsevol regne que es dividix internament acaba en la ruïna, i tota ciutat o família que es dividix i lluita contra si mateixa no es mantindrà en peu. 26 De la mateixa manera, si Satanàs expulsa a Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Per tant, com es mantindrà en peu el seu regne? 27 I si jo expulse els dimonis per mitjà de Beelzebub, per mitjà de qui els expulsen els vostres seguidors?* Ells mateixos seran els vostres jutges.* 28 Però si expulse els dimonis per mitjà de l’esperit de Déu, el Regne de Déu vos ha agarrat per sorpresa.* 29 A més, com pot algú entrar en casa d’un home fort i robar-li el que té si primer no el lliga? Només aixina podrà saquejar-li la casa. 30 Qui no està de part meua, està contra mi, i qui no arreplega amb mi, escampa.

31 »Per això vos dic que als hòmens se’ls perdonarà tota classe de pecat i blasfèmia,* però la blasfèmia contra l’esperit no se’ls perdonarà. 32 Per exemple, qualsevol que parle contra el Fill de l’Home serà perdonat, però qui parle contra l’esperit sant no serà perdonat; no se’l perdonarà ni en este sistema* ni en el que ha de vindre.

33 »Si feu que un arbre siga bo, donarà fruit bo, però si feu que un arbre siga roín, donarà fruit roín, perquè l’arbre es coneix pel fruit que dona. 34 Cria d’escurçons,* com voleu dir coses bones si sou roïns? Perquè la boca parla del que abunda en el cor. 35 La persona bona trau coses bones del seu tresor de bondat,* però la persona roín trau coses roïns del seu tresor de maldat.* 36 Vos dic que, en el Dia del Juí, cada u haurà de rendir comptes per qualsevol cosa inútil que haja dit. 37 Perquè per les teues paraules seràs declarat just, i per les teues paraules seràs condemnat».

38 Després, alguns escribes i fariseus li digueren: «Mestre, volem que ens dones un senyal». 39 Ell els va respondre: «Esta generació malvada i infidel* continua buscant un senyal, però l’únic senyal que se li donarà serà el del profeta Jonàs. 40 Perquè, igual que Jonàs va estar en la panxa del gran peix durant tres dies i tres nits, el Fill de l’Home estarà en les entranyes de la terra durant tres dies i tres nits. 41 En el juí, els habitants de Nínive s’alçaran amb esta generació i la condemnaran, perquè ells es van penedir al sentir el missatge que Jonàs va predicar. Però, mireu, ací teniu algú més important que Jonàs. 42 En el juí, la reina del sud s’alçarà amb esta generació i la condemnarà, perquè ella va vindre des de l’altra punta del món per a escoltar la saviesa de Salomó. Però, mireu, ací teniu algú més important que Salomó.

43 »Quan un esperit maligne* ix d’una persona, passa per terres resseques buscant un lloc on descansar, però no el troba. 44 Aixina que diu: “Tornaré a la casa d’on vaig eixir”. I a l’arribar, la troba desocupada, agranada i decorada. 45 Després, se’n va a buscar set esperits encara més roïns que ell i, quan entren en la casa, es queden a viure allí. De manera que, al final, la situació d’eixa persona és pitjor que al principi. Això és el que li passarà a esta generació malvada».

46 Mentres estava parlant a les multituds, sa mare i els seus germans l’esperaven fora perquè volien parlar amb ell. 47 Aixina que algú li va dir: «Escolta! Ta mare i els teus germans estan fora i volen parlar amb tu». 48 Ell li va respondre al que l’havia avisat: «Qui és ma mare, i qui són els meus germans?». 49 I assenyalant amb la mà els seus deixebles, va dir: «Mira! Estos són ma mare i els meus germans! 50 Perquè tot aquell que fa la voluntat de mon Pare que està en el cel, eixe és el meu germà, la meua germana i ma mare».

13 Eixe mateix dia, després d’eixir d’aquella casa, Jesús es va assentar a la vora del mar. 2 I es va ajuntar tanta gent al seu voltant que va haver de pujar a una barca. Ell es va assentar, i la multitud es va quedar dreta en la platja. 3 Aleshores, va començar a ensenyar-los moltes coses utilitzant exemples. Va dir: «Un home va eixir a sembrar. 4 Mentres sembrava, algunes llavors caigueren en la vora del camí i van vindre les aus i se les menjaren. 5 Altres caigueren en terreny rocós, on no hi havia molta terra, i van brotar en seguida perquè la terra tenia poca profunditat. 6 Però, quan va eixir el sol, es van cremar i, com no tenien arrels, es van mustiar. 7 Unes altres caigueren entre arbustos espinosos, que van créixer i les van ofegar. 8 Però altres caigueren en terra bona* i començaren a donar fruit. Unes van donar 100 voltes més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 30. 9 Qui tinga oït,* que escolte».

10 En això, els deixebles se li van acostar i li preguntaren: «Per què els parles utilitzant exemples?». 11 I ell els va contestar: «A vosaltres se vos ha permés entendre els secrets sagrats del Regne del cel, però a ells no. 12 Perquè a qui té se li donarà més i en tindrà de sobra, però a qui no té se li llevarà inclús lo poc que té. 13 Per això els parle amb exemples, perquè, per molt que miren, no veuen res, i per molt que escolten, no senten ni entenen res. 14 En ells es complix la profecia d’Isaïes que diu: “Per molt que escolteu, no entendreu res, i per molt que mireu, no voreu res. 15 Perquè el cor d’este poble s’ha fet insensible; escolten però no fan cas. Han tancat els ulls i s’han tapat les orelles per a no vore amb els ulls ni sentir res amb les orelles. Per això el seu cor no pot entendre, i tampoc tornen a mi per a que els cure”.

16 »En canvi, feliços els vostres ulls perquè veuen i les vostres orelles perquè senten. 17 Vos assegure que molts profetes i persones justes van desitjar vore el que vosaltres esteu veient i escoltar el que vosaltres esteu escoltant, però ni ho veieren ni ho escoltaren.

18 »Per tant, escolteu ara el que vol dir l’exemple del sembrador. 19 Quan algú escolta la paraula* del Regne però no la comprén, ve el Maligne i arranca el que s’ha sembrat en el seu cor; este és el cas de la llavor que va caure en la vora del camí. 20 Després està la llavor que va caure en terreny rocós; este és el cas de qui escolta la paraula i en seguida l’accepta amb alegria.* 21 Ara bé, com no arrela* dins d’ell, continua avant durant un temps però, quan venen els problemes o la persecució per causa de la paraula, en seguida entropessa.* 22 Per altra banda, està la llavor que va caure entre els arbustos espinosos; este és el cas de qui escolta la paraula, però deixa que les preocupacions d’este sistema* i el poder enganyós de les riqueses ofeguen la paraula, i per això esta no dona fruit. 23 I per últim, està la llavor que va caure en terra bona; este és el cas de qui escolta la paraula, l’entén i dona fruit. Alguns produïxen 100 voltes més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 30».

24 Després els va posar este altre exemple: «El Regne del cel es pot comparar a un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.* 25 Mentres tots dormien, va vindre el seu enemic, va sembrar mala herba entre el blat i se’n va anar. 26 Quan el blat va créixer i es va formar l’espiga, també va aparéixer la mala herba. 27 Aixina que els esclaus d’aquell home anaren a preguntar-li: “Amo, no vas sembrar bona llavor en el camp? Com és que hi ha mala herba?”. 28 Ell els va contestar: “Açò ho ha fet un enemic”. I els esclaus li digueren: “Vols que anem i arranquem la mala herba?”. 29 Ell els va dir: “No, no siga cas que a l’arrancar-la vos emporteu darrere el blat. 30 Deixeu que cresquen junts fins al temps de la sega i, quan arribe eixe moment, diré als segadors: ‘Arranqueu primer la mala herba i lligueu-la en garbes per a cremar-la. Després, arreplegueu el blat i porteu-lo al meu graner’”».

31 També els va posar este altre exemple: «El Regne del cel és com un gra de mostassa que un home va plantar en el seu camp. 32 Encara que és la llavor més xicoteta de totes, quan creix, es fa la planta més gran de l’hort i es convertix en un arbre, de manera que les aus venen a refugiar-se en les seues rames».

33 Després els va posar un altre exemple: «El Regne del cel és com el rent que una dona va mesclar amb tres mesures grans* de farina i que va fermentar tota la massa».

34 Jesús els va dir totes estes coses a les multituds utilitzant exemples.* De fet, sense exemples no els deia res. 35 D’esta manera es va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta: «Obriré els llavis per a parlar amb exemples. Proclamaré coses que han estat amagades des del principi».*

36 Després de despedir-se de les multituds, se’n va anar a la casa on s’allotjava. I els seus deixebles se li van acostar i li digueren: «Explica’ns què vol dir l’exemple de la mala herba». 37 Ell els va respondre: «El que sembra la bona llavor és el Fill de l’Home, 38 i el camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne, la mala herba són els fills del Maligne, 39 i l’enemic que la va sembrar és el Diable. La sega és la conclusió* d’un sistema,* i els segadors són els àngels. 40 Per tant, tal com s’arranca la mala herba i es crema en el foc, aixina passarà en la conclusió* del sistema.* 41 El Fill de l’Home enviarà els seus àngels, i ells arrancaran del seu Regne totes les coses que fan caure en el pecat* i les persones que violen la llei. 42 I les llançaran al forn ardent. Allí és on ploraran i apretaran les dents.* 43 En eixe temps, els justos brillaran com el sol en el Regne de son Pare. Qui tinga oït,* que escolte.

44 »El Regne del cel és com un tresor amagat en un camp i que un home va trobar. Després, el va tornar a amagar i, com estava tan content, se’n va anar, va vendre tot el que tenia i va comprar el camp.

45 »El Regne del cel també és com un mercader que viatjava buscant perles de bona qualitat. 46 Quan va trobar una perla de gran valor, en seguida se’n va anar, va vendre tot el que tenia i la va comprar.

47 »El Regne del cel també és com una xàrcia* que es va llançar al mar i va arreplegar tota classe de peixos. 48 Una volta plena, els pescadors la van traure a la platja i s’assentaren per a destriar els peixos: posaren els bons en cistelles i tiraren els que no aprofitaven. 49 Això és el que passarà en la conclusió* del sistema.* Els àngels vindran, separaran els malvats dels justos 50 i els llançaran al forn ardent. Allí és on ploraran i apretaran les dents».

51 En acabant, Jesús els va preguntar: «Heu captat el significat de tot açò?». Ells li contestaren: «Sí». 52 I ell els va dir: «En eixe cas, sapieu que tot mestre* que aprén sobre el Regne del cel és com l’amo d’una casa que trau del seu tresor coses noves i coses velles».

53 Després de posar-los estos exemples, Jesús se’n va anar d’allí. 54 Quan va arribar a la seua terra, va començar a ensenyar en la sinagoga, de manera que la gent es quedava impressionada i deia: «D’on ha tret este home eixa saviesa i el poder per a fer eixos milacres?* 55 Este no és el fill del fuster? I sa mare no és Maria, i els seus germans, Jaume, Josep, Simó i Judes? 56 A més, no viuen les seues germanes ací amb nosaltres? D’on li ve tot això?». 57 I açò es va convertir en un obstacle per a que cregueren en ell.* Però Jesús els va dir: «A un profeta l’honren en tots els llocs excepte en la seua terra i en sa casa». 58 Aixina que, per la falta de fe d’ells, només va fer uns pocs milacres* allí.

