LES BONES NOTÍCIES SEGONS MARC

1 Ací comencen les bones notícies sobre Jesucrist, el Fill de Déu. 2 Va passar tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: «(Mira! Enviaré el meu missatger davant de tu,* i ell et prepararà el camí.) 3 Hi ha una veu que crida en el desert: “Prepareu el camí de Jehovà!* Feu rectes els seus camins”». 4 Joan el Baptiste estava en el desert predicant el baptisme en senyal de penediment per a rebre el perdó dels pecats. 5 Tota la regió de Judea i tots els habitants de Jerusalem acudien a ell. Joan els batejava* en el riu Jordà, i ells confessaven obertament els seus pecats. 6 Joan portava roba de pèl de camell i un cinturó de pell, i menjava llagostes* i mel silvestre. 7 A més, predicava: «Algú més poderós que jo ve després de mi, i jo no soc digne ni d’acatxar-me a deslligar-li les sandàlies. 8 Jo vos he batejat amb aigua, però ell vos batejarà amb esperit sant».

9 Per aquells dies, Jesús va vindre de Natzaret de Galilea, i Joan el va batejar en el Jordà. 10 Just després d’eixir de l’aigua, va vore que el cel s’obria i que l’esperit baixava sobre ell com un colom. 11 I una veu va dir des del cel: «Tu eres el meu Fill estimat i tens la meua aprovació».

12 Immediatament, l’esperit el va impulsar a anar al desert. 13 Allí va passar 40 dies, i Satanàs el va temptar. Estava envoltat d’animals salvatges, però els àngels l’atenien.

14 Ara bé, després que arrestaren a Joan, Jesús va anar a Galilea per a predicar les bones notícies de Déu. 15 Deia: «El temps fixat s’ha complit, i el Regne de Déu ja està prop. Penediu-vos i tingueu fe en les bones notícies».

16 Mentres caminava per la vora del mar de Galilea, va vore a Simó i al seu germà Andreu tirant les seues xàrcies al mar, perquè eren pescadors. 17 I Jesús els va dir: «Seguiu-me, i vos faré pescadors d’hòmens».* 18 En seguida, ells deixaren les xàrcies i el seguiren. 19 Un poc més avant, va vore a Jaume i a Joan, fills de Zebedeu, que estaven en la seua barca arreglant les xàrcies. 20 I en eixe mateix moment, els va cridar. Aixina que ells van deixar a son pare en la barca amb els treballadors i van seguir a Jesús. 21 Després, entraren* en Cafarnaüm.   

Tan prompte com va començar el dissabte,* Jesús va entrar en la sinagoga i es va posar a ensenyar. 22 I la gent es va quedar impressionada per la seua manera d’ensenyar, perquè els ensenyava com algú amb autoritat, i no com els escribes. 23 Just en eixe moment, hi havia en la sinagoga un home posseït per un esperit maligne* que cridava: 24 «Què vols de nosaltres,* Jesús el Natzaré? Has vingut a destruir-nos? Sé perfectament qui eres: el Sant de Déu!». 25 Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d’este home!». 26 I l’esperit maligne, després de provocar-li convulsions a l’home i de cridar amb totes les seues forces, va eixir d’ell. 27 La gent es va quedar tan desconcertada que es posaren a dir-se els uns als altres: «Què és açò? És una nova ensenyança! Inclús dona ordes amb autoritat als esperits malignes, i estos l’obeïxen». 28 Aixina que la fama de Jesús es va escampar en seguida per tota la regió de Galilea.

29 Després, eixiren de la sinagoga i anaren a casa de Simó i Andreu amb Jaume i Joan. 30 Ara bé, la sogra de Simó estava en el llit amb calentura, i en seguida li ho digueren a Jesús. 31 Ell se li va acostar, la va agarrar de la mà i la va alçar. La calentura se li’n va anar, i ella es va posar a atendre’ls.

32 A poqueta nit, quan el sol s’havia post, la gent va començar a portar-li tots els malalts i endimoniats. 33 Tota la ciutat estava apinyada davant de la porta de la casa. 34 Aixina que Jesús va curar moltes persones que tenien diferents malalties i va expulsar molts dimonis, però no deixava que els dimonis parlaren, perquè sabien que ell era Crist.*

35 De bon matí, quan encara estava fosc, Jesús es va alçar, va eixir i se’n va anar a un lloc aïllat, i allí va començar a orar. 36 Però Simó i els que estaven amb ell anaren a buscar-lo 37 i, quan el trobaren, li digueren: «Tot el món està buscant-te». 38 Però ell els va contestar: «Anem a un altre lloc, als pobles del voltant, per a que predique allí també, perquè per a això he vingut». 39 I Jesús va començar a recórrer tota Galilea predicant en les sinagogues i expulsant dimonis.

40 Un leprós se li va acostar i li va suplicar de genolls: «Jo sé que si vols pots fer que quede net».* 41 Jesús va sentir tanta llàstima que va allargar la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vullc! Queda net». 42 A l’instant, li va desaparéixer la lepra i va quedar net. 43 Després, Jesús li va dir que se n’anara, però abans li va ordenar amb fermesa: 44 «Ves amb compte de no dir-li-ho a ningú. Això sí, ves al sacerdot per a que t’examine i presenta per a la teua purificació el que Moisés va manar. Això els demostrarà als sacerdots que t’has curat».* 45 Però, quan se’n va anar, l’home va començar a anunciar el que havia passat i a divulgar-ho per totes parts, de manera que Jesús ja no podia entrar a ninguna ciutat lliurement i, per això, es quedava en els afores, en llocs aïllats. Aixina i tot, la gent seguia venint de totes parts per a vore’l.

2 Però, al cap d’uns dies, Jesús va tornar a entrar en Cafarnaüm i tot el món es va enterar que estava en casa. 2 Aixina que es va ajuntar tanta gent que no cabia ningú més, ni tan sols davant de la porta, i ell va començar a predicar-los el missatge. 3 En això, li portaren un paralític entre quatre hòmens. 4 Però, com hi havia tanta gent, no pogueren portar-lo davant de Jesús, aixina que van llevar la part del sostre que hi havia sobre ell i, després de fer un forat, van baixar el paralític gitat en la llitera. 5 Quan Jesús va vore la fe que tenien, li va dir al paralític: «Fill, els teus pecats són perdonats». 6 Ara bé, allí hi havia assentats alguns escribes que estaven raonant dins d’ells:* 7 «Com pot dir això este home? Està blasfemant!* Qui pot perdonar els pecats a part de Déu?». 8 Però Jesús en seguida es va adonar* del que estaven raonant entre ells, i els va dir: «Per què raoneu aixina en el vostre cor? 9 Què és més fàcil? Dir-li al paralític “els teus pecats són perdonats” o dir-li “alça’t, agarra la teua llitera i camina”? 10 Però per a que sapieu que el Fill de l’Home té autoritat per a perdonar els pecats en la terra...». I en eixe moment, li va dir al paralític: 11 «Jo et dic: alça’t, agarra la teua llitera i ves-te’n a casa». 12 Immediatament, el paralític es va alçar davant de tots, va agarrar la seua llitera i es va posar a caminar. Tots es van quedar impressionats* i donaren glòria a Déu dient: «En la vida hem vist una cosa aixina!».

13 De nou, Jesús se’n va anar a la vora del mar. La gent acudia a ell en massa i ell els ensenyava. 14 Mentres anava caminant, va vore a Leví, el fill d’Alfeu, assentat en l’oficina d’impostos i li va dir: «Seguix-me». I en seguida, ell es va alçar i el va seguir. 15 Després, Jesús i els seus deixebles estaven* a taula en casa de Leví, i amb ells també estaven assentats* molts cobradors d’impostos i pecadors, perquè molts d’ells seguien a Jesús. 16 Però, quan els escribes que eren fariseus van vore que estava menjant amb pecadors i cobradors d’impostos, començaren a dir als deixebles: «Què fa menjant amb cobradors d’impostos i pecadors?». 17 Al sentir-ho, Jesús els va dir: «Els que estan forts no necessiten anar al metge, però els que estan malalts, sí. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

18 Ara bé, els deixebles de Joan i els fariseus tenien el costum de dejunar, aixina que s’acostaren a Jesús i li preguntaren: «Com és que els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus dejunen, i els teus deixebles no?». 19 Ell els va contestar: «Mentres el nóvio està amb els seus amics, estos no tenen motius per a dejunar, veritat? No estaria bé que dejunaren mentres estan amb ell. 20 Però arribarà el dia en què el nóvio ja no estarà amb ells,* i eixe dia sí que dejunaran. 21 Ningú cus un retall de tela nova a un mantell vell, perquè, si ho fera, la tela nova, a l’encollir-se, estiraria de la vella i l’esgarró es faria més gran. 22 Igualment, ningú posa vi nou en botes de vi velles. Perquè, si ho fera, el vi rebentaria el cuir i es perdria, i les botes es llançarien a perdre. Al contrari, el vi nou es posa en botes noves».

23 Ara bé, Jesús anava passant per uns camps de cereals en dissabte i els seus deixebles es posaren a arrancar algunes espigues mentres caminaven. 24 Aixina que els fariseus li van dir: «Mira això! Per què estan fent el que no està permés en dissabte?». 25 Però ell els va respondre: «¿Que no heu llegit mai el que David va fer quan es va vore apurat, i a ell i als seus hòmens els va agarrar fam? 26 No heu llegit en el relat sobre el sacerdot principal Abiatar el que va fer David quan va entrar en la casa de Déu? Ell va menjar dels pans de l’ofrena,* encara que només ho tenen permés els sacerdots, i a més, en va donar als hòmens que anaven amb ell». 27 Aleshores va afegir: «El dissabte es va fer per a la gent, i no la gent per al dissabte. 28 Per tant, el Fill de l’Home és Senyor inclús del dissabte».

3 De nou, Jesús va entrar en una sinagoga, i allí hi havia un home amb la mà paralitzada.* 2 Com els fariseus volien acusar a Jesús, estaven molt pendents d’ell per a vore si curava l’home en dissabte. 3 Llavors, Jesús li va dir a l’home: «Alça’t i vine ací al mig». 4 Després, els va dir: «Què està permés en dissabte? Fer el bé o fer el mal? Salvar una vida o acabar amb ella?». Però ells es quedaren callats. 5 Al vore que eren tan insensibles,* es va sentir molt dolgut i els va mirar amb indignació. Després li va dir a l’home: «Allarga la mà». Ell ho va fer, i la mà se li va curar. 6 En eixe moment, els fariseus eixiren d’allí i en seguida començaren a conspirar amb els membres del partit d’Herodes per a matar a Jesús.

