LES BONES NOTÍCIES SEGONS LLUC

1 Són molts els que han emprés la labor de recopilar un relat dels fets —que per a nosaltres tenen total credibilitat— 2 tal com ens els transmeteren aquells que, des d’un principi, van ser testimonis oculars d’estes coses i proclamadors* del missatge. 3 Per això, excel·lentíssim Teòfil, després d’haver investigat tots estos fets des del principi amb exactitud, jo també he decidit escriure-te’ls en orde lògic 4 per a que estigues completament segur que el que t’han ensenyat de paraula és cert.

5 En els dies d’Herodes,* el rei de Judea, hi havia un sacerdot de la divisió d’Abies que es deia Zacaries. La seua dona era descendent* d’Aaron i es deia Elisabet. 6 Els dos eren justos als ulls de Déu i complien de manera irreprotxable* tots els manaments i les lleis de Jehovà.* 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i els dos ja eren molt majors.

8 Ara bé, mentres Zacaries servia com a sacerdot davant de Déu durant el torn de la seua divisió, 9 li va tocar entrar al santuari de Jehovà* per a oferir encens, segons el costum* dels sacerdots. 10 En eixe moment, tota la multitud estava fora orant. 11 Aleshores, a Zacaries se li va aparéixer l’àngel de Jehovà* plantat a la dreta de l’altar de l’encens. 12 Al vore’l, es va quedar desconcertat i li va entrar molta por. 13 Però l’àngel li va dir: «No tingues por, Zacaries, perquè Déu ha escoltat la teua súplica. La teua dona, Elisabet, et donarà un fill, i li has de posar de nom Joan. 14 Estaràs molt content,* radiant de felicitat, i molts s’alegraran pel seu naixement, 15 perquè serà gran als ulls de Jehovà.* Però no ha de beure vi ni cap altra beguda alcohòlica i estarà ple d’esperit sant inclús abans de nàixer.* 16 Farà que molts dels fills d’Israel tornen a Jehovà,* el seu Déu. 17 A més, anirà davant d’ell* amb l’esperit i el poder d’Elies per a fer que el cor dels pares es torne com el dels fills* i que els desobedients tornen a actuar sàviament com els justos,* a fi de tindre a punt per a Jehovà* un poble preparat».

18 Aleshores, Zacaries li va dir a l’àngel: «Com puc estar segur d’això? Perquè jo ja soc vell, i la meua dona també és molt major». 19 L’àngel li va respondre: «Jo soc Gabriel, el que sempre està dret davant de Déu. Ell m’ha enviat per a parlar amb tu i anunciar-te estes bones notícies. 20 Però, mira, et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia en què tot això succeïsca, perquè no has cregut les meues paraules, que es compliran al temps degut». 21 Mentrestant, el poble seguia esperant a Zacaries i li estranyava que estiguera tant de temps en el santuari. 22 Quan va eixir, la gent va notar que acabava de vore una cosa sobrenatural* en el santuari, perquè s’havia quedat mut. De fet, com no podia parlar, s’expressava amb gestos. 23 Finalment, quan es van acabar els dies del seu servici sagrat,* se’n va tornar a casa.

24 Uns dies després, Elisabet, la seua dona, es va quedar embarassada i durant cinc mesos no va eixir de casa. I deia: 25 «Açò és el que ha fet Jehovà* per mi. S’ha fixat en mi per a que no passe més vergonya davant de la gent».

26 Ara bé, quan Elisabet estava de sis mesos, Déu va enviar l’àngel Gabriel a una ciutat de Galilea anomenada Natzaret 27 per a que visitara una xica verge que es deia Maria i que estava promesa amb Josep, un home de la casa de David. 28 A l’entrar, l’àngel li va dir: «Que tingues bon dia, tu que has rebut el favor de Déu de manera especial. Jehovà* està amb tu». 29 Ella es va quedar molt desconcertada per eixes paraules i intentava entendre què volia dir eixa salutació. 30 Aixina que l’àngel li va dir: «No tingues por, Maria, perquè tens el favor de Déu. 31 Mira, et quedaràs embarassada* i donaràs a llum un fill, i li has de posar de nom Jesús. 32 Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim. Jehovà* Déu li donarà el tron de son pare David, 33 i ell regnarà per sempre sobre la casa de Jacob. El seu Regne no tindrà fi».

34 Però Maria li va preguntar a l’àngel: «I això com pot ser, si no tinc relacions sexuals amb ningun home?». 35 L’àngel li va respondre: «Sobre tu vindrà esperit sant, i el poder de l’Altíssim t’envoltarà amb la seua ombra. Per això, aquell que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu. 36 Mira! Elisabet, que és de la teua família, també s’ha quedat embarassada a pesar de ser tan major. La gent deia que era estèril, però ja està de sis mesos, 37 perquè res del que Déu diu és impossible».* 38 En això, Maria va dir: «Ací estic! Soc l’esclava de Jehovà!* Que em passe tal com has dit». I l’àngel se’n va anar.

39 Poc després, Maria es va posar en camí i va viatjar a bon pas cap a la regió muntanyosa, a una ciutat de Judà. 40 Allí va entrar en casa de Zacaries i va saludar a Elisabet. 41 En el moment en què Elisabet va sentir la salutació de Maria, el xiquet que portava en el ventre va pegar un bot. Aleshores, Elisabet es va omplir d’esperit sant 42 i va exclamar amb veu forta: «Beneïda eres entre les dones, i beneït és el fruit del teu ventre! 43 Com és que tinc l’honor de rebre la visita de la mare del meu Senyor? 44 Perquè, mira, tan prompte com he sentit la teua salutació, la criatura que porte en el ventre ha botat d’alegria. 45 Feliç també la que ha cregut, perquè tot el que Jehovà* li ha dit es complirà».

46 I Maria va dir: «La meua ànima* alaba la grandesa de Jehovà,* 47 i el meu esperit no pot contindre l’alegria que sent per Déu, el meu Salvador, 48 perquè s’ha fixat en la condició humil de la seua esclava. D’ara en avant, totes les generacions m’anomenaran feliç, 49 perquè el Poderós ha fet coses meravelloses per mi, i el seu nom és sant. 50 De generació en generació, mostra misericòrdia a aquells que el temen. 51 Ha actuat de manera poderosa amb el seu braç i ha dispersat els que tenen intencions arrogants en el seu cor. 52 Als poderosos, els ha fet baixar dels seus trons, i als humils, els ha enaltit. 53 Als que passen fam, els ha saciat amb coses bones, i als rics, els ha despatxat amb les mans buides. 54 Ha acudit en auxili del seu servent Israel perquè ha recordat la misericòrdia 55 que va prometre als nostres avantpassats, la que els mostraria a Abraham i a la seua descendència* per sempre». 56 Maria es va quedar amb ella uns tres mesos i després se’n va tornar a casa.

57 Ara bé, a Elisabet li va arribar el temps de donar a llum, i va tindre un fill. 58 Quan els seus veïns i familiars es van enterar de la gran compassió* que Jehovà* li havia mostrat, es van alegrar molt amb ella. 59 Al cap de huit dies, anaren a circumcidar el xiquet. Pensaven posar-li el nom de son pare, Zacaries, 60 però sa mare va dir: «No! S’ha de dir Joan». 61 I ells li van contestar: «Però si ningú de la teua família es diu aixina!». 62 Aleshores, li feren senyes a son pare per a preguntar-li quin nom volia posar-li. 63 Ell va demanar una pissarreta i va escriure: «El seu nom és Joan». I tots es van quedar molt sorpresos. 64 A l’instant, se li va obrir la boca i se li va deslligar la llengua, i va començar a alabar a Déu. 65 Tots els veïns es quedaren impressionats,* i es va començar a parlar d’estes coses per tota la regió muntanyosa de Judea. 66 Tots els que ho sentien reflexionaven sobre açò en el seu cor i es preguntaven: «Què arribarà a ser este xiquet quan es faça major?». Perquè era evident que la mà de Jehovà* estava amb ell.

67 Aleshores Zacaries, son pare, es va omplir d’esperit sant i va profetitzar: 68 «Alabat siga Jehovà,* el Déu d’Israel, perquè s’ha compadit del seu poble i l’ha alliberat. 69 Ell ens ha donat un salvador poderós* de la casa del seu servent David 70 —tal com va dir per boca dels seus sants profetes de l’antiguitat— 71 per a salvar-nos dels nostres enemics i de tots els que ens odien, 72 per a mostrar-nos misericòrdia a causa dels nostres avantpassats i per a enrecordar-se del seu sant pacte. 73 Este pacte és el jurament que li va fer al nostre avantpassat Abraham 74 per a concedir-nos —després d’haver sigut alliberats dels enemics— el privilegi de donar-li servici sagrat sense por, 75 amb lleialtat i justícia davant d’ell tots els dies de la nostra vida. 76 I tu, fill meu, seràs anomenat profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant de Jehovà* per a preparar els seus camins, 77 per a anunciar al seu poble que ell els salvarà perdonant els seus pecats 78 per causa de la seua tendra compassió. Per eixa mateixa compassió, la llum de l’alba ens visitarà des de les altures 79 per a il·luminar els que viuen en la foscor i a l’ombra de la mort i per a guiar els nostres passos pel camí de la pau».

80 El xiquet va créixer i es va convertir en un jove madur.* I va viure en el desert fins al dia en què es va donar a conéixer públicament a Israel.

2 Per aquell temps, Cèsar August va emetre un decret per a que tota la població* es registrara. 2 (Este primer cens es va realitzar quan Quirini era el governador de Síria.) 3 I tots anaren a registrar-se, cada u a la seua ciutat d’origen. 4 Evidentment, Josep també ho va fer i, com era de la casa i de la família de David, va pujar des de la ciutat de Natzaret, en Galilea, fins a la ciutat de David coneguda com Betlem, en Judea. 5 Va anar a registrar-se amb Maria, que ja li havia sigut entregada en matrimoni —segons el que s’havia promés— i que estava a punt de donar a llum. 6 Mentres estaven allí, a Maria li va arribar el moment del part 7 i va donar a llum un xiquet, el seu primer fill. Aleshores, el va embolicar amb trossos de tela i el va gitar en un pesebre, perquè no havien trobat ningun lloc on allotjar-se.

8 En eixa mateixa regió, hi havia uns pastors que vivien a la intempèrie i que passaven la nit vigilant els seus ramats. 9 De repent, l’àngel de Jehovà* se’ls va aparéixer i la glòria de Jehovà* va brillar al voltant d’ells, de manera que es van espantar molt. 10 Però l’àngel els va dir: «No tingueu por. Mireu, vos anuncie bones notícies que portaran una gran alegria a* tot el poble. 11 Perquè hui vos ha nascut en la ciutat de David un salvador, que és Crist, el Senyor. 12 Açò vos servirà de senyal: trobareu un bebé embolicat en trossos de tela i gitat en un pesebre». 13 A l’instant, va aparéixer al costat de l’àngel una multitud de l’exèrcit celestial alabant a Déu i dient: 14 «Glòria a Déu en les altures i pau en la terra per a les persones que ell aprova!».*

15 Quan els àngels els deixaren i se n’anaren cap al cel, els pastors començaren a dir-se: «Hem d’anar sense falta a Betlem a vore el que ha passat, el que Jehovà* ens ha revelat». 16 Aixina que se’n van anar corrents i van trobar a Maria, a Josep i al bebé, que estava gitat en el pesebre. 17 Al vore açò, van contar el que se’ls havia dit sobre el xiquet. 18 I tots els que sentien el que contaven els pastors es quedaven meravellats. 19 Maria, per la seua part, va començar a atresorar totes estes paraules i a traure conclusions en el seu cor. 20 Aleshores, els pastors se’n van tornar glorificant i alabant a Déu per tot el que havien vist i sentit, que era exactament com se’ls havia dit.

21 Al cap de huit dies, quan va arribar el moment de circumcidar el xiquet, li van posar de nom Jesús, tal com l’àngel havia indicat abans que el xiquet fora concebut.

22 A més, quan va arribar el moment en què s’havien de purificar —segons la Llei de Moisés—, Josep i Maria portaren a Jesús a Jerusalem per a presentar-lo davant de Jehovà,* 23 tal com està escrit en la Llei de Jehovà:* «Tot fill primogènit* ha de ser consagrat a* Jehovà».* 24 I van oferir un sacrifici d’acord amb el que diu la Llei de Jehovà:* «Dos tórtores o dos colomins».

25 Ara bé, en Jerusalem hi havia un home just i devot que es deia Simeó. Este home esperava el moment en què Déu consolara Israel, i l’esperit sant estava sobre ell. 26 A més, per mitjà de l’esperit sant, havia rebut una revelació divina que li assegurava que no moriria sense haver vist al Crist de Jehovà.* 27 Ell, guiat per l’esperit, va entrar en el temple. I quan els pares portaren a Jesús dins per a complir amb el costum prescrit en la Llei, 28 Simeó va agarrar el xiquet al braç i va alabar a Déu dient: 29 «Senyor Sobirà, ara el teu esclau ja pot morir* en pau perquè, tal com vas prometre, 30 els meus ulls han vist el mitjà que utilitzaràs per a portar salvació 31 i que has preparat a la vista de tots els pobles. 32 Ell és una llum per a llevar-los el vel a les nacions i una glòria per al teu poble Israel». 33 El pare i la mare del xiquet estaven meravellats per les coses que es deien d’ell. 34 A més, Simeó els va beneir i li va dir a Maria, la mare del xiquet: «Mira, este xiquet serà el motiu pel qual en Israel molts cauran i molts altres es tornaran a alçar, i serà un senyal que la gent menysprearà. 35 Aixina es posarà al descobert el que molts tenen en el cor. I a tu, una espasa llarga et travessarà l’ànima».*

36 Allí també hi havia una profetessa molt major que es deia Anna i que era filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Després de casar-se,* havia viscut set anys amb el seu home, 37 i ara era una viuda de 84 anys. No faltava mai al temple, on prestava servici sagrat nit i dia dejunant i fent súpliques. 38 En eixe mateix moment, es va acostar a ells i va començar a donar gràcies a Déu i a parlar del xiquet a tots els que esperaven l’alliberació de Jerusalem.

39 Després de complir amb tot el que manava la Llei de Jehovà,* se’n van tornar a Galilea, a la seua ciutat, Natzaret. 40 El xiquet va continuar creixent i fent-se fort, i cada volta era més savi. A més, comptava amb el favor de Déu.

41 Tots els anys, els seus pares tenien el costum d’anar a Jerusalem per a la festa de la Pasqua. 42 Quan Jesús tenia 12 anys, van pujar a Jerusalem com era costum en la festa. 43 A l’acabar els dies de festa, començaren el viatge per a tornar a casa, però Jesús es va quedar en Jerusalem, i els seus pares no es van enterar. 44 Com donaren per fet que estava entre el grup dels que viatjaven junts, van fer tot un dia de viatge abans de començar a buscar-lo entre els familiars i coneguts. 45 Però, com no el van trobar, tornaren a Jerusalem i es posaren a buscar-lo per totes parts. 46 Al final, després de tres dies, el van trobar en el temple assentat enmig dels mestres escoltant-los i fent-los preguntes. 47 I tots els que l’escoltaven es quedaven meravellats per la capacitat que tenia d’entendre les coses i per les seues respostes. 48 Quan el van vore, els seus pares es van quedar molt sorpresos, i sa mare li va dir: «Fill, per què ens has fet açò? Ton pare i jo hem estat buscant-te desesperats». 49 Ell els va contestar: «Per què heu estat buscant-me? No sabeu que he d’estar en la casa de mon Pare?». 50 Però ells no van entendre el que els deia.

51 Després d’això, va tornar amb els seus pares a Natzaret i va continuar obeint-los.* A més, sa mare atresorava totes estes paraules en el seu cor. 52 I Jesús va seguir creixent, fent-se més savi i guanyant-se l’aprovació de Déu i de la gent.

3 En l’any 15 del regnat de Tiberi Cèsar —quan Ponç Pilat era el governador de Judea, Herodes* governava la regió* de Galilea, el seu germà Filip governava la regió d’Iturea i de Traconítida, i Lisànies governava la regió d’Abilene—, 2 en els dies del sacerdot principal Annàs i de Caifàs, Joan, el fill de Zacaries, va rebre un missatge de Déu en el desert.

3 Aixina que va anar per tota la regió del Jordà predicant el baptisme en senyal de penediment per a rebre el perdó dels pecats. 4 Va passar tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: «Hi ha una veu que crida en el desert: “Prepareu el camí de Jehovà!* Feu rectes els seus camins. 5 Totes les valls s’han d’omplir i totes les muntanyes i tossals* s’han d’aplanar; els camins tortuosos s’han de fer rectes i els camins abruptes s’han d’allisar. 6 I tots voran* la salvació de Déu”».*

7 De manera que Joan va començar a dir-los a les multituds que acudien a ell per a que les batejara: «Cria d’escurçons,* qui vos ha advertit que fugiu de la ira que vindrà? 8 Primer, produïu fruits que demostren* que esteu penedits. No vos excuseu dient: “El nostre pare és Abraham”. Perquè vos dic que Déu pot fer que li isquen fills a Abraham inclús d’estes pedres. 9 De fet, la destral ja està tocant la soca dels arbres. Tot arbre que no done bon fruit serà tallat i llançat al foc».

10 I les multituds li preguntaven: «Aleshores, què hem de fer?». 11 Ell els responia: «Qui tinga dos túniques,* que en compartisca una amb qui no en té cap. I qui tinga alguna cosa de menjar, que faça lo mateix». 12 Inclús els cobradors d’impostos acudien a ell per a que els batejara i li preguntaven: «Mestre, què hem de fer?». 13 Ell els contestava: «No exigiu* res més que l’impost que correspon». 14 Els soldats també li preguntaven: «Què hem de fer?». I ell els responia: «No oprimiu a ningú* ni l’acuseu falsament. Més bé, estigueu contents amb la vostra paga».*

15 El poble estava en expectació i tots es preguntaven* si Joan seria el Crist. 16 Però Joan els ho va aclarir dient-los a tots: «Jo, per la meua part, vos batege en aigua, però ve el que és més poderós que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. Ell vos batejarà amb esperit sant i amb foc. 17 Ja té la pala d’aventar en la mà per a netejar completament la seua era i per a arreplegar el blat en el seu graner. Però cremarà la palla amb un foc que no es pot apagar».