14 Per aquell temps, Herodes,* el governador de la regió,* va sentir parlar de Jesús 2 i va dir als seus servents: «Segur que este és Joan el Baptiste, que ha ressuscitat* i per això té el poder per a fer estos milacres».* 3 I és que Herodes havia arrestat a Joan i l’havia encadenat i empresonat per a acontentar a Herodies, la dona del seu germà Filip, 4 perquè Joan li havia estat dient: «No tens dret a casar-te amb ella». 5 Herodes volia matar-lo, però tenia por de la gent perquè consideraven a Joan un profeta. 6 Ara bé, mentres se celebrava l’aniversari* d’Herodes, la filla d’Herodies va ballar per a l’ocasió. I a Herodes li va agradar tant el ball 7 que va jurar que li donaria qualsevol cosa que demanara. 8 Aixina que ella, incitada per sa mare, li va dir: «Porta’m en una font el cap de Joan el Baptiste». 9 Al rei li va saber molt mal, però, com havia fet un jurament davant dels seus convidats,* va manar que li’l portaren. 10 Aixina que va fer que li tallaren el cap a Joan en la presó. 11 En acabant, posaren el cap en una font, li’l donaren a la xica, i ella li’l va portar a sa mare. 12 Més tard, els deixebles de Joan anaren i s’endugueren el seu cos per a enterrar-lo. Després, li ho van contar a Jesús. 13 Al sentir-ho, Jesús va pujar a una barca i se’n va anar a un lloc aïllat per a estar a soles. Però, quan les multituds es van enterar, el seguiren a peu des de les seues ciutats.

14 Quan va arribar a la vora i va vore tota aquella gent, se li va trencar el cor* i va curar els malalts. 15 Però, com el sol començava a amagar-se, els seus deixebles se li acostaren i li digueren: «Este lloc està apartat i ja està fent-se tard. Dis-li a la gent que se’n vaja per a que puguen anar als pobles del voltant i comprar-se menjar». 16 Però Jesús els va dir: «No cal que se’n vagen; doneu-los vosaltres alguna cosa per a menjar». 17 Ells li digueren: «Ací només tenim cinc pans i dos peixos». 18 Ell va dir: «Porteu-me’ls». 19 I va manar a la gent que s’assentara en l’herba. Després, va agarrar els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, va fer una oració.* En acabant, va partir els pans, els va donar als deixebles, i ells els repartiren a les multituds. 20 Aixina que tots menjaren i quedaren saciats. Després, arreplegaren el que havia sobrat i ompliren 12 cistelles. 21 Van menjar uns 5.000 hòmens, sense comptar les dones i els xiquets. 22 Després, sense perdre temps, va dir als seus deixebles que pujaren a la barca i anaren a l’altra vora del mar mentres ell despedia les multituds.

23 Després que tots se n’hagueren anat, va pujar a una muntanya per a estar a soles i orar. Quan es va fer de nit, encara estava allí a soles. 24 En eixe moment, la barca ja estava molt lluny* de la vora, i els deixebles estaven lluitant per controlar-la perquè les ones la sacsaven i tenien el vent en contra. 25 Mentres encara era de nit,* Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. 26 Quan els deixebles el van vore caminant sobre el mar, s’espantaren i digueren: «És una aparició!». I es posaren a cridar de por. 27 Però en seguida Jesús els va dir: «Tranquils! Soc jo, no tingueu por». 28 Pere li va contestar: «Senyor, si eres tu, ordena’m que vaja cap a tu per damunt de l’aigua». 29 Ell va dir: «Vine!». Aixina que Pere va baixar de la barca i va anar caminant cap a Jesús per damunt de l’aigua. 30 Però, al vore la força del vent, li va entrar por. I com va començar a afonar-se, va cridar: «Senyor, salva’m!». 31 Immediatament, Jesús va allargar la mà, el va agarrar i li va dir: «Per què t’has deixat véncer pels dubtes, home de poca fe?». 32 I quan van pujar a la barca, el vent va parar. 33 Els que estaven en la barca es van inclinar davant d’ell* dient-li: «No hi ha dubte que eres el Fill de Déu». 34 Després creuaren a l’altra vora i arribaren a Genesaret.

35 Quan els hòmens d’allí el van reconéixer, van escampar la notícia per tota la regió, i la gent li va portar tots els malalts. 36 Estos li suplicaven que els deixara tocar encara que fora la vora del seu mantell, i tots els que ho feien quedaven completament curats.

15 Després vingueren des de Jerusalem alguns fariseus i escribes que s’acostaren a Jesús i li preguntaren: 2 «Per què els teus deixebles passen per alt les tradicions dels nostres avantpassats? Per exemple, no es llaven les mans* abans de menjar».

3 Ell els va respondre: «I vosaltres, per què passeu per alt els manaments de Déu al seguir les vostres tradicions? 4 Perquè, per exemple, Déu va dir: “Honra a ton pare i a ta mare” i “qui li parle malament* a son pare o a sa mare ha de morir”. 5 Però vosaltres dieu: “Si algú li diu a son pare o a sa mare ‘tot el que tinc i que podria gastar per a ajudar-te és un regal dedicat a Déu’, 6 ja no cal que honre a son pare”. Aixina és com vosaltres, per voler seguir les vostres tradicions, heu anul·lat la paraula de Déu. 7 Hipòcrites! Amb raó Isaïes va profetitzar de vosaltres: 8 “Este poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi. 9 Tot el que fan per a adorar-me no servix de res, perquè el que ensenyen són manaments d’hòmens”». 10 En això, va demanar a la multitud que s’acostara i els va dir: «Escolteu i enteneu el que vos dic: 11 el que contamina la persona no és el que entra per la seua boca, sinó el que ix d’ella».

12 Després, vingueren els deixebles i li digueren: «Saps que els fariseus s’han ofés* pel que has dit?». 13 Ell els va respondre: «Tota planta que no haja plantat el meu Pare celestial serà arrancada. 14 Deixeu-los estar, perquè són guies cegos. I si un cego guia un altre cego, els dos cauran al clot». 15 En això, Pere li va demanar: «Explica’ns què has volgut dir amb l’exemple». 16 I ell va dir: «Vosaltres tampoc ho enteneu encara? 17 És que no sabeu que tot el que entra per la boca, passa pels budells i acaba en l’excusat? 18 En canvi, el que ix per la boca ve del cor, i això sí que contamina a l’home. 19 Perquè del cor ixen raonaments malvats que porten a assassinats, adulteris, immoralitat sexual,* robatoris, falsos testimonis i blasfèmies.* 20 Tot açò és el que contamina a l’home, però menjar sense llavar-se les mans* no contamina a ningú».

21 Després d’anar-se’n d’allí, Jesús va arribar a la regió de Tir i Sidó. 22 I una dona fenícia* d’aquella regió se li va acostar i li va suplicar cridant: «Tin compassió* de mi, Senyor, Fill de David! La meua filla està posseïda per un dimoni que la fa patir molt». 23 Però Jesús no li va contestar res. En això, els seus deixebles se li acostaren i li demanaren: «Fes que se’n vaja, perquè no fa més que cridar darrere de nosaltres». 24 Ell va contestar: «Només he sigut enviat a les ovelles perdudes d’Israel».* 25 Però va vindre la dona i, inclinant-se davant d’ell,* li va suplicar: «Senyor, ajuda’m!». 26 Ell va contestar: «No està bé llevar-los el pa als fills i tirar-lo als gossets». 27 Ella va dir: «És de veres, Senyor, però també és de veres que els gossets mengen de les molles que cauen de la taula dels seus amos». 28 En això, Jesús li va respondre: «Eres una dona amb una gran fe. Que es complisca el que desitges». I en eixe moment, la seua filla es va curar.

29 Després d’anar-se’n d’allí, Jesús va arribar a un lloc prop del mar de Galilea i va pujar a una muntanya. Mentres estava allí assentat, 30 se li va acostar moltíssima gent que li portava coixos, impedits, cegos, muts i molts altres malalts. Li’ls posaven als peus, i ell els curava. 31 Al vore que els muts parlaven, els impedits es curaven, els coixos caminaven i els cegos veien, la gent es va quedar impressionada i va donar glòria al Déu d’Israel.

32 Però Jesús va cridar els seus deixebles i els va dir: «Em fa molta llàstima tota esta gent, perquè ja fa tres dies que estan amb mi i no tenen res per a menjar. No vullc que se’n vagen amb la panxa buida,* no siga cas que els fallen les forces pel camí». 33 Però els deixebles li digueren: «En este lloc tan aïllat, d’on traurem prou pa per a alimentar* tanta gent?». 34 Jesús els va dir: «Quants pans teniu?». I ells li respongueren: «Set, i uns quants peixets». 35 Aixina que Jesús va manar a la gent que s’assentara en terra, 36 va agarrar els set pans i els peixos i, després de donar gràcies a Déu, els va partir i els va donar als deixebles. Ells, per la seua part, els repartiren a les multituds. 37 Tots menjaren i quedaren satisfets. En acabant, van omplir set cistelles grans amb el que havia sobrat. 38 Van menjar 4.000 hòmens, sense comptar les dones i els xiquets. 39 Finalment, després de despedir les multituds, Jesús va pujar a la barca i va arribar a la regió de Magadan.

16 Allí se li acostaren els fariseus i els saduceus i, com volien posar-lo a prova, li demanaren que els mostrara un senyal del cel. 2 Ell els va respondre: «Quan el sol es pon, dieu: “Demà farà bon oratge, perquè el cel està roig”. 3 I també quan es fa de dia, dieu: “Hui farà fred i plourà, perquè el cel està roig però encapotat”. Sabeu interpretar l’aspecte del cel, però no sou capaços d’interpretar els senyals dels temps. 4 Esta generació malvada i infidel* continua buscant un senyal, però l’únic senyal que se li donarà serà el de Jonàs». En això, Jesús els va deixar i se’n va anar.

5 Els deixebles creuaren a l’altra vora, però se’ls havia oblidat agarrar pa. 6 I Jesús els va dir: «Estigueu alerta i aneu amb compte amb el rent dels fariseus i dels saduceus». 7 En eixe moment, començaren a dir-se entre ells: «No hem agarrat pa». 8 Jesús, que sabia el que estaven raonant, va dir: «Per què comenteu entre vosaltres que no teniu pa, gent de poca fe? 9 Encara no ho enteneu? No se’n recordeu de quan menjaren 5.000 hòmens amb cinc pans i de totes les cistelles que arreplegàreu amb el que va sobrar? 10 I tampoc se’n recordeu de quan menjaren 4.000 hòmens amb set pans i de totes les cistelles grans que arreplegàreu? 11 Com és que no heu entés que no vos estava parlant de pa? El que vos estava dient és que aneu amb compte amb el rent dels fariseus i dels saduceus». 12 En eixe moment, entengueren que no els havia dit que anaren amb compte amb el rent del pa, sinó amb les ensenyances dels fariseus i dels saduceus.