7 Ara bé, Jesús se’n va anar amb els seus deixebles a la vora del mar, i una gran multitud de Galilea i de Judea el va seguir. 8 Va acudir molta gent inclús de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra part del Jordà i dels voltants de Tir i Sidó perquè s’havien enterat de tot el que estava fent. 9 Aixina que Jesús va demanar als seus deixebles que li prepararen una barca per a que la gent no l’oprimira.* 10 Com curava moltes persones, els que tenien malalties greus se li tiraven damunt per a tocar-lo. 11 Inclús els esperits malignes, quan el veien, es postraven davant d’ell i cridaven: «Tu eres el Fill de Déu!». 12 Però Jesús els ordenava moltes voltes i amb fermesa que no li digueren a ningú qui era.

13 Després, va pujar a una muntanya, va cridar alguns deixebles que havia escollit i ells acudiren a ell. 14 Aleshores, va formar* un grup de 12 i els va donar el nom d’apòstols. Estos l’acompanyarien, i ell els enviaria a predicar 15 i els donaria autoritat per a expulsar dimonis.

16 En el grup de 12 que Jesús va formar* estaven Simó (a qui també li va donar el nom de Pere), 17 Jaume i Joan, fills de Zebedeu (als quals també va donar el nom de Boanerges, que vol dir ‘fills del tro’), 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume el fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Cananita* 19 i Judes Iscariot, qui més tard el va trair.

Després va entrar en una casa 20 amb els seus deixebles i, de nou, es va ajuntar tanta gent que no pogueren ni menjar. 21 Quan els seus familiars es van enterar del que passava, eixiren cap allí per a endur-se’l, perquè deien: «Ha perdut l’enteniment». 22 A més, els escribes que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebub* i expulsa els dimonis per mitjà del governant dels dimonis». 23 Aixina que Jesús els va cridar i, utilitzant exemples, els va dir: «Com pot Satanàs expulsar a Satanàs? 24 Si un regne es dividix internament, no pot mantindre’s en peu, 25 i si una família es dividix i lluita contra si mateixa, acabarà desfent-se. 26 De la mateixa manera, Satanàs no podrà mantindre’s en peu si va en contra de si mateix i el seu regne* es dividix; serà el seu final. 27 De fet, si algú entra en la casa d’un home fort, no pot robar-li res si no el lliga primer. Només aixina podrà saquejar-li la casa. 28 Vos assegure que als hòmens se’ls perdonarà tot, sense importar els pecats que hagen comés ni les blasfèmies* que hagen dit. 29 Però qualsevol que blasfeme contra l’esperit sant mai serà perdonat, sinó que serà culpable d’un pecat etern». 30 Els va dir açò perquè estaven dient: «Està posseït per un esperit maligne».*

31 En això, arribaren sa mare i els seus germans i enviaren algú per a que el cridara mentres estaven fora. 32 Com hi havia tanta gent assentada al voltant de Jesús, li digueren: «Escolta! Ta mare i els teus germans estan fora i pregunten per tu». 33 Però ell els va respondre: «Qui són ma mare i els meus germans?». 34 I, mirant els que estaven assentats al seu voltant, va dir: «Mira! Estos són ma mare i els meus germans! 35 Tot aquell que fa la voluntat de Déu, eixe és el meu germà, la meua germana i ma mare».

4 De nou, Jesús es va posar a ensenyar a la vora del mar, i una multitud molt gran es va reunir al seu voltant. Aixina que va pujar a una barca, es va assentar i es va allunyar un poc, mentres que tota la multitud es va quedar en la vora. 2 Va començar a ensenyar-los moltes coses utilitzant exemples i, mentres els ensenyava, els va dir: 3 «Escolteu. Un home va eixir a sembrar. 4 Mentres sembrava, algunes llavors caigueren en la vora del camí, i van vindre les aus i se les menjaren. 5 Altres caigueren en terreny rocós, on no hi havia molta terra, i van brotar en seguida perquè la terra tenia poca profunditat. 6 Però, quan va eixir el sol, es van cremar i, com no tenien arrels, es van mustiar. 7 Altres llavors caigueren entre arbustos espinosos, que van créixer i les van ofegar. Aixina que estes no van donar fruit. 8 Però altres caigueren en terra bona.* Van brotar, van créixer i començaren a donar fruit. Unes donaren 30 vegades més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 100». 9 I va afegir: «Qui tinga oït,* que escolte amb atenció».

10 Quan es va quedar a soles, se li acostaren alguns dels seus deixebles amb els Dotze i començaren a fer-li preguntes sobre els exemples que havia posat. 11 I ell els va contestar: «A vosaltres se vos ha permés entendre el secret sagrat del Regne de Déu, però als de fora tot se’ls presenta en exemples 12 per a que, per més que miren, no vegen res, i per més que escolten, no entenguen res. Per això, no tornaran mai a Déu ni seran perdonats». 13 A més, els va dir: «Si no enteneu este exemple, com entendreu tots els altres?

14 »El sembrador va sembrant la paraula.* 15 Per una banda, estan les llavors que cauen a la vora del camí. Este és el cas dels que escolten la paraula però en seguida ve Satanàs i s’emporta la paraula que s’ha sembrat en ells. 16 Després estan les que cauen en terreny rocós. Este és el cas dels que, només escoltar la paraula, l’accepten amb alegria.* 17 Ara bé, com no arrela* dins d’ells, continuen avant durant un temps però, quan venen els problemes o la persecució per causa de la paraula, en seguida entropessen.* 18 També estan les que cauen entre els arbustos espinosos. Este és el cas dels que escolten la paraula 19 però deixen que les preocupacions d’este sistema,* el poder enganyós de les riqueses i els desitjos de totes les altres coses entren en el seu cor i ofeguen la paraula. Per això, esta no dona fruit. 20 Finalment, estan les llavors que cauen en terra bona. Este és el cas dels que escolten la paraula, l’accepten de bona gana i donen fruit. Alguns produïxen 30 voltes més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 100».

21 També els va dir: «Una làmpara d’oli* no es posa davall d’una cistella ni davall del llit, veritat? A que es posa en un lloc alt?* 22 Igualment, no hi ha res ocult que no acabe eixint a la llum ni res tan ben amagat que no acabe fent-se públic. 23 Qui tinga oït,* que escolte amb atenció».

24 A més, els va dir: «Escolteu amb atenció el que vos dic. Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats, i encara se vos afegirà més. 25 Perquè a qui té se li donarà més, però a qui no té se li llevarà inclús lo poc que té».

26 I va continuar dient: «El Regne de Déu és com quan un home sembra llavors en la terra. 27 Se’n va a dormir de nit i s’alça de dia. Mentrestant, les llavors broten i creixen sense que ell sàpia exactament com. 28 La terra per si mateixa va donant fruit: primer la tija, després l’espiga i, per últim, el gra madur dins de l’espiga. 29 Però tan prompte com el gra està a punt, l’home passa la corbella,* perquè ha arribat el temps de la sega».

30 I també va dir: «Amb què podríem comparar el Regne de Déu? Quin exemple podríem posar per a explicar-lo? 31 És com un gra de mostassa: en el moment que se sembra, és la llavor més xicoteta de la terra. 32 Però, quan creix, es fa la planta més gran de l’hort i li ixen unes rames tan grans que les aus poden refugiar-se davall la seua ombra».

33 Quan els predicava el missatge,* utilitzava molts exemples com estos, tenint en compte el que eren capaços d’entendre. 34 De fet, no els deia res sense exemples,* però als seus deixebles els ho explicava tot en privat.

35 Eixe mateix dia, a poqueta nit, Jesús els va dir: «Creuem a l’altra vora». 36 I després de despedir-se de les multituds, se l’emportaren, tal com estava, en la barca. També l’acompanyaven altres barques. 37 De repent, es va alçar un vent molt fort. Les ones xocaven tan fort contra la barca que estava a punt d’omplir-se d’aigua. 38 Però Jesús estava en la popa, dormint damunt del coixí. Aixina que ells el despertaren i li digueren: «Mestre, no t’importa que estiguem a punt de morir?». 39 Aleshores es va alçar, va reprendre* el vent i li va dir al mar: «Silenci! Calla!». Immediatament, el vent va parar i es va quedar tot en calma. 40 Després, els va preguntar: «Per què teniu tanta por?* És que encara no teniu fe?». 41 Però ells sentiren un gran temor i es deien els uns als altres: «Qui és este home, que inclús el vent i el mar l’obeïxen?».

5 Llavors arribaren a l’altra banda del mar, a la regió dels gerasencs. 2 I en el mateix moment en què Jesús va baixar de la barca, un home posseït per un esperit maligne* va eixir al seu encontre des de les tombes.* 3 Vivia entre les tombes i, fins a eixe moment, ningú havia sigut capaç de mantindre’l lligat, ni tan sols amb una cadena. 4 L’havien lligat moltes voltes de mans i peus, però ell sempre partia les cadenes i feia miquetes els grillons. Ningú tenia prou força per a fer-se amb ell. 5 I a tothora, de nit i de dia, anava per les tombes i les muntanyes bramant i fent-se talls amb les pedres. 6 Però, al vore a Jesús de lluny, va anar corrent cap a ell i es va agenollar als seus peus. 7 En això, va cridar amb veu forta: «Què vols de mi,* Jesús, Fill del Déu Altíssim? Jura’m per Déu que no em turmentaràs». 8 Perquè Jesús li havia estat dient: «Tu, esperit maligne, ix d’este home!». 9 I Jesús li va preguntar: «Com et diuen?». Ell li va respondre: «Em diuen Legió, perquè en som molts». 10 I li va suplicar a Jesús amb insistència que no els tirara d’aquella regió.

11 Ara bé, allà en la muntanya hi havia un gran ramat de porcs pasturant. 12 Aixina que els esperits li van suplicar: «Envia’ns als porcs per a que puguem entrar en ells», 13 i ell els va donar permís. En això, els esperits malignes eixiren de l’home i entraren en els porcs, i el ramat es va llançar al mar pel precipici. Tots els porcs, uns 2.000, es van ofegar. 14 Però els amos dels porcs pegaren a fugir i ho van contar tot en la ciutat i en el camp. Aixina que la gent va anar a vore què havia passat. 15 Quan van arribar a on estava Jesús, van vore que l’endimoniat —el que havia estat posseït per la legió de dimonis— estava assentat, vestit i en els seus cabals, i els va entrar molta por. 16 A més, els que ho havien vist els van explicar què havia passat amb l’endimoniat i amb els porcs. 17 Aixina que van començar a suplicar-li a Jesús que se n’anara d’aquella regió.

18 Ara bé, mentres Jesús pujava a la barca, l’home que havia estat endimoniat li va suplicar que el deixara anar amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre i li va dir: «Ves-te’n a casa amb la teua família, i conta’ls tot el que Jehovà* ha fet per tu i la compassió* que t’ha mostrat». 20 L’home se’n va anar i va començar a anunciar per la Decàpolis* tot el que Jesús havia fet per ell, de manera que tot el món es quedava impressionat.