18 També li va donar al poble molts altres consells i els va continuar anunciant les bones notícies. 19 Però resulta que Joan havia représ a Herodes —el governador de la regió— pel que havia passat amb Herodies —la dona del seu germà⁠— i per totes les coses roïns que havia fet. 20 Aixina que Herodes va fer una maldat més: va tancar a Joan en la presó.

21 Ara bé, quan tot el poble es va batejar, Jesús també es va batejar. Mentres orava, el cel es va obrir, 22 i l’esperit sant va baixar sobre ell en forma visible,* com un colom, i es va sentir una veu des del cel que va dir: «Tu eres el meu Fill estimat i tens la meua aprovació».

4 Aleshores Jesús, ple d’esperit sant, se’n va anar del Jordà. L’esperit el va guiar pel desert 2 durant 40 dies, i el Diable el va temptar. Com no havia menjat res durant eixos dies, tenia fam. 3 En això, el Diable li va dir: «Si eres fill de Déu, dis-li a esta pedra que es convertisca en pa». 4 Però Jesús li va contestar: «Està escrit: “L’home no ha de viure només de pa”».

5 Aleshores, el Diable se’l va emportar a un lloc alt i li va mostrar tots els regnes de la terra* en un instant. 6 I li va dir: «Et donaré la glòria de tots estos regnes i l’autoritat sobre ells, perquè esta autoritat me l’han entregat a mi, i jo li la done a qui vullc. 7 Aixina que, si m’adores una sola vegada, tot serà teu». 8 Però Jesús li va respondre: «Està escrit: “És a Jehovà,* el teu Déu, a qui has d’adorar, i has de servir-lo* només a ell”».

9 Llavors, el Diable el va portar a Jerusalem, el va posar en la part més alta* del temple i li va dir: «Si eres fill de Déu, tira’t des d’ací dalt, 10 perquè està escrit: “Ell donarà als seus àngels una orde per a que et protegisquen” 11 i “ells et portaran en les seues mans per a que el teu peu no xoque contra ninguna pedra”». 12 Però Jesús li va contestar: «Està escrit: “No poses a prova a Jehovà,* el teu Déu”». 13 I quan el Diable va acabar de temptar-lo, el va deixar estar fins a un altre moment convenient.

14 Aleshores, Jesús va tornar a Galilea amb el poder de l’esperit. I la seua fama es va escampar per tota aquella regió. 15 A més, va començar a ensenyar en les sinagogues de la zona, i tot el món li donava honra.

16 Després, se’n va anar a Natzaret, on s’havia criat. I el dissabte,* tal com tenia per costum, va entrar en la sinagoga i es va alçar a llegir. 17 Aixina que li donaren el rotllo del profeta Isaïes, el va obrir i va trobar el passatge on estava escrit: 18 «L’esperit de Jehovà* està sobre mi, perquè ell m’ha ungit per a anunciar bones notícies als pobres. M’ha enviat a proclamar als captius que se’ls deixarà en llibertat i als cegos que recuperaran la vista, a alliberar els oprimits 19 i a predicar l’any del favor* de Jehovà».* 20 En això, va plegar el rotllo, li’l va tornar a l’ajudant de la sinagoga i es va assentar. I tots els que estaven allí es quedaren mirant-lo fixament. 21 Aleshores els va dir: «Hui es complix este passatge de les Escriptures que acabeu d’escoltar».

22 Tots es posaren a parlar bé d’ell i es quedaven meravellats per les paraules tan boniques que eixien de la seua boca, i deien: «Però este no és el fill de Josep?». 23 I ell els va dir: «Segur que ara m’aplicareu esta dita: “Metge, cura’t a tu mateix”, i em direu: “Fes ací en la teua terra el que hem sentit que has fet en Cafarnaüm”». 24 I va afegir: «Vos assegure que ningun profeta és ben rebut en la seua terra. 25 Per exemple, vos dic de veres que en els dies d’Elies, quan es va tancar el cel durant tres anys i mig i es va produir aquella gran fam per tota la terra, hi havia moltes viudes en Israel. 26 Però Elies no va ser enviat a ninguna d’elles, només a una viuda de Sarepta, en la terra de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos en Israel, però cap d’ells va quedar net,* només Naaman, de Síria». 28 Al sentir-ho, tots els que estaven en la sinagoga es posaren fets una fúria. 29 Aixina que es van alçar, el van traure fora de la ciutat i el portaren al precipici de la muntanya on estava construïda la ciutat per a despenyar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

31 Després, va baixar a Cafarnaüm, una ciutat de Galilea. Allí va estar ensenyant els dissabtes, 32 i la gent es quedava impressionada per la seua manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat. 33 Ara bé, en la sinagoga hi havia un home posseït per un esperit impur, un dimoni, i este va cridar amb força: 34 «Ah! Què vols de nosaltres,* Jesús el Natzaré? Has vingut a destruir-nos? Sé perfectament qui eres: el Sant de Déu». 35 Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d’este home!». En això, el dimoni va llançar l’home a terra enmig de la gent i va eixir d’ell sense fer-li mal. 36 Al vore-ho, tots es van quedar impressionats i començaren a dir-se entre ells: «Quant de poder i autoritat tenen les seues paraules! Ordena als esperits malignes* que isquen de la gent, i ixen!». 37 Aixina que la fama de Jesús es va anar escampant per tots els racons d’aquella regió.

38 Després d’eixir de la sinagoga, va entrar en casa de Simó. Ara bé, la sogra de Simó estava malalta amb molta calentura, i li van demanar a Jesús que l’ajudara. 39 Ell es va inclinar sobre ella, va reprendre la febra, i esta se li’n va anar. En seguida, ella es va alçar i es va posar a atendre’ls.

40 Quan s’estava ponent el sol, tots van començar a portar-li els seus malalts a Jesús. I ell, sense importar la malaltia que tingueren, els va curar posant les mans sobre cada un d’ells. 41 També de molta gent eixien dimonis que cridaven: «Tu eres el Fill de Déu!». Però ell els reprenia i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Crist.

42 Quan va eixir el sol, Jesús se’n va anar a un lloc aïllat. Però les multituds es posaren a buscar-lo i, quan van arribar a on estava, intentaren impedir-li que se n’anara. 43 Però ell els va dir: «També he d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu a altres ciutats, perquè per a això he sigut enviat». 44 Aixina que va seguir predicant per les sinagogues de Judea.

5 En una ocasió, Jesús estava a la vora del llac de Genesaret,* i la multitud es va apinyar al seu voltant per a escoltar la paraula de Déu. 2 En això, va vore dos barques en la vora del llac. Els pescadors se n’havien baixat i estaven rentant les xàrcies. 3 Ell va pujar a una de les barques i li va demanar a Simó, que era l’amo de la barca, que l’apartara una miqueta de la vora. Després, es va assentar i va començar a ensenyar a les multituds des de la barca. 4 Quan va acabar de parlar, li va dir a Simó: «Tira cap a la part més fonda i llanceu les xàrcies a l’aigua». 5 Però Simó li va respondre: «Mestre, ens hem esforçat tota la nit i no hem pescat res. Però ja que ho dius tu, llançaré les xàrcies». 6 I quan ho van fer, van capturar* tants peixos que les xàrcies començaren a esgarrar-se. 7 Aixina que van fer senyes als companys de l’altra barca per a que anaren a ajudar-los. Ells se’ls van arrimar i van omplir les dos barques. Estaven tan plenes que començaren a afonar-se. 8 Al vore-ho, Simó Pere va caure als genolls de Jesús i li va dir: «Aparta’t de mi, Senyor, perquè soc pecador». 9 I és que tant ell com els que l’acompanyaven s’havien quedat atònits al vore tots els peixos que havien tret. 10 Lo mateix els va passar a Jaume i a Joan, els fills de Zebedeu, que eren companys de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «Deixa de tindre por. D’ara en avant, seràs pescador d’hòmens».* 11 Aixina que ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el seguiren.

12 En una altra ocasió, Jesús estava en una ciutat, i allí hi havia un home ple de lepra. Quan va vore a Jesús, es va postrar amb el front a terra i li va suplicar: «Senyor, jo sé que si vols pots fer que quede net».* 13 Jesús va allargar la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vullc! Queda net». I a l’instant, li va desaparéixer la lepra. 14 Després, li va ordenar que no li ho contara a ningú i li va dir: «Això sí, ves al sacerdot per a que t’examine i presenta una ofrena per a la teua purificació, tal com Moisés va manar. Això els demostrarà als sacerdots que t’has curat».* 15 Aixina i tot, la fama de Jesús s’estenia cada vegada més, i grans multituds acudien a ell per a escoltar-lo i per a que els curara de les seues malalties. 16 No obstant, a sovint se n’anava a llocs solitaris per a orar.

17 Un dia, Jesús estava ensenyant en una casa, i Jehovà* li havia donat poder per a curar els malalts. Allí hi havia assentats uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de tots els pobles de Galilea i Judea, i també de Jerusalem. 18 En això, li portaren un paralític en una llitera. Encara que van intentar entrar-lo i posar-lo davant d’ell, 19 no van trobar la manera de fer-ho perquè hi havia molta gent. Aixina que pujaren al terrat, llevaren part de la teulada i el baixaren amb la llitera fins a posar-lo just enmig de la gent, davant de Jesús. 20 Ell, al vore la fe que tenien, li va dir a l’home: «Els teus pecats són perdonats». 21 Aleshores, els escribes i els fariseus començaren a raonar entre ells: «Qui és este, que s’atrevix a blasfemar?* Qui pot perdonar els pecats a part de Déu?». 22 Però Jesús, que es va adonar del que estaven pensant, els va dir: «Per què raoneu aixina en el vostre cor? 23 Què és més fàcil? Dir “els teus pecats són perdonats” o dir “alça’t i camina”? 24 Però per a que sapieu que el Fill de l’Home té autoritat en la terra per a perdonar els pecats...». I en eixe moment, li va dir al paralític: «Jo et dic: alça’t, agarra la teua llitera i ves-te’n a casa». 25 Immediatament, l’home es va alçar davant de tots, va agarrar la llitera on havia estat gitat i se’n va anar a sa casa donant glòria a Déu. 26 Al vore-ho, tots es van quedar meravellats i van començar a donar glòria a Déu. Profundament impressionats,* deien: «Hui hem vist coses extraordinàries!».

27 Després d’açò, Jesús va eixir i va vore un cobrador d’impostos que es deia Leví assentat en l’oficina d’impostos, i li va dir: «Seguix-me». 28 Ell es va alçar, ho va deixar tot arrere i va començar a seguir-lo. 29 En acabant, va preparar en sa casa un gran banquet per a Jesús. Entre els convidats que estaven* a taula amb ells, hi havia molts cobradors d’impostos i altres persones. 30 Per això, els fariseus i els seus escribes van començar a queixar-se als deixebles de Jesús dient-los: «Què feu menjant i bevent amb cobradors d’impostos i pecadors?». 31 Però Jesús els va contestar: «Els que estan sans no necessiten anar al metge, però els que estan malalts, sí. 32 No he vingut a cridar els justos per a que es penedisquen, sinó els pecadors».

33 Ells li digueren: «Els deixebles de Joan dejunen a sovint i fan súpliques, i els deixebles dels fariseus també ho fan, però els teus mengen i beuen». 34 I Jesús els va respondre: «No podeu fer que els amics del nóvio dejunen mentres el nóvio està amb ells, veritat? 35 Però arribarà el dia en què el nóvio ja no estarà amb ells,* i eixe dia sí que dejunaran».

36 També els va posar este exemple:* «Ningú talla un tros de tela d’un mantell nou i el cus en un mantell vell. Si ho fera, el tros de tela nova, a l’encollir-se, faria un esgarró en el mantell vell i, a més, no casaria amb la tela vella. 37 Igualment, ningú posa vi nou en botes de vi velles. Perquè, si ho fera, el vi nou rebentaria les botes i es derramaria, i les botes es llançarien a perdre. 38 Al contrari, el vi nou s’ha de posar en botes noves. 39 Ningú vol beure vi nou després d’haver tastat el vell, perquè diu: “El vell és bo”».

6 Ara bé, un dissabte, Jesús passava per uns camps de cereals i els seus deixebles anaven arrancant espigues, refregant-les amb les mans i menjant-se el gra. 2 Al vore-ho, alguns fariseus digueren: «Per què esteu fent el que no està permés en dissabte?». 3 Però Jesús els va respondre: «¿Que no heu llegit mai el que David i els seus hòmens van fer quan els va agarrar fam? 4 ¿No va entrar ell en la casa de Déu, li van donar els pans de l’ofrena,* en va menjar i en va donar als seus hòmens? I això no li està permés a ningú, perquè només poden menjar dels pans els sacerdots». 5 Aleshores va afegir: «El Fill de l’Home és Senyor del dissabte».

6 Un altre dissabte, va entrar en la sinagoga i es va posar a ensenyar. Allí hi havia un home amb la mà dreta paralitzada.* 7 Els escribes i els fariseus estaven molt pendents de Jesús per a vore si feia alguna curació en dissabte i aixina tindre una raó per a acusar-lo. 8 Però ell, que sabia el que pensaven, li va dir a l’home amb la mà paralitzada: «Alça’t i vine ací al mig». L’home es va alçar i es va posar allí. 9 Aleshores Jesús els va dir: «Vos faré una pregunta: què està permés en dissabte? Fer el bé o fer el mal? Salvar una vida* o destruir-la?». 10 En això, va mirar a tots els que tenia al voltant i li va dir a l’home: «Allarga la mà». Ell ho va fer, i la mà se li va curar. 11 Però els escribes i els fariseus, que estaven que trinaven,* es posaren a parlar entre si sobre què podrien fer-li a Jesús.

12 Un d’eixos dies, Jesús se’n va anar a una muntanya a orar i es va passar tota la nit fent-li oració a Déu. 13 Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles i, d’entre ells, en va triar 12, a qui va anomenar apòstols. 14 Eren Simó, a qui també li va donar el nom de Pere, el seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15 Mateu, Tomàs, Jaume el fill d’Alfeu, Simó, a qui li diuen l’Entusiasta,* 16 Judes el fill de Jaume, i Judes Iscariot, el que es va fer traïdor.

17 Després, Jesús va baixar amb ells i es va parar en un lloc pla. Allí hi havia molts deixebles seus i una gran multitud de persones de tota Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i Sidó que havien vingut per a escoltar-lo i per a que els curara de les seues malalties. 18 Inclús aquells que estaven sent turmentats per esperits malignes* quedaven curats. 19 I tota la multitud intentava tocar a Jesús perquè el poder que eixia d’ell els curava a tots.

20 Aleshores, va alçar la mirada cap als seus deixebles i els va dir:

«Feliços vosaltres, els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre.

21 »Feliços vosaltres, els que ara passeu fam, perquè sereu saciats.

»Feliços vosaltres, els que ara ploreu, perquè riureu.

22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’Home, vos odien, vos marginen, vos insulten i desacrediten el vostre nom.* 23 Quan això passe, estigueu contents i boteu d’alegria, perquè la vostra recompensa en el cel és gran, i perquè aixina és com els seus avantpassats solien tractar també els profetes.

24 »Però ai de vosaltres, els rics, perquè eixe és tot el consol que rebreu!*

25 »Ai de vosaltres, els que ara esteu saciats, perquè passareu fam.

»Ai de vosaltres, els que ara rieu, perquè vos lamentareu i plorareu.

26 »Ai quan tots parlen bé de vosaltres, perquè això és el que els seus avantpassats van fer amb els falsos profetes.

27 »Però a vosaltres, els que esteu escoltant, vos dic que continueu estimant els vostres enemics, fent el bé als que vos odien, 28 beneint els que vos maleïxen i orant pels que vos insulten. 29 Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra. I si algú et lleva el mantell,* deixa que s’emporte també la teua túnica.* 30 Dona a tot aquell que et demane i, al que et lleve les teues coses, no li demanes que te les torne.

31 »A més, tracteu els altres com vos agradaria que vos tractaren a vosaltres.

32 »Perquè, quin mèrit té estimar els que vos estimen? Inclús els pecadors fan això. 33 I quin mèrit té que feu el bé a aquells que vos fan el bé? Inclús els pecadors ho fan. 34 A més, quin mèrit té que presteu diners* als que penseu que vos els tornaran? Inclús els pecadors presten a altres pecadors perquè pensen que els ho tornaran tot. 35 Però vosaltres, continueu estimant els vostres enemics fent el bé i prestant sense esperar res a canvi. Aixina la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, ja que ell és bondadós amb els desagraïts i malvats. 36 Continueu sent misericordiosos, tal com el vostre Pare és misericordiós.

37 »A més, deixeu de jutjar, i aixina mai sereu jutjats. Deixeu de condemnar, i aixina mai sereu condemnats. Continueu perdonant,* i se vos perdonarà.* 38 Tingueu el costum de donar, i se vos donarà. Vos abocaran en el plec de la roba* una bona mesura apretada, sacsada i desbordant. Perquè, amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats».

39 Aleshores, els va posar estos exemples:* «Un cego no pot guiar un altre cego, veritat? Perquè, si no, els dos cauran al clot. 40 L’alumne* no està per damunt del seu mestre, però el que estiga perfectament instruït serà com el seu mestre. 41 Per què et fixes en el trosset de palla que el teu germà té en l’ull, però no veus la biga que tu tens en el teu? 42 O com pots dir-li al teu germà: “Germà, deixa’m que et lleve el trosset de palla que tens en l’ull”, quan tu mateix no veus la biga que tens en el teu? Hipòcrita! Primer, lleva’t la biga de l’ull i aixina podràs vore clarament com llevar-li el trosset de palla al teu germà.

43 »Ningun arbre bo dona fruit roín,* i ningun arbre roín* dona fruit bo. 44 Perquè tot arbre es coneix pel seu fruit. Per exemple, no es cullen figues dels matolls d’espines ni s’arreplega raïm dels arbustos espinosos. 45 La persona bona trau coses bones del tresor de bondat* que té en el cor, però la persona roín trau coses roïns del seu tresor de maldat,* perquè la seua boca parla del que abunda en el seu cor.