13 Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, els va preguntar als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l’Home?». 14 Ells li van contestar: «Alguns diuen que és Joan el Baptiste; altres, que és Elies, i també hi ha qui diu que és Jeremies o un dels profetes». 15 Ell els va preguntar: «I vosaltres, qui dieu que soc?». 16 Simó Pere li va respondre: «Tu eres el Crist, el Fill del Déu viu». 17 I Jesús li va dir: «Alegra’t, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t’ho ha revelat ningun ser humà,* sinó mon Pare que està en el cel. 18 També et dic que tu eres Pere, i sobre esta roca edificaré la meua congregació, i les portes de la Tomba* no triomfaran sobre ella. 19 Et donaré les claus del Regne del cel. Tot el que lligues en la terra ja haurà sigut lligat en el cel i tot el que deslligues en la terra ja haurà sigut deslligat en el cel». 20 Després, va ordenar amb fermesa als deixebles que no li contaren a ningú que ell era el Crist.

21 A partir d’eixe moment, Jesús va començar a explicar als seus deixebles que havia d’anar a Jerusalem i patir molt a mans dels ancians, dels sacerdots principals i dels escribes, i també que seria executat, però que al tercer dia seria ressuscitat.* 22 En això, Pere se’l va emportar a banda i el va començar a reprendre* dient-li: «Senyor, no sigues tan dur* amb tu mateix. Això mai et passarà a tu». 23 Però Jesús, donant-li l’esquena, li va dir: «Posa’t darrere de mi, Satanàs! Eres un obstacle* en el meu camí, perquè no penses com Déu, sinó com els hòmens».

24 Llavors, Jesús va dir als seus deixebles: «Si algú vol seguir-me, que renuncie a si mateix,* que agarre el seu pal de turment* i que em seguisca contínuament. 25 Perquè qui vullga salvar la seua vida,* la perdrà; però qui la perda per causa meua, la trobarà.* 26 En realitat, de què li servix a algú guanyar el món sencer si perd la vida? O què pot donar una persona a canvi de la seua vida? 27 El Fill de l’Home vindrà en la glòria de son Pare amb els seus àngels, i aleshores li pagarà a cada u segons el seu comportament. 28 Vos assegure que alguns dels que estan ací de cap manera tastaran la mort sense que hagen vist primer al Fill de l’Home venint en el seu Regne».

17 Sis dies després, Jesús es va emportar a Pere, a Jaume i a Joan, el germà de Jaume, a una muntanya alta, on van estar a soles. 2 Allí, Jesús es va transfigurar* davant d’ells. La seua cara resplendia com el sol, i la seua roba es va tornar brillant* com la llum. 3 De repent, se’ls van aparéixer Moisés i Elies, que estaven conversant amb ell. 4 Llavors, Pere li va dir a Jesús: «Senyor, és un honor estar ací. Si vols, puc muntar tres tendes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies». 5 Encara estava parlant quan, de repent, un núvol brillant els va cobrir i una veu que eixia del núvol va dir: «Este és el meu Fill estimat i té la meua aprovació. Escolteu-lo». 6 Al sentir-ho, els deixebles es van postrar amb el front tocant terra i els va entrar moltíssima por. 7 Jesús es va acostar a ells, els va tocar i els digué: «Alceu-vos. No tingueu por». 8 Quan alçaren la vista, no van vore a ningú més que a Jesús. 9 Mentres estaven baixant de la muntanya, Jesús els va ordenar: «No li conteu a ningú esta visió fins que el Fill de l’Home haja ressuscitat».*

10 Però els deixebles li preguntaren: «I com és que els escribes diuen que Elies ha de vindre primer?». 11 Ell els va respondre: «És de veres, Elies ha de vindre primer i tornar a posar totes les coses en orde.* 12 Però jo vos dic que Elies ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que han volgut. De la mateixa manera, el Fill de l’Home també patirà a mans d’ells». 13 En eixe moment, els deixebles comprengueren que estava parlant de Joan el Baptiste.

14 Quan van arribar on estava la gent, un home es va acostar a Jesús, es va agenollar davant d’ell i li va dir: 15 «Senyor, tin compassió* del meu fill, perquè és epilèptic i està greu, i moltes voltes cau al foc o a l’aigua. 16 L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar». 17 Jesús va respondre: «Generació perversa* i sense fe, quant de temps hauré d’estar amb vosaltres? Quant de temps vos hauré d’aguantar? Porteu-me’l ací». 18 Aleshores, Jesús va reprendre el dimoni, i este va eixir del xiquet. En eixe moment, el xiquet es va curar. 19 Després, els deixebles li preguntaren a Jesús en privat: «Per què nosaltres no l’hem pogut expulsar?». 20 Ell els va dir: «Perquè teniu poca fe. Vos assegure que, si teniu una fe del tamany d’un gra de mostassa, direu a esta muntanya “mou-te d’ací cap allà”, i es mourà. I no hi haurà res impossible per a vosaltres». 21 ——*

22 Mentres estaven reunits en Galilea, Jesús els va dir: «El Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels hòmens, 23 i el mataran, però al tercer dia serà ressuscitat».* Al sentir-ho, els deixebles es van posar molt tristos.

24 Quan aplegaren a Cafarnaüm, els hòmens que cobraven l’impost de les dos dracmes* s’acostaren a Pere i li preguntaren: «Que el vostre mestre no paga l’impost de les dos dracmes?». 25 Ell va dir: «Sí, sí que el paga». Però, quan Pere va entrar en la casa, abans que poguera dir res, Jesús li va preguntar: «Tu què penses, Simó? De qui reben els reis de la terra els impostos i els tributs?* Dels seus fills o dels estranys?». 26 Ell va respondre: «Dels estranys». I Jesús li va dir: «Per tant, els fills no estan obligats a pagar impostos. 27 Però, per a que ningú s’escandalitze,* ves al mar, llança l’ham i agarra el primer peix que pique. Quan li òbrigues la boca, trobaràs una moneda de plata.* Agarra-la i paga amb ella l’impost per tu i per mi».

18 En aquella ocasió, els deixebles s’acostaren a Jesús i li preguntaren: «Qui és el més gran en el Regne del cel?». 2 Aixina que ell va cridar a un xiquet, el va posar enmig d’ells 3 i va dir: «Vos assegure que, si no canvieu* i vos feu com xiquets, no entrareu mai en el Regne del cel. 4 Per tant, qui es fa humil com este xiquet és el més gran en el Regne del cel, 5 i qui rep un xiquet com este per causa del* meu nom, em rep a mi també. 6 Però, a qualsevol que faça entropessar un d’estos menuts que té fe en mi, més li valdria que li penjaren al coll una pedra de molí de les que els burros fan rodar i que el llançaren a l’aigua en alta mar.

7 »Ai del món per les coses que fan entropessar! Clar, és inevitable que vinguen coses que fan entropessar, però ai d’aquell que fa que vinguen! 8 Per això, si la mà o el peu et fan entropessar,* talla-te’ls i llança’ls ben lluny. Perquè val més que obtingues la vida manco o coixo que no que sigues llançat al foc etern amb les dos mans o els dos peus. 9 Igualment, si l’ull et fa entropessar,* arranca-te’l i llança’l ben lluny, perquè val més que obtingues la vida amb només un ull que no que sigues llançat al foc de la Gehenna* amb els dos ulls. 10 Aneu amb compte de no menysprear un d’estos menuts, perquè vos dic que, en el cel, els seus àngels sempre tenen accés a* mon Pare que està en el cel. 11 ——*

12 »Què vos pareix? Si un home té 100 ovelles i se li’n perd una, ¿no deixarà les altres 99 en la muntanya i es posarà a buscar la que s’ha perdut? 13 Vos assegure que, si la troba, s’alegrarà més per ella que per les 99 que no s’han perdut. 14 Igualment, mon* Pare que està en el cel no vol que es perda ni un d’estos menuts.

15 »Per això, si el teu germà comet un pecat contra tu, ves a parlar amb ell en privat i fes-li vore la seua falta.* Si t’escolta, hauràs recuperat* el teu germà. 16 Però si no t’escolta, torna acompanyat d’una o dos persones més per a que tot puga confirmar-se* per mitjà* de dos o tres testimonis. 17 Si a ells tampoc els escolta, informa-ho a la congregació. I si ni tan sols escolta la congregació, considera’l com algú de les nacions i com un cobrador d’impostos.

18 »Vos assegure que tot el que lligueu en la terra ja haurà sigut lligat en el cel, i tot el que deslligueu en la terra ja haurà sigut deslligat en el cel. 19 També vos assegure que, si dos de vosaltres ací en la terra vos poseu d’acord per a demanar alguna cosa important, mon Pare que està en el cel vos la donarà. 20 Perquè, on hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allí estic jo enmig d’ells».

21 Aleshores, Pere es va acostar a Jesús i li va preguntar: «Senyor, quantes voltes he de perdonar-li al meu germà els pecats que cometa contra mi? Fins a set vegades?». 22 Jesús li va respondre: «Ja no et dic fins a set vegades, sinó fins a 77 vegades.

23 »Per tant, el Regne del cel es pot comparar a un rei que volia aclarir comptes amb els seus esclaus. 24 Quan va començar, li portaren un home que li devia 10.000 talents.* 25 Però, com no podia pagar-li, l’amo va ordenar que el vengueren a ell, junt amb la seua dona, els seus fills i tot el que tenia per a que pagara el deute. 26 Aixina que l’esclau va caure de genolls, es va inclinar davant d’ell* i li va suplicar: “Tin paciència amb mi i t’ho pagaré tot”. 27 L’amo es va compadir d’ell, el va deixar anar i li va perdonar el deute. 28 Però, a l’eixir d’allí, l’esclau es va trobar amb un company que li devia 100 denaris.* Al vore’l, el va agarrar del coll i, mentres l’ofegava, li deia: “Paga’m tot el que em deus!”. 29 El company va caure de genolls i li va suplicar: “Tin paciència amb mi i t’ho pagaré”. 30 Però ell no va voler cedir i va fer que el tancaren en la presó fins que li poguera pagar el deute. 31 Quan els altres esclaus van vore el que havia passat, es van emportar un gran disgust i se n’anaren a contar-li-ho tot a l’amo. 32 En això, l’amo va fer vindre el primer esclau i li va dir: “Esclau malvat! Jo et vaig perdonar tot el que em devies quan m’ho vas suplicar. 33 ¿No hauries d’haver-li mostrat compassió* al teu company igual que jo et vaig mostrar compassió a tu?”. 34 L’amo es va indignar tant que el va entregar en mans dels guardes de la presó fins que pagara tot el que devia. 35 Aixina és com vos tractarà el meu Pare celestial si no perdoneu de tot cor el vostre germà».

19 Després que Jesús diguera estes coses, va eixir de Galilea i va arribar a la frontera de Judea, a l’altra banda del Jordà. 2 També el va seguir molta gent, i ell va curar allí els que estaven malalts.