21 Després, Jesús va tornar a creuar amb la barca a l’altra banda del mar i, mentres encara estava en la vora, una gran multitud va anar a trobar-lo. 22 Ara bé, va arribar un dels presidents de la sinagoga, que es deia Jaire, i només vore a Jesús, va caure als seus peus 23 i li va suplicar amb insistència: «La meua xiqueta està morint-se. Per favor, vine i posa les mans sobre ella per a que es cure i puga viure». 24 En això, Jesús se’n va anar amb ell, i el va seguir una gran multitud que l’oprimia.*

25 Allí hi havia una dona que tenia hemorràgies des de feia 12 anys. 26 Havia anat a molts metges, però només l’havien fet patir. I encara que s’havia gastat tot el que tenia, en comptes de millorar, havia anat a pitjor. 27 Esta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere entremig de la gent i li va tocar el mantell,* 28 perquè es deia: «Només que li toque el mantell, em curaré». 29 A l’instant, va deixar de perdre sang i va notar que s’havia curat de la malaltia que la feia patir tant.

30 Immediatament, Jesús es va adonar que havia eixit poder d’ell, aixina que es va girar cap a la gent i va preguntar: «Qui m’ha tocat la roba?». 31 Però els deixebles li contestaren: «Com és que preguntes qui t’ha tocat si estan espentant-te per tots els costats?». 32 Aixina i tot, ell seguia mirant al seu voltant per a vore qui havia sigut. 33 I la dona, que sabia el que li havia passat, es va acostar a Jesús tremolant de por, va caure als seus peus i li va contar tota la veritat. 34 I ell li va dir: «Filla, la teua fe t’ha curat. Ves-te’n en pau, ara que t’has curat de la malaltia que et feia patir tant».

35 Mentres encara estava parlant, arribaren alguns hòmens de la casa del president de la sinagoga i li digueren a este: «La teua filla s’ha mort! Ja no cal que molestes al Mestre». 36 Però Jesús ho va sentir i li va dir al president de la sinagoga: «No tingues por,* només demostra fe». 37 I no va deixar que ningú l’acompanyara, excepte Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.

38 Quan arribaren a casa del president de la sinagoga, Jesús va vore el rebombori de la gent, que plorava i cridava. 39 Després d’entrar, els va dir: «Per què ploreu i feu tant de rebombori? La xiqueta no està morta, està dormint». 40 Al sentir això, començaren a burlar-se d’ell amb menyspreu. Però, després de fer-los eixir a tots, Jesús va entrar on estava la xiqueta acompanyat dels pares d’ella i dels deixebles que anaven amb ell. 41 Després la va agarrar de la maneta i li va dir: «Tàlita cumi», que traduït significa: «Xiqueta, alça’t!». 42 A l’instant, la xiqueta —que tenia 12 anys— es va alçar i va començar a caminar. Al vore-ho, tots es van quedar meravellats i van sentir una alegria immensa. 43 Però Jesús els va ordenar amb insistència* que no li ho contaren a ningú, i els va dir que li donaren a la xiqueta alguna cosa de menjar.

6 Jesús se’n va anar d’allí i va arribar a la seua terra, i els seus deixebles l’acompanyaren. 2 El dissabte, es va posar a ensenyar en la sinagoga, i la majoria dels que l’escoltaven es quedaven impressionats i deien: «D’on ha tret este home tot açò? I com és que ha rebut tanta saviesa i el poder per a fer estos milacres?* 3 Este no és el fuster, el fill de Maria i el germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? A més, les seues germanes viuen ací amb nosaltres, no?». I açò es va convertir en un obstacle per a que cregueren en ell.* 4 Però Jesús els va dir: «A un profeta l’honren en tots els llocs excepte en la seua terra, entre els seus familiars i en sa casa». 5 Aixina que no va poder fer allí cap milacre,* només va curar uns quants malalts posant les mans sobre ells. 6 De fet, es va sorprendre molt per la seua falta de fe. I es va posar a recórrer els pobles del voltant per a ensenyar.

7 Aleshores, va reunir els Dotze, va començar a enviar-los de dos en dos i els va donar autoritat sobre els esperits malignes.* 8 A més, els va manar que no portaren res per al viatge —ni pa, ni bossa per al menjar, ni diners—,* tan sols un bastó. 9 També els va dir que es posaren sandàlies, però que no s’endugueren una muda extra.* 10 I va afegir: «Quan entreu en una casa, allotgeu-vos allí fins que se n’aneu d’eixa ciutat. 11 Però si en algun lloc no vos reben ni vos escolten, espolseu-vos els peus* a l’eixir d’allí per a que els servisca de testimoni». 12 Aixina que es posaren en camí i començaren a predicar a la gent la necessitat de penedir-se. 13 També van expulsar molts dimonis, van aplicar oli a molts malalts i els van curar.

14 Ara bé, el rei Herodes va sentir parlar de tot açò, perquè la fama de Jesús s’havia estés per totes parts, i la gent deia: «És Joan el Baptiste, que ha ressuscitat* i per això té el poder per a fer milacres».* 15 Però altres deien: «És Elies». Mentres que altres deien: «És un profeta com els de l’antiguitat». 16 I quan Herodes va sentir tot això, va dir: «És Joan, a qui vaig fer que decapitaren, que ha ressuscitat».* 17 De fet, Herodes havia fet que arrestaren a Joan i que l’encadenaren en la presó per a acontentar a Herodies, la dona del seu germà Filip. I és que, com Herodes s’havia casat amb ella, 18 Joan li havia estat dient: «No tens dret a casar-te amb la dona del teu germà». 19 Per això, Herodies li guardava rancor a Joan i volia matar-lo, però no podia fer-ho, 20 perquè Herodes, com sabia que era un home just i sant, el temia i el protegia. Cada volta que escoltava a Joan, es quedava desconcertat, però aixina i tot li agradava escoltar-lo.

21 Ara bé, l’oportunitat va arribar el dia en què Herodes va fer un sopar per a celebrar el seu aniversari* amb els seus alts funcionaris, els comandants militars i els hòmens més importants de Galilea. 22 En això, la filla d’Herodies va entrar i va ballar davant de tots. I a Herodes i als que estaven sopant* amb ell els va agradar tant que el rei li va dir a la xica: «Demana’m el que vullgues, i t’ho donaré». 23 Inclús li va jurar: «Et donaré qualsevol cosa que em demanes, encara que siga la mitat del meu regne». 24 Aixina que ella se’n va anar i li va preguntar a sa mare: «Què demane?». I Herodies li va contestar: «El cap de Joan el Baptiste». 25 Immediatament, la xica se’n va anar corrents a on estava el rei i li va demanar: «Vullc que em portes ara mateix el cap de Joan el Baptiste en una font». 26 Al rei li va saber molt mal, però, com li ho havia jurat davant dels convidats,* no va voler negar-li el que havia demanat. 27 Aixina que el rei en seguida va enviar un dels seus guardes personals per a que li portara el cap de Joan. Este va anar a la presó, el va decapitar 28 i va portar el seu cap en una font. Després li’l va donar a la xica, i ella li’l va donar a sa mare. 29 Quan els deixebles de Joan es van enterar, anaren a endur-se el seu cos i el posaren en una tomba.*

30 Els apòstols es van reunir al voltant de Jesús i li van contar tot el que havien fet i ensenyat. 31 I ell els va dir: «Veniu, anem-se’n a soles a un lloc aïllat i descanseu una miqueta». Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que no els quedava temps ni per a menjar. 32 Aixina que se n’anaren en la barca a un lloc apartat per a estar a soles. 33 Però la gent els va vore anar-se’n, i molts altres es van enterar, de manera que gent de totes les ciutats va córrer cap allí i va arribar abans que ells. 34 Quan Jesús va baixar de la barca i va vore tota aquella gent, se li va trencar el cor,* perquè eren com ovelles sense pastor. Aixina que va començar a ensenyar-los moltes coses.

35 Ara bé, com ja s’havia fet tard, els seus deixebles se li acostaren i li digueren: «Este lloc està apartat i ja està fent-se tard. 36 Dis-los que se’n vagen per a que puguen anar als camps i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar». 37 Però Jesús els va contestar: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». I ells li van dir: «Vols que anem a comprar 200 denaris* de pa per a que la gent menge?». 38 Ell els va dir: «Quants pans teniu? Aneu a mirar-ho». Després de comprovar-ho, li digueren: «Tenim cinc pans i, a més, dos peixos». 39 En això, Jesús va manar a tots que s’assentaren per grups en l’herba verda. 40 I la gent es va assentar en grups de 100 i de 50. 41 Després, Jesús va agarrar els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, va fer una oració.* En acabant, va partir els pans, els va donar als deixebles per a que els serviren a la gent i va repartir els dos peixos entre tots. 42 Tots menjaren i quedaren saciats. 43 I arreplegaren 12 cistelles plenes de trossos de pa, a més del peix que havia sobrat. 44 Els que menjaren d’aquells pans van ser 5.000 hòmens.

45 Llavors, sense perdre temps, va dir als seus deixebles que pujaren a la barca i anaren a l’altra vora del mar, en direcció a Betsaida, mentres ell despedia la multitud. 46 Després de despedir-se, se’n va anar a una muntanya a orar. 47 Quan es va fer de nit, la barca es trobava enmig del mar. Però Jesús, que estava en terra ferma, 48 va vore que els costava molt remar perquè tenien el vent en contra. Aixina que, allà a la matinada,* va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, però com si volguera* passar-los de llarg. 49 Al vore’l caminant sobre el mar, van pensar: «És una aparició!», i es posaren a cridar. 50 De fet, tots l’havien vist i estaven espantats. Però en seguida Jesús els va dir: «Tranquils! Soc jo, no tingueu por». 51 Després, va pujar a la barca amb ells, i el vent va parar. Al vore-ho, es van quedar totalment fascinats, 52 perquè no havien captat el significat del milacre dels pans, i el seu cor encara no era capaç d’entendre.*

53 Després de creuar a l’altra banda del mar, arribaren a Genesaret, i allí tiraren l’àncora. 54 Però, quan van baixar de la barca, la gent en seguida va reconéixer a Jesús. 55 Aixina que van córrer per tota aquella regió i van començar a portar-li malalts en lliteres allà on sentien dir que estava. 56 Sempre que anava a algun poble o ciutat o a zones rurals, li portaven els malalts a les places* i li suplicaven que els deixara tocar encara que fora la vora del seu mantell, i tots els que ho feien quedaven curats.