46 »Llavors, per què em dieu “Senyor! Senyor!” però no feu el que dic? 47 Jo vos diré a qui es pareix la persona que ve a mi, escolta les meues paraules i les posa en pràctica: 48 és com un home que, al construir una casa, va excavar fondo i va posar els fonaments sobre la roca. Per això, quan arribaren les inundacions, la riuada va envestir la casa amb força, però no la va poder sacsejar perquè estava ben construïda. 49 En canvi, qui escolta les meues paraules però no fa res és com un home que va construir una casa sense fonaments. La riuada la va envestir i va caure a la primera. Va quedar completament destruïda».

7 Després de dir-li al poble tot el que li havia de dir, va entrar en Cafarnaüm. 2 Ara bé, hi havia un centurió* que tenia un esclau a qui estimava molt, però que estava molt malalt, a punt de morir. 3 Quan el centurió va sentir parlar de Jesús, va enviar alguns ancians dels jueus a demanar-li que vinguera i curara el seu esclau. 4 A l’arribar a on estava Jesús, es posaren a suplicar-li amb insistència: «Es mereix que li faces eixe favor, 5 perquè estima la nostra nació i inclús ens va construir la sinagoga». 6 Aixina que Jesús se’n va anar amb ells. Però, quan estava prop de la casa, el centurió ja havia enviat alguns dels seus amics a dir-li: «Senyor, no et molestes, perquè no meresc que entres en ma casa, 7 i tampoc m’he considerat digne de presentar-me davant de tu. Però si dones l’orde, el meu servent es curarà. 8 Perquè jo mateix obeïsc ordes i també done ordes als soldats que tinc al meu càrrec. Quan li dic a un que vaja, va; i quan li dic a un altre que vinga, ve; i si li dic al meu esclau “fes açò”, ho fa». 9 Quan Jesús ho va sentir, es va quedar impressionat. Aixina que es va girar cap a la multitud que el seguia i va dir: «Vos assegure que ni en Israel he trobat una fe tan gran». 10 I quan aquells que havia enviat el centurió van tornar a la casa, van vore que l’esclau s’havia posat bo.

11 Poc després, Jesús va viatjar a una ciutat que es diu Naïm, i anava acompanyat dels seus deixebles i d’una multitud molt gran. 12 A l’acostar-se a la porta de la ciutat, va vore que s’emportaven un mort, l’únic fill* d’una dona que, a més, era viuda. Amb ella també anava prou gent de la ciutat. 13 Quan el Senyor la va vore, se li va trencar el cor* i li va dir: «Deixa de plorar». 14 En això, es va acostar a la llitera on portaven el mort, la va tocar, i els que la duien es van parar. Aleshores, va dir: «Jove, jo et dic: alça’t!». 15 El mort es va incorporar i va començar a parlar, i Jesús li’l va donar a sa mare. 16 Tots es quedaren impressionats* i començaren a donar glòria a Déu dient: «Ha sorgit un gran profeta entre nosaltres» i «Déu s’ha enrecordat del seu poble». 17 I la notícia del que havia fet es va escampar per tota Judea i per tota aquella regió.

18 Els deixebles de Joan el van informar de tot açò. 19 Aixina que Joan va cridar dos dels seus deixebles i els va enviar per a que li preguntaren al Senyor: «Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?». 20 Quan estos van arribar a on estava Jesús, li van dir: «Joan el Baptiste ens ha enviat a preguntar-te: “Eres tu el que ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?”». 21 En eixe moment, Jesús va curar molta gent de tota classe de malalties, tant lleus com greus, va expulsar molts esperits malignes i va concedir la vista a molts cegos. 22 Llavors els va respondre: «Aneu i conteu-li a Joan el que heu vist i sentit: els cegos ara veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets,* els sords escolten, els morts ressusciten* i als pobres se’ls anuncien les bones notícies. 23 Feliç aquell que no entropessa per causa meua».*

24 Quan els missatgers de Joan se n’hagueren anat, Jesús va començar a parlar a les multituds sobre Joan dient: «Què esperàveu vore en el desert? Una canya sacsada pel vent? 25 Si no, a què vau anar? A vore un home vestit amb roba luxosa?* Però si els que porten roba ostentosa i viuen rodejats de luxe estan en els palaus reials! 26 Vau eixir a vore un profeta, veritat? I això és el que heu trobat. Però vos assegure que és molt més que un profeta. 27 De fet, és d’ell de qui es va escriure: “Mira! Enviaré el meu missatger davant de tu,* i ell et prepararà el camí”. 28 Jo vos dic que, entre els sers humans,* no hi ha ningú més gran que Joan. Aixina i tot, el més menut en el Regne de Déu és més gran que ell». 29 (Quan tot el poble i els cobradors d’impostos ho van sentir, van declarar que Déu és just, ja que s’havien batejat amb el baptisme de Joan. 30 Però els fariseus i els experts en la Llei, al no haver acceptat que ell els batejara, van menysprear el que Déu s’havia proposat* per a ells.)

31 Jesús va continuar dient: «Per tant, a qui es pareix esta generació? A què la compararé? 32 És com quan els xiquets que estan assentats en la plaça* es criden els uns als altres: “Vos tocàrem la flauta, però no ballàreu. Vos cantàrem cançons de dol, però no ploràreu”. 33 De la mateixa manera, Joan el Baptiste ha vingut sense menjar pa ni beure vi, però dieu d’ell: “Està endimoniat”. 34 En canvi, del Fill de l’Home, que ha vingut menjant i bevent, dieu: “Mira este! Li agrada fartar i beure vi, i és amic dels cobradors d’impostos i dels pecadors!”. 35 En qualsevol cas, la saviesa queda demostrada per tots els seus resultats».*

36 Ara bé, hi havia un fariseu que no parava de demanar-li a Jesús que anara a menjar amb ell. Aixina que ell va entrar en casa del fariseu i es va assentar* a taula. 37 I una dona coneguda en la ciutat per ser pecadora es va enterar que Jesús estava menjant* en casa del fariseu i va portar una gerreta d’alabastre amb oli perfumat. 38 Aleshores, es va posar a plorar als peus de Jesús, darrere d’ell, i va començar a banyar-li els peus amb les llàgrimes i a eixugar-li’ls amb el monyo. També li’ls besava amb carinyo i abocava l’oli perfumat sobre ells. 39 Al vore-ho, el fariseu que l’havia convidat va pensar: «Si este home fora profeta de veritat, sabria qui està tocant-lo i quina classe de dona és: una pecadora». 40 Però Jesús, que sabia el que pensava, li va dir: «Simó, he de dir-te una cosa». Ell li va respondre: «Dis-me, Mestre!».

41 «Dos hòmens li devien diners a un prestador; un li devia 500 denaris,* i l’altre 50. 42 Com no tenien amb què pagar-li, el prestador els va perdonar generosament als dos. Per tant, quin dels dos l’estimarà més?». 43 Simó li va respondre: «Supose que aquell a qui se li va perdonar més». I ell li va dir: «Has contestat bé». 44 Després, es va girar cap a la dona i li va dir a Simó: «Veus esta dona? Quan he entrat en ta casa, no m’has donat aigua per a rentar-me els peus. Però ella me’ls ha banyat amb les seues llàgrimes i me’ls ha eixugat amb el monyo. 45 Tu no m’has rebut amb un bes. Però esta dona, des del moment en què he entrat, no ha deixat de besar-me els peus amb carinyo. 46 Tu no m’has posat oli en el cap, però ella m’ha derramat oli perfumat en els peus. 47 Per això et dic que, encara que els seus pecats són molts,* li són perdonats, perquè ha estimat molt. Però, a qui se li perdona poc, estima poc». 48 Aleshores li va dir a la dona: «Els teus pecats són perdonats». 49 I els que estaven* a taula amb Jesús començaren a dir-se: «Qui és este home, que inclús perdona els pecats?». 50 Però ell li va dir a la dona: «La teua fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau».

8 Poc després, Jesús va anar de ciutat en ciutat i de poble en poble predicant i anunciant les bones notícies del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze 2 i algunes dones que havien sigut curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, a qui anomenaven Magdalena —de qui havien eixit set dimonis—, 3 Joana, la dona de Cuses —l’administrador de la casa d’Herodes—, Susanna i moltes altres dones que utilitzaven els seus recursos per a atendre’ls.

4 Ara bé, una gran multitud s’havia unit a la gent que acudia a Jesús de ciutat en ciutat, i ell els va posar un exemple:* 5 «Un home va eixir a sembrar la seua llavor. Mentres sembrava, algunes llavors caigueren en la vora del camí, on les xafaren i les aus se les menjaren. 6 Altres van caure sobre roca. I després de brotar, es van secar perquè no tenien humitat. 7 Unes altres van caure entre els arbustos espinosos, que van créixer al mateix temps i les van ofegar. 8 Però altres van caure en terra bona, van brotar i van donar 100 voltes més del que s’havia sembrat». Després de dir estes coses, Jesús va dir amb veu forta: «Qui tinga oït,* que escolte».

9 Però els seus deixebles li van preguntar què significava aquell exemple. 10 Ell els va contestar: «A vosaltres se vos ha permés entendre els secrets sagrats del Regne de Déu, però als altres tot se’ls presenta en exemples per a que, per més que miren, no vegen res, i per més que escolten, no entenguen res. 11 Açò és el que vol dir l’exemple: la llavor és la paraula de Déu. 12 Per una banda, estan les llavors que cauen a la vora del camí; este és el cas dels que escolten la paraula però després ve el Diable i se l’emporta del seu cor per a que no creguen ni se salven. 13 Després estan les que cauen sobre roca; este és el cas dels que escolten la paraula i l’accepten amb alegria.* Encara que creuen durant un temps, com no tenen arrels, es fan arrere quan arriba una època de proves. 14 També estan les que cauen entre els arbustos espinosos. Este és el cas dels que escolten la paraula, però, com es deixen portar per les preocupacions, les riqueses i els plaers d’esta vida, acaben completament ofegats i mai arriben a madurar.* 15 Per últim, estan les que cauen en terra bona; este és el cas de les persones que, després d’escoltar la paraula amb un cor sincer i bo, la retenen i donen fruit amb aguant.

16 »Quan algú encén una làmpara d’oli,* no la tapa després amb un gerro ni la posa davall del llit, sinó que la posa en alt* per a que tots els que vinguen puguen vore la llum. 17 Igualment, no hi ha res ocult que no acabe revelant-se ni res tan ben amagat que no acabe sabent-se i fent-se públic. 18 Per tant, fixeu-vos bé en com escolteu, perquè a qui té se li donarà més, però a qui no té se li llevarà inclús el que es pensa que té».

19 Ara bé, la mare i els germans de Jesús van anar a vore’l, però, com hi havia tanta gent, no se li pogueren acostar. 20 Aixina que algú li va dir: «Ta mare i els teus germans estan fora i volen vore’t». 21 Ell els va contestar: «Ma mare i els meus germans són estos que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica».

22 Un dia, Jesús va pujar a una barca amb els seus deixebles i els va dir: «Creuem a l’altra vora del llac». I ells es posaren en marxa. 23 Mentres navegaven, Jesús es va adormir. Aleshores, un vent molt fort va baixar sobre el llac. I com la barca començava a omplir-se d’aigua i es trobaven en perill, 24 el despertaren i li digueren: «Mestre! Mestre! Estem a punt de morir!». En això, es va alçar i va reprendre* el vent i la fúria de l’aigua. Estos van parar i es va quedar tot en calma. 25 Llavors, Jesús va dir als deixebles: «On està la vostra fe?». Però ells es quedaren molt espantats i desconcertats, i es deien els uns als altres: «Qui és este home, que inclús dona ordes al vent i a l’aigua, i l’obeïxen?».

26 Finalment, desembarcaren en la regió dels gerasencs, que està enfront de Galilea. 27 Tan prompte com Jesús va baixar de la barca, va eixir al seu encontre un home de la ciutat que estava endimoniat. Feia molt de temps que anava nuet i no vivia en una casa, sinó entre les tombes.* 28 Només vore a Jesús, va cridar, va caure als seus peus i li va dir amb veu forta: «Què vols de mi,* Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et suplique que no em turmentes». 29 (I és que Jesús li havia estat ordenant a l’esperit maligne* que isquera de l’home, de qui s’havia apoderat en moltes ocasions.* Encara que lligaven l’home amb cadenes i grillons i el tenien vigilat, ell sempre els trencava, i el dimoni el feia anar a llocs aïllats.) 30 Jesús li va preguntar: «Com et diuen?». I ell va contestar: «Legió», perquè havien entrat molts dimonis dins d’ell. 31 I estos no deixaven de suplicar-li que no els enviara a l’abisme. 32 Ara bé, allà en la muntanya hi havia un gran ramat de porcs pasturant. Aixina que els esperits li suplicaren que els deixara entrar en els porcs, i ell els va donar permís. 33 En això, els dimonis eixiren de l’home i entraren en els porcs. El ramat es va llançar al llac pel precipici i es va ofegar. 34 Quan els amos dels porcs van vore el que havia passat, pegaren a fugir i ho contaren tot en la ciutat i en el camp.

35 Llavors, la gent va eixir a vore el que havia passat. Van acudir on estava Jesús i van vore que l’home de qui havien eixit els dimonis estava vestit, en els seus cabals i assentat als peus de Jesús, aixina que els va entrar molta por. 36 A més, els que havien vist el que havia passat els van contar com s’havia curat l’endimoniat. 37 Aleshores, molta gent de la regió dels gerasencs li va demanar a Jesús que fera el favor d’anar-se’n d’allí, perquè tenien molta por. Aixina que ell va pujar a la barca i se’n va anar. 38 Ara bé, l’home de qui havien eixit els dimonis no parava de suplicar-li que el deixara anar amb ell, però Jesús el va despatxar dient-li: 39 «Torna-te’n a casa i conta-li a tot el món el que Déu ha fet per tu». Aixina que l’home se’n va anar i va anunciar per tota la ciutat el que Jesús havia fet per ell.

40 Quan Jesús va tornar, la gent el va acollir molt bé, ja que tots estaven esperant-lo. 41 En això, va arribar un home que es deia Jaire, que era un dels presidents de la sinagoga. Va caure als peus de Jesús i es va posar a suplicar-li que anara a sa casa, 42 perquè la seua única filla,* que tenia uns 12 anys, estava morint-se.

Mentres Jesús anava de camí cap allí, la multitud l’oprimia.* 43 Ara bé, hi havia una dona que tenia hemorràgies des de feia 12 anys, i ningú havia sigut capaç de curar-la. 44 Ella es va acostar a Jesús per darrere i li va tocar la vora del mantell.* I a l’instant, l’hemorràgia se li va tallar. 45 Jesús va preguntar: «Qui m’ha tocat?». Tots negaven haver-ho fet, i Pere va dir: «Mestre, però si la multitud està rodejant-te i oprimint-te!». 46 Però Jesús li va dir: «Algú m’ha tocat, perquè he notat que ha eixit poder de mi». 47 Al vore que no havia passat desapercebuda, la dona es va acostar a Jesús tremolant, va caure als seus peus i va contar davant de tots per què l’havia tocat i com s’havia curat a l’instant. 48 Però ell li va dir: «Filla, la teua fe t’ha curat. Ves-te’n en pau».

49 Mentres encara estava parlant, va arribar un home de la casa del president de la sinagoga i li va dir a este: «La teua filla s’ha mort. Ja no cal que molestes al Mestre». 50 Al sentir-ho, Jesús li va dir a Jaire: «No tingues por. Només tin fe i ella se salvarà». 51 Quan va arribar a la casa, només va deixar que entraren amb ell Pere, Joan, Jaume i el pare i la mare de la xiqueta, ningú més. 52 Tots estaven plorant i colpejant-se el pit en senyal de dol. Però ell va dir: «Deixeu de plorar, perquè no està morta, està dormint». 53 Al sentir això, començaren a burlar-se d’ell amb menyspreu, perquè sabien que la xiqueta havia mort. 54 Però ell la va agarrar de la maneta i la va cridar dient: «Xiqueta, alça’t!». 55 El seu esperit* va tornar a ella, i ella es va alçar en seguida. Aleshores, Jesús va manar que li donaren alguna cosa per a menjar. 56 Com és normal, els pares de la xiqueta no podien contindre l’alegria, però ell els va ordenar que no li contaren a ningú el que havia passat.

9 Llavors Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tots els dimonis, i també per a curar malalties. 2 Els va enviar a predicar el Regne de Déu i a curar els malalts, 3 i els va dir: «No porteu res per al viatge: ni bastó, ni bossa per al menjar, ni pa, ni diners,* ni una muda extra.* 4 Quan entreu en una casa, allotgeu-vos allí fins que se n’aneu d’eixa ciutat. 5 I si en algun lloc la gent no vos rep, espolseu-vos els peus* a l’eixir d’eixa ciutat per a que els servisca de testimoni». 6 Aleshores, es posaren en camí i anaren recorrent tots els pobles de la regió predicant les bones notícies i curant els malalts.

7 Ara bé, Herodes,* el governador de la regió,* es va enterar de tot el que estava passant, i estava molt desconcertat perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat;* 8 altres, que havia aparegut Elies, mentres que uns altres deien que un dels profetes de l’antiguitat havia ressuscitat.* 9 Herodes deia: «Però si a Joan li vaig tallar el cap! Qui és este de qui estic sentint estes coses?». Per això intentava vore a Jesús.

10 Quan els apòstols van tornar, li van contar a Jesús tot el que havien fet. En això, ell se’ls va emportar a una ciutat anomenada Betsaida per a estar a soles amb ells. 11 Però les multituds, que es van enterar, el van seguir. Ell els va rebre amablement i va començar a parlar-los del Regne de Déu i a curar els que estaven malalts. 12 A última hora de la vesprada, els Dotze es van acostar a Jesús i li van dir: «Este lloc està apartat; dis-li a la multitud que se’n vaja per a que puguen buscar allotjament i menjar en els pobles i els camps del voltant». 13 Però ell els va contestar: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells van dir: «Si només tenim cinc pans i dos peixos! A menys que anem a comprar menjar per a tota esta gent». 14 I és que hi havia uns 5.000 hòmens. Però ell va manar als seus deixebles: «Feu que s’assenten en grups d’uns 50». 15 I això és el que van fer, els van dir a tots que s’assentaren. 16 Aleshores, Jesús va agarrar els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, els va beneir. En acabant, els va partir i els va donar als deixebles per a que els repartiren a la multitud. 17 Tots menjaren i quedaren saciats i, amb els trossos que havien sobrat, arreplegaren 12 cistelles.