3 Aleshores, els fariseus se li acostaren per a posar-lo a prova i li van preguntar: «Està permés que un home es divorcie de la seua dona per qualsevol motiu?». 4 Ell els va respondre: «¿Que no heu llegit que aquell que els va crear en el principi els va fer home i dona 5 i va dir: “Per això, l’home deixarà a son pare i a sa mare, s’unirà* a la seua esposa, i els dos seran una sola carn”?* 6 Aixina que ja no són dos, sinó una sola carn. Per tant, el que Déu ha unit,* que no ho separe ningun home». 7 Ells li digueren: «I per què va manar Moisés que l’home que volguera divorciar-se havia de donar-li un certificat de divorç a la seua dona i després despatxar-la?». 8 Ell els va contestar: «Per la vostra cabuderia,* per això Moisés vos va permetre divorciar-vos de la vostra dona. Però al principi no era aixina. 9 Jo vos dic que qualsevol que es divorcia de la seua dona, a menys que siga per immoralitat sexual,* i es casa amb una altra comet adulteri».

10 Els deixebles li digueren: «Si esta és la situació entre un home i la seua dona, val més no casar-se». 11 Ell els va dir: «No tots poden fer* açò, només els que tenen el do. 12 Perquè alguns eunucs* ja nasqueren aixina, a altres els feren eunucs els hòmens, però n’hi ha altres que s’han fet eunucs a si mateixos* pel Regne del cel. Qui puga fer* açò, que ho faça».

13 Aleshores, li van portar alguns xiquets per a que posara les mans sobre ells* i orara a favor seu, però els deixebles els van reprendre.* 14 Ara bé, Jesús va dir: «Deixeu estar els xiquets i no els impediu que s’acosten a mi, perquè el Regne del cel és dels que són com ells». 15 I després de posar les mans sobre ells, se’n va anar d’allí.

16 De repent, se li va acostar un jove i li va preguntar: «Mestre, quines coses bones he de fer per a obtindre la vida eterna?». 17 Jesús li va dir: «Per què em preguntes a mi sobre el que és bo? Només n’hi ha un que és bo. Si vols obtindre la vida, obeïx contínuament els manaments». 18 Ell li va preguntar: «Quins manaments?». I Jesús li va respondre: «No assassines, no cometes adulteri, no robes, no dones fals testimoni, 19 honra a ton pare i a ta mare i estima els altres com a tu mateix». 20 El jove li va dir: «Tot això ja ho estic fent, què més em falta?». 21 Jesús li va respondre: «Si vols ser perfecte,* ves, ven tot el que tens i dona els diners als pobres; aixina tindràs un tresor en el cel. Després, vine i seguix-me». 22 Quan el jove ho va sentir, se’n va anar molt trist, perquè tenia molts béns. 23 Aleshores, Jesús va dir als seus deixebles: «Vos assegure que a un ric li serà difícil entrar en el Regne del cel. 24 També vos dic que és més fàcil que un camell passe per l’ull d’una agulla que no que un ric entre en el Regne de Déu».

25 Quan els deixebles ho van sentir, es quedaren molt desconcertats i van dir: «En eixe cas, qui es podrà salvar?». 26 Jesús se’ls va quedar mirant i els va dir: «Per als hòmens això és impossible, però per a Déu tot és possible».

27 En això, Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem?». 28 Jesús els va dir: «Vos assegure que, quan es facen noves totes les coses* i el Fill de l’Home s’assente en el seu tron gloriós, els que m’heu seguit vos assentareu en 12 trons i jutjareu les 12 tribus d’Israel. 29 I tot aquell que haja deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps per causa del meu nom rebrà 100 voltes més i heretarà la vida eterna.

30 »Però molts dels primers seran els últims, i molts dels últims seran els primers.

20 »Perquè el Regne del cel és com l’amo d’una casa que se’n va anar de bon matí a contractar treballadors per a la seua vinya. 2 Després d’acordar amb ells que els pagaria un denari* al dia, els va enviar a la vinya. 3 Quan va tornar a eixir cap a la tercera hora,* va vore altres hòmens sense faena en la plaça* 4 i els va dir: “Aneu vosaltres també a la vinya i vos pagaré el que siga just”. 5 I ells se n’anaren cap allí. Després, l’amo va tornar a fer lo mateix a la sexta hora* i a la novena hora.* 6 Finalment, cap a l’onzena hora,* va eixir i va trobar altres hòmens que estaven per allí sense faena i els va dir: “Per què heu estat ací tot el dia sense treballar?”. 7 Ells van respondre: “Perquè ningú ens ha contractat”. I ell els va dir: “Aneu vosaltres també a la vinya”.

8 »A poqueta nit, l’amo de la vinya li va dir a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han arribat els últims i acaba pels primers”. 9 Quan vingueren els de l’onzena hora, se’ls va pagar un denari* a cada u. 10 Per això, quan van arribar els primers, van donar per fet que cobrarien més, però a ells també se’ls va pagar un denari.* 11 Quan se’ls va pagar, començaren a queixar-se de l’amo 12 i li van dir: “Estos últims només han treballat una hora i els has pagat lo mateix que a nosaltres, que hem estat treballant tot el dia aguantant la calor”. 13 Però l’amo li va dir a un d’ells: “Company, no estic sent injust amb tu. ¿No havíem quedat que et pagaria un denari?* 14 Agarra el que és teu i ves-te’n. Quin és el problema si vullc donar-li a l’últim lo mateix que a tu? 15 Que no tinc dret a fer el que vullga amb els meus diners? O és que tens enveja perquè soc generós?”.* 16 Aixina és com els últims seran els primers i els primers seran els últims».

17 Quan pujaven a Jerusalem, Jesús es va endur els 12 deixebles a part i, mentres caminaven, els va dir: 18 «Mireu, estem pujant a Jerusalem, i el Fill de l’Home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el sentenciaran a mort 19 i l’entregaran a la gent de les nacions per a que es burlen d’ell, l’assoten i l’executen en un pal. Però al tercer dia serà ressuscitat».*

20 Aleshores, la mare dels fills de Zebedeu es va acostar a Jesús amb els seus dos fills i es va inclinar davant d’ell* per a fer-li una petició. 21 Ell li va preguntar: «Què és el que vols?». I ella li va respondre: «Ordena que estos dos fills meus s’assenten amb tu en el teu Regne, un a la teua dreta i l’altre a la teua esquerra». 22 Jesús va contestar: «No sabeu el que esteu demanant. ¿Podeu beure de la copa que estic a punt de beure?». I ells digueren: «Sí». 23 Ell els va dir: «I aixina és, beureu de la meua copa, però això d’assentar-se a la meua dreta o a la meua esquerra no depén de mi. Eixos llocs són per a aquells per a qui mon Pare els ha preparat».

24 Quan els altres deu s’enteraren, es van enfadar molt amb els dos germans. 25 Però Jesús els va cridar a tots i va dir: «Ja sabeu que els governants dominen les nacions com si foren els seus amos i que els hòmens poderosos imposen la seua autoritat sobre elles. 26 Però vosaltres no heu de ser aixina. Al contrari, qui vullga ser gran entre vosaltres ha de posar-se al servici* dels altres, 27 i qui vullga ser el primer entre vosaltres ha de ser esclau dels altres. 28 Això és el que ha fet el Fill de l’Home, que no ha vingut per a que el servisquen, sinó per a servir i donar la seua vida* com a rescat a canvi de moltes persones».

29 Quan van eixir de Jericó, el va seguir molta gent. 30 En això, dos cegos que estaven assentats al costat del camí van sentir que Jesús estava passant per allí i van cridar: «Senyor, Fill de David, tin compassió* de nosaltres!». 31 La gent els va renyir i els va dir que callaren, però ells cridaven encara més fort: «Senyor, Fill de David, tin compassió de nosaltres!». 32 Aixina que Jesús es va parar, els va cridar i va dir: «Què voleu que faça per vosaltres?». 33 Ells li respongueren: «Senyor, fes que se’ns òbriguen els ulls». 34 Jesús va sentir llàstima per ells i els va tocar els ulls. Immediatament, recuperaren la vista i començaren a seguir-lo.

21 Quan estaven prop de Jerusalem i arribaren a Betfagé, en la muntanya de les Oliveres, Jesús va donar a dos dels seus deixebles 2 estes instruccions: «Aneu al poble que veieu allí. Només entrar, trobareu una burra lligada i un burret al seu costat. Deslligueu-los i porteu-me’ls. 3 Si algú vos pregunta, digueu-li: “El Senyor els necessita”. I en seguida deixarà que els agarreu».

4 En realitat, açò va passar per a que es complira el que es va dir a través del profeta: 5 «Digueu-li a la filla de Sió: “Mira! El teu rei va cap a tu. És dòcil i va muntat en un burro, sí, sobre un burret, la cria d’un animal de càrrega”».

6 Aixina que els deixebles se n’anaren i feren el que Jesús els havia manat. 7 Li van portar la burra i el burret, els cobriren amb els seus mantells, i Jesús es va assentar damunt. 8 La majoria de la gent estenia els seus mantells al llarg del camí, mentres que altres tallaven rames i les escampaven davant d’ell. 9 A més, les multituds que anaven davant i darrere d’ell no paraven de cridar: «Per favor, salva* al Fill de David! Beneït el que ve en el nom de Jehovà!* Per favor, salva’l, tu que estàs en les altures!».

10 I quan va entrar en Jerusalem, es va formar un gran rebombori en tota la ciutat, perquè la gent es preguntava: «Qui és este?». 11 I les multituds que l’acompanyaven responien: «Este és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea!».

12 Jesús va entrar en el temple i va tirar fora tots aquells que es dedicaven a comprar i vendre allí dins. Va bolcar les taules dels que canviaven diners i els banquets dels que venien coloms. 13 I els va dir: «Està escrit: “Ma casa s’anomenarà casa d’oració”, però vosaltres l’esteu convertint en una cova de lladres». 14 En el temple, també se li van acostar persones cegues i coixes, i ell les va curar.

15 Els sacerdots principals i els escribes es van indignar quan van vore totes les coses meravelloses que Jesús estava fent, i també al vore que els xiquets cridaven en el temple: «Per favor, salva al Fill de David!». 16 Aixina que li van dir a Jesús: «Sents el que estan dient?». I ell va respondre: «Sí. ¿Que no heu llegit mai açò: “De la boca dels xiquets i dels infants has fet que isquen alabances”?». 17 Aleshores els va deixar allí, va eixir de la ciutat i se’n va anar a Betània, on va passar la nit.

18 Quan tornaven a la ciutat de bon matí, a Jesús li va entrar fam. 19 En això, va trobar una figuera a la vora del camí i es va acostar a ella. Però, com només tenia fulles, li va dir: «Que mai més tornes a donar fruit». I a l’instant, la figuera es va secar. 20 Quan els deixebles ho van vore, es quedaren impressionats, i van preguntar: «Com és que la figuera s’ha secat de repent?». 21 Jesús els va contestar: «Vos assegure que, si teniu fe i no dubteu, no només fareu lo mateix que jo amb la figuera, sinó que fins i tot li direu a esta muntanya “alça’t i tira’t al mar”, i això és el que passarà. 22 Si teniu fe, rebreu tot el que demaneu en oració».