7 Ara bé, els fariseus i alguns escribes que havien vingut de Jerusalem es van reunir al voltant de Jesús. 2 En això, van vore alguns dels seus deixebles menjant amb les mans impures, és a dir, sense haver-se-les llavat.* 3 (I és que els fariseus i la resta dels jueus s’aferren a la tradició dels seus avantpassats i no es posen a menjar sense haver-se llavat les mans fins als colzes. 4 I quan tornen del mercat, no mengen sense llavar-se abans. A més, s’aferren a moltes altres tradicions, com el baptisme* de copes, pitxers i recipients de coure.) 5 Aixina que els fariseus i els escribes li van preguntar: «Per què els teus deixebles no seguixen les tradicions dels nostres avantpassats i mengen amb les mans impures?». 6 Ell els va contestar: «Hipòcrites! Amb raó Isaïes va profetitzar de vosaltres el que està escrit: “Este poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi. 7 Tot el que fan per a adorar-me no servix de res, perquè el que ensenyen són manaments d’hòmens”. 8 Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i vos aferreu a les tradicions dels hòmens».

9 A més, els va dir: «Que bé se vos dona passar per alt els manaments de Déu per a mantindre les vostres tradicions! 10 Perquè, per exemple, Moisés va dir: “Honra a ton pare i a ta mare” i “qui li parle malament* a son pare o a sa mare ha de morir”. 11 Però vosaltres dieu: “Un home pot dir-li a son pare o a sa mare: ‘Tot el que tinc i que podria gastar per a ajudar-te és corban (és a dir, és un regal dedicat a Déu)’”, 12 i d’esta manera ja no li deixeu fer res per son pare o per sa mare. 13 Aixina, amb les tradicions que transmeteu, anul·leu la paraula de Déu. I com esta, en feu moltes». 14 Aleshores, va tornar a cridar la multitud i els va dir: «Escolteu-me tots i enteneu açò: 15 no hi ha res fora de la persona que, a l’entrar en ella, puga contaminar-la, sinó que són les coses que ixen d’ella les que la contaminen». 16 ——*

17 Quan Jesús va deixar la multitud, va entrar en una casa i els seus deixebles li van preguntar sobre l’exemple* que havia posat. 18 I ell els va respondre: «Vosaltres tampoc ho enteneu? És que no sabeu que no hi ha res fora de la persona que, a l’entrar en ella, puga contaminar-la? 19 Perquè no entra en el cor, sinó en el ventre, i d’allí va a parar a l’excusat». D’esta manera va declarar purs tots els aliments. 20 I va afegir: «El que contamina la persona és el que ix d’ella. 21 Perquè de dins del cor ixen raonaments perjudicials que porten a la immoralitat sexual,* el robatori, l’assassinat, 22 l’adulteri, la cobdícia, la maldat, l’engany, la conducta descarada,* l’enveja,* la blasfèmia,* l’arrogància i la insensatesa. 23 Totes estes coses roïns ixen de dins de la persona i la contaminen».

24 D’allí, Jesús se’n va anar a la regió de Tir i Sidó i va entrar en una casa, perquè no volia que ningú s’enterara que estava allí, però no ho va poder evitar. 25 Només arribar, una dona que tenia una xiqueta posseïda per un esperit maligne* va sentir parlar de Jesús. Aixina que va anar on ell estava i va caure als seus peus. 26 La dona —que era grega, de nacionalitat sirofenícia—* no parava de demanar-li que expulsara el dimoni de la seua filla. 27 Però ell li va dir: «Primer, deixa que queden saciats els fills, perquè no està bé llevar-los el pa als fills i tirar-lo als gossets». 28 Ella li va respondre: «És de veres, senyor, però inclús els gossets que estan davall de la taula mengen de les molles que els cauen als xiquets». 29 En això, Jesús li va dir: «Ves-te’n tranquil·la. Perquè, com has dit això, el dimoni ha eixit de la teua filla». 30 La dona se’n va tornar a casa i va vore que la xiqueta estava gitada en el llit i que el dimoni se n’havia anat.

31 Després d’això, Jesús va tornar de la regió de Tir passant pels territoris de Sidó i la Decàpolis* i va arribar al mar de Galilea. 32 Allí li van portar un home sord que, a més, tenia dificultats per a parlar, i li van suplicar que posara la mà sobre ell. 33 Jesús se’l va endur a part, lluny de la gent. En això, li va ficar els dits en les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua. 34 Llavors, mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Efatà», que vol dir: «Obri’t». 35 A l’instant, se li van obrir les orelles, i el problema que tenia en la parla va desaparéixer, aixina que va començar a parlar amb normalitat. 36 Aleshores, Jesús li va ordenar a la gent que no li ho contara a ningú, però, quant més els ho ordenava, més ho contaven. 37 De fet, estaven tan meravellats que deien: «És que ho fa tot bé. Si fins i tot fa que els sords senten i els muts parlen!».

8 Per aquells dies, es va tornar a reunir una gran multitud. Però, com no tenien res per a menjar, Jesús va cridar els deixebles i els va dir: 2 «Em fa molta llàstima tota esta gent, perquè ja fa tres dies que estan amb mi i no tenen res per a menjar. 3 Si els envie a casa amb la panxa buida,* els fallaran les forces pel camí, i alguns han vingut de molt lluny». 4 I els seus deixebles li contestaren: «Però, en un lloc tan aïllat com este, d’on es pot traure prou pa per a alimentar* tota esta gent?». 5 Jesús els va preguntar: «Quants pans teniu?». I ells li contestaren: «Set». 6 En això, Jesús va manar que la gent s’assentara en terra. Després, va agarrar els set pans, va donar gràcies a Déu, els va partir i els va donar als seus deixebles per a que els serviren. Estos, per la seua part, els van repartir a la multitud. 7 A més, tenien uns quants peixets, aixina que Jesús, després de fer una oració,* va dir als seus deixebles que també els repartiren. 8 La gent va menjar i va quedar saciada, i van omplir set cistelles grans amb el que havia sobrat. 9 En aquella ocasió, hi havia 4.000 hòmens. Finalment, Jesús els va despedir.

10 En seguida, va pujar a la barca amb els seus deixebles i se’n va anar a la regió de Dalmanuta.* 11 Allí se li van acostar els fariseus i van començar a discutir amb ell exigint-li un senyal del cel per a posar-lo a prova. 12 Ell va sospirar profundament* i va dir: «Per què esta generació no para de demanar un senyal? Vos assegure que a esta generació no se li donarà cap senyal». 13 En això, Jesús els va deixar allí, va pujar a la barca i va creuar a l’altra vora.

14 Ara bé, als deixebles se’ls havia oblidat agarrar pa, només en duien un en la barca. 15 I Jesús els va advertir clarament: «Estigueu alerta. Aneu amb compte amb el rent dels fariseus i amb el rent d’Herodes». 16 Aixina que es posaren a discutir entre ells perquè no tenien pa. 17 Jesús es va adonar del que passava i els va dir: «Per què discutiu pel pa? És que encara no ho capteu? No ho enteneu? Com és que el vostre cor encara no és capaç d’entendre?* 18 ‘Teniu ulls i no veieu? Teniu orelles i no sentiu?’ Que no vos enrecordeu 19 de quan vaig partir els cinc pans per als 5.000 hòmens? Quantes cistelles vau omplir amb el que va sobrar?». Ells li contestaren: «Dotze». 20 «I quan vaig partir els set pans per als 4.000 hòmens, quantes cistelles grans vau omplir amb les sobres?». I ells li van contestar: «Set». 21 Llavors els va dir: «I encara no ho enteneu?».

22 Quan arribaren a Betsaida, la gent li va portar un home cego i li va suplicar que el tocara. 23 Jesús el va agarrar de la mà i se’l va emportar fora del poble. Després, li va escopir en els ulls, va posar les mans sobre ell i li va preguntar: «Veus alguna cosa?». 24 L’home va alçar la vista i va dir: «Veig persones, però pareixen arbres caminant». 25 Jesús li va tornar a posar les mans sobre els ulls, i el cego va recuperar completament la vista; podia vore-ho tot perfectament. 26 Després, Jesús el va enviar a casa i li va dir: «No entres en el poble».

27 Ara bé, mentres Jesús anava de camí als pobles de Cesarea de Filip amb els seus deixebles, els va preguntar: «Qui diu la gent que soc?». 28 Ells li van contestar: «Alguns diuen que eres Joan el Baptiste; altres, que eres Elies, i també hi ha qui diu que eres un dels profetes». 29 Aleshores, ell els va preguntar: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li va contestar: «Tu eres el Crist». 30 En això, Jesús els va ordenar amb fermesa que no li digueren a ningú qui era. 31 A més, va començar a ensenyar-los que el Fill de l’Home havia de passar per molts patiments i ser rebutjat pels ancians, els sacerdots principals i els escribes. També els va ensenyar que seria executat i que tres dies després ressuscitaria.* 32 I els ho deia amb total franquesa. Però Pere se’l va emportar a banda i va començar a reprendre’l.* 33 En eixe moment, Jesús es va girar i, mirant als seus deixebles, va reprendre a Pere dient-li: «Posa’t darrere de mi, Satanàs! Perquè no penses com Déu, sinó com els hòmens».

34 Després, va cridar la gent i els seus deixebles, i els va dir: «Si algú vol seguir-me, que renuncie a si mateix,* que agarre el seu pal de turment* i que em seguisca contínuament. 35 Perquè qui vullga salvar la seua vida, la perdrà; però qui la perda per causa meua i per causa de les bones notícies, la salvarà. 36 En realitat, de què li servix a algú guanyar el món sencer si perd la vida? 37 De fet, què pot donar una persona a canvi de la seua vida? 38 I si algú s’avergonyix de mi i de les meues paraules enmig d’esta generació infidel* i pecadora, el Fill de l’Home també s’avergonyirà d’ell quan vinga en la glòria de son Pare amb els sants àngels».

9 A més, els va dir: «Vos assegure que alguns dels que estan ací de cap manera tastaran la mort sense que primer hagen vist el Regne de Déu ja establit* amb poder». 2 Sis dies després, Jesús es va emportar a Pere, a Jaume i a Joan a una muntanya alta, on van estar a soles. Allí, Jesús es va transfigurar* davant d’ells. 3 La seua roba va començar a brillar i es va fer tan blanca que ningun llavaner del món l’hauria pogut blanquejar aixina. 4 També se’ls van aparéixer Elies i Moisés, que estaven conversant amb Jesús. 5 Llavors, Pere li va dir a Jesús: «Rabí, és un honor estar ací. Muntarem tres tendes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies». 6 En realitat, Pere no sabia com reaccionar, perquè tenien molta por. 7 En això, es va formar un núvol que els va cobrir, i una veu va dir des del núvol: «Este és el meu Fill estimat, escolteu-lo». 8 De repent, van mirar al seu voltant i van vore que ja no hi havia ningú més a part de Jesús.