18 Més tard, mentres Jesús estava orant a soles, van arribar els deixebles i els va preguntar: «Qui diu la gent que soc?». 19 Ells li van contestar: «Alguns diuen que eres Joan el Baptiste; altres, que eres Elies, i també hi ha qui diu que eres un dels profetes de l’antiguitat, que ha ressuscitat».* 20 I ell els va preguntar: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li va respondre: «El Crist de Déu». 21 Aleshores, els va ordenar amb fermesa que no li ho contaren a ningú. 22 I va afegir: «El Fill de l’Home ha de passar per molts patiments i ser rebutjat pels ancians, els sacerdots principals i els escribes. També ha de ser executat, però al tercer dia serà ressuscitat».*

23 Després els va dir a tots: «Si algú vol seguir-me, que renuncie a si mateix,* que agarre cada dia el seu pal de turment* i que em seguisca contínuament. 24 Perquè qui vullga salvar la seua vida, la perdrà; però el que la perda per causa meua és el que la salvarà.* 25 En realitat, de què li servix a algú guanyar el món sencer si perd la vida o se l’arruïna? 26 I si algú s’avergonyix de mi i de les meues paraules, el Fill de l’Home també s’avergonyirà d’eixa persona quan vinga en la seua glòria, en la del Pare i en la dels sants àngels. 27 Però vos assegure que alguns dels que estan ací de cap manera tastaran la mort sense que hagen vist primer el Regne de Déu».

28 De fet, uns huit dies després de dir açò, Jesús es va emportar a Pere, a Joan i a Jaume i va pujar a la muntanya a orar. 29 Mentres orava, la seua cara va canviar d’aspecte i la seua roba es va tornar d’un blanc resplendent. 30 De repent, aparegueren dos hòmens conversant amb ell; eren Moisés i Elies. 31 Estos aparegueren de manera gloriosa i es posaren a parlar de la partida de Jesús, que estava a punt de complir-se en Jerusalem. 32 Ara bé, Pere i els que l’acompanyaven estaven que s’adormien, però, quan es van espavilar, van vore la glòria de Jesús i als dos hòmens que estaven amb ell. 33 Quan estos ja se n’anaven, Pere li va dir a Jesús: «Mestre, és un honor estar ací. Muntarem tres tendes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies». Però en realitat no sabia el que es deia. 34 Mentres estava dient açò, es va formar un núvol que va començar a cobrir-los. I quan el núvol els va envoltar, els va agarrar por. 35 Aleshores, una veu va dir des del núvol: «Este és el meu Fill, l’escollit. Escolteu-lo». 36 Quan es va sentir la veu, van vore que Jesús estava a soles. Ells es quedaren callats i, durant un temps, no li contaren a ningú el que havien vist.

37 Al sendemà, quan baixaren de la muntanya, una gran multitud va anar a trobar-lo. 38 En això, un home d’entre la multitud li va dir: «Mestre, et suplique que ajudes* el meu fill, perquè és l’únic que tinc. 39 Mira, un esperit s’apodera d’ell i el fa cridar de repent. També li provoca convulsions i fa que tire bromera per la boca. I quan per fi ix d’ell, el deixa ple de contusions. 40 Els he suplicat als teus deixebles que l’expulsen, però no han pogut». 41 I Jesús va respondre: «Generació perversa* i sense fe, quant de temps hauré d’estar amb vosaltres i aguantar-vos? Porta’m ací el teu fill». 42 Quan el xiquet ja estava acostant-se, el dimoni el va llançar a terra i li va provocar convulsions molt fortes. Però Jesús va reprendre l’esperit maligne,* va curar el xiquet i li’l va tornar a son pare. 43 Tots es van quedar meravellats per l’extraordinari poder de Déu.

Mentres tots estaven impressionats per les coses que feia, Jesús va dir als seus deixebles: 44 «Escolteu atentament i recordeu el que vos dic: el Fill de l’Home serà traït i entregat en mans dels hòmens». 45 Però ells no van entendre què volia dir. De fet, se’ls havia amagat el significat d’estes paraules per a que no les entengueren, i ells no s’atrevien a preguntar-li què volien dir.

46 Llavors, els deixebles començaren a discutir sobre quin d’ells era el més gran. 47 Jesús, que sabia el que raonaven en el seu cor, va agarrar un xiquet, el va posar al seu costat 48 i els va dir: «Qui rep este xiquet per causa del* meu nom, em rep a mi també. I qui em rep a mi, també rep a aquell que m’ha enviat. Perquè el que es comporta com un dels més menuts entre tots vosaltres, eixe sí que és gran».

49 I Joan li va contestar: «Mestre, hem vist algú que expulsa dimonis utilitzant el teu nom, però, com no és un dels nostres,* hem intentat impedir-li-ho». 50 Però Jesús li va dir: «No intenteu impedir-li-ho, perquè qui no està contra vosaltres està amb vosaltres».

51 Quan s’acostava el temps* en què havia de ser endut, Jesús va prendre la ferma decisió d’anar* a Jerusalem. 52 Aixina que va enviar missatgers davant d’ell. Estos se n’anaren i entraren en un poble de Samària per a fer els preparatius abans que ell arribara. 53 Però la gent d’allí no el va rebre perquè es va enterar que Jesús tenia la intenció d’anar* a Jerusalem. 54 Quan els deixebles Jaume i Joan ho van vore, van dir: «Senyor, vols que diguem que baixe foc del cel i els destruïsca?». 55 Però ell es va girar i els va reprendre.* 56 Aixina que se n’anaren a un altre poble.

57 Mentres feien camí, algú li va dir a Jesús: «Et seguiré allà on vages». 58 Però ell li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus tenen nius, però el Fill de l’Home no té on deixar-se caure».* 59 Després li va dir a un altre home: «Seguix-me». I este li va dir: «Senyor, deixa’m anar primer a enterrar a mon pare». 60 Però Jesús li va respondre: «Deixa que els morts enterren els seus morts. Però tu, ves i anuncia el Regne de Déu per totes parts». 61 I un altre li va dir: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m despedir-me dels de ma casa». 62 Jesús li va contestar: «Ningú que posa la mà en l’aladre* i mira arrere servix* per al Regne de Déu».

10 Després d’això, el Senyor en va escollir 70 més i els va enviar de dos en dos per a que anaren davant d’ell a totes les ciutats i llocs on aniria després. 2 Aleshores els va dir: «Mireu, la collita és gran, però hi ha pocs treballadors. Per tant, supliqueu a l’Amo* que envie treballadors a la seua collita. 3 Aneu! Però, alerta, perquè vos envie com corders enmig de llops. 4 No porteu bossa ni per als diners ni per al menjar, tampoc sandàlies, i no saludeu a ningú pel camí.* 5 Quan entreu a una casa, digueu primer: “Que esta casa tinga pau”. 6 I si allí hi ha un amic de la pau, la pau que li desitgeu es quedarà amb ell, però si no n’hi ha cap, la pau tornarà a vosaltres. 7 Per tant, quedeu-vos en aquella casa i mengeu i beveu el que vos donen, perquè el treballador es mereix la seua paga. No aneu d’una casa a una altra.

8 »A més, en qualsevol ciutat on entreu i vos reben, mengeu el que vos posen, 9 cureu els malalts d’allí i digueu-los: “El Regne del cel s’ha acostat a vosaltres”. 10 Però, en qualsevol ciutat on entreu i no vos reben, aneu als carrers principals i digueu: 11 “Inclús la pols de la vostra ciutat que se’ns ha apegat als peus ens l’espolsem com a testimoni contra vosaltres. Però sapieu açò: el Regne de Déu s’ha acostat”. 12 Vos dic que eixe dia* serà més suportable per a Sodoma que per a eixa ciutat.

13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Perquè, si els milacres* que heu vist s’hagueren fet en Tir i Sidó, ja fa temps que s’haurien penedit assentats amb roba de sac i cendra. 14 Per això, el juí serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 15 I tu, Cafarnaüm, et creus que seràs enaltida fins al cel? A la Tomba* és on aniràs!

16 »Tot el que vos escolta a vosaltres m’escolta a mi, i tot el que no vos fa cas a vosaltres tampoc em fa cas a mi. És més, tot el que no em fa cas a mi tampoc fa cas a aquell que m’ha enviat».

17 Aleshores, els 70 van tornar molt contents* i deien: «Senyor, fins i tot els dimonis se’ns sotmeten quan utilitzem el teu nom». 18 En això, ell els va dir: «Veig a Satanàs que ja ha caigut del cel com un rellamp. 19 Mireu! Vos he donat autoritat per a xafigar serps i alacrans, i per a véncer tot el poder de l’enemic. I no hi haurà absolutament res que vos faça mal. 20 Però no vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; més bé, alegreu-vos perquè els vostres noms s’han escrit en el cel». 21 En eixe moment, Jesús va sentir una immensa alegria* per mitjà de l’esperit sant i va dir: «T’alabe públicament, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè els has amagat minuciosament estes coses als savis i intel·lectuals i les has fet saber als xiquets. Sí, Pare, perquè aixina és com ho has volgut fer». 22 També va dir: «Mon Pare m’ha confiat a mi totes les coses. Ningú sap qui és el Fill excepte el Pare, i ningú sap qui és el Pare excepte el Fill i tot aquell a qui el Fill li’l vol revelar».

23 En això, es va girar cap als deixebles i els va dir en privat: «Feliços els ulls que veuen el que vosaltres esteu veient. 24 Perquè vos dic que molts profetes i reis van desitjar vore el que vosaltres esteu veient i escoltar el que vosaltres esteu escoltant, però ni ho veieren ni ho escoltaren».

25 De repent, un expert en la Llei es va alçar per a posar-lo a prova i li va preguntar: «Mestre, què he de fer per a heretar la vida eterna?». 26 Jesús li va dir: «Què hi ha escrit en la Llei? Què lliges en ella?». 27 Ell va respondre: «“Estima a Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima,* amb totes les teues forces i amb tota la teua ment” i “estima els altres com a tu mateix”». 28 Jesús li va dir: «Has contestat bé. Continua fent això i obtindràs la vida».

29 Però, com l’home volia demostrar que era just, li va preguntar a Jesús: «Qui són en realitat eixos altres a qui he d’estimar?».* 30 Jesús va contestar: «Un home que baixava de Jerusalem a Jericó va caure en mans d’uns lladres. Estos el despullaren, li pegaren una palissa i se n’anaren deixant-lo mig mort. 31 Per casualitat, per aquell camí també baixava un sacerdot, però, quan el va vore, va creuar a l’altra banda i va passar de llarg. 32 Igualment, quan va arribar un levita i el va vore, també va creuar a l’altra banda i va passar de llarg. 33 Però un samarità que viatjava per eixe camí va arribar on estava l’home i, al vore’l, se li va trencar el cor.* 34 Aixina que es va acostar a ell, li va posar oli i vi en les ferides i li les va embenar. Després, el va muntar en el seu propi animal, el va portar a un hostal i el va cuidar. 35 Al sendemà, li va donar dos denaris* a l’hostaler i li va dir: “Cuida’l i, quan torne, et pagaré el que t’hages gastat de més”. 36 Quin d’estos tres et pareix que va estimar* l’home que havia caigut en mans dels lladres?». 37 Ell li va contestar: «El que el va tractar amb compassió».* Aleshores Jesús li va dir: «Ves i fes tu lo mateix».

38 Mentres continuaven el seu camí, Jesús va entrar en un poble. Allí, una dona que es deia Marta el va allotjar en sa casa. 39 Ella tenia una germana anomenada Maria, que es va assentar als peus del Senyor i es va quedar escoltant el que ell deia. 40 En canvi, Marta estava afaenada fent moltes coses. Per això, es va acostar a Jesús i li va dir: «Senyor, no t’importa que la meua germana m’haja deixat a soles fent-ho tot? Dis-li que vinga i m’ajude». 41 El Senyor li va contestar: «Marta, Marta, estàs inquieta i preocupada per moltes coses. 42 Però es necessiten poques coses, o només una. En canvi, Maria ha escollit la millor part,* i ningú li la llevarà».

11 Ara bé, Jesús estava orant en cert lloc i, quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir: «Senyor, ensenya’ns a orar, tal com Joan va ensenyar als seus deixebles».

2 Aixina que ell els va dir: «Quan oreu, digueu: “Pare, que el teu nom siga santificat.* Que vinga el teu Regne. 3 Dona’ns cada dia el pa que necessitem per a eixe dia. 4 Perdona els nostres pecats, perquè nosaltres també perdonem a tots els que estan en deute amb nosaltres,* i no permetes que caiguem en la temptació”».*

5 Aleshores els va dir: «Suposem que un de vosaltres va a casa d’un amic a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, 6 perquè acaba d’arribar a ma casa un amic meu que està de viatge i no tinc res per a oferir-li”. 7 Però l’altre li respon des de dins: “Deixa’m estar. La porta ja està tancada amb clau i els meus xiquets i jo ja estem en el llit. No puc alçar-me a donar-te res”. 8 Vos assegure que al final s’alçarà i li donarà tot el que necessita, no perquè siga el seu amic, sinó perquè ha sigut insistent i atrevit. 9 Per això vos dic: continueu demanant i se vos donarà, continueu buscant i trobareu, continueu tocant i vos obriran. 10 Perquè qui demana, rep; qui busca, troba, i a qui toca, li obrin. 11 De fet, qui de vosaltres que siga pare, si el seu fill li demana un peix, li donarà una serp en comptes d’un peix? 12 I si li demana un ou, veritat que no li donarà un alacrà? 13 Per tant, si vosaltres, que sou roïns, sabeu fer bons regals als vostres fills, amb molta més raó el Pare que està en el cel donarà esperit sant a aquells que li’n demanen!».

14 Més tard, va expulsar d’un home un dimoni que l’havia deixat mut.* Quan el dimoni va eixir, el mut va començar a parlar i les multituds es van quedar impressionades. 15 Però alguns digueren: «Expulsa els dimonis per mitjà de Beelzebub,* el governant dels dimonis». 16 I uns altres van començar a exigir-li un senyal del cel per a posar-lo a prova. 17 Però ell, que sabia el que pensaven, els va dir: «Qualsevol regne que es dividix internament acaba en la ruïna, i una família que es dividix i lluita contra si mateixa es desfà. 18 De la mateixa manera, si Satanàs es dividix i lluita contra si mateix, com es mantindrà en peu el seu regne? Vosaltres dieu que expulse els dimonis per mitjà de Beelzebub. 19 Però si jo expulse els dimonis per mitjà de Beelzebub, per mitjà de qui els expulsen els vostres seguidors?* Ells mateixos seran els vostres jutges.* 20 Però si expulse els dimonis per mitjà del dit de Déu, el Regne de Déu vos ha agarrat per sorpresa.* 21 Quan un home fort i ben armat vigila el seu palau, els seus béns estan segurs. 22 Però, quan algú més fort que ell l’ataca i el venç, li lleva totes les armes en les quals confiava i repartix el seu botí. 23 Qui no està de part meua, està contra mi, i qui no arreplega amb mi, escampa.

24 »Quan un esperit maligne* ix d’una persona, passa per terres resseques buscant un lloc on descansar. Però, com no en troba cap, diu: “Tornaré a la casa d’on vaig eixir”. 25 I a l’arribar, la troba agranada i decorada. 26 Després, se’n va a buscar altres set esperits encara més roïns que ell i, quan entren en la casa, es queden a viure allí. De manera que, al final, la situació d’eixa persona és pitjor que al principi».

27 Mentres deia estes coses, una dona d’entre la multitud li va dir amb veu forta: «Feliç el ventre que et va portar i els pits que et van donar a mamar!». 28 Però ell va dir: «No. Més bé, feliços els que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica!».

29 Cada vegada s’ajuntava més gent al seu voltant, i ell va començar a dir: «Esta generació és una generació malvada; busca un senyal, però l’únic senyal que se li donarà serà el de Jonàs. 30 Perquè, tal com Jonàs va ser un senyal per als ninivites, el Fill de l’Home serà un senyal per a esta generació. 31 En el juí, la reina del sud s’alçarà amb la gent d’esta generació i la condemnarà, perquè ella va vindre des de l’altra punta del món per a escoltar la saviesa de Salomó. Però, mireu, ací teniu algú més important que Salomó. 32 I en el juí, els habitants de Nínive s’alçaran amb esta generació i la condemnaran, perquè ells es van penedir al sentir el missatge que Jonàs va predicar. Però, mireu, ací teniu algú més important que Jonàs. 33 Quan algú encén una làmpara d’oli,* no l’amaga ni la posa davall d’una cistella, sinó que la posa en alt* per a que tots els que vinguen puguen vore la llum. 34 La làmpara del cos és l’ull. Quan el teu ull està enfocat,* tot el teu cos brilla.* Però, quan el teu ull és envejós,* el teu cos està a fosques. 35 Per tant, ves amb compte per a que la llum que hi ha dins de tu no siga foscor. 36 Perquè, si tot el teu cos brilla sense rastre de foscor, brillarà tant com quan una làmpara t’il·lumina amb la seua llum».

37 Després de dir açò, un fariseu el va convidar a menjar amb ell. Aixina que Jesús va anar a sa casa i es va assentar* a taula. 38 Al fariseu li va sorprendre que no es llavara* abans de menjar. 39 Però el Senyor li va dir: «Vosaltres, els fariseus, netegeu per fora la copa i el plat, però per dins esteu plens de cobdícia i maldat. 40 Insensats! El que ha fet la part de fora, no ha fet també la part de dins? 41 Per tant, quan ajudeu els necessitats,* doneu del que teniu dins, i aixina estareu nets en tots els sentits. 42 Però ai de vosaltres, fariseus, perquè pagueu la dècima part de la menta, de la ruda i de totes les altres herbes aromàtiques,* però descuideu la justícia i l’amor de Déu! És de veres que estàveu obligats a complir amb lo primer, però sense descuidar les altres coses. 43 Ai de vosaltres, fariseus, perquè vos encanta ocupar els millors seients* en les sinagogues i que vos saluden en les places!* 44 Ai de vosaltres, perquè sou com les tombes* que quasi no es veuen* i que la gent xafa sense saber-ho!».