23 Després que Jesús entrara en el temple, els sacerdots principals i els ancians del poble s’acostaren a ell mentres estava ensenyant, i li digueren: «Amb quina autoritat fas estes coses? I qui t’ha donat eixa autoritat?». 24 Jesús els va respondre: «Jo també vos faré una pregunta. Si me la contesteu, vos diré amb quina autoritat faig estes coses. 25 D’on venia l’autoritat de Joan per a batejar? Del cel o dels hòmens?». Però començaren a dir-se entre ells: «Si diem que venia del cel, ell ens dirà: “Llavors, per què no el vau creure?”. 26 Però si diem que venia dels hòmens, correm perill, perquè tota la gent pensa que Joan era profeta». 27 Aixina que ells li respongueren: «No ho sabem». Per la seua part, Jesús els va dir: «En eixe cas, jo tampoc vos diré amb quina autoritat faig estes coses.

28 »A vore, què penseu d’açò? Un home tenia dos fills, i li va dir al primer: “Fill, ves hui a treballar a la vinya”. 29 Este li va contestar: “No vullc”. Però després es va penedir i va anar. 30 Després, li va dir lo mateix al segon, i este li va contestar: “Sí, aniré”. Però no va anar. 31 Quin dels dos va fer el que son pare els va demanar?». I ells digueren: «El primer». Jesús els va dir: «Vos assegure que els cobradors d’impostos i les prostitutes estan més prop d’entrar en el Regne de Déu que vosaltres.* 32 Perquè Joan va vindre i vos va mostrar el camí correcte,* però no el vau creure. No obstant, els cobradors d’impostos i les prostitutes sí que el van creure. En canvi vosaltres, a pesar d’haver vist açò, no vos heu penedit ni l’heu cregut.

33 »Escolteu un altre exemple.* L’amo d’unes terres va plantar una vinya i va posar una tanca al voltant. Allí mateix va excavar un cup* i va construir una torre. Després, va llogar la vinya a uns llauradors i se’n va anar a l’estranger. 34 Quan va arribar l’època de la verema, va enviar els seus esclaus als llauradors per a que li donaren la seua part de la collita. 35 Però els llauradors els van agarrar; a un li van pegar una palissa, a un altre el van matar i a un altre el van apedregar. 36 Aixina que va enviar un altre grup d’esclaus més gran que el primer, però els tractaren igual. 37 Per últim, va enviar el seu propi fill pensant: “Segur que a ell el respectaran”. 38 Al vore’l, els llauradors es van dir entre ells: “Este és l’hereu. Anem, matem-lo i quedem-nos amb la seua herència!”. 39 Aixina que l’agarraren, el tiraren fora de la vinya i el mataren. 40 Per tant, quan arribe l’amo de la vinya, què farà amb els llauradors?». 41 Els sacerdots principals i els ancians li van respondre: «Acabarà amb ells per complet perquè són roïns i llogarà la vinya a altres llauradors que li donaran la seua part de la collita quan arribe la verema».

42 Jesús els va dir: «No heu llegit mai el que diuen les Escriptures? “La pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal.* Esta pedra ve de Jehovà* i és meravellosa als nostres ulls.” 43 Per això vos dic que se vos llevarà el Regne de Déu i se li donarà a una nació que done fruit.* 44 A més, aquell que caiga sobre esta pedra acabarà fet miquetes. I a qui li caiga la pedra damunt, quedarà esclafat».

45 Quan els sacerdots principals i els fariseus van escoltar estos exemples, van comprendre que Jesús estava parlant d’ells. 46 I volien arrestar-lo, però tenien por de les multituds, perquè estes el consideraven un profeta.

22 Una volta més, Jesús va començar a parlar-los amb exemples.* Els va dir: 2 «El Regne del cel es pot comparar a un rei que va preparar un banquet de bodes per al seu fill. 3 Però, quan va enviar els seus esclaus per a que avisaren els convidats, estos no volgueren anar al banquet. 4 Aixina que va enviar uns altres esclaus amb estes instruccions: “Digueu als convidats: ‘Ja tinc el menjar preparat. Hem matat els bous i els animals grassos, i tot està a punt. Veniu al banquet de bodes’”. 5 Però no feren cas; un se’n va anar al seu camp,* un altre al seu negoci 6 i la resta va agarrar els esclaus, els va maltractar i els va matar.

7 »El rei es va posar furiós i va enviar les seues tropes a matar aquells assassins i a cremar la seua ciutat. 8 Després, va dir als seus esclaus: “El banquet de bodes està preparat, però els convidats no es mereixien vindre. 9 Aixina que aneu als camins que ixen de la ciutat i convideu al banquet a tot aquell que trobeu”. 10 I això és el que van fer. Anaren als camins i reuniren a tots els que van trobar, tant bons com roïns. I la sala de bodes es va omplir de comensals.*

11 »Quan el rei va entrar a vore els convidats, es va adonar que hi havia un home que no anava mudat per a l’ocasió.* 12 Aixina que li va dir: “Com és que has entrat ací sense la roba adequada?”. Però ell es va quedar callat. 13 En això, el rei va dir als seus servents: “Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la foscor. Allí és on plorarà i apretarà les dents”.*

14 »Perquè els convidats són molts, però els elegits són pocs».

15 Aleshores, els fariseus se n’anaren i es posaren a conspirar contra Jesús per a fer-li dir alguna cosa que el posara en un compromís. 16 Aixina que li van enviar els seus deixebles junt amb els membres del partit d’Herodes per a dir-li: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat i que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. A més, no busques l’aprovació de la gent, ja que no et fixes en la seua aparença. 17 Aixina que, dis-nos, què opines? Està permés* pagar l’impost* al Cèsar o no?». 18 Però Jesús, que sabia lo malvats que eren, va dir: «Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda de l’impost». Ells li portaren un denari,* 20 i ell els va preguntar: «De qui són esta cara i esta inscripció?». 21 Ells respongueren: «Del Cèsar». Llavors ell els va dir: «Per tant, pagueu al Cèsar el que és del Cèsar, però a Déu el que és de Déu». 22 Al sentir la resposta, es van quedar impressionats, aixina que el deixaren estar i se n’anaren.

23 Aquell dia, els saduceus, que no creuen en la resurrecció, van anar a preguntar-li: 24 «Mestre, Moisés va dir: “Si un home mor sense tindre fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda i donar-li descendència al difunt”. 25 Ara bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir i, com no tenia descendència, va deixar la seua dona al seu germà. 26 Lo mateix va passar amb el segon i amb el tercer, i aixina fins al sèptim. 27 Al final, la dona també va morir. 28 Per tant, com els set es van casar amb ella, en la resurrecció, quin de tots serà el seu home?».

29 Jesús els va respondre: «Esteu equivocats, perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu. 30 En la resurrecció, ni els hòmens es casen ni les dones són entregades en matrimoni, sinó que són com els àngels en el cel. 31 I respecte a la resurrecció dels morts, ¿que no heu llegit el que Déu vos va dir: 32 “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? Ell no és Déu de morts, sinó de vius». 33 Al sentir-ho, les multituds es van quedar impressionades per la seua ensenyança.

34 Quan els fariseus s’enteraren que Jesús havia deixat sense arguments als saduceus, es van reunir i van acudir allí en grup. 35 I un d’ells, que era expert en la Llei, el va posar a prova preguntant-li: 36 «Mestre, quin és el manament més important de la Llei?». 37 Ell li va contestar: «“Estima a Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima* i amb tota la teua ment.” 38 Este és el primer manament i el més important. 39 El segon, que és paregut, diu: “Estima els altres com a tu mateix”. 40 Tota la Llei i els Profetes es basen en estos dos manaments».

41 Mentres els fariseus estaven reunits, Jesús els va preguntar: 42 «Què penseu del Crist? De qui és fill?». Ells respongueren: «De David». 43 I ell els va preguntar: «I com és que David, guiat per l’esperit, l’anomena Senyor al dir: 44 “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta fins que pose els teus enemics davall dels teus peus’”? 45 Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?». 46 Ningú va ser capaç de respondre-li res i, des d’aquell dia, tampoc es van atrevir a fer-li més preguntes.

23 En acabant, Jesús va dir a les multituds i als seus deixebles: 2 «Els escribes i els fariseus s’han assentat en el lloc de Moisés. 3 Per tant, obeïu i poseu en pràctica tot el que vos diguen; però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Lliguen càrregues pesades i les posen damunt dels muscles de la gent, però ells mateixos no volen moure-les ni amb el dit. 5 Tot ho fan per a que els altres els vegen. Fan més grans les caixetes amb fragments de les Escriptures que porten com a amulets* i allarguen els serrells* dels seus vestits. 6 Els agrada ocupar el lloc més important en els sopars i els millors seients* en les sinagogues; 7 també, que els saluden en les places* i els anomenen rabí.* 8 Però, a vosaltres, que no vos anomenen rabí, perquè només teniu un Mestre, i tots vosaltres sou germans. 9 No li digueu “pare” a ningú ací en la terra, perquè només teniu un Pare, el que està en el cel. 10 Tampoc deixeu que vos diguen “líders”, perquè només teniu un Líder, el Crist. 11 Al contrari, el més gran entre vosaltres ha de fer-se el vostre servent.* 12 Tot aquell que s’enaltisca serà humiliat, però tot aquell que s’humilie serà enaltit.

13 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè li tanqueu a la gent l’entrada al Regne del cel. De fet, ni entreu ni deixeu entrar als que ho intenten. 14 ——*

15 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè recorreu terra i mar per a convertir una sola persona* i, quan ho conseguiu, feu que meresca la Gehenna* el doble que vosaltres.

16 »Ai de vosaltres, guies cegos, que dieu: “Si algú jura pel temple, no està obligat a res, però si jura per l’or del temple està obligat a complir el seu jurament”. 17 Insensats i cegos! Què és més important? L’or o el temple que fa que l’or siga sagrat? 18 També dieu: “Si algú jura per l’altar, no està obligat a res, però si jura per l’ofrena que està damunt de l’altar, està obligat a complir el seu jurament”. 19 Cegos! Què és més important? L’ofrena o l’altar que fa que l’ofrena siga sagrada? 20 Per tant, qui jura per l’altar, jura per l’altar i per tot el que s’oferix damunt d’ell; 21 qui jura pel temple, jura pel temple i per Déu, que viu allí; 22 i qui jura pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell que s’assenta en ell.

23 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè pagueu la dècima part de la menta, de l’anet* i del comí, però heu descuidat els assumpts més importants de la Llei, com la justícia, la misericòrdia i la fidelitat. És de veres que havíeu de complir amb lo primer, però sense descuidar les altres coses. 24 Guies cegos, que coleu el mosquit, però vos engoliu el camell!

25 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè netegeu per fora la copa i el plat, però per dins els teniu plens de cobdícia* i desitjos descontrolats. 26 Fariseu cego, primer neteja per dins la copa i el plat, i aixina la part de fora també estarà neta.

