LES BONES NOTÍCIES SEGONS JOAN

1 En el principi la Paraula* existia,* la Paraula estava amb Déu i la Paraula era un déu.* 2 Ell estava en el principi amb Déu. 3 Totes les coses van arribar a existir per mitjà d’ell, i sense ell no va arribar a existir ni una sola cosa.

El que va arribar a existir 4 per mitjà d’ell va ser la vida, i la vida era la llum dels sers humans. 5 La llum brilla enmig de la foscor, però la foscor no ha pogut amb ella.

6 Va vindre un home enviat com a representant de Déu; es deia Joan. 7 Va vindre com a testimoni per a donar testimoni de la llum, per a que persones de tota classe cregueren per mitjà d’ell. 8