9 Mentres baixaven de la muntanya, els va ordenar amb fermesa que no li contaren a ningú el que havien vist fins que el Fill de l’Home haguera ressuscitat.* 10 Ells van fer cas de les seues paraules,* però debatien entre ells què volia dir amb això de la seua resurrecció.* 11 I començaren a preguntar-li: «Com és que els escribes diuen que Elies ha de vindre primer?». 12 Ell els va respondre: «És de veres que Elies ha de vindre primer i tornar a posar totes les coses en orde;* però, en eixe cas, com és que està escrit que el Fill de l’Home ha de passar per molts patiments i ser menyspreat? 13 Ara bé, jo vos dic que Elies en realitat ja ha vingut i que han fet d’ell el que han volgut, tal com es va escriure que passaria».

14 Quan van arribar on estaven els altres deixebles, van vore una gran multitud al seu voltant i uns escribes que estaven discutint amb ells. 15 La gent, només vore a Jesús, es va quedar molt sorpresa i va anar corrents a saludar-lo. 16 Aixina que ell els va preguntar: «De què esteu discutint amb ells?». 17 I un home d’entre la multitud li va respondre: «Mestre, t’he portat el meu fill perquè té un esperit que li impedix parlar.* 18 Quan s’apodera d’ell, el tira per terra, li fa traure bromera per la boca i apretar les dents, i el deixa sense forces. Els he demanat als teus deixebles que l’expulsen, però no han pogut». 19 Jesús els va respondre: «Generació sense fe, quant de temps hauré d’estar amb vosaltres? Quant de temps vos hauré d’aguantar? Porteu-me el xiquet». 20 Ells li’l van portar. Però, en el moment en què l’esperit va vore a Jesús, li va provocar convulsions al xiquet. Este va caure a terra i va començar a rebolcar-se mentres treia bromera per la boca. 21 Aleshores, Jesús li va preguntar al pare: «Des de quan li passa això?». I ell li va dir: «Des de xicotet. 22 I a sovint, l’esperit el tira al foc o a l’aigua per a matar-lo. Si pots fer alguna cosa, compadix-te de nosaltres i ajuda’ns». 23 Jesús li va respondre: «Què és això de “si pots”? Tot és possible per al que té fe». 24 En seguida, el pare del xiquet va exclamar: «Tinc fe! Però ajuda’m a tindre més fe!».

25 Jesús, veient que una multitud venia corrent cap a ells, va reprendre l’esperit maligne* dient-li: «Tu, esperit mut i sord, t’ordene que isques del xiquet i que no tornes a entrar en ell!». 26 L’esperit, després de cridar i provocar-li moltes convulsions al xiquet, va eixir d’ell. El xiquet es va quedar com si estiguera mort i, per això, quasi tots deien: «Està mort!». 27 Però Jesús el va agarrar de la mà i el va ajudar a posar-se dret. 28 Després, Jesús i els seus deixebles van entrar en una casa, i ells li preguntaren en privat: «Per què nosaltres no hem pogut expulsar-lo?». 29 Ell els va respondre: «Esta classe d’esperit només pot eixir amb oració».

30 Aleshores, se’n van anar d’allí i van passar per Galilea, però Jesús no volia que ningú ho sabera 31 perquè estava ensenyant als seus deixebles. Els deia: «El Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels hòmens, i el mataran. Però, a pesar d’això, tres dies després ressuscitarà».* 32 Ells no van entendre què volia dir, però tampoc s’atreviren a preguntar-li.

33 Quan arribaren a Cafarnaüm i entraren en casa, Jesús els va preguntar: «De què discutíeu pel camí?». 34 Però ells es quedaren callats perquè havien estat discutint sobre qui era el més gran. 35 Aixina que Jesús es va assentar, va cridar els Dotze i els va dir: «Si algú vol ser el primer, que es faça l’últim de tots i el servidor* de tots». 36 Després, va agarrar un xiquet, el va posar enmig d’ells i, mentres l’abraçava, els va dir: 37 «Qui rep un d’estos xiquets per causa del* meu nom, també em rep a mi. I el que em rep a mi, no només em rep a mi, sinó també a aquell que m’ha enviat».

38 Joan li va dir: «Mestre, hem vist algú que expulsa dimonis utilitzant el teu nom, però, com no és un dels nostres,* hem intentat impedir-li-ho». 39 Però Jesús va contestar: «No intenteu impedir-li-ho, perquè ningú pot fer un milacre* en el meu nom i, a continuació, parlar malament de mi. 40 Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres. 41 I vos assegure que, si algú vos dona un got d’aigua perquè pertanyeu a Crist, de cap manera es quedarà sense la seua recompensa. 42 En canvi, a qui faça entropessar un d’estos menuts que tenen fe, més li valdria que li posaren al coll una pedra de molí de les que els burros fan rodar i que el llançaren al mar.

43 »Si alguna volta la mà et fa entropessar,* talla-te-la. Val més que obtingues la vida manco que no que acabes amb les dos mans en la Gehenna,* en el foc que no es pot apagar. 44 ——* 45 I si el peu et fa entropessar,* talla-te’l. Val més que obtingues la vida coixo que no que et llancen a la Gehenna* amb els dos peus. 46 ——* 47 I si l’ull et fa entropessar,* llança’l ben lluny. Val més que entres al Regne de Déu amb només un ull que no que sigues llançat amb els dos ulls a la Gehenna,* 48 on els cucs no moren i el foc no s’apaga.

49 »Perquè tots han de ser salats amb foc. 50 La sal és bona. Però si deixa de ser salada, què fareu per a recuperar el seu sabor? Tingueu sal en el vostre interior i mantingueu la pau els uns amb els altres».

10 Després, Jesús se’n va anar d’allí i va arribar a la frontera de Judea, a l’altra banda del Jordà. De nou, una gran multitud es va ajuntar al seu voltant, i ell es va posar a ensenyar-los tal com tenia per costum. 2 Aleshores, els fariseus se li acostaren per a posar-lo a prova i li preguntaren si estava permés que un home es divorciara de la seua dona. 3 Ell els va contestar: «Què vos va manar Moisés?». 4 I ells li van respondre: «Moisés va permetre que l’home li escriguera un certificat de divorç a la seua dona i que la despatxara». 5 Però Jesús els va dir: «Moisés vos va escriure este manament per la vostra cabuderia.* 6 Però, al principi de la creació, “Déu els va fer home i dona. 7 Per això, l’home deixarà a son pare i a sa mare, 8 i els dos seran una sola carn”.* Aixina que ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Per tant, el que Déu ha unit,* que no ho separe ningun home». 10 Quan van tornar a la casa, els deixebles començaren a preguntar-li sobre este assumpt. 11 I ell els va dir: «Qualsevol que es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera. 12 I si una dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, també comet adulteri».

13 Ara bé, la gent va començar a portar-li xiquets per a que posara les mans sobre ells,* però els deixebles els van reprendre.* 14 Al vore-ho, Jesús es va indignar i els va dir: «Deixeu que els xiquets s’acosten a mi; no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells. 15 Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com un xiquet, de cap manera entrarà en ell». 16 Després, va abraçar els xiquets i va començar a beneir-los posant les mans sobre ells.

17 Mentres Jesús anava caminant, un home va córrer cap a ell, es va agenollar als seus peus i li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per a heretar la vida eterna?». 18 Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu. 19 Ja coneixes els manaments: no assassines, no cometes adulteri, no robes, no dones fals testimoni, no estafes, honra a ton pare i a ta mare». 20 I l’home li va dir: «Mestre, tot això ja ho faig des de jove». 21 Jesús el va mirar, va sentir molt de carinyo per ell i li va dir: «Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona els diners als pobres; aixina tindràs un tresor en el cel. Després, vine i seguix-me». 22 Però, al sentir la resposta, l’home es va disgustar i se’n va anar molt trist, perquè tenia molts béns.

23 Després de mirar al seu voltant, Jesús va dir als seus deixebles: «Que difícil serà per als que tenen diners entrar en el Regne de Déu!». 24 Al sentir aquelles paraules, els deixebles es quedaren molt sorpresos. Per això, Jesús els va dir: «Fills meus, que difícil és entrar en el Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passe per l’ull d’una agulla que no que un ric entre en el Regne de Déu». 26 Ells es quedaren encara més desconcertats i li van preguntar:* «En eixe cas, qui es podrà salvar?». 27 I mirant-los als ulls, els va dir: «Per als hòmens és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible». 28 En això, Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit». 29 I Jesús va contestar: «Vos assegure que no hi ha ningú que haja deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps per causa meua i de les bones notícies 30 que, en este temps, no en reba 100 voltes més —de cases, germans, germanes, mares, fills i camps—, encara que siga patint persecució i, en el futur sistema,* vida eterna. 31 Però molts dels primers seran els últims, i molts dels últims seran els primers».

32 Mentres anaven pel camí que puja a Jerusalem, Jesús anava davant, i els deixebles el seguien sorpresos. Però els que anaven darrere començaren a tindre por. Aleshores, Jesús es va endur els Dotze a part i els va recordar el que estava a punt de passar-li, dient: 33 «Mireu, estem pujant a Jerusalem, i el Fill de l’Home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el sentenciaran a mort i l’entregaran a la gent de les nacions, 34 que es burlaran d’ell, li escopiran, l’assotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà».*

35 Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, se li van acostar i li van dir: «Mestre, ens agradaria que feres per nosaltres el que et demanem». 36 Ell els va preguntar: «Què voleu que faça per vosaltres?». 37 I ells li contestaren: «Quan estigues en la teua glòria, deixa’ns assentar-nos amb tu, un a la teua dreta i l’altre a la teua esquerra». 38 Però Jesús els va respondre: «No sabeu el que esteu demanant. ¿Podeu beure de la copa que estic bevent o ser batejats amb el baptisme amb què estic sent batejat?». 39 Ells li contestaren: «Sí que podem». I Jesús els va dir: «Beureu de la copa que estic bevent i sereu batejats amb el baptisme amb què estic sent batejat. 40 Però això d’assentar-se a la meua dreta o a la meua esquerra no depén de mi. Eixos llocs són per a aquells per a qui han sigut preparats».

41 Quan els altres deu es van enterar, s’enfadaren molt amb Jaume i Joan. 42 Però Jesús els va cridar a tots i els va dir: «Ja sabeu que els que aparentment governen* les nacions les dominen com si foren els seus amos i que els hòmens poderosos imposen la seua autoritat sobre elles. 43 Però vosaltres no heu de ser aixina. Al contrari, qui vullga ser gran entre vosaltres ha de posar-se al servici* dels altres, 44 i qui vullga ser el primer entre vosaltres ha de ser l’esclau de tots. 45 Perquè inclús el Fill de l’Home ha vingut, no per a que el servisquen, sinó per a servir i donar la seua vida* com a rescat a canvi de moltes persones».