27 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè sou com tombes emblanquinades, que per fora pareixen boniques, però per dins estan plenes d’ossos de morts i de tota classe d’impuresa.* 28 Aixina sou vosaltres: per fora aparenteu ser justos, però per dins esteu plens d’hipocresia i maldat.*

29 »Ai de vosaltres, escribes i fariseus! Hipòcrites! Perquè construïu sepulcres per als profetes i decoreu les tombes* dels justos. 30 I a més dieu: “Si haguérem viscut en el temps dels nostres avantpassats, no ens hauríem fet els seus còmplices quan derramaren la sang dels profetes”. 31 Dient això, vos acuseu a vosaltres mateixos de ser fills d’aquells que van assassinar els profetes. 32 Aixina que, vinga, acabeu el que començaren els vostres avantpassats.*

33 »Serps, cria d’escurçons,* ¿vos penseu que escapareu del juí* de la Gehenna?* 34 Per això vos enviaré profetes, savis i mestres.* A alguns els matareu i els penjareu en pals, i a altres els assotareu en les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. 35 Aixina caurà sobre vosaltres* tota la sang justa que s’ha derramat en la terra, des de la sang del just Abel fins a la sang de Zacaries, fill de Baraquies, a qui vau assassinar entre el santuari i l’altar. 36 Vos assegure que a esta generació li cauran damunt* totes estes coses.

37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que són enviats a tu. Quantes voltes vaig voler reunir els teus fills igual que una gallina reunix els seus pollets davall de les seues ales! Però no vau voler. 38 Per això, la vostra casa* queda abandonada en les vostres mans.* 39 Perquè vos dic que de cap manera em tornareu a vore fins que digueu: “Beneït el que ve en el nom de Jehovà”».*

24 Mentres Jesús eixia del temple, els seus deixebles se li van acostar i li van assenyalar els edificis del temple. 2 Ell els va dir: «Veieu tot açò? Vos assegure que de cap manera quedarà ací pedra sobre pedra. Tot serà destruït».

3 Mentres estava assentat en la muntanya de les Oliveres, els deixebles se li van acostar en privat i li preguntaren: «Dis-nos, quan passaran estes coses? I quin serà el senyal de la teua presència* i de la conclusió* del sistema?».*

4 Jesús els va dir: «Aneu a espai per a que ningú vos enganye, 5 perquè vindran molts que es valdran del meu nom per a dir: “Jo soc el Crist”, i enganyaran molta gent. 6 Sentireu el soroll de guerres i notícies de guerres. Però aneu amb compte de no alarmar-vos, perquè estes coses han de passar, però això encara no serà la fi.

7 »Perquè una nació lluitarà* contra una altra nació, i un regne contra un altre regne, i en un lloc darrere d’un altre escassejarà l’aliment i hi haurà terratrèmols. 8 Tot açò serà el principi de grans patiments.*

9 »Aleshores, vos perseguiran* i vos mataran, i totes les nacions vos odiaran per causa del meu nom. 10 Aleshores, molts perdran la fe,* es trairan els uns als altres i s’odiaran entre ells. 11 També apareixeran molts falsos profetes que enganyaran molta gent. 12 I com augmentarà la maldat,* es gelarà l’amor de la majoria. 13 Però qui aguante fins a la fi se salvarà. 14 I estes bones notícies del Regne es predicaran per tota la terra habitada com a testimoni per a totes les nacions, i aleshores vindrà la fi.

15 »Per tant, quan vegeu la cosa repugnant i devastadora, de la qual va parlar el profeta Daniel, dreta en un lloc sant (que el lector* use discerniment per a entendre-ho), 16 aleshores, els que estiguen en Judea, que fugen a les muntanyes. 17 Qui estiga en el terrat, que no baixe a arreplegar les coses de sa casa, 18 i qui estiga en el camp, que no se’n torne a agarrar el seu mantell.* 19 Ai de les que estiguen embarassades o donant el pit en eixos dies! 20 Oreu contínuament per a que no hageu de fugir ni en hivern ni en dissabte. 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació,* una com no hi ha hagut des del principi del món fins ara, ni n’hi haurà una altra igual. 22 De fet, si no s’acurtaren eixos dies, ningú se salvaria. Però seran acurtats per causa dels escollits.

23 »Aleshores, si algú vos diu “mireu, el Crist està ací!” o “està allà!”, no vos ho cregueu. 24 Perquè apareixeran falsos cristos i falsos profetes que faran grans milacres* i coses impressionants* per a enganyar, si és possible, inclús als escollits. 25 Recordeu que vos he avisat. 26 Per tant, si vos diuen “mireu, està en el desert!”, no aneu allí. I si algú vos diu “mireu, està en l’habitació més amagada de la casa!”, no vos ho cregueu. 27 Perquè la presència* del Fill de l’Home serà com un rellamp que ix de l’est i resplendix fins a l’oest. 28 On estiga el cadàver, allí es reuniran les àguiles.

29 »Just després de la tribulació d’eixos dies, el sol es farà fosc, la lluna deixarà de brillar, les estreles cauran del cel i els poders del cel seran sacsats. 30 Aleshores, apareixerà el senyal del Fill de l’Home en el cel, i tots els pobles* de la terra es colpejaran el pit en senyal de dol i voran al Fill de l’Home venint sobre els núvols del cel amb poder i gran glòria. 31 Ell enviarà els seus àngels amb un gran so de trompeta, i estos reuniran els escollits des dels quatre vents,* des d’un extrem del cel fins a l’altre.

32 »Aprengueu d’este exemple* sobre la figuera: només vore que les rames noves es fan tendres i comencen a brotar-li les fulles, sabeu que l’estiu està a prop. 33 Igualment, quan vegeu totes estes coses, sapieu que ell* està a prop, a les portes. 34 Vos assegure que de cap manera desapareixerà esta generació sense que ocórreguen totes estes coses. 35 El cel i la terra desapareixeran, però les meues paraules no desapareixeran mai.

36 »Ara bé, el dia i l’hora no els sap ningú, ni els àngels del cel ni el Fill, només el Pare. 37 Perquè la presència* del Fill de l’Home serà tal com en els dies de Noé. 38 En aquells dies abans del Diluvi, la gent menjava i bevia, els hòmens es casaven i les dones eren donades en matrimoni, fins al dia en què Noé va entrar en l’arca. 39 No van fer cas fins que va arribar el Diluvi i se’ls va emportar a tots. Aixina serà la presència del Fill de l’Home. 40 Aleshores, hi haurà dos hòmens en el camp; a un se l’emportaran i a l’altre l’abandonaran. 41 Hi haurà dos dones fent rodar el molí de mà; a una se l’emportaran i a l’altra l’abandonaran. 42 Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.

43 »Tingueu en compte una cosa: si l’amo de la casa haguera sabut en quin moment de la nit* anava a vindre el lladre, s’hauria quedat despert i no hauria permés que entrara a sa casa. 44 Per això, demostreu que esteu a punt, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora que menys vos espereu.

45 »Qui és realment l’esclau fidel i sensat* a qui el seu amo va posar a càrrec dels servents de la casa per a donar-los l’aliment al temps degut? 46 Que feliç serà este esclau si l’amo, quan vinga, el troba fent això! 47 Vos assegure que el posarà a càrrec de tots els seus béns.

48 »Però si eixe esclau resulta ser roín i* alguna volta diu en el seu cor “el meu amo tarda molt”, 49 i comença a pegar als seus companys i a menjar i beure amb els borratxos, 50 l’amo vindrà un dia que l’esclau no s’espera i a una hora que no sap, 51 li donarà el pitjor dels castics i el posarà amb els hipòcrites. Allí és on plorarà i apretarà les dents.*

25 »Aleshores, el Regne del cel es pot comparar a deu verges que van agarrar les seues làmpares d’oli* i eixiren a rebre el nóvio. 2 N’hi havia cinc insensates i cinc sensates.* 3 Les insensates s’endugueren les làmpares, però no van agarrar oli, 4 mentres que les sensates, a més d’agarrar les làmpares, s’emportaren gerretes amb oli. 5 Com el nóvio tardava, a totes els va entrar son i es van adormir. 6 En plena nit, es va sentir un crit: “El nóvio ja està ací! Eixiu a rebre’l”. 7 En eixe moment, totes les verges s’alçaren i prepararen les seues làmpares. 8 Les insensates van dir a les sensates: “Doneu-nos un poquet d’oli, que les nostres làmpares estan a punt d’apagar-se”. 9 Però les sensates els van respondre: “Si vos en donem, és possible que no en tinguem prou per a totes. Millor aneu als venedors d’oli i compreu-se’n”. 10 Mentres eixien a comprar l’oli, va arribar el nóvio. Les verges que estaven preparades entraren al banquet de bodes amb ell, i la porta es va tancar. 11 Després, van arribar les altres verges i digueren: “Senyor, Senyor, obri’ns!”. 12 Però ell els va respondre: “Vos assegure que no vos conec”.

13 »Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

14 »El Regne també es pot comparar a un home que, abans de viatjar a l’estranger, va reunir els seus esclaus i els va confiar els seus béns. 15 A un li va donar cinc talents,* a un altre dos i a un altre un, segons la capacitat de cada un d’ells, i després se’n va anar a l’estranger. 16 En seguida, el que havia rebut cinc talents se’n va anar, va fer negoci amb ells i en va guanyar cinc més. 17 Igualment, el que havia rebut dos talents en va guanyar dos més. 18 Però l’esclau que només havia rebut un talent va fer un clot i va amagar allí els diners* del seu amo.

19 »Després de molt de temps, l’amo va tornar i va aclarir comptes amb els seus esclaus. 20 El que havia rebut cinc talents es va presentar davant d’ell amb cinc talents més i li va dir: “Amo, em vas confiar cinc talents i, mira, n’he guanyat cinc més”. 21 L’amo li va dir: “Ben fet, eres un esclau bo i fidel! Com has sigut fidel en unes poques coses, et posaré a càrrec de moltes. Vine i compartix l’alegria del teu amo”. 22 Després, el que havia rebut dos talents es va presentar davant de l’amo i li va dir: “Amo, em vas confiar dos talents i, mira, n’he guanyat dos més”. 23 L’amo li va dir: “Ben fet, eres un esclau bo i fidel! Com has sigut fidel en unes poques coses, et posaré a càrrec de moltes. Vine i compartix l’alegria del teu amo”.

24 »Finalment, l’esclau que havia rebut un talent es va presentar davant de l’amo i li va dir: “Amo, com sabia que eres exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has aventat, 25 em va agarrar por i vaig enterrar el teu talent. Ací tens el que és teu”. 26 L’amo li va respondre: “Esclau roín i gandul! Si sabies que segue on no he sembrat i recull on no he aventat, 27 per què no has posat els meus diners* en el banc? Aixina, al tornar, els hauria recuperat amb interessos”.

28 »Després va dir: “Lleveu-li el talent i doneu-li’l al que en té deu. 29 Perquè a qui té se li donarà més i en tindrà en abundància, però a qui no té se li llevarà inclús lo poc que té. 30 I a este esclau inútil, llanceu-lo fora, a la foscor. Allí és on plorarà i apretarà les dents”.*

31 »Quan el Fill de l’Home vinga en la seua glòria acompanyat de tots els àngels, s’assentarà en el seu tron gloriós. 32 Totes les nacions seran reunides davant d’ell, i ell separarà les persones en dos grups, igual que un pastor separa les ovelles de les cabres. 33 Posarà les ovelles a la seua dreta i les cabres a la seua esquerra.