45 En això, un dels experts en la Llei li va dir: «Mestre, al dir això ens insultes a nosaltres també». 46 I ell va respondre: «Ai de vosaltres també, els experts en la Llei, perquè poseu sobre la gent càrregues difícils de portar, però vosaltres mateixos no les toqueu ni amb un dit!

47 »Ai de vosaltres, perquè construïu les tombes* dels profetes, quan en realitat els vostres avantpassats els van matar! 48 Està clar que sou testimonis del que feren els vostres avantpassats i, aixina i tot, ho aproveu. Perquè ells mataren els profetes, però vosaltres els construïu les tombes. 49 Per això, la saviesa de Déu també va dir: “Els enviaré profetes i apòstols, però a alguns els mataran i a altres els perseguiran. 50 Per esta raó, a esta generació se li reclamarà la sang de tots els profetes que s’ha derramat des de la fundació del món, 51 des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, a qui van matar entre l’altar i el temple”.* Vos dic que a esta generació se li reclamarà la sang de tots ells.

52 »Ai de vosaltres, els experts en la Llei, perquè li heu llevat a la gent la clau del coneixement! De fet, ni heu entrat ni deixeu entrar als que ho intenten!».

53 Quan Jesús se’n va anar d’allí, els escribes i els fariseus començaren a pressionar-lo moltíssim i intentaren intimidar-lo amb moltes més preguntes 54 esperant que diguera alguna cosa que el posara en un compromís.

12 Mentrestant, s’havia reunit una multitud de milers de persones, tantes que es xafaven les unes a les altres. Aleshores, Jesús es va dirigir primer als seus deixebles i els va dir: «Aneu amb compte amb el rent dels fariseus, que és la hipocresia. 2 Perquè no hi ha res tan ben amagat que no acabe revelant-se ni res secret que no acabe sabent-se. 3 Per tant, tot el que digueu en l’obscuritat se sentirà a plena llum, i el que digueu a l’orella en privat es proclamarà des dels terrats. 4 A més, amics meus, vos dic que no tingueu por dels que maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo vos diré a qui heu de témer: temeu al que després de matar té autoritat per a llançar a la Gehenna.* Sí, vos dic que és a ell a qui heu de témer. 6 ¿No es venen cinc teuladins* per dos monedes de poc valor?* Aixina i tot, Déu no s’oblida de* ningun d’ells. 7 Però a vosaltres vos té comptats inclús els cabells! Per tant, no tingueu por; vosaltres valeu molt més que els teuladins.

8 »Vos dic que, si algú es posa de part meua davant de la gent, el Fill de l’Home també es posarà de part seua davant dels àngels de Déu, 9 però qui em rebutge davant de la gent serà rebutjat davant dels àngels de Déu. 10 I qualsevol que parle contra el Fill de l’Home serà perdonat, però qui blasfeme* contra l’esperit sant no serà perdonat. 11 Quan vos porten davant d’assemblees públiques,* funcionaris del govern i autoritats, no patiu pensant en com vos defendreu ni pel que direu, 12 perquè en eixe moment l’esperit sant vos ensenyarà el que heu de dir».

13 En això, un dels que hi havia entre la multitud li va dir: «Mestre, dis-li al meu germà que compartisca l’herència amb mi». 14 I ell li va respondre: «Home, qui m’ha nomenat jutge o mediador* entre vosaltres dos?». 15 Aleshores els va dir: «Mantingueu els ulls ben oberts i eviteu tota classe de cobdícia. Perquè, per molt que una persona tinga, les coses que té no poden donar-li la vida». 16 Després els va posar este exemple:* «Les terres d’un home ric van produir molt, 17 aixina que va començar a pensar: “Què faré ara que no tinc a on guardar la meua collita?”. 18 I va dir: “Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners i en construiré uns més grans. Allí guardaré tot el meu gra i tot el que tinc. 19 I després em diré a mi mateix: ‘Tens moltes coses bones guardades per a molts anys. Pren-t’ho amb calma, menja, beu, passa-t’ho bé’”. 20 Però Déu li va dir: “Insensat, esta mateixa nit et reclamaran la vida,* i qui es quedarà amb tot el que has guardat?”. 21 Això és el que li passa a qui acumula tresors per a si mateix, però no és ric als ulls de Déu».

22 Aleshores, Jesús va dir als seus deixebles: «Per això vos dic: deixeu d’angoixar-vos per la vostra vida pensant què menjareu, o pel vostre cos pensant què vos posareu. 23 Perquè la vida val més que el menjar, i el cos més que la roba. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, ni tenen graner ni magatzem i, aixina i tot, Déu els alimenta. ¿No valeu vosaltres molt més que les aus? 25 Qui de vosaltres, per més que s’angoixe, pot allargar una colzada* la seua vida? 26 Per tant, si no podeu fer ni això, per què vos angoixeu per la resta de coses? 27 Penseu en com creixen els lliris, que ni treballen ni filen. Però vos dic que ni Salomó en tot el seu esplendor es va vestir com un d’ells. 28 Si Déu vist aixina la vegetació del camp, que hui està ací i demà es llança al forn, amb molta més raó vos vestirà a vosaltres, gent de poca fe! 29 Per això, deixeu de preguntar-vos què menjareu o què beureu i deixeu d’angoixar-vos excessivament. 30 Perquè tot això és el que la gent d’este món s’esforça per conseguir, però el vostre Pare sap que necessiteu estes coses. 31 En comptes d’això, continueu buscant el Regne i aixina rebreu totes estes coses.

32 »No tingueu por, xicotet ramat, perquè el vostre Pare té el gust de donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i ajudeu els necessitats.* Feu-vos bosses per als diners que no es desgasten, un tresor inesgotable en el cel, on els lladres no s’acosten ni les arnes* el fan malbé. 34 Perquè, on estiga el vostre tresor, allí també estarà el vostre cor.

35 »Arromangueu-vos i estigueu a punt,* amb les làmpares d’oli* enceses. 36 Sigueu com els hòmens que esperen que el seu amo torne de la boda per a obrir-li només arribe i toque a la porta. 37 Feliços els esclaus a qui l’amo trobe en guàrdia quan arribe! Vos assegure que s’arromangarà,* farà que s’assenten* a taula i els servirà. 38 Feliços ells si arriba en la segona vigília* o inclús en la tercera* i els troba preparats! 39 Tingueu açò en compte: si l’amo de la casa haguera sabut a quina hora anava a vindre el lladre, no hauria permés que entrara en sa casa. 40 Vosaltres també estigueu sempre preparats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora que menys vos espereu».

41 Llavors Pere li va preguntar: «Senyor, este exemple és només per a nosaltres o és per a tots?». 42 El Senyor li va respondre: «Qui és realment l’administrador* fidel, el sensat,* a qui el seu amo posarà a càrrec dels servents de la casa per a donar-los l’aliment que necessiten al temps degut? 43 Que feliç serà este esclau si l’amo, quan vinga, el troba fent això! 44 Vos assegure que el posarà a càrrec de tots els seus béns. 45 Però si eixe esclau alguna volta diu en el seu cor “el meu amo tarda en vindre”, i comença a pegar als altres servents i serventes i a menjar, a beure i a emborratxar-se, 46 l’amo vindrà un dia que l’esclau no l’espera i a una hora que no sap, li donarà el pitjor dels castics i el posarà amb els infidels. 47 Aleshores, l’esclau que va entendre la voluntat del seu amo però no es va preparar ni va fer el que li havia manat* rebrà molts colps. 48 En canvi, l’esclau que no va entendre la voluntat del seu amo i per això va fer coses que mereixien colps, en rebrà pocs. De fet, a qui se li ha donat molt se li exigirà molt, i a qui se li ha encarregat molt se li exigirà més de lo normal.

49 »He vingut a encendre un foc en la terra. I què més puc demanar si ja està encés? 50 Però hi ha un baptisme amb el qual he de ser batejat. I que angoixat estaré fins que això haja passat! 51 Vos penseu que he vingut a portar pau a la terra? Vos dic que no. En realitat, he vingut a portar divisió. 52 D’ara en avant, els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Estaran dividits el pare contra el fill i el fill contra el pare, la mare contra la filla i la filla contra la mare, la sogra contra la nora i la nora contra la sogra».

54 Després, també va dir a les multituds: «Quan veieu que apareix un núvol per l’oest, en seguida dieu: “Ve tempestat”, i això és el que passa. 55 I quan veieu que bufa vent del sud, dieu: “Ve una onada de calor”, i aixina passa. 56 Hipòcrites! Si sabeu analitzar l’aspecte de la terra i del cel, com és que no sabeu analitzar este temps concret? 57 Per què no jutgeu per vosaltres mateixos el que és just? 58 Per exemple, quan vages a juí amb el teu adversari, esforça’t per arreglar el conflicte amb ell mentres encara aneu de camí, per a que no et porte davant del jutge, el jutge t’entregue al guàrdia del tribunal, i este et tanque en la presó. 59 Et dic que no eixiràs d’allí fins que pagues l’última monedeta».*

13 En aquella ocasió, alguns dels presents li van contar a Jesús que Pilat havia mesclat la sang d’uns galileus amb els sacrificis que estaven oferint. 2 I ell els va dir: «Penseu que els va passar això perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Vos dic que no. I si no vos penediu, tots vosaltres també sereu destruïts. 4 O aquells 18 que moriren quan la torre de Siloam els va caure damunt, penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Vos dic que no. I si no vos penediu, tots vosaltres sereu destruïts igual que ells».

6 Després els va posar este exemple:* «Un home tenia una figuera plantada en la seua vinya. Quan va anar a buscar figues no en va trobar cap. 7 Aixina que li va dir a l’home que cuidava la vinya: “Mira, fa tres anys que vinc a buscar figues a esta figuera, però no n’he trobat cap. Talla-la! Per a què ha d’estar ocupant terreny inútilment?”. 8 I ell li va respondre: “Amo, deixa-la un any més. Cavaré al seu voltant i li tiraré fem.* 9 Que acaba donant figues? De categoria! Que no? La talles”».

10 Ara bé, un dissabte Jesús estava ensenyant en una de les sinagogues. 11 Allí hi havia una dona que tenia un esperit de debilitat* des de feia 18 anys; anava tota encorbada i li era impossible posar-se recta. 12 Quan Jesús la va vore, es va dirigir a ella i li va dir: «Dona, quedes lliure de la teua debilitat». 13 Aleshores, va posar les mans sobre ella, i immediatament es va posar recta i va començar a donar-li glòria a Déu. 14 Però el president de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia fet eixa curació en dissabte, li va dir a la multitud: «Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a curar-vos eixos dies, i no en dissabte». 15 Però el Senyor li va contestar: «Hipòcrites! És que vosaltres no deslligueu el vostre bou o el vostre burro de l’estable per a dur-lo a beure en dissabte? 16 I esta dona, que és filla d’Abraham i a qui Satanàs ha tingut lligada 18 anys, no havia de ser alliberada d’esta esclavitud inclús en dissabte?». 17 Quan va dir això, a tots els seus adversaris els va caure la cara de vergonya. En canvi, tota la multitud es va alegrar molt per les coses tan meravelloses que feia.

18 Jesús va continuar dient: «A què es pareix el Regne de Déu? A què el puc comparar? 19 És com un gra de mostassa que un home va plantar en el seu hort. El gra va créixer, es va convertir en un arbre, i les aus van fer nius en les seues rames».

20 I de nou Jesús va dir: «A què puc comparar el Regne de Déu? 21 És com el rent que una dona va mesclar amb tres mesures grans* de farina i que finalment va fermentar tota la massa».

22 De camí a Jerusalem, Jesús anava de ciutat en ciutat i de poble en poble ensenyant a la gent. 23 En això, un home li va preguntar: «Senyor, són pocs els que se salven?». I ell els va dir: 24 «Esforceu-vos al màxim per entrar per la porta estreta, perquè vos dic que molts intentaran entrar, però no podran. 25 Quan l’amo de la casa s’alce i tanque la porta amb clau, vosaltres vos quedareu fora tocant i dient: “Senyor, obri’ns”. Però ell vos respondrà: “No sé d’on sou”. 26 Llavors vos posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat en els nostres carrers principals”. 27 Però ell vos dirà: “No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, perquè vosaltres feu el que és injust!”. 28 Allí és on plorareu i apretareu les dents,* quan vegeu que Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes estan en el Regne de Déu, però que a vosaltres vos han tirat fora. 29 A més, vindrà gent de l’est i de l’oest, del nord i del sud i s’assentaran* a taula en el Regne de Déu. 30 Mireu! Alguns dels últims seran els primers, i alguns dels primers seran els últims».

31 En aquell mateix moment, van vindre uns fariseus i li digueren: «Ix d’ací i ves-te’n, perquè Herodes vol matar-te». 32 Però ell els va contestar: «Aneu i digueu-li a eixa rabosa: “Mira! Hui i demà expulsaré dimonis i curaré la gent, i despús-demà* acabaré”. 33 En qualsevol cas, he de seguir el meu camí —hui, demà i despús-demà—, perquè no pot ser* que a un profeta el maten fora de Jerusalem. 34 Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que són enviats a tu. Quantes vegades vaig voler reunir els teus fills igual que una gallina reunix els seus pollets davall de les seues ales! Però no vau voler. 35 Mireu! La vostra casa* queda abandonada en les vostres mans. Vos assegure que no em tornareu a vore fins que digueu: “Beneït el que ve en el nom de Jehovà!”».*

14 En una altra ocasió, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels líders dels fariseus en dissabte, i els que estaven allí no li llevaven l’ull de damunt. 2 Resulta que davant d’ell hi havia un home amb hidropesia.* 3 Aixina que Jesús els va preguntar als experts en la Llei i als fariseus: «Està permés curar en dissabte o no?». 4 Però ells es van quedar callats. En això, Jesús va agarrar l’home, el va curar i va fer que se n’anara. 5 Aleshores els va dir: «Qui de vosaltres, si el seu fill o el seu bou cau en un pou, no el traurà en seguida, encara que siga dissabte?». 6 I no van ser capaços de contestar res.

7 Al vore que els convidats estaven agarrant els llocs més importants, els va fer este raonament:* 8 «Quan et conviden a un banquet de bodes, no t’assentes* en el lloc més important, perquè tal volta hagen convidat algú més prominent que tu. 9 Aleshores, vindrà el que vos ha convidat als dos i et dirà: “Deixa-li el teu lloc a este home”, i a tu et tocarà anar-te’n tot avergonyit a l’últim lloc. 10 Al contrari, quan et conviden, ves i assenta’t en l’últim lloc. Aixina, quan vinga l’home que t’ha convidat, et dirà: “Amic, assenta’t en un lloc més important”, i rebràs honra davant de tots els altres convidats. 11 Perquè tot aquell que s’enaltisca serà humiliat, però tot aquell que s’humilie serà enaltit».

12 Després, li va dir a l’home que l’havia convidat: «Quan faces un dinar o un sopar, no convides els teus amics, germans, familiars o veïns rics. Perquè, si ho feres, ells també podrien convidar-te a tu, i eixa seria la teua recompensa. 13 Més bé, quan faces un banquet, convida els pobres, els impedits, els coixos i els cegos. 14 Aixina seràs feliç, perquè ells no tenen res amb què tornar-t’ho, i Déu et recompensarà en la resurrecció dels justos».

15 Al sentir açò, un dels convidats que estaven amb Jesús li va dir: «Feliç el que menge* en el Regne de Déu!».

16 Jesús li va contestar: «Un home estava preparant un gran banquet i va convidar molta gent. 17 A l’hora del sopar va enviar el seu esclau per a dir als convidats: “Veniu, que ja està tot preparat!”. 18 Però tots van començar a posar excuses. El primer li va dir: “He comprat un camp i he d’anar a vore’l. Ho sent molt, però no puc anar”. 19 Un altre li va dir: “He comprat cinc parelles de bous i me’n vaig a examinar-los. Ho sent molt, però no puc anar”. 20 I un altre li va dir: “Acabe de casar-me i no puc anar”. 21 Aixina que l’esclau va tornar i li ho va contar al seu amo. En això, l’amo de la casa es va enfadar molt i va ordenar al seu esclau: “Ves corrents als carrers principals i als carrerons de la ciutat i porta ací els pobres, els impedits, els cegos i els coixos”. 22 Quan l’esclau va tornar, va dir: “Amo, he fet el que m’has ordenat i encara queda lloc”. 23 De manera que l’amo li va dir a l’esclau: “Ves als camins i a les sendes i fes que la gent vinga per a que ma casa s’òmpliga. 24 Perquè vos dic que cap dels que estaven convidats tastarà el meu sopar”».

25 Ara bé, mentres Jesús viatjava l’acompanyaven grans multituds, i ell es va girar i els va dir: 26 «Si algú ve a mi i no odia* a son pare, sa mare, la seua dona, els seus fills, els seus germans i germanes i inclús la seua pròpia vida,* no pot ser el meu deixeble. 27 Qui no carregue amb el seu pal de turment* i em seguisca, no pot ser el meu deixeble. 28 Per exemple, qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’assenta primer i calcula els gastos per a vore si en té prou per a completar-la? 29 Perquè, si no, tal volta posaria els fonaments, però no podria acabar-la, i tots els que ho veieren es posarien a burlar-se d’ell 30 dient: “Este home va començar a construir, però no ha pogut acabar”. 31 O, quin rei que vol anar a la guerra contra un altre rei no s’assenta primer i consulta si amb 10.000 soldats podrà véncer a l’altre, que en té 20.000? 32 I si veu que no pot, envia un grup d’ambaixadors per a demanar la pau mentres l’altre rei encara està lluny. 33 De la mateixa manera, podeu estar segurs que, si algú de vosaltres no renuncia a tots els seus béns, no pot ser el meu deixeble.

34 »Està clar que la sal és bona, però si perd la seua força, amb què es podrà recuperar el seu sabor? 35 Ja no aprofita ni per a la terra ni per al fem,* i la gent es desfà d’ella. Qui tinga oït,* que escolte».