46 Aleshores, van arribar a Jericó. I mentres Jesús i els seus deixebles eixien de la ciutat acompanyats d’una gran multitud, hi havia un cego assentat a la vora del camí que demanava almoina i que es deia Bartimeu (el fill de Timeu). 47 Al sentir que qui passava era Jesús el Natzaré, va començar a cridar: «Jesús, Fill de David! Tin compassió* de mi!». 48 En eixe moment, molts es posaren a reprendre’l i li deien que callara. Però ell cridava encara més fort: «Fill de David! Tin compassió de mi!». 49 Aixina que Jesús es va parar i va dir: «Digueu-li que vinga». Ells cridaren el cego i li digueren: «Ànim! Alça’t, que està cridant-te». 50 Ell es va llevar ràpidament el mantell, es va alçar d’un bot i es va acostar a Jesús. 51 En això, Jesús li va preguntar: «Què vols que faça per tu?». El cego li va respondre: «Rabuni,* fes que recupere la vista». 52 I Jesús li va dir: «Ves, la teua fe t’ha curat». A l’instant, el cego va recuperar la vista i va començar a seguir-lo pel camí.

11 Ara bé, quan ja estaven prop de Jerusalem, a l’altura de la muntanya de les Oliveres —on estan Betfagé i Betània—, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 i els va dir: «Aneu al poble que veieu allí. Només entrar, trobareu un burret lligat que ningú ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 I si algú vos pregunta “què esteu fent?”, digueu-li: “El Senyor el necessita, però el tornarà en seguida”». 4 Ells se n’anaren i trobaren el burret fora en el carrer lligat a una porta, i el van deslligar. 5 Però alguns que estaven per allí els van preguntar: «Què feu deslligant el burret?». 6 Els deixebles els van respondre tot el que Jesús els havia dit, i els van deixar anar.

7 Quan li portaren el burret, el cobriren amb els seus mantells, i Jesús es va assentar damunt. 8 A més, molts estenien els seus mantells al llarg del camí, mentres que altres tallaven rames dels camps. 9 I tant els que anaven davant d’ell com els que anaven darrere no paraven de cridar: «Per favor, salva’l!* Beneït el que ve en el nom de Jehovà!* 10 Beneït el Regne que ve, el Regne del nostre pare David! Per favor, salva’l, tu que estàs en les altures!». 11 Després d’arribar a Jerusalem, Jesús va entrar en el temple i va mirar tot el que hi havia per allí. Però, com ja s’havia fet tard, se’n va anar cap a Betània amb els Dotze.

12 Al sendemà, quan eixien de Betània, a Jesús li va entrar fam 13 i, al vore de lluny una figuera amb fulles, es va acostar per a vore si tenia fruit. Però, quan va arribar, només va trobar fulles, perquè encara no era el temps de les figues. 14 Aixina que li va dir: «Que ningú torne a menjar del teu fruit mai més». I els seus deixebles el van escoltar.

15 Quan van arribar a Jerusalem, Jesús va entrar en el temple i va començar a tirar fora els que es dedicaven a comprar i vendre allí dins. Va bolcar les taules dels que canviaven diners i els banquets dels que venien coloms. 16 I no deixava que ningú que anara carregat creuara el temple per a acurtar camí. 17 A més, va estar ensenyant a la gent dient: «¿No està escrit: “Ma casa s’anomenarà casa d’oració per a totes les nacions”? Però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres». 18 Els sacerdots principals i els escribes ho van sentir i van començar a buscar la manera de matar-lo. I és que li tenien por perquè la multitud estava impressionada per la seua ensenyança.

19 Abans que es fera fosc, Jesús i els seus deixebles van eixir de la ciutat. 20 Al sendemà, de bon matí, van passar per davant de la figuera i van vore que s’havia secat de soca-rel. 21 Pere, que s’enrecordava del que havia passat, li va dir: «Rabí, mira! La figuera que vas maleir s’ha secat!». 22 I Jesús els va contestar: «Tingueu fe en Déu. 23 Vos assegure que, si algú li diu a esta muntanya “alça’t i tira’t al mar” i no dubta en el seu cor, sinó que està convençut* que es realitzarà, conseguirà que es faça realitat. 24 Per això vos dic: tot el que demaneu en oració, demaneu-ho amb fe, convençuts que ja ho heu rebut, i segur que ho rebreu. 25 I quan oreu, perdoneu qualsevol cosa que tingueu contra algú per a que el vostre Pare que està en el cel també vos perdone les vostres ofenses». 26 ——*

27 Arribaren de nou a Jerusalem i, mentres Jesús caminava pel temple, els sacerdots principals, els escribes i els ancians se li van acostar 28 i li van preguntar: «Amb quina autoritat fas estes coses? Qui t’ha donat el dret a fer-les?». 29 Jesús els va dir: «Vos faré una pregunta. Contesteu-me-la i vos diré amb quina autoritat faig estes coses. 30 D’on venia l’autoritat de Joan per a batejar? Del cel o dels hòmens? Contesteu-me». 31 Aixina que van començar a raonar entre ells: «Si diem que venia del cel, ell dirà: “Llavors, per què no el vau creure?”. 32 Però, a vore qui diu que venia dels hòmens!». I és que tenien por de la multitud, perquè tots pensaven que Joan havia sigut realment un profeta. 33 De manera que li respongueren: «No ho sabem». I Jesús els va dir: «En eixe cas, jo tampoc vos diré amb quina autoritat faig estes coses».

12 Aleshores, Jesús va començar a parlar-los amb exemples.* Els va dir: «Un home va plantar una vinya i va posar una tanca al voltant. Allí mateix va excavar un cup* i va construir una torre. Després, va llogar la vinya a uns llauradors i se’n va anar a l’estranger. 2 Al temps degut, va enviar un esclau als llauradors per a que li donaren la seua part de la verema. 3 Però ells el van agarrar, li van pegar una palissa i el van fer tornar amb les mans buides. 4 L’amo va enviar un altre esclau, però els llauradors li pegaren en el cap i l’humiliaren. 5 Aixina que en va enviar un altre, i a este el mataren. Després, en va enviar molts més; a alguns els pegaren una palissa i a altres, els mataren. 6 Encara li quedava algú més: el seu estimat fill. Aixina que el va enviar en últim lloc pensant: “Segur que a ell el respectaran”. 7 Però els llauradors es van dir entre ells: “Este és l’hereu. Anem, matem-lo, i l’herència serà nostra”. 8 De manera que l’agarraren, el mataren i el tiraren fora de la vinya. 9 Per tant, què farà l’amo de la vinya? Tornarà, matarà els llauradors i els donarà la vinya a uns altres. 10 ¿No heu llegit mai este passatge de les Escriptures: “La pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal”?* 11 ¿I no heu llegit: “Esta pedra ve de Jehovà* i és meravellosa als nostres ulls”?».

12 Quan els seus enemics es van adonar que havia posat aquell exemple pensant en ells, van voler arrestar-lo. Però, com tenien por de la multitud, el van deixar estar i se’n van anar.

13 Aleshores, li van enviar alguns fariseus i alguns membres del partit d’Herodes per a fer-li dir alguna cosa que el posara en un compromís. 14 A l’arribar, li van dir: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat i que no busques l’aprovació de la gent, ja que no et fixes en la seua aparença, sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. Dis-nos, ¿està permés* pagar l’impost* al Cèsar, o no? 15 ¿Hauríem de pagar-lo, o no?». Jesús, al vore la seua hipocresia, els va dir: «Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari* i deixeu-me’l vore». 16 Li’n van portar un, i ell els va preguntar: «De qui són esta cara i esta inscripció?». Ells respongueren: «Del Cèsar». 17 Llavors Jesús els va dir: «Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar, però a Déu el que és de Déu». I la seua resposta els va deixar impressionats.

18 En això, van arribar els saduceus, que no creuen en la resurrecció, i li van preguntar: 19 «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que, si un home casat mor sense tindre fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda i donar-li descendència al difunt. 20 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, però va morir sense descendència. 21 El segon es va casar amb la viuda, però també va morir sense fills. I lo mateix va passar amb el tercer. 22 Cap dels set va deixar descendència. Finalment, la dona també va morir. 23 En la resurrecció, quin d’ells serà el seu home? Perquè els set es van casar amb ella». 24 Jesús els va contestar: «Vosaltres no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu, per això esteu equivocats. 25 Perquè, al ressuscitar,* ni els hòmens es casen ni les dones són entregades en matrimoni, sinó que són com els àngels en el cel. 26 Però, sobre el fet que els morts siguen ressuscitats,* ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el relat de l’arbust espinós, com Déu li va dir: “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? 27 Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Esteu molt equivocats».

28 Ara bé, un dels escribes que s’havia acostat i havia sentit la discussió, al vore que Jesús els havia contestat molt bé, li va preguntar: «Quin és el primer manament* de tots?». 29 Jesús va contestar: «El primer és: “Escolta, oh Israel, Jehovà,* el nostre Déu, és un sol Jehovà.* 30 Estima a Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima,* amb tota la teua ment i amb totes les teues forces”. 31 El segon és este: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha un altre manament més important que estos». 32 L’escriba li va dir: «Mestre, has parlat molt bé i d’acord amb la veritat: “Ell és un sol Déu i no hi ha un altre a part d’ell”. 33 A més, estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a un mateix, val molt més que totes les ofrenes cremades i sacrificis». 34 Jesús, al vore que havia donat una resposta sensata, li va dir: «No estàs molt lluny del Regne de Déu». I ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.

35 Ara bé, mentres Jesús continuava ensenyant en el temple, va preguntar: «Com és que els escribes diuen que el Crist és fill de David? 36 Va ser el mateix David qui va dir guiat per l’esperit sant: “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta fins que pose els teus enemics davall dels teus peus’”. 37 Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com és possible que siga el seu fill?».

La multitud l’escoltava amb gust, 38 i Jesús va seguir ensenyant-los dient: «Aneu amb compte amb els escribes, a qui els agrada passejar-se amb llargues túniques i que la gent els salude en les places.* 39 També els agrada ocupar els millors seients* en les sinagogues i els llocs més importants en els sopars. 40 A més, saquegen els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues per a lluir-se. Estos rebran un juí més sever».

41 Aleshores, Jesús es va assentar en un lloc des d’on es veien les caixes* del tresor i es va posar a mirar com la gent tirava les seues contribucions. Hi havia molts rics que ficaven moltes monedes en les caixes, 42 però va arribar una viuda pobra i va tirar dos monedetes de molt poc valor.* 43 Aixina que Jesús va cridar els seus deixebles i els va dir: «Vos assegure que esta viuda pobra ha ficat en les caixes del tresor més que tots els altres. 44 Perquè tots ells han donat del que els sobrava, però ella, a pesar de ser tan pobra,* ho ha donat tot, tot el que tenia per a viure».