34 »Aleshores, el Rei dirà als de la seua dreta: “Veniu, vosaltres que heu sigut beneïts per mon Pare, hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la fundació del món. 35 Perquè vaig tindre fam i em donàreu menjar, vaig tindre set i em donàreu a beure, vaig ser un foraster i m’acollíreu amb hospitalitat, 36 vaig estar nuet* i em vestíreu, vaig caure malalt i em cuidàreu, vaig estar en la presó i vinguéreu a vore’m”. 37 Aleshores, els justos li contestaran: “Senyor, ¿quan et vam vore passar fam i et donàrem menjar, o amb set i et donàrem a beure? 38 ¿Quan vas ser un foraster i t’acollírem amb hospitalitat, o vam vore que estaves nuet i et vestírem? 39 ¿Quan vas estar malalt o en la presó i anàrem a vore’t?”. 40 I el Rei els respondrà: “Vos assegure que tot el que li féreu a un d’estos germans meus més menuts, m’ho féreu a mi també”.

41 »Aleshores, dirà als de la seua esquerra: “Aparteu-vos de mi, vosaltres que heu sigut maleïts, aneu al foc etern preparat per al Diable i els seus àngels. 42 Perquè vaig tindre fam i no em donàreu menjar; vaig tindre set i no em donàreu a beure; 43 vaig ser un foraster, però no m’acollíreu amb hospitalitat; vaig estar nuet, però no em vestíreu; vaig estar malalt i en presó, però no em cuidàreu”. 44 I ells també li contestaran: “Senyor, ¿quan et vam vore passar fam o set, o quan vas ser un foraster o vas estar nuet, malalt o en la presó, i no t’ajudàrem?”. 45 I ell els respondrà: “Vos assegure que tot el que no li féreu a un d’estos més menuts, tampoc m’ho féreu a mi”. 46 Estos patiran la destrucció* eterna, però els justos rebran la vida eterna».

26 Quan Jesús va acabar d’explicar totes estes coses, va dir als seus deixebles: 2 «Com sabeu, d’ací a dos dies serà la Pasqua, i el Fill de l’Home serà entregat per a que l’executen en el pal».

3 Mentrestant, els sacerdots principals i els ancians del poble es reuniren en el pati del gran sacerdot, a qui li deien Caifàs, 4 i es posaren a conspirar per a arrestar amb astúcia* a Jesús i matar-lo. 5 Però es deien: «En la festa no, no siga cas que hi haja una revolta entre el poble».

6 Ara bé, Jesús estava en Betània, en casa de Simó el Leprós, 7 i mentres estava* a taula, se li va acostar una dona que portava una gerreta d’alabastre amb un oli perfumat molt car i va començar a derramar-li’l en el cap. 8 Al vore-ho, els deixebles es van indignar i digueren: «Quina manera de malgastar! 9 S’hauria pogut vendre per una bona quantitat i haver donat els diners als pobres». 10 Jesús es va adonar del que estava passant i els va dir: «Per què la molesteu? Esta dona ha fet una cosa molt bona per mi. 11 Perquè als pobres els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre. 12 Al derramar este oli perfumat sobre el meu cos, m’ha preparat per al meu enterro. 13 Vos assegure que, en qualsevol lloc del món on es prediquen estes bones notícies, també es contarà el que ha fet esta dona i serà recordada».

14 En això, un dels Dotze, el que es deia Judes Iscariot, va anar a on estaven els sacerdots principals 15 i els va dir: «Què em donareu si vos entregue* a Jesús?». Ells van quedar en donar-li 30 monedes de plata. 16 I des d’aquell moment, Judes va buscar l’oportunitat de trair-lo.

17 El primer dia de la Festa dels Pans sense Rent,* els deixebles es van acostar a Jesús i li digueren: «On vols que fem els preparatius per al sopar de Pasqua?». 18 Ell va respondre: «Aneu a la ciutat, busqueu a tal home i digueu-li: “El Mestre diu: ‘S’acosta la meua hora.* Celebraré la Pasqua amb els meus deixebles en ta casa’”». 19 Aixina que els deixebles van seguir les instruccions de Jesús i feren els preparatius per a la Pasqua.

20 Després de pondre’s el sol, Jesús estava* a taula amb els 12 deixebles. 21 I mentres sopaven, va dir: «Vos assegure que un de vosaltres em trairà». 22 Ells es van entristir moltíssim, i tots i cada un d’ells començaren a dir-li: «Senyor, no seré jo, veritat?». 23 Ell va contestar: «Qui suca el pa en el mateix plat que jo és qui em trairà. 24 És cert que el Fill de l’Home se’n va, tal com s’ha escrit d’ell, però ai d’aquell que traïx al Fill de l’Home! Més li valdria no haver nascut». 25 Judes, que estava a punt de trair-lo, va dir: «Rabí, no seré jo veritat?». I Jesús li va respondre: «Tu mateix ho has dit».

26 Mentres continuaven sopant, Jesús va agarrar un pa i, després de fer una oració,* el va partir, el va donar als deixebles i va dir: «Ací teniu, mengeu, açò representa el meu cos». 27 Després va agarrar una copa, va donar gràcies a Déu i els la va passar dient: «Beveu tots d’esta copa, 28 perquè açò representa la meua sang, “la sang del pacte”, que serà derramada a favor de moltes persones per a que els seus pecats siguen perdonats. 29 Però vos dic que no tornaré a beure del producte de la vinya fins al dia que bega vi nou amb vosaltres en el Regne de mon Pare». 30 Finalment, després de cantar alabances,* se n’anaren a la muntanya de les Oliveres.

31 Aleshores, Jesús els va dir: «Esta nit, tots fallareu per causa meua,* perquè està escrit: “Feriré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”. 32 Però, quan haja ressuscitat,* m’avançaré a vosaltres i vos esperaré en Galilea». 33 Al sentir això, Pere li va dir: «Encara que tots els altres fallen per causa teua,* jo no fallaré mai».* 34 Jesús li va dir: «T’assegure que, esta nit, abans que cante un gall, m’hauràs negat tres voltes». 35 Però Pere li va dir: «Encara que haja de morir amb tu, jo mai et negaré». I tots els altres deixebles digueren lo mateix.

36 Després, Jesús va anar amb els seus deixebles a un lloc anomenat Getsemaní i els va dir: «Assenteu-vos ací mentres jo me’n vaig allí a orar». 37 En això, es va emportar a Pere i als dos fills de Zebedeu, i es va començar a sentir molt trist i angoixat. 38 Aixina que els va dir: «Sent una tristor que em fa morir.* Quedeu-vos ací i mantingueu-vos desperts amb mi». 39 Després d’apartar-se una miqueta, es va postrar amb el front a terra i va orar dient: «Pare, si és possible, aparta de mi esta copa.* Però que no es faça el que jo vullc, sinó el que tu vols».

40 Quan va tornar, es va trobar els deixebles dormint i li va dir a Pere: «És que no heu pogut quedar-vos desperts amb mi ni una hora? 41 Mantingueu-vos alerta i oreu contínuament per a no caure en la temptació. Perquè, clar, l’esperit té bona disposició,* però la carn és dèbil». 42 Després, se’n va anar per segona volta i va orar dient: «Pare, si no es pot evitar que bega d’esta copa, que es faça la teua voluntat». 43 Quan va tornar una altra volta, se’ls va trobar dormint, perquè tenien tanta son que se’ls tancaven els ulls. 44 Aleshores, se’n va anar per tercera volta a orar i va repetir lo mateix. 45 Al tornar, va dir als deixebles: «Com podeu dormir i descansar en un moment com este? Mireu! Ha arribat l’hora per a que el Fill de l’Home siga entregat* en mans de pecadors. 46 Alceu-vos, anem-se’n. Perquè, mireu, el que em traïx ja està ací». 47 Mentres Jesús encara estava parlant, va arribar Judes, un dels Dotze, acompanyat de molta gent que portava espases i garrots i que venia de part dels sacerdots principals i dels ancians del poble.

48 I és que el traïdor els havia dit que els faria este senyal: «L’home a qui bese és el que esteu buscant; arresteu-lo». 49 Aixina que va anar directe a Jesús i li va dir: «Hola, Rabí». I el va besar amb carinyo. 50 Però Jesús li va preguntar: «A què has vingut, amic?». En seguida, la multitud es va llançar sobre ell, el va agarrar i el va arrestar. 51 En això, un dels que estaven amb Jesús va desembainar l’espasa, va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella. 52 Però Jesús li va dir: «Guarda l’espasa, perquè tots els que empunyen l’espasa moriran per l’espasa. 53 O et penses que no puc demanar-li a mon Pare que m’envie ara mateix més de 12 legions d’àngels? 54 Però si ho fera, com es complirien les Escriptures que diuen que açò ha de ser aixina?». 55 En eixe moment, Jesús li va dir a la multitud: «¿Veniu a arrestar-me amb espases i garrots com si fora un lladre? Per què no m’arrestàreu quan m’assentava tots els dies en el temple per a ensenyar? 56 Però tot açò ha passat per a que es complisquen els escrits dels profetes». Després d’això, tots els deixebles l’abandonaren i pegaren a fugir.

57 Els que havien arrestat a Jesús el van portar a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els escribes i els ancians. 58 Però Pere el va seguir de lluny fins al pati del gran sacerdot i, quan va entrar, es va assentar amb els servents de la casa per a vore què passava.

59 Els sacerdots principals i tot el Sanedrí estaven buscant algú que acusara falsament a Jesús per a condemnar-lo a mort. 60 Però, encara que es van presentar molts testimonis, no van trobar cap acusació vàlida. Finalment, es van presentar dos persones 61 que digueren: «Este home va dir: “Jo puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies”». 62 Al sentir-ho, el gran sacerdot es va alçar i li va preguntar a Jesús: «No contestes res? No sents el que estos hòmens estan dient contra tu?». 63 Però ell es va quedar callat. Aixina que el gran sacerdot li va dir: «T’ordene que ens digues, jurant pel Déu viu, si eres el Crist, el Fill de Déu!». 64 Jesús li va respondre: «Tu mateix ho has dit. Però vos dic que, d’ara en avant, voreu al Fill de l’Home assentat a la dreta del poder* i venint sobre els núvols del cel». 65 En això, el gran sacerdot es va esgarrar la roba i va dir: «Ha blasfemat!* Per a què necessitem més testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia! 66 Què vos pareix?». I ells contestaren: «Mereix morir!». 67 En això, li escopiren en la cara i li van pegar punyades. Altres li pegaven galtades, 68 i li deien: «Vinga, tu que eres el Crist, profetitza. Qui t’ha pegat?».

69 Mentrestant, Pere estava assentat en el pati, i una serventa se li va acostar i li va dir: «Tu també anaves amb Jesús el Galileu!». 70 Però ell ho va negar davant de tots dient: «No sé de què parles». 71 Mentres se n’anava cap a l’entrada del pati, una altra xica el va vore i va dir als que estaven allí: «Este home anava amb Jesús el Natzaré». 72 I de nou ho va negar jurant: «No conec eixe home!». 73 Poc després, els que estaven per allí es van acostar a Pere i li van dir: «És de veres, tu també eres un d’ells. De fet, el teu accent et delata». 74 I ell va començar a maleir i a jurar: «Que no conec eixe home!». I immediatament va cantar un gall. 75 En eixe moment, Pere va recordar el que Jesús li havia dit: «Abans que cante un gall, m’hauràs negat tres voltes». I se’n va eixir fora i va plorar desconsoladament.