15 Tots els cobradors d’impostos i pecadors s’acostaven a Jesús per a escoltar-lo. 2 I tant els fariseus com els escribes murmuraven: «Este home rep de bona gana els pecadors i menja amb ells». 3 Aleshores, Jesús els va posar este exemple:* 4 «Qui de vosaltres, si té 100 ovelles i en perd una, no deixa les altres 99 en el camp i se’n va a buscar la que s’ha perdut fins que la troba? 5 I quan la troba, se la carrega als muscles ple d’alegria. 6 Després, a l’arribar a casa, reunix els seus amics i veïns i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la meua ovella, la que s’havia perdut!”. 7 Vos dic que, de la mateixa manera, hi haurà més alegria* en el cel per un pecador que es penedix que per 99 justos que no necessiten penedir-se.

8 »O quina dona, si té deu dracmes* i en perd una, no encén una làmpara, agrana la casa i busca la moneda minuciosament fins que la troba? 9 I quan la troba, reunix les seues amigues i veïnes i els diu: “Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la moneda de dracma* que havia perdut!”. 10 Vos dic que, de la mateixa manera, els àngels de Déu també s’alegren quan un pecador es penedix».

11 Llavors va afegir: «Un home tenia dos fills. 12 I el més jove li va dir a son pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em correspon”. Aixina que el pare va repartir els seus béns entre els dos fills. 13 Uns pocs dies després, el fill més jove va agarrar tot el que tenia i se’n va anar a un país distant, on va malgastar la seua herència portant una mala vida.* 14 Quan ja s’ho havia gastat tot, una gran fam va afectar aquell país, i el xic va començar a passar necessitat. 15 Inclús es va posar a treballar per a un ciutadà d’aquell país, que el va enviar als seus camps a cuidar porcs. 16 I desitjava saciar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li donava res.

17 »Quan va recuperar el juí, va dir: “Els treballadors* de mon pare tenen pa de sobra, i jo estic ací morint-me de fam. 18 M’alçaré, tornaré a ca mon pare i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no meresc que em diguen fill teu. Tracta’m com a un dels teus treballadors’”. 20 Aixina que es va alçar i se’n va anar a casa de son pare. Quan encara li faltava un bon tros per a arribar, son pare el va vore i es va compadir d’ell. De manera que va eixir corrents al seu encontre, el va abraçar* i el va besar amb tendresa. 21 Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no meresc que em diguen fill teu”. 22 Però el pare va ordenar als seus esclaus: “Ràpid! Porteu una túnica llarga, la millor que hi haja, i poseu-li-la. Poseu-li també un anell i unes sandàlies. 23 A més, porteu el vedell engreixat i mateu-lo. Mengem i celebrem-ho! 24 Perquè este fill meu estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha sigut trobat”. I es posaren a celebrar-ho.

25 »Ara bé, el fill major estava en el camp i, al tornar, quan ja estava prop de casa, va sentir la música i el ball. 26 Aixina que va cridar un dels servents i li va preguntar què passava. 27 Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i ton pare ha matat el vedell engreixat perquè ha recuperat el seu fill amb bona salut”.* 28 Però ell es va indignar i es va negar a entrar. En això, son pare va eixir i va començar a suplicar-li que entrara. 29 Però ell li va respondre: “Mira, he treballat per a tu com un esclau durant tots estos anys i mai t’he desobeït. Però en la vida m’has donat un cabrit per a que disfrute amb els meus amics. 30 En canvi, només arribar este fill teu després de malgastar* els teus béns amb prostitutes, has fet que maten per a ell el vedell engreixat”. 31 I el pare li va dir: “Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però el teu germà estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha sigut trobat. No hauríem de celebrar-ho i alegrar-nos?”».

16 Després Jesús també va dir als deixebles: «Un home ric tenia un administrador* a qui acusaven de malgastar els béns que tenia al seu càrrec. 2 Per això, el va cridar i li va dir: “Què és això que m’han contat de tu? Presenta’m l’estat de comptes de la teua gestió, perquè a partir d’ara ja no administraràs més ma casa”. 3 Aleshores l’administrador va pensar: “Què faré ara que l’amo em lleva l’administració de sa casa? No tinc prou força per a cavar i em fa vergonya demanar. 4 Ah! Ja sé què faré per a que la gent em reba en sa casa quan em lleven l’administració”. 5 Llavors va cridar un per un els que tenien deutes amb el seu amo i li va preguntar al primer: “Quant li deus al meu amo?”. 6 Ell li va contestar: “Cent gerres* d’oli d’oliva”. I l’administrador li va dir: “Doncs, pren el teu contracte. Assenta’t i afanya’t a escriure 50”. 7 Després li va dir a un altre: “I tu quant li deus?”. Ell li va contestar: “Cent sacs grans* de blat”. I l’administrador li va dir: “Doncs, pren el teu contracte i escriu 80”. 8 L’amo va felicitar l’administrador perquè, encara que havia sigut injust, havia actuat amb saviesa pràctica.* I és que els fills d’este sistema,* al tractar amb els de la seua pròpia generació, són més savis en sentit pràctic que els fills de la llum.

9 »També vos dic açò: feu amics per mitjà de les riqueses injustes per a que, quan estes fallen, ells vos reben en les vivendes eternes. 10 Qui és fidel en coses xicotetes també és fidel en coses grans, i qui és injust en coses xicotetes també és injust en coses grans. 11 Per tant, si no heu demostrat ser fidels amb les riqueses injustes, qui vos confiarà les riqueses de veritat? 12 I si no heu demostrat ser fidels amb les coses d’un altre, qui vos donarà alguna cosa per a vosaltres? 13 Cap servent pot ser esclau de dos amos, perquè o odiarà a un i estimarà a l’altre, o li serà lleial a un i menysprearà a l’altre. No podeu ser esclaus de Déu i alhora de les Riqueses».

14 Ara bé, els fariseus, que estimaven els diners, estaven escoltant-ho tot i van començar a burlar-se de* Jesús. 15 Aixina que ell els va dir: «Vosaltres sou els que vos feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix el vostre cor. Perquè el que la gent considera de gran valor és detestable als ulls de Déu.

16 »La Llei i els Profetes van arribar fins a Joan. Des d’eixe moment, s’estan anunciant les bones notícies del Regne de Déu, i persones de tota classe s’esforcen molt per entrar en ell. 17 De fet, és més fàcil que desapareguen el cel i la terra que no que es quede sense complir un sol traç d’una lletra de la Llei.

18 »Tot el que es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra comet adulteri, i qualsevol que es case amb una dona divorciada del seu home també comet adulteri.

19 »Hi havia un home ric que solia anar vestit de púrpura i lli i que portava una vida de plaers i luxes. 20 A sovint, deixaven en la seua porta un home pobre* anomenat Llàtzer, que tenia el cos ple de llagues. 21 Ell desitjava saciar-se amb les coses que queien de la taula de l’home ric. I inclús els gossos se li acostaven i li llepaven les llagues. 22 Amb el temps, l’home pobre va morir, i els àngels el dugueren al costat* d’Abraham.

»L’home ric també va morir i va ser enterrat. 23 Ja en la Tomba,* enmig de turments, va alçar els ulls i va vore de lluny a Abraham amb Llàtzer al seu costat. 24 Aixina que va cridar: “Pare Abraham, tin misericòrdia de mi i envia a Llàtzer per a que mulle la punta del seu dit en aigua i em refresque la llengua, perquè estic patint molt enmig d’este foc ardent”. 25 Però Abraham li va dir: “Fill, recorda que vas disfrutar de moltes coses bones en vida, mentres que Llàtzer va rebre coses roïns. En canvi, ara és ell qui rep consol i tu eres qui patix. 26 A més de tot açò, entre nosaltres i vosaltres s’ha establit un gran abisme per a que ningú puga passar ni d’ací cap allà* ni d’allà cap ací* encara que vullga”. 27 Aleshores el ric li va dir: “Pare, en eixe cas, et demane que l’envies a ca mon pare, 28 perquè tinc cinc germans. Aixina els podrà donar un testimoni complet per a que no acaben ells també en este lloc de turment”. 29 Però Abraham li va dir: “Ells ja tenen a Moisés i als Profetes. Que els escolten a ells”. 30 I l’home ric li va respondre: “No, pare Abraham. Si algú d’entre els morts va a ells, es penediran”. 31 Però ell li va dir: “Si no escolten a Moisés i als Profetes, tampoc es convenceran si algú ressuscita”».*

17 Aleshores, Jesús va dir als seus deixebles: «És inevitable que vinguen coses que facen entropessar. Però ai d’aquell que faça que vinguen! 2 Més li valdria que li penjaren al coll una pedra de molí i el llançaren al mar que no que fera entropessar un d’estos menuts. 3 Aneu amb compte amb vosaltres mateixos. Si el teu germà comet un pecat, reprén-lo,* i si es penedix, perdona’l. 4 Inclús si peca contra tu set voltes al dia, i set voltes torna per a dir-te “em penedisc”, l’has de perdonar».

5 Ara bé, els apòstols li van dir al Senyor: «Dona’ns més fe». 6 I el Senyor va dir: «Si tinguéreu una fe del tamany d’un gra de mostassa, diríeu a esta morera “arranca’t de soca-rel i planta’t en el mar!”, i vos obeiria.

7 »Qui de vosaltres que tinga un esclau llaurant o pasturant el ramat li diria quan tornara del camp: “Vine en seguida i assenta’t a taula”? 8 No li dirà més bé: “Prepara’m alguna cosa per a sopar, posa’t el davantal i servix-me fins que acabe de menjar i beure, i després ja menjaràs i beuràs tu”? 9 Veritat que no li donarà les gràcies a l’esclau per haver fet el que li havia manat? 10 De la mateixa manera, vosaltres, quan hageu fet tot el que se vos ha manat, digueu: “Som esclaus que no mereixem res.* Només hem fet el que havíem de fer”».

11 Mentres Jesús anava de camí a Jerusalem, va passar entre Samària i Galilea. 12 A l’entrar en un poble, deu leprosos van eixir al seu encontre, però es van quedar drets a certa distància. 13 I li van dir cridant: «Jesús, Mestre, tin compassió* de nosaltres!». 14 Quan Jesús els va vore, els va dir: «Aneu als sacerdots per a que vos examinen». I mentres se n’anaven, van quedar nets.* 15 Un d’ells, al vore que s’havia curat, va tornar arrere donant glòria a Déu amb veu forta. 16 L’home, que a més era samarità, es va postrar als peus de Jesús amb el front tocant terra donant-li gràcies. 17 Aleshores Jesús li va dir: «No heu quedat nets els deu? On estan els altres nou? 18 No ha tornat ningú més per a donar glòria a Déu a part d’este home d’una altra nació?». 19 I li va dir: «Alça’t i ves-te’n; la teua fe t’ha curat».

20 Els fariseus li van preguntar quan vindria el Regne de Déu, i ell els va respondre: «El Regne de Déu no vindrà d’una manera que es puga observar clarament. 21 I la gent tampoc dirà “mireu, està ací!” o “està allà!”. Perquè, fixeu-vos, el Regne de Déu està enmig de* vosaltres».

22 Llavors va dir als deixebles: «Arribarà el temps en què desitjareu vore un dels dies del Fill de l’Home, però no el voreu. 23 I la gent vos dirà “mireu, està allà!” o “mireu, està ací!”. Però no eixiu ni correu darrere d’ells. 24 Perquè, en el seu dia, el Fill de l’Home serà com un rellamp que travessa el cel d’una part a l’altra. 25 Però primer ha de passar per molts patiments i ser rebutjat per esta generació. 26 A més, tal com va passar en els dies de Noé, aixina passarà també en els dies del Fill de l’Home: 27 la gent menjava i bevia, els hòmens es casaven i les dones eren entregades en matrimoni, fins al dia en què Noé va entrar en l’arca i va vindre el Diluvi i els va destruir a tots. 28 També passarà com en els dies de Lot: la gent menjava, bevia, comprava, venia, plantava, construïa... 29 Però el dia en què Lot va eixir de Sodoma, va ploure foc i sofre del cel i els va destruir a tots. 30 Passarà lo mateix el dia en què el Fill de l’Home siga revelat.

31 »Eixe dia, qui estiga en el terrat però tinga les seues coses en casa, que no baixe a arreplegar-les. Igualment, qui estiga en el camp, que no torne arrere a agarrar el que s’ha deixat. 32 Enrecordeu-vos de la dona de Lot. 33 Qui intente salvar la vida, la perdrà; però qui la perda, la conservarà. 34 Vos dic que eixa nit hi haurà dos persones en el mateix llit, a una se l’emportaran i a l’altra l’abandonaran. 35 Hi haurà dos dones molent en el mateix molí, a una se l’emportaran i a l’altra l’abandonaran». 36 ——* 37 Ells li van preguntar: «A on, Senyor?». I ell els va respondre: «On estiga el cos, allí es reuniran les àguiles».

18 Aleshores, Jesús els va posar un exemple* per a fer-los vore la necessitat d’orar constantment i no rendir-se. 2 Els va dir: «En una ciutat, hi havia un jutge que no temia a Déu ni respectava a ningú. 3 Allí també hi havia una viuda que no parava d’acudir a ell i de dir-li: “Assegura’t que se’m faça justícia contra el meu adversari”. 4 Durant un temps, el jutge no li va fer cas, però després va pensar: “És de veres que jo no tem a Déu ni respecte a ningú, 5 però, com esta viuda no em deixa en pau, m’asseguraré que se li faça justícia i aixina deixarà de vindre i de fer-me la vida impossible”».* 6 En això, el Senyor va afegir: «¿Vos heu fixat en el que va dir el jutge a pesar de ser injust? 7 Per tant, ¿no s’assegurarà Déu que es faça justícia als seus escollits que li supliquen ajuda dia i nit al mateix temps que els mostra paciència? 8 Vos dic que ell s’assegurarà que se’ls faça justícia ràpidament. Però, quan arribe el Fill de l’Home, realment trobarà esta fe* en la terra?».

9 També va posar este exemple a alguns que estaven convençuts que eren justos i que menyspreaven els altres: 10 «Dos hòmens van pujar al temple a orar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. 11 El fariseu es va posar dret i va començar a orar en silenci: “Déu meu, et done gràcies perquè no soc com tots els altres —que són extorsionadors, injustos i adúlters⁠— i tampoc soc com este cobrador d’impostos. 12 Dejune dos voltes a la setmana i done la dècima part de tot el que adquirisc”. 13 En canvi, el cobrador d’impostos, que estava dret a certa distància, no s’atrevia ni a alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava el pit i deia: “Déu meu, tin misericòrdia de mi,* que soc pecador”. 14 Vos dic que este home va baixar a sa casa sent més just que el fariseu. Perquè tot aquell que s’enaltisca serà humiliat, però tot aquell que s’humilie serà enaltit».

15 Ara bé, la gent també li portava els seus xiquets xicotets per a que posara les mans sobre ells.* Al vore-ho, els deixebles es van posar a reprendre’ls.* 16 Però Jesús va demanar que li portaren els xiquets i va dir: «Deixeu que els xiquets s’acosten a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells. 17 Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com un xiquet, de cap manera entrarà en ell».

18 Un dels governants dels jueus li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per a heretar la vida eterna?». 19 Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu. 20 Ja coneixes els manaments: no cometes adulteri, no assassines, no robes, no dones fals testimoni, honra a ton pare i a ta mare». 21 I ell va dir: «Tot això ja ho faig des de jove». 22 Al sentir-ho, Jesús li va dir: «Encara et falta una cosa: ven tot el que tens i repartix els diners entre els pobres; aixina tindràs un tresor en el cel. Després, vine i seguix-me». 23 Però, al sentir la resposta, es va disgustar molt, perquè era molt ric.

24 Jesús el va mirar i va dir: «Que difícil serà per als que tenen diners entrar en el Regne de Déu! 25 De fet, és més fàcil que un camell passe per l’ull d’una agulla de cosir que no que un ric entre en el Regne de Déu». 26 Els que ho van sentir van dir: «En eixe cas, qui es podrà salvar?». 27 I Jesús va respondre: «El que és impossible per als hòmens és possible per a Déu». 28 Però Pere li va dir: «Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit». 29 I ell els va dir: «Vos assegure que no hi ha ningú que haja deixat casa, dona, germans, pares o fills per causa del Regne de Déu 30 que, en este temps, no en reba molt més i, en el futur sistema,* vida eterna».

31 Després, Jesús es va endur els Dotze a part i els va dir: «Mireu, estem pujant a Jerusalem, i tot el que s’ha escrit per mitjà dels profetes sobre el Fill de l’Home es complirà.* 32 Per exemple, l’entregaran a la gent de les nacions, es burlaran d’ell, l’insultaran* i li escopiran. 33 I després d’assotar-lo, el mataran, però al tercer dia ressuscitarà».* 34 Però ells no van entendre res de tot això, perquè se’ls havia amagat el significat d’aquelles paraules.

35 Ara bé, mentres Jesús estava arribant a Jericó, un cego estava demanant almoina assentat a la vora del camí. 36 Al sentir passar per allí una multitud, es va posar a preguntar què era tot allò, 37 i li digueren: «Està passant per ací Jesús el Natzaré!». 38 En això, va cridar: «Jesús, Fill de David, tin compassió* de mi!». 39 Els que anaven davant van començar a reprendre’l, dient-li que callara. Però ell encara cridava més fort: «Fill de David, tin compassió de mi!». 40 Aleshores, Jesús es va parar i va ordenar que li portaren l’home. Quan ja el tenia a prop, li va preguntar: 41 «Què vols que faça per tu?». Ell li va dir: «Senyor, fes que recupere la vista». 42 I Jesús li va contestar: «Recupera la vista; la teua fe t’ha curat». 43 A l’instant, va tornar a vore i va començar a seguir-lo donant glòria a Déu. Al vore açò, tot el poble també va alabar a Déu.