13 Quan Jesús estava eixint del temple, un dels seus deixebles li va dir: «Mestre, mira quines pedres i quins edificis més impressionants!». 2 Però ell li va respondre: «Veus estos edificis tan grans? De cap manera quedarà ací pedra sobre pedra. Tot serà destruït».

3 Mentres estava assentat en la muntanya de les Oliveres amb el temple a la vista, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren en privat: 4 «Dis-nos, quan passarà això? I quin senyal indicarà que totes eixes coses estan a punt d’arribar a la seua conclusió?». 5 Aixina que Jesús va començar a dir-los: «Aneu a espai per a que ningú vos enganye. 6 Vindran molts que es valdran del meu nom per a dir “soc jo”, i enganyaran molta gent. 7 A més, quan sentiu el soroll de guerres i notícies de guerres, no vos alarmeu, perquè estes coses han de passar, però això encara no serà la fi.

8 »Perquè una nació lluitarà* contra una altra nació, i un regne contra un altre regne. Hi haurà terratrèmols en un lloc darrere d’un altre, i també escassejarà l’aliment. Açò serà el principi de grans patiments.*

9 »I vosaltres, aneu amb compte. Vos entregaran als tribunals locals, vos pegaran en les sinagogues i vos faran comparéixer davant de governants i de reis per causa meua. Això els servirà de testimoni. 10 A més, primer s’han de predicar les bones notícies en totes les nacions. 11 I quan vos agarren per a entregar-vos, no patiu pensant en què direu; digueu el que se vos indique en eixe moment, perquè no parlareu vosaltres, sinó l’esperit sant. 12 A més, l’home entregarà el seu propi germà per a que el maten, el pare entregarà el seu fill, i els fills es posaran en contra dels pares i faran que els maten. 13 Tot el món vos odiarà per causa del meu nom, però qui aguante fins a la fi se salvarà.

14 »Ara bé, quan vegeu la cosa repugnant i devastadora dreta en un lloc on no hauria d’estar (que el lector use discerniment per a entendre-ho), aleshores, els que estiguen en Judea, que fugen a les muntanyes. 15 Qui estiga en el terrat, que no baixe ni entre a sa casa a endur-se res. 16 I qui estiga en el camp, que no torne arrere a agarrar el seu mantell.* 17 Ai de les que estiguen embarassades o donant el pit en eixos dies! 18 Oreu contínuament per a que això no passe en hivern; 19 perquè eixos dies seran dies de tribulació.* Des del principi de la creació, que Déu va crear, fins ara, no hi ha hagut una tribulació igual, i mai més n’hi haurà una altra com eixa. 20 De fet, si Jehovà* no acurtara eixos dies, ningú se salvaria. Però, per causa d’aquells que ell ha escollit, els acurtarà.*

21 »Aleshores, si algú vos diu “mireu, el Crist està ací!” o “mireu, està allà!”, no vos ho cregueu. 22 Perquè apareixeran falsos cristos i falsos profetes que faran milacres* i coses impressionants* per a intentar enganyar els escollits. 23 Per tant, estigueu alerta. Vos ho he dit tot amb antelació.

24 »Però en eixos dies, després d’eixa tribulació, el sol es farà fosc, la lluna deixarà de brillar, 25 les estreles aniran caent del cel i els poders que estan en el cel seran sacsats. 26 Aleshores, voran al Fill de l’Home venint en els núvols amb gran poder i glòria. 27 I aleshores, ell enviarà els àngels i reunirà els seus escollits des dels quatre vents,* des de l’extrem de la terra fins a l’extrem del cel.

28 »Aprengueu d’este exemple* sobre la figuera: només vore que les rames noves es fan tendres i comencen a brotar-li les fulles, sabeu que l’estiu està a prop. 29 Igualment, quan vegeu que passen totes estes coses, sapieu que ell* està a prop, a les portes. 30 Vos assegure que de cap manera desapareixerà esta generació sense que ocórreguen totes estes coses. 31 El cel i la terra desapareixeran, però les meues paraules no desapareixeran mai.

32 »Ara bé, el dia o l’hora no els sap ningú, ni els àngels en el cel ni el Fill, només el Pare. 33 Mantingueu-vos vigilants, mantingueu-vos desperts, perquè no sabeu quan és el temps fixat. 34 Açò es pot comparar a un home que va viatjar a l’estranger i, abans d’anar-se’n, va deixar sa casa a càrrec dels seus esclaus. A cada u li va donar una faena, i al porter li va ordenar que estiguera sempre alerta. 35 Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si a última hora del dia, a mitjanit, abans que es faça de dia* o de bon matí. 36 Aixina, quan vinga de repent, no vos trobarà dormint. 37 El que vos dic a vosaltres els ho dic a tots: estigueu sempre alerta».

14 Ara bé, faltaven dos dies per a la Pasqua i la Festa dels Pans sense Rent,* i els sacerdots principals i els escribes estaven buscant la manera d’arrestar a Jesús amb astúcia* i matar-lo. 2 Però es deien: «En la festa no, perquè el poble podria formar una revolta».

3 Mentres Jesús estava en Betània sopant* en casa de Simó el Leprós, va vindre una dona amb una gerreta d’alabastre plena d’un oli perfumat molt car, de nard autèntic. Ella va trencar la gerreta d’alabastre i va començar a abocar-li l’oli a Jesús en el cap. 4 Al vore-ho, alguns es van indignar i començaren a dir-se: «Quina manera de malgastar este oli perfumat! 5 S’hauria pogut vendre per més de 300 denaris* i haver donat els diners als pobres!». I es van enfadar molt amb ella.* 6 Però Jesús els va dir: «Deixeu-la estar. Per què la molesteu? Esta dona ha fet una cosa molt bona per mi. 7 Perquè als pobres els teniu sempre amb vosaltres i els podeu ajudar sempre que vullgueu, però a mi no em tindreu sempre. 8 Ella ha fet el que ha pogut: s’ha avançat i ha abocat oli perfumat sobre el meu cos com a preparació per al meu enterro. 9 Vos assegure que, en qualsevol lloc del món on es prediquen les bones notícies, també es contarà el que ha fet esta dona i serà recordada».

10 Judes Iscariot, un dels Dotze, va anar a vore els sacerdots principals per a trair a Jesús i entregar-los-el. 11 Quan estos ho van sentir, es van alegrar molt i van prometre donar-li diners.* Aixina que ell es va posar a buscar una oportunitat per a trair-lo.

12 Ara bé, el primer dia de la Festa dels Pans sense Rent, quan s’oferia el sacrifici de la Pasqua, els seus deixebles li preguntaren: «On vols que anem i fem els preparatius per al sopar de Pasqua?». 13 En això, ell va enviar dos dels seus deixebles i els va dir: «Aneu a la ciutat. Allí anirà a trobar-vos un home que porta una gerra d’aigua. Seguiu-lo 14 i, allà on entre, digueu-li a l’amo de la casa: “El Mestre diu: ‘On està el quarto de convidats per a que puga menjar el sopar de Pasqua amb els meus deixebles?’”. 15 Ell vos ensenyarà en el pis de dalt un quarto gran amb mobles que ja està preparat. Feu allí els preparatius per a nosaltres». 16 Aixina que els deixebles se n’anaren, entraren en la ciutat i ho trobaren tot tal com els havia dit. En acabant, feren els preparatius per a la Pasqua.

17 Després de pondre’s el sol, Jesús va anar allí amb els Dotze. 18 I mentres estaven* a taula menjant, els va dir: «Vos assegure que un dels que esteu menjant ací amb mi em trairà». 19 Ells es posaren molt tristos i començaren a dir-li un darrere de l’altre: «No seré jo, veritat?». 20 Ell els va dir: «És un dels Dotze, el que està sucant el pa en el mateix plat que jo. 21 Perquè el Fill de l’Home se’n va, tal com s’ha escrit d’ell, però ai d’aquell que traïx al Fill de l’Home! Més li valdria no haver nascut».

22 Mentres continuaven sopant, Jesús va agarrar un pa, va fer una oració,* el va partir i els el va donar dient: «Ací teniu, açò representa el meu cos». 23 Després va agarrar una copa, va donar gràcies a Déu, els la va passar, i tots begueren d’ella. 24 Ell els va dir: «Açò representa la meua sang, “la sang del pacte”, que serà derramada a favor de moltes persones. 25 Vos assegure que ja no beuré més del producte de la vinya fins al dia que bega vi nou en el Regne de Déu». 26 Finalment, després de cantar alabances,* se n’anaren a la muntanya de les Oliveres.

27 Llavors Jesús els va dir: «Tots fallareu,* perquè està escrit: “Feriré el pastor, i les ovelles es dispersaran”. 28 Però, quan haja ressuscitat,* m’avançaré a vosaltres i vos esperaré en Galilea». 29 Però Pere li va contestar: «Encara que tots els altres fallen,* jo no fallaré». 30 En això, Jesús li va dir: «T’assegure que hui, esta mateixa nit, abans que un gall cante dos voltes, m’hauràs negat tres vegades». 31 Però ell no parava d’insistir: «Encara que haja de morir amb tu, jo mai et negaré». I tots els altres començaren a dir lo mateix.

32 Aleshores, van anar a un lloc anomenat Getsemaní, i Jesús va dir als seus deixebles: «Assenteu-vos ací mentres jo ore». 33 En acabant, es va emportar a Pere, a Jaume i a Joan, i va començar a sentir-se profundament afligit* i molt angoixat. 34 I els va dir: «Sent una tristor que em fa morir.* Quedeu-vos ací i mantingueu-vos desperts». 35 Després d’apartar-se una miqueta, es va postrar en terra i va començar a orar dient que, si era possible, li passara de llarg aquell moment* tan difícil. 36 I va dir: «Abba,* Pare, tot és possible per a tu; aparta de mi esta copa. Però que no es faça el que jo vullc, sinó el que tu vols». 37 Quan va tornar, se’ls va trobar dormint i li va dir a Pere: «Simó, com és que estàs dormint? No has tingut forces per a quedar-te despert ni una hora? 38 Mantingueu-vos alerta i oreu contínuament per a no caure en la temptació. Perquè, clar, l’esperit té bona disposició,* però la carn és dèbil». 39 Després, se’n va anar de nou i va orar dient lo mateix que abans. 40 Quan va tornar una altra volta, se’ls va trobar dormint, perquè tenien tanta son que se’ls tancaven els ulls. I ells no sabien què dir-li. 41 Quan va tornar per tercera volta, els va dir: «Com podeu dormir i descansar en un moment com este? Ja n’hi ha prou! Ha arribat l’hora! El Fill de l’Home està a punt de ser entregat* en mans de pecadors. 42 Alceu-vos, anem-se’n. Perquè, mireu, el que em traïx ja està ací».