27 Quan es va fer de dia, tots els sacerdots principals i els ancians del poble es van reunir per a vore de quina manera podien matar a Jesús. 2 I després de lligar-lo, se’l van endur i li l’entregaren a Pilat, el governador.

3 Quan Judes, el traïdor, va vore que Jesús havia sigut condemnat, va sentir remordiments. Aixina que va tornar les 30 peces de plata als sacerdots principals i als ancians 4 i els va dir: «He pecat al trair un home innocent».* Ells li contestaren: «I a nosaltres, què? Ja t’apanyaràs!». 5 Aixina que va tirar les monedes de plata en el temple, se’n va anar d’allí i es va penjar. 6 Però els sacerdots principals van arreplegar les monedes de plata i digueren: «No està permés posar-les en el tresor sagrat, perquè són diners tacats* de sang». 7 Després de parlar-ho, van decidir comprar amb eixos diners el camp* del terrisser per a enterrar allí els forasters. 8 Per això, a eixe camp se l’anomena Camp de Sang fins al dia de hui. 9 Aixina és com es va complir el que s’havia dit a través del profeta Jeremies:* «Agarraren les 30 monedes de plata, el preu que se li va posar a l’home, el preu que alguns dels fills d’Israel li van posar, 10 i amb elles van comprar el camp del terrisser, tal com Jehovà* m’havia ordenat».

11 Jesús estava davant del governador, i este li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». Jesús li va contestar: «Tu mateix ho has dit». 12 Però no responia res a les acusacions que li feien els sacerdots principals i els ancians. 13 Per això, Pilat li va preguntar: «Que no sents tot el que estan dient contra tu?». 14 Però ell no li va contestar res, ni una paraula, i el governador es va quedar molt sorprés.

15 Ara bé, en cada festa, era costum que el governador alliberara un presoner, el que el poble volguera. 16 Per eixe temps, hi havia un presoner molt conegut a qui li deien Barrabàs. 17 Aixina que Pilat va preguntar a la multitud que s’havia reunit allí: «A qui voleu que vos allibere? A Barrabàs o a Jesús, l’anomenat Crist?». 18 Perquè Pilat sabia que li havien entregat a Jesús per enveja. 19 A més, mentres estava assentat en el tribunal, la seua dona li va enviar este missatge: «Deixa en pau este home just, perquè hui he patit molt en un somni per causa d’ell». 20 Però els sacerdots principals i els ancians van convéncer el poble per a que demanara la llibertat de Barrabàs i l’execució de Jesús. 21 I el governador va tornar a preguntar a la multitud: «A quin dels dos voleu que vos allibere?». I ells contestaren: «A Barrabàs!». 22 Pilat els va dir: «I què faig amb Jesús, l’anomenat Crist?». Tots van respondre: «Mata’l en el pal!». 23 Ell va dir: «Però, per què? Quin mal ha fet?». Aixina i tot, ells cridaven encara més fort: «Mata’l en el pal!».

24 Al vore que no conseguia res, sinó que s’estava formant un motí, Pilat va agarrar aigua, es va llavar les mans davant de la multitud i va dir: «Soc innocent de la sang d’este home. Ara és cosa vostra». 25 En això, tot el poble va contestar: «Nosaltres i els nostres fills ens fem responsables de la seua mort!».* 26 Aleshores, els va alliberar a Barrabàs, però va ordenar que assotaren a Jesús i que se l’emportaren per a executar-lo en el pal.

27 En acabant, els soldats del governador es van emportar a Jesús al palau del governador i van reunir tota la tropa al seu voltant. 28 Després, el despullaren, li posaren una capa de color escarlata, 29 trenaren una corona d’espines, li la col·locaren en el cap i li posaren una canya en la mà dreta. I van començar a agenollar-se davant d’ell i a burlar-se dient: «Visca el rei dels jueus!».* 30 També li van escopir, li agarraren la canya i van començar a pegar-li en el cap amb ella. 31 Finalment, després d’haver-se burlat d’ell, li llevaren la capa, li van tornar a posar la seua roba i se’l van emportar per a clavar-lo en el pal.

32 Mentres eixien de la ciutat, es van trobar un home de Cirene que es deia Simó, i l’obligaren a prestar el servici de carregar el pal de turment.* 33 Quan van arribar a un lloc que es diu Gòlgota, és a dir, el Lloc de la Calavera, 34 li van donar vi mesclat amb fel.* Però, al tastar-lo, Jesús es va negar a beure’n. 35 Després de clavar-lo en el pal, es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts 36 i s’assentaren allí a vigilar-lo. 37 A més, van posar damunt del seu cap un cartell amb la causa de la seua condemna que deia: «Este és Jesús, el rei dels jueus».

38 Al seu costat van clavar dos lladres en pals, un a la seua dreta i l’altre a la seua esquerra. 39 I els que passaven per allí l’insultaven i menejaven el cap 40 dient: «Tu, el que anava a destruir el temple i a reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix! Si eres Fill de Déu, baixa del pal de turment!».* 41 Els sacerdots principals, els escribes i els ancians també van començar a burlar-se d’ell dient: 42 «Ha salvat a altres, però no es pot salvar a si mateix! Si és el rei d’Israel, que baixe ara del pal de turment* i creurem en ell. 43 ¿No confiava tant en Déu i deia “soc el Fill de Déu”? Que ell el rescate ara, si és que vol ajudar-lo». 44 Igualment, inclús els lladres que estaven clavats en pals al seu costat l’insultaven.

45 Des de l’hora sexta* fins a l’hora novena,* tota aquella terra es va cobrir de foscor. 46 Al voltant de l’hora novena, Jesús va cridar amb força: «Eli, Eli, lama sabactani?», que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?». 47 Al sentir-ho, alguns dels que estaven allí van començar a dir: «Este home està cridant a Elies». 48 En seguida, un d’ells se’n va anar corrents a agarrar una esponja xopada en vi agre, la va posar en una canya i li la va donar per a que en beguera. 49 Però els altres li van dir: «Deixa’l estar! A vore si ve Elies i el salva». 50 Jesús va tornar a cridar amb força i va deixar anar el seu últim alé.*

51 De repent, la cortina del santuari es va esgarrar en dos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques es van partir. 52 Les tombes* s’obriren, i molts cossos dels sants que s’havien adormit van ser alçats,* 53 i molta gent els va vore. (Després que Jesús ressuscitara,* algunes persones que venien de les tombes van entrar en la ciutat santa.) 54 Però, quan el centurió* i els que estaven amb ell vigilant a Jesús van vore el terratrèmol i tot el que estava passant, els va agarrar molta por i van dir: «És de veres, este home era el Fill de Déu».

55 Moltes dones que havien acompanyat a Jesús des de Galilea per a servir-lo estaven allí també, mirant des de certa distància. 56 Entre elles estaven Maria Magdalena, Maria —la mare de Jaume i de Josés— i la mare dels fills de Zebedeu.

57 A última hora de la vesprada, va arribar un home ric d’Arimatea que es deia Josep i que també s’havia fet deixeble de Jesús. 58 Este home va anar a parlar amb Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. I Pilat va manar que li’l donaren. 59 Josep va agarrar el cos, el va embolicar en una tela de lli neta i de bona qualitat, 60 i el va posar en una tomba* nova que s’havia fet excavar en la roca. Després, va fer rodar una pedra gran per a tapar l’entrada de la tomba i se’n va anar. 61 Però Maria Magdalena i l’altra Maria es quedaren allí, assentades davant de la tomba.

62 Al sendemà, és a dir, el dia després de la preparació, els sacerdots principals i els fariseus es van presentar davant de Pilat 63 i li van dir: «Senyor, hem recordat que, quan encara vivia, eixe impostor va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré”.* 64 Per tant, ordena que es vigile la tomba fins al tercer dia per a que els deixebles no vinguen, s’emporten el cos i li diguen a la gent: “Ha ressuscitat!”.* Eixe engany seria encara pitjor que el primer». 65 Pilat els va dir: «Agarreu un grup de soldats i aneu a vigilar la tomba lo millor que pugueu». 66 Aixina que se n’anaren, segellaren la pedra de la tomba i posaren allí els soldats per a que feren guàrdia.

28 Després del dissabte, quan començava a clarejar el primer dia de la setmana,* Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a vore la tomba.

2 I resulta que hi havia hagut un gran terratrèmol, perquè l’àngel de Jehovà* havia baixat del cel i havia fet rodar la pedra de l’entrada. L’àngel, que s’havia assentat damunt de la pedra, 3 resplendia com un rellamp, i la seua roba era blanca com la neu. 4 Quan els guàrdies el van vore, els va entrar tanta por que es posaren a tremolar i es quedaren com morts.

5 Però l’àngel els va dir a les dones: «No tingueu por. Sé que esteu buscant a Jesús, a qui van executar en el pal. 6 Però no està ací, perquè ha ressuscitat,* tal com ell va dir. Veniu i mireu el lloc on el van posar. 7 I ara, aneu corrents a dir-los als seus deixebles: “Ha ressuscitat.* Mireu, s’ha avançat a vosaltres i va camí de Galilea. Allí el voreu”. Açò és el que vos havia de dir».

8 En seguida, elles se n’anaren de la tomba* amb por però amb molta alegria, i van córrer a informar els deixebles. 9 En això, Jesús va anar a trobar-les i els va dir: «Bon dia!». Elles se li acostaren, s’abraçaren als seus peus i li feren homenatge.* 10 I Jesús els va dir: «No tingueu por. Aneu i informeu d’açò als meus germans per a que vagen a Galilea. Allí em voran».

11 Mentres elles estaven de camí, alguns dels guàrdies anaren a la ciutat i els contaren als sacerdots principals tot el que havia passat. 12 Estos es van reunir amb els ancians, i entre tots van decidir donar-los als soldats una bona quantitat de monedes de plata. 13 A més, els van dir: «Digueu que els seus deixebles vingueren per la nit i robaren el cos mentres dormíeu. 14 I si el governador s’entera, no vos preocupeu, que ja li ho explicarem* nosaltres». 15 Aixina que els guàrdies agarraren les monedes de plata i feren tal com els havien dit, i esta és la versió que s’ha escampat entre els jueus fins al dia de hui.

16 Mentrestant, els 11 deixebles anaren a Galilea, a la muntanya on Jesús els havia dit que el trobarien. 17 Quan el van vore, li feren homenatge,* però alguns tenien els seus dubtes. 18 Jesús es va acostar a ells i els va dir: «He rebut tota l’autoritat en el cel i en la terra. 19 Per tant, aneu i feu deixebles de gent de totes les nacions. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant. 20 Ensenyeu-los a obeir tot el que vos he manat. I recordeu que estaré amb vosaltres tots els dies fins a la conclusió* del sistema».*