19 Aleshores, Jesús va arribar a Jericó i va començar a travessar la ciutat. 2 Allí hi havia un home que es deia Zaqueu, un dels caps dels cobradors d’impostos, i era ric. 3 Estava intentant vore qui era eixe tal Jesús, però no podia perquè era baixet i hi havia molta gent. 4 Aixina que ràpidament es va avançar i va pujar a un sicòmor* per a vore a Jesús, que estava a punt de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va mirar cap amunt i li va dir: «Zaqueu, afanya’t i baixa, que hui he d’anar a ta casa». 6 Aixina que va baixar corrents i el va rebre en sa casa amb molta alegria. 7 Al vore-ho, tots es posaren a murmurar: «Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador». 8 Però Zaqueu es va alçar i li va dir al Senyor: «Mira, Senyor, donaré als pobres la mitat dels meus béns, i tot el que he extorsionat* als altres els ho tornaré multiplicat per quatre». 9 Al sentir açò, Jesús va dir: «Hui la salvació ha arribat a esta casa, perquè este home també és fill d’Abraham. 10 De fet, el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar els que estaven perduts».

11 Mentres escoltaven tot això, Jesús els va posar un altre exemple,* perquè estava prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu apareixeria d’un moment a un altre. 12 Els va dir: «Un home de família noble va viatjar a un país llunyà per a assegurar-se que el nomenaren rei* i després tornar. 13 Abans d’anar-se’n, va cridar deu dels seus esclaus, els va donar deu mines* i els va dir: “Feu negoci amb elles fins que torne”. 14 Però la gent del seu país l’odiava. Aixina que, quan ja se n’havia anat, van enviar un grup d’ambaixadors a dir: “No volem que este home siga el nostre rei”.

15 »Quan per fi va tornar, després d’haver-se assegurat el nomenament com a rei, va reunir els esclaus a qui havia donat els diners* per a saber quant havien guanyat amb els seus negocis. 16 El primer es va presentar i li va dir: “Senyor, la teua mina ha produït deu mines”. 17 Ell li va respondre: “Ben fet, eres un bon esclau! Com has sigut fidel en una cosa molt xicoteta, rebràs autoritat sobre deu ciutats”. 18 Després, es va presentar el segon i li va dir: “Senyor, la teua mina ha produït cinc mines”. 19 A este li va contestar: “Tu estaràs a càrrec de cinc ciutats”. 20 Però es va presentar un altre que li va dir: “Senyor, ací tens la teua mina. La tenia guardada en un mocador. 21 Comprén-me, tenia por de tu, perquè eres un home exigent, traus el que no has depositat i segues el que no has sembrat”. 22 El rei li va respondre: “Esclau malvat, et jutjaré amb les teues pròpies paraules. A vore, si sabies que soc un home exigent, que trac el que no he depositat i segue el que no he sembrat, 23 per què no vas posar els meus diners* en el banc? Aixina, al tornar, els hauria recuperat amb interessos”.

24 »Aleshores, va dir als que estaven allí: “Lleveu-li la mina i doneu-li-la a qui en té deu”. 25 Però ells li digueren: “Senyor, si ja té deu mines!”. 26 I ell els va contestar: “Vos dic que a qui té se li donarà més, però a qui no té se li llevarà inclús lo poc que té. 27 A més, a eixos enemics meus, que no volien que fora el seu rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi”».

28 Després de dir tot això, Jesús va continuar fent camí pujant cap a Jerusalem. 29 I quan ja estava prop de Betfagé i Betània, en l’anomenada muntanya de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles 30 i els va dir: «Aneu al poble que veieu allí. A l’entrar, trobareu un burret lligat que ningú ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 I si algú vos pregunta per què el deslligueu, digueu-li: “El Senyor el necessita”». 32 De manera que els deixebles que havia enviat se n’anaren i el trobaren tal com Jesús els ho havia dit. 33 Mentres deslligaven el burret, els amos els van preguntar: «Per què el deslligueu?». 34 Ells contestaren: «El Senyor el necessita». 35 Després, li portaren el burret a Jesús, el cobriren amb els seus mantells i feren que Jesús s’assentara damunt.

36 Mentres ell avançava, la gent anava estenent els seus mantells al llarg del camí. 37 Quan ja estava prop del camí que baixa de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud de deixebles es va alegrar molt i va començar a alabar a Déu amb veu forta per tots els milacres* que havien vist. 38 I deien: «Beneït el que ve com a Rei en el nom de Jehovà!* Pau en el cel i glòria en les altures!». 39 Ara bé, alguns dels fariseus que estaven entre la gent li van dir: «Mestre, reprén* els teus deixebles». 40 Però ell va contestar: «Vos dic que, si ells es quedaren callats, les pedres cridarien».

41 A l’arribar prop de Jerusalem, va vore la ciutat i va plorar per ella 42 dient: «Ai si tu també hagueres reconegut en este dia les coses relacionades amb la pau! Però ara han sigut amagades dels teus ulls. 43 Perquè arribaran els dies en què els teus enemics construiran al teu voltant un mur d’estaques puntegudes, et rodejaran i t’assetjaran* per tots els costats. 44 Vos arrasaran* a tu i als teus habitants,* i no deixaran dins de tu pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer el temps en què se t’inspeccionava».

45 Aleshores, Jesús va entrar en el temple i va començar a tirar fora els venedors 46 dient-los: «Està escrit: “Ma casa serà una casa d’oració”, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres».

47 Jesús va continuar ensenyant en el temple tots els dies. Ara bé, els sacerdots principals, els escribes i els hòmens importants del poble buscaven la manera de matar-lo, 48 però no trobaven com fer-ho perquè sempre tenia tot el poble al voltant per a escoltar el que deia.

20 Un d’eixos dies, mentres ensenyava a la gent en el temple i anunciava les bones notícies, es presentaren els sacerdots principals i els escribes amb els ancians 2 i li preguntaren: «Dis-nos, amb quina autoritat fas estes coses? I qui t’ha donat eixa autoritat?». 3 Ell els va contestar: «Jo també vos faré una pregunta. Digueu-me, 4 d’on venia l’autoritat de Joan per a batejar? Del cel o dels hòmens?». 5 Aixina que van començar a raonar entre ells: «Si diem que venia del cel, ell dirà: “I per què no el vau creure?”. 6 Però si diem que venia dels hòmens, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era profeta». 7 I al final contestaren que no sabien d’on venia. 8 Aixina que Jesús els va dir: «En eixe cas, jo tampoc vos diré amb quina autoritat faig estes coses».

9 Aleshores, Jesús li va posar este exemple* a la gent: «Un home va plantar una vinya, la va llogar a uns llauradors i se’n va anar a l’estranger una bona temporada. 10 Al temps degut, va enviar un esclau als llauradors per a que li donaren la seua part de la verema. Però, després de pegar-li una palissa, els llauradors el van fer tornar amb les mans buides. 11 L’amo va enviar un altre esclau, però a este també li pegaren, l’humiliaren i el feren tornar amb les mans buides. 12 Encara va enviar un tercer esclau, i a este també el feriren i el tiraren fora. 13 Davant d’esta situació, l’amo de la vinya va dir: “I ara què faré? Els enviaré el meu fill estimat. Probablement a ell el respectaran”. 14 Quan els llauradors el van vore, es posaren a dir-se entre ells: “Este és l’hereu. Matem-lo i aixina l’herència serà nostra”. 15 De manera que el tiraren fora de la vinya i el mataren. Per tant, què els farà l’amo de la vinya? 16 Tornarà, matarà estos llauradors i els donarà la vinya a uns altres».

Al sentir-ho, ells digueren: «Que això no passe mai!». 17 Però Jesús, mirant-los fixament, els va dir: «Aleshores, què significa açò que està escrit: “La pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal”?* 18 Tot el que caiga sobre eixa pedra acabarà fet miquetes. I a qui li caiga la pedra damunt, quedarà esclafat».

19 Com els escribes i els sacerdots principals es van adonar que Jesús havia posat eixe exemple pensant en ells, van voler agarrar-lo en eixe mateix moment, però tenien por de la gent. 20 Aixina que, després d’observar-lo atentament, li enviaren uns hòmens que havien contractat en secret per a que, fent-se passar per justos, li feren dir alguna cosa que el posara en un compromís. D’esta manera, podrien entregar-lo al govern i a l’autoritat del governador. 21 Esta és la qüestió que li plantejaren: «Mestre, sabem que el que parles i ensenyes és exacte i que no mostres parcialitat, sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. 22 Dis-nos, ¿està permés* que paguem impostos al Cèsar, o no?». 23 Però ell, al notar que anaven amb males intencions, els va dir: 24 «Ensenyeu-me un denari.* De qui són esta cara i esta inscripció?». Ells respongueren: «Del Cèsar». 25 I ell els va dir: «Per tant, assegureu-vos de pagar-li al Cèsar el que és del Cèsar, però a Déu el que és de Déu». 26 Al final, no pogueren fer que diguera res comprometedor davant de la gent, i es van sorprendre tant de la seua resposta que es quedaren callats.

27 Ara bé, alguns saduceus, que no creuen en la resurrecció, van anar a preguntar-li: 28 «Mestre, Moisés ens va deixar escrit: “Si un home casat mor sense tindre fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda i donar-li descendència al difunt”. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, però va morir sense tindre fills. 30 El segon 31 i el tercer també es van casar amb la viuda, i aixina fins al sèptim. Tots van morir sense tindre fills. 32 Al final, la dona també va morir. 33 Per tant, en la resurrecció, quin d’ells serà el seu home? Perquè els set es van casar amb ella».

34 Jesús els va dir: «Els fills d’este sistema* es casen i són entregats en matrimoni, 35 però els que han sigut considerats dignes de guanyar el sistema que ve i la resurrecció d’entre els morts ni es casen ni són entregats en matrimoni. 36 De fet, ja no poden morir perquè són com els àngels, i són fills de Déu per ser fills de la resurrecció. 37 Però que els morts ressusciten,* ja ho va indicar Moisés en el relat de l’arbust espinós, quan va anomenar a Jehovà* “el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell* tots ells estan vius». 39 Al sentir-ho, alguns escribes li van respondre: «Ben dit, Mestre». 40 I és que ja no s’atrevien a preguntar-li res més.

41 Però ell els va preguntar: «Com és que diuen que el Crist és fill de David? 42 Perquè va ser el mateix David qui va dir en el llibre dels Salms: “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta 43 fins que pose els teus enemics com a banqueta per als teus peus’”. 44 Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?».

45 Aleshores, mentres tot el poble l’estava escoltant, va dir als seus deixebles: 46 «Aneu amb compte amb els escribes, a qui els agrada passejar-se amb llargues túniques. Els encanta que la gent els salude en les places* i també ocupar els millors seients* en les sinagogues i els llocs més importants en els sopars. 47 A més, saquegen els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues per a lluir-se. Estos rebran un juí més sever».

21 Quan Jesús va alçar la vista, va vore els rics tirant els seus donatius en les caixes* del tresor. 2 En això, va vore una viuda necessitada que tirava dos monedetes de molt poc valor* 3 i va dir: «Vos assegure que esta viuda pobra ha ficat més que tots els altres. 4 Perquè tots estos han fet donatius del que els sobrava, però ella, a pesar de ser tan pobra,* ha donat tot el que tenia per a viure».

5 Més tard, mentres alguns parlaven del temple —de com estava decorat amb pedres magnífiques i coses dedicades a Déu—, 6 ell va dir: «Vindran dies en què no quedarà pedra sobre pedra de tot açò que veieu. Tot serà destruït». 7 Llavors, li van preguntar: «Mestre, quan passarà això? I quin senyal indicarà que estes coses estan a punt de passar?». 8 Ell els va contestar: «Aneu a espai, no vos deixeu enganyar. Perquè vindran molts que es valdran del meu nom per a dir “soc jo” i “el temps fixat està prop”. No aneu darrere d’ells. 9 A més, quan sentiu parlar de guerres i de disturbis,* no vos espanteu, perquè estes coses han de passar primer, però la fi no vindrà immediatament».

10 Aleshores els va dir: «Una nació lluitarà* contra una altra nació, i un regne contra un altre regne. 11 Es produiran grans terratrèmols i, en un lloc darrere d’un altre, hi haurà escassesa d’aliments i epidèmies.* Es voran coses espantoses i grans senyals del cel.

12 »Però abans que passe tot açò, vos arrestaran, vos perseguiran, vos entregaran a les sinagogues i vos tancaran en la presó. I per causa del meu nom, vos portaran davant de reis i de governants. 13 Açò servirà per a que doneu testimoni. 14 Per tant, estigueu decidits a no preparar amb antelació el que direu en la vostra defensa, 15 perquè jo vos donaré unes paraules i una saviesa que ni tots els vostres adversaris junts podran rebatre ni contradir. 16 Inclús els vostres pares, germans, familiars i amics vos entregaran,* i a alguns de vosaltres vos mataran. 17 Tot el món vos odiarà per causa del meu nom. 18 Aixina i tot, no es perdrà ni un dels vostres cabells. 19 Amb el vostre aguant, salvareu la vostra vida.*

20 »Ara bé, quan vegeu Jerusalem rodejada d’exèrcits acampats, sapieu que la seua devastació ja està prop. 21 Aleshores, els que estiguen en Judea, que fugen a les muntanyes; els que estiguen enmig de Jerusalem, que se’n vagen, i els que estiguen en el camp, que no entren en ella. 22 Perquè seran dies per a fer justícia,* per a que es complisca tot el que està escrit. 23 Ai de les que estiguen embarassades o donant el pit en eixos dies! Perquè hi haurà una gran angoixa en esta terra, i la ira vindrà contra este poble. 24 Alguns cauran a tall d’espasa, i a altres se’ls enduran captius a totes les nacions, i les nacions* xafigaran Jerusalem fins que es complisquen els temps assenyalats de les nacions.*

25 »A més, hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estreles. En la terra, les nacions patiran angoixa i no sabran què fer a causa del rugit del mar agitat. 26 La gent es desmaiarà de por i d’ansietat per les coses que vindran sobre la terra,* perquè els poders del cel seran sacsats. 27 Aleshores, voran al Fill de l’Home venint en un núvol amb poder i gran glòria. 28 Però, quan comencen a passar estes coses, poseu-vos drets i alceu el cap, perquè la vostra alliberació s’acosta».

29 En això, els va posar un exemple:* «Fixeu-vos en la figuera i en tots els altres arbres. 30 Quan veieu que comencen a brotar, sabeu que l’estiu està a prop. 31 Igualment, quan vegeu que passen totes estes coses, sapieu que el Regne de Déu està a prop. 32 Vos assegure que de cap manera desapareixerà esta generació sense que ocórreguen totes estes coses. 33 El cel i la terra desapareixeran, però les meues paraules no desapareixeran mai.

34 »Estigueu atents a vosaltres mateixos per a que el vostre cor no se sobrecarregue per l’excés de menjar i de beure i per les preocupacions de la vida, i de repent, eixe dia vos agarre per sorpresa 35 com si fora una trampa. Perquè vindrà sobre tots els habitants de la superfície de la terra. 36 Per tant, mantingueu-vos desperts, fent súpliques en tot moment, per a que pugueu escapar de totes estes coses que han de passar i pugueu estar drets davant del Fill de l’Home».

37 De dia, Jesús ensenyava en el temple. Però després eixia d’allí i passava la nit en l’anomenada muntanya de les Oliveres. 38 I tot el poble anava de bon matí al temple per a escoltar-lo.

22 Ara bé, s’acostava la Festa dels Pans sense Rent,* coneguda també com la Pasqua. 2 I els sacerdots principals i els escribes buscaven la millor manera de desfer-se de Jesús, perquè tenien por del poble. 3 Llavors, Satanàs va entrar en Judes, l’anomenat Iscariot, que era un dels Dotze. 4 Este se’n va anar a parlar amb els sacerdots principals i els capitans de la guàrdia del temple sobre com trair a Jesús i entregar-los-el. 5 Ells es van alegrar molt i van acordar donar-li diners.* 6 Aixina que Judes va acceptar i va començar a buscar l’oportunitat de trair a Jesús i entregar-los-el sense que hi haguera molta gent davant.

7 Quan va arribar el dia de la Festa dels Pans sense Rent en què s’ha d’oferir el sacrifici de la Pasqua, 8 Jesús va enviar a Pere i a Joan i els va dir: «Aneu i feu els preparatius per al sopar de Pasqua». 9 Ells li preguntaren: «On vols que el preparem?». 10 Ell els va contestar: «Mireu, quan entreu en la ciutat, anirà a trobar-vos un home que porta una gerra d’aigua. Seguiu-lo i entreu en la mateixa casa que ell. 11 Aleshores, digueu-li a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: ‘On està el quarto de convidats per a que puga menjar el sopar de Pasqua amb els meus deixebles?’”. 12 L’home vos ensenyarà un quarto gran amb mobles en el pis de dalt. Feu allí els preparatius». 13 Ells se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. De manera que feren els preparatius per a la Pasqua.

14 Quan va arribar l’hora, Jesús es va assentar* a taula amb els apòstols 15 i els va dir: «Tenia moltes ganes de menjar esta Pasqua amb vosaltres abans que comence el meu patiment. 16 Perquè vos dic que no la tornaré a menjar fins que esta es complisca en el Regne de Déu». 17 I després d’acceptar una copa, va donar gràcies a Déu i va dir: «Beveu d’ella i passeu-la entre vosaltres, 18 perquè vos dic que, a partir d’ara, no tornaré a beure del producte de la vinya fins que vinga el Regne de Déu».

19 En acabant, va agarrar un pa, va donar gràcies a Déu, el va partir i els el va donar dient: «Açò representa el meu cos, que serà entregat a favor vostre. Continueu fent açò en memòria meua». 20 Després d’haver sopat, va fer lo mateix amb la copa i va dir: «Esta copa representa el nou pacte, validat amb la meua sang, que serà derramada a favor vostre.

21 »Però, mireu! El que em trairà* està amb mi en esta taula. 22 Perquè, de fet, el Fill de l’Home se’n va, tal com està establit. Però, ai de l’home que el traïx!». 23 Aixina que començaren a preguntar-se els uns als altres qui d’ells seria el que ho faria.

24 A més, va sorgir una discussió molt forta entre els deixebles sobre qui d’ells era el més gran. 25 Però Jesús els va dir: «Els reis dominen les nacions com si foren els seus amos, i als que tenen autoritat sobre elles se’ls anomena benefactors. 26 Però vosaltres no heu de ser aixina. Al contrari, el més gran entre vosaltres, que siga com el més menut, i el que dirigix, com el que servix. 27 Perquè, qui és més gran? El que està* a taula o el que servix? No és el que està a taula? Però entre vosaltres, jo soc com el que servix.

28 »Ara bé, vosaltres sou els que vos heu mantingut al meu costat durant les meues proves. 29 I jo faig un pacte amb vosaltres per a un regne, tal com mon Pare ha fet un pacte amb mi, 30 per a que mengeu i beveu a la meua taula en el meu Regne i vos assenteu en trons per a jutjar les 12 tribus d’Israel.

31 »Simó, Simó! Mira que Satanàs vos ha reclamat per a sacsejar-vos com es garbella el blat. 32 Però jo he fet súplica per tu, per a que la teua fe no defallisca. I tu, quan hages tornat,* enfortix els teus germans». 33 Aleshores Pere li va dir: «Senyor, estic dispost a anar amb tu a la presó i inclús a morir amb tu». 34 Però Jesús li va contestar: «Pere, et dic que hui no cantarà el gall fins que hages negat tres voltes que em coneixes».

35 També els va dir: «Quan vos vaig enviar sense saquet per als diners ni bossa per al menjar ni sandàlies, veritat que no vos va faltar res?». Ells van respondre: «No». 36 Llavors els va dir: «Però, ara, qui tinga un saquet per als diners, que l’agarre, i que faça lo mateix qui tinga una bossa per al menjar. I qui no tinga espasa, que venga el seu mantell i se’n compre una. 37 Perquè vos dic que s’ha de complir en mi açò que està escrit: “Se’l va considerar un delinqüent”.* De fet, açò ja està complint-se en mi». 38 Aleshores ells li digueren: «Senyor, mira, ací hi ha dos espases». I ell els va contestar: «Amb això ja en tenim prou».

39 Després, va eixir i se’n va anar com tenia per costum a la muntanya de les Oliveres, i els deixebles el van seguir. 40 A l’arribar allí els va dir: «No deixeu d’orar per a no caure en la temptació». 41 Llavors, es va apartar d’ells a una distància com d’un tir de pedra, es va agenollar i va començar a orar 42 dient: «Pare, si vols, aparta de mi esta copa. Però que no es faça la meua voluntat, sinó la teua». 43 En això, se li va aparéixer un àngel del cel i el va enfortir. 44 Però la seua agonia era tan gran que va continuar orant encara més intensament, i la seua suor es va fer com gotes de sang que queien a terra. 45 Després d’orar, es va alçar. I quan va tornar on estaven els deixebles, els va trobar dormint, perquè estaven esgotats de tristor. 46 I ell els va dir: «Què feu dormint? Alceu-vos i no deixeu d’orar per a no caure en la temptació».

47 Mentres encara estava parlant, va aparéixer una multitud. Davant d’ells anava un dels Dotze, l’anomenat Judes, i es va acostar a Jesús per a besar-lo. 48 Però Jesús li va dir: «Judes, amb un bes traïxes al Fill de l’Home?». 49 Quan els que estaven al seu voltant van vore el que estava passant, li preguntaren: «Senyor, els ataquem amb l’espasa?». 50 Un d’ells inclús va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella dreta. 51 Però Jesús va dir: «Ja n’hi ha prou!». En això, li va tocar l’orella i el va curar. 52 Aleshores, Jesús va dir als sacerdots principals, als capitans de la guàrdia del temple i als ancians que havien vingut a buscar-lo: «Veniu amb espases i garrots? Ni que fora un lladre! 53 Per què no m’arrestàreu quan estava amb vosaltres tots els dies en el temple? Però esta és la vostra hora i l’hora en què governa la foscor».

54 Llavors, l’arrestaren i se l’emportaren a casa del gran sacerdot, però Pere els seguia a certa distància. 55 Alguns van encendre una foguera enmig del pati i es van assentar al voltant, i Pere es va assentar amb ells. 56 Una serventa, al vore’l assentat a la vora del foc, se’l va quedar mirant i va dir: «Este home també anava amb ell». 57 Però ell ho va negar dient: «No dona, no el conec». 58 Poc després, un altre el va vore i li va dir: «Tu també eres un d’ells». Però Pere li va contestar: «No home, que no soc jo». 59 Més o menys una hora més tard, un altre va començar a dir amb insistència: «És de veres, este home també anava amb ell, perquè està clar que és galileu!». 60 Però Pere va dir: «Que no home, que no sé de què parles». I en seguida, mentres encara parlava, va cantar un gall. 61 En eixe moment, el Senyor es va girar i va mirar a Pere fixament. I Pere va recordar les paraules que el Senyor li havia dit: «Hui, abans que cante un gall, m’hauràs negat tres voltes». 62 I se’n va eixir fora i va plorar desconsoladament.

63 Ara bé, els hòmens que s’encarregaven de vigilar a Jesús, començaren a burlar-se d’ell i a pegar-li. 64 Li van tapar la cara i no paraven de dir-li: «Va, profetitza! Qui t’ha pegat?». 65 I van dir moltes altres blasfèmies* contra ell.

66 Quan es va fer de dia, es va reunir l’assemblea d’ancians del poble, és a dir, els sacerdots principals i els escribes. Van fer portar a Jesús a la sala del Sanedrí i li van dir: 67 «Si eres el Crist, dis-nos-ho». Però ell els va dir: «Encara que vos ho diguera, no em creuríeu. 68 A més, si vos fera alguna pregunta, no em respondríeu. 69 Però, d’ara en avant, el Fill de l’Home s’assentarà a la dreta poderosa de Déu». 70 En això, tots van dir: «Aleshores, eres tu el Fill de Déu?». Ell els va respondre: «Vosaltres mateixos dieu que ho soc». 71 I ells digueren: «Per a què necessitem més testimonis? Ja li ho hem sentit dir dels seus propis llavis!».

23 Aleshores, es va alçar tota la multitud i portaren a Jesús davant de Pilat. 2 Allí es posaren a acusar-lo dient: «Hem trobat este home provocant revoltes entre el nostre poble, prohibint que es paguen els impostos al Cèsar i dient que ell mateix és el Crist, un rei». 3 En això, Pilat li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». I ell li va respondre: «Tu mateix ho has dit». 4 Llavors, Pilat va dir als sacerdots principals i a les multituds: «No trobe que este home haja comés ningun delicte». 5 Però ells insistien dient: «Amb la seua ensenyança, revoluciona el poble per tota Judea; va començar en Galilea i ha arribat fins ací». 6 Al sentir-ho, Pilat va preguntar si aquell home era galileu. 7 I quan va confirmar que venia de la regió governada per Herodes, li’l va enviar a ell, aprofitant que també estava en Jerusalem durant eixos dies.

8 Quan Herodes va tindre davant a Jesús, es va alegrar molt. I és que feia prou de temps que volia vore’l, perquè havia sentit parlar molt d’ell i esperava presenciar algun dels seus milacres.* 9 Aixina que va començar a fer-li moltes preguntes, però Jesús no li va contestar res. 10 Mentrestant, els sacerdots principals i els escribes no paraven d’alçar-se i d’acusar-lo plens de ràbia. 11 Llavors, Herodes i els seus soldats el van tractar amb menyspreu, i Herodes es va burlar d’ell posant-li roba luxosa. Després li’l va tornar a Pilat. 12 Abans d’això, Herodes i Pilat no es podien ni vore, però des d’eixe mateix dia van ser amics.

13 Aleshores, Pilat va convocar els sacerdots principals, els governants i el poble, 14 i els va dir: «M’heu portat este home dient que està incitant el poble a rebel·lar-se. Però, mireu, l’he interrogat davant de vosaltres i no he trobat raons per a culpar-lo de res del que l’acuseu. 15 De fet, Herodes tampoc ha trobat res, perquè ens l’ha tornat a enviar. Com podeu vore, no ha fet res que meresca la mort. 16 Per tant, el castigaré i el deixaré lliure». 17 ——* 18 Però tota la multitud va cridar: «Desfés-te d’ell* i allibera’ns a Barrabàs!». 19 (A este home l’havien tancat en la presó per una revolta contra les autoritats* que s’havia produït en la ciutat i per assassinat.) 20 De nou, Pilat es va dirigir a la multitud perquè volia alliberar a Jesús. 21 Però ells es posaren a demanar-li a crits: «Mata’l en el pal! Mata’l en el pal!». 22 Pilat es va dirigir a ells per tercera volta i els va dir: «Però, per què? Quin mal ha fet este home? No veig que haja fet res que meresca la mort. El castigaré i el deixaré lliure». 23 Aixina i tot, ells insistien i demanaven a crits que l’executaren,* i les seues veus acabaren per imposar-se. 24 En vista d’això, Pilat va decidir fer cas de la seua petició. 25 Va alliberar l’home que li havien demanat, el que havien tancat en la presó per rebel·lió i assassinat, i els va entregar a Jesús per a que feren amb ell el que volgueren.

26 Mentres se l’emportaven, van agarrar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li van posar damunt el pal de turment* per a que el carregara darrere de Jesús. 27 El seguia una gran quantitat de gent, entre ells, moltes dones que es colpejaven el pit en senyal de dol i ploraven a crits per ell. 28 Però Jesús es va girar cap a elles i els va dir: «Filles de Jerusalem, deixeu de plorar per mi. Més bé, ploreu per vosaltres i pels vostres fills. 29 Perquè, mireu, venen dies en què la gent dirà: “Felices les dones estèrils, els ventres que no han donat a llum i els pits que no han donat a mamar!”. 30 Aleshores, començaran a dir a les muntanyes: “Caieu sobre nosaltres!”, i als tossals:* “Cobriu-nos!”. 31 Si fan açò quan l’arbre està verd, què passarà quan estiga sec?».

32 També portaven altres dos hòmens, dos delinqüents, per a executar-los amb ell. 33 Quan arribaren al lloc anomenat Calavera, el clavaren en el pal al costat dels delinqüents. En tenia un a la dreta i l’altre a l’esquerra. 34 Però Jesús deia: «Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan». A més, es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts. 35 La gent estava allí dreta mirant, però els governants feien gestos de menyspreu i deien: «Ell, que ha salvat a altres, que se salve a si mateix si és el Crist de Déu, l’Escollit». 36 Inclús els soldats es burlaven d’ell; se li acostaven, li oferien vi agre 37 i li deien: «Si eres el rei dels jueus, salva’t a tu mateix». 38 També hi havia una inscripció damunt d’ell que deia: «Este és el rei dels jueus».

39 Llavors, un dels delinqüents que estaven allí penjats va començar a insultar-lo dient: «No eres el Crist? Salva’t a tu mateix i a nosaltres també!». 40 Al sentir-ho, l’altre el va reprendre* i li va dir: «És que no li tens gens de temor a Déu, ara que has rebut el mateix castic? 41 I això que en el nostre cas és just, perquè ens el mereixem per les coses que hem fet. Però este home no ha fet res roín». 42 Aleshores, va dir: «Jesús, enrecorda’t de mi quan entres en el teu Regne». 43 I ell li va dir: «Jo t’assegure hui: estaràs amb mi en el paradís».

44 Encara que era al voltant de l’hora sexta,* tota aquella terra es va cobrir de foscor fins a l’hora novena,* 45 perquè la llum del sol va desaparéixer. En això, la cortina del santuari es va esgarrar per la mitat. 46 I Jesús va cridar amb força: «Pare, et confie el meu esperit».* I després de dir açò, va morir.* 47 Quan el centurió* va vore el que havia passat, va començar a donar glòria a Déu dient: «És de veres, este home era just». 48 I quan tota la multitud que s’havia reunit allí per a l’espectacle va vore el que havia passat, se’n tornaren a casa colpejant-se el pit. 49 Tots els que el coneixien estaven drets a certa distància. A més, les dones que l’havien acompanyat des de Galilea també estaven allí i ho van vore tot.

50 Ara bé, resulta que hi havia un home bo i just que es deia Josep i que era membre del Consell.* 51 (Este home no havia votat a favor del seu complot ni els havia ajudat a dur-lo a terme.) Era d’Arimatea, una ciutat de Judea, i esperava el Regne de Déu. 52 Ell es va presentar davant de Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. 53 Després, el va baixar, el va embolicar en una tela de lli de bona qualitat i el va posar en una tomba* excavada en la roca, on no havien posat encara a ningú. 54 Ara bé, era el dia de la preparació, i el dissabte estava a punt de començar. 55 Les dones que havien acompanyat a Jesús des de Galilea també anaren fins allí, van pegar una ullada a la tomba* i van vore com havien posat el cos. 56 Després, se’n tornaren per a preparar les espècies i els olis perfumats. Però, òbviament, van complir el manament i van descansar el dissabte.

24 El primer dia de la setmana,* anaren de bon matí a la tomba* amb les espècies que havien preparat. 2 Però van vore que algú havia fet rodar la pedra de la tomba* 3 i, a l’entrar, no van trobar el cos del Senyor Jesús. 4 Encara estaven desconcertades quan, de repent, van aparéixer al seu costat dos hòmens amb roba resplendent. 5 Les dones es van espantar i van acatxar el cap, aixina que els hòmens els digueren: «Per què busqueu entre els morts aquell que està viu? 6 No està ací, perquè ha ressuscitat.* Enrecordeu-vos del que vos va dir quan encara estava en Galilea: 7 que el Fill de l’Home seria entregat en mans de pecadors i que seria executat en el pal, però que al tercer dia ressuscitaria».* 8 En això, elles van recordar les paraules de Jesús, 9 se n’anaren de la tomba i els ho van contar tot als Onze i a tots els altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria la mare de Jaume. I les altres dones que estaven amb elles també els contaren estes coses als apòstols. 11 Però, per a ells, el que deien no tenia trellat, i no les van creure.

12 Aixina i tot, Pere es va alçar i se’n va anar corrent a la tomba.* Però, quan es va acatxar per a mirar dins, només va vore les teles de lli. Aixina que se’n va anar preguntant-se què havia passat.

13 Ara bé, eixe mateix dia, dos deixebles anaven de camí a un poble que es deia Emmaús, a uns 11 quilòmetres* de Jerusalem. 14 Estaven parlant entre ells de tot el que havia passat.

15 Mentres raonaven i comentaven estes coses, Jesús mateix se’ls va acostar i va començar a caminar amb ells, 16 però es va impedir que els seus ulls pogueren reconéixer-lo. 17 I ell els va preguntar: «De què aneu parlant mentres feu camí?». Ells, que feien cara trista, es van detindre. 18 I el que es deia Cleofàs li va respondre: «És que eres un foraster que viu a soles en Jerusalem i per això no t’has enterat* del que ha passat estos dies?». 19 Ell els va preguntar: «De què?». I ells li digueren: «Del que li ha passat a Jesús el Natzaré. Ell va demostrar davant de Déu i de la gent que era un profeta poderós, tant en fets com en paraules. 20 Els nostres sacerdots principals i governants el van entregar per a que el condemnaren a mort i el van clavar en el pal. 21 Però nosaltres esperàvem que fora ell el que alliberara Israel. A més, hui ja és el tercer dia des que va passar tot açò. 22 Per altra banda, el que ens van dir algunes dones d’entre nosaltres ens va deixar desconcertats, perquè anaren de bon matí a la tomba* 23 i no van trobar el seu cos. Aixina que vingueren dient que havien tingut una visió sobrenatural d’uns àngels que deien que Jesús estava viu. 24 Després, alguns dels que estaven amb nosaltres van anar a la tomba* i ho van trobar tot tal com les dones havien dit, però a Jesús no el van vore».

25 I ell els va dir: «Insensats! Mira que sou lents* per a creure tot el que han dit els profetes! 26 ¿No era necessari que el Crist patira estes coses per a entrar en la seua glòria?». 27 I començant per Moisés i tots els Profetes, els va explicar* el que es deia d’ell en totes les Escriptures.

28 Finalment, arribaren prop del poble on anaven, i ell va fer com si haguera d’anar més lluny. 29 Però ells li van insistir que es quedara i li deien: «Queda’t amb nosaltres, perquè ja és tard i prompte es farà de nit». De manera que va entrar en la casa i es va quedar amb ells. 30 Mentres sopava* amb ells, va agarrar el pa, el va beneir, el va partir i els el va donar. 31 En això, se’ls obriren els ulls per complet i el reconegueren, però ell va desaparéixer de la seua vista. 32 I es van dir l’un a l’altre: «Amb raó ens cremava el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava clarament* les Escriptures!». 33 En eixe moment, s’alçaren i tornaren a Jerusalem. Allí trobaren els Onze i els que estaven reunits amb ells. 34 Estos digueren: «És de veres, el Senyor ha ressuscitat* i s’ha aparegut a Simó!». 35 Llavors els dos deixebles els van contar el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan va partir el pa.

36 Mentres parlaven d’açò, Jesús mateix es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau». 37 Però ells, espantats i plens de por, pensaven que estaven veient un esperit. 38 Per això els va dir: «Per què vos espanteu? Per què vos han sorgit dubtes en el cor? 39 Mireu-me les mans i els peus i voreu que soc jo. Toqueu-me i mireu, perquè un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc». 40 I mentres deia això, els va ensenyar les mans i els peus. 41 Però ells estaven tan contents* i sorpresos que no s’ho acabaven de creure, i ell els va preguntar: «Teniu alguna cosa per a menjar?». 42 Aixina que li van donar un tros de peix torrat. 43 Ell el va agarrar i se’l va menjar davant d’ells.

44 Després els va dir: «Era necessari que es complira tot el que està escrit sobre mi en la Llei de Moisés, en els Profetes i en els Salms, tal com vos vaig dir quan encara estava amb vosaltres». 45 Aleshores, els va obrir la ment per complet per a que comprengueren el significat de les Escriptures 46 i els va dir: «Açò és el que està escrit: que el Crist patiria i al tercer dia ressuscitaria,* 47 i que, en el seu nom, es predicaria en totes les nacions —començant per Jerusalem— el missatge de penediment per al perdó dels pecats. 48 Vosaltres heu de ser testimonis d’estes coses. 49 Mireu, vos enviaré el que mon Pare vos va prometre. Però vosaltres quedeu-vos en la ciutat fins que sigueu revestits amb el poder que ve de dalt».

50 Llavors se’ls va endur fora de la ciutat fins a Betània. Allí va alçar les mans i els va beneir. 51 Mentres els beneïa, es va separar d’ells i va ser endut al cel. 52 Ells li feren homenatge* i tornaren a Jerusalem plens d’alegria. 53 I sempre estaven en el temple alabant a Déu.