43 I immediatament, mentres Jesús encara estava parlant, va arribar Judes, un dels Dotze, acompanyat de molta gent que portava espases i garrots i que venia de part dels sacerdots principals, dels escribes i dels ancians. 44 I és que el traïdor havia quedat amb ells que els faria este senyal: «L’home a qui bese és el que esteu buscant. Arresteu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat». 45 Ell va anar directe a Jesús i li va dir: «Rabí!». I el va besar amb carinyo. 46 Aixina que l’agarraren i l’arrestaren. 47 Però un dels que estaven amb Jesús va desembainar l’espasa, va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella. 48 I Jesús els va dir: «¿Veniu a arrestar-me amb espases i garrots com si fora un lladre? 49 Per què no m’arrestàreu quan estava amb vosaltres tots els dies ensenyant en el temple? Però açò ha passat per a que es complisquen les Escriptures».

50 I tots l’abandonaren i pegaren a fugir. 51 Ara bé, un jove que només duia posada una túnica de lli de qualitat va començar a seguir-lo de prop. Van intentar agarrar-lo, 52 però ell va deixar arrere la túnica i es va escapar nuet.*

53 Llavors, van portar a Jesús davant del gran sacerdot, i allí es van reunir tots els sacerdots principals, els ancians i els escribes. 54 Per la seua part, Pere el va seguir de lluny fins al pati del gran sacerdot. Allí es va assentar amb els servents de la casa i va estar calfant-se a la vora del foc. 55 Ara bé, els sacerdots principals i tot el Sanedrí estaven buscant algú que acusara a Jesús per a condemnar-lo a mort, però no van trobar a ningú. 56 De fet, encara que molts presentaven acusacions falses contra ell, les seues declaracions no coincidien. 57 També es van alçar alguns per a presentar fals testimoni contra ell dient: 58 «Vam sentir que deia: “Destruiré este temple fet per mans humanes i, en tres dies, en construiré un altre que no estarà fet per mans humanes”». 59 Però ni en això coincidien les seues declaracions.

60 Aleshores, el gran sacerdot es va alçar enmig d’ells i li va preguntar a Jesús: «No contestes res? No sents el que estos hòmens estan dient contra tu?». 61 Però ell es va quedar callat i no va contestar res. El gran sacerdot va continuar interrogant-lo i li va preguntar: «Eres tu el Crist, el Fill del Beneït?». 62 I Jesús li va respondre: «Sí, soc jo. I vosaltres voreu al Fill de l’Home assentat a la dreta del poder* i venint amb els núvols del cel». 63 Al sentir-ho, el gran sacerdot es va esgarrar la roba i va dir: «Per a què necessitem més testimonis? 64 Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia!* Quina és la vostra decisió?».* I tots van decidir que mereixia morir. 65 Alguns es posaren a escopir-li, a tapar-li la cara, a pegar-li punyades i a dir-li: «Va, profetitza!». I després de pegar-li galtades, els guardes del tribunal se l’emportaren.

66 Mentres Pere estava baix en el pati, va vindre una de les serventes del gran sacerdot. 67 Quan va vore a Pere calfant-se a la vora del foc, se’l va quedar mirant i li va dir: «Tu també anaves amb el Natzaré, amb el Jesús eixe». 68 Però ell ho va negar dient: «Ni el conec ni sé de què parles», i se’n va eixir a l’entrada.* 69 Però la serventa el va vore i, de nou, es va posar a dir als que estaven allí: «Este és un d’ells». 70 Pere ho va tornar a negar. I poc després, els que estaven allí també començaren a dir-li: «És de veres, eres un d’ells, perquè està clar que eres galileu». 71 Però ell es va posar a maleir i a jurar: «Que no conec eixe home de qui parleu!». 72 Immediatament, va cantar un gall per segona volta, i Pere va recordar el que Jesús li havia dit: «Abans que un gall cante dos voltes, m’hauràs negat tres vegades». Ell es va quedar desfet i va esclatar a plorar.

15 Només fer-se de dia, els sacerdots principals, els ancians i els escribes —és a dir, tot el Sanedrí— es van reunir per a decidir què fer. I després de lligar a Jesús, se l’endugueren i li l’entregaren a Pilat. 2 Este li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». I ell li va respondre: «Tu mateix ho has dit». 3 Però els sacerdots principals l’acusaven de moltes coses. 4 Aixina que Pilat el va continuar interrogant i li va dir: «No contestes res? Mira quantes acusacions estan fent contra tu». 5 Però Jesús no va respondre res més, i Pilat es va quedar impressionat.

6 Ara bé, en cada festa, Pilat solia alliberar el presoner que la gent demanara. 7 Per eixe temps, hi havia un home que es deia Barrabàs i que estava en la presó amb altres rebels que havien comés assassinat durant una revolta contra les autoritats.* 8 Aixina que la multitud es va acostar i va començar a demanar-li a Pilat que fera per ells el que solia fer. 9 Ell els va contestar: «Voleu que vos allibere al rei dels jueus?». 10 Perquè sabia que els sacerdots principals li havien entregat a Jesús per enveja. 11 Però els sacerdots principals van incitar la multitud per a que demanara la llibertat de Barrabàs en comptes de la de Jesús. 12 Aleshores, Pilat els va tornar a preguntar: «I què faig amb este home a qui anomeneu el rei dels jueus?». 13 Ells van cridar una altra volta: «Mata’l en el pal!». 14 Però Pilat els va dir: «Per què? Quin mal ha fet?». Aixina i tot, ells cridaven encara més fort: «Mata’l en el pal!». 15 Llavors Pilat, que volia acontentar la multitud, els va alliberar a Barrabàs. I després de fer que assotaren a Jesús, el va entregar per a que l’executaren en el pal.

16 Els soldats el van portar al pati del palau del governador i van convocar tota la tropa. 17 Llavors, el van vestir de púrpura, li van posar una corona d’espines que havien trenat 18 i començaren a cridar dient-li: «Visca el rei dels jueus!».* 19 A més, li pegaven en el cap amb una canya i li escopien. També s’agenollaven i s’inclinaven davant d’ell.* 20 Finalment, després d’haver-se burlat d’ell, li llevaren la roba púrpura i li tornaren a posar la seua. En acabant, se’l van emportar per a clavar-lo en el pal. 21 Ara bé, passava per allí un home que venia del camp —un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus— i el van obligar a prestar el servici de carregar el pal de turment.*

22 Aleshores, portaren a Jesús al lloc anomenat Gòlgota, que traduït significa ‘lloc de la calavera’. 23 Allí van intentar donar-li vi mesclat amb mirra,* però ell el va rebutjar. 24 Després, el van clavar en el pal i es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts per a vore què s’emportava cada u. 25 Quan el van clavar en el pal, era la tercera hora.* 26 I la inscripció amb la causa de la seua condemna deia: «El rei dels jueus». 27 A més, van clavar dos lladres en pals al seu costat, un a la seua dreta i l’altre a la seua esquerra. 28 ——* 29 Els que passaven per allí l’insultaven i menejaven el cap dient: «Va, vinga! Tu, que anaves a destruir el temple i a reconstruir-lo en tres dies, 30 baixa del pal de turment* i salva’t!». 31 Els sacerdots principals i els escribes també es burlaven d’ell dient: «Ha salvat a altres, però no es pot salvar a si mateix! 32 Si és el Crist, el rei d’Israel, que baixe del pal de turment.* Quan ho vegem, creurem en ell». Inclús els que estaven clavats en pals al seu costat l’insultaven.

33 A l’hora sexta,* tota aquella terra es va cobrir de foscor fins a l’hora novena.* 34 I a l’hora novena, Jesús va cridar amb força: «Eli, Eli, lama sabactani?», que traduït significa: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?». 35 Alguns dels que estaven prop d’allí, al sentir-ho, van començar a dir: «Mireu, està cridant a Elies!». 36 Aleshores, algú va anar corrents a xopar una esponja en vi agre, la va posar en una canya i, mentres li la donava per a que en beguera, deia: «Deixeu-lo estar! A vore si ve Elies a baixar-lo». 37 En això, Jesús va cridar amb força i va morir.* 38 Llavors, la cortina del santuari es va esgarrar en dos, de dalt a baix. 39 Quan el centurió* que estava dret davant d’ell va vore que havia mort en aquelles circumstàncies, va dir: «És de veres, este home era el Fill de Déu».

40 Allí també hi havia algunes dones mirant des de certa distància. Entre elles, Maria Magdalena, Maria —la mare de Jaume el Menor i de Josés— i Salomé. 41 Estes dones solien acompanyar i servir a Jesús quan estava en Galilea. A més, allí hi havia moltes altres dones que havien pujat amb ell a Jerusalem.

42 Com ja era l’última hora de la vesprada i era el dia de la preparació, és a dir, el dia abans del dissabte, 43 Josep d’Arimatea —que també esperava el Regne de Déu i que era un membre respectat del Consell—* es va armar de valor i es va presentar davant de Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. 44 Però Pilat es preguntava si Jesús ja hauria mort, aixina que va ordenar que cridaren el centurió per a preguntar-li-ho. 45 Quan el centurió li ho va confirmar, Pilat li va donar permís a Josep per a endur-se el cos. 46 Este va comprar tela de lli de bona qualitat i va baixar el cos de Jesús. Després, el va embolicar amb el lli i el va posar en una tomba* excavada en la roca. Finalment, va fer rodar una pedra per a tapar l’entrada de la tomba. 47 Però Maria Magdalena i Maria, la mare de Josés, es van quedar mirant el lloc on l’havien posat.

16 Quan el dissabte ja havia passat, Maria Magdalena, Maria —la mare de Jaume— i Salomé compraren espècies per a aplicar-li-les al cos de Jesús. 2 I el primer dia de la setmana,* de bon matí, quan ja havia eixit el sol, van anar a la tomba.* 3 I es preguntaven: «Qui ens apartarà la pedra de l’entrada de la tomba?». 4 Però, quan van alçar la vista, van vore que ja havien apartat la pedra, a pesar que era molt gran. 5 Quan entraren en la tomba, van vore assentat a la dreta un jove vestit amb una túnica llarga i blanca i es van quedar impactades. 6 Ell els va dir: «No tingueu por. Sé que esteu buscant a Jesús el Natzaré, a qui van executar en el pal. Ha ressuscitat* i no està ací. Mireu, este és el lloc on el van posar. 7 Però ara, aneu i digueu-los als seus deixebles i a Pere: “S’ha avançat a vosaltres i va camí de Galilea. Allí el voreu, tal com ell va dir”». 8 I quan van eixir de la tomba, van pegar a fugir tremolant i amb una emoció immensa. Però no li van dir res a ningú, perquè tenien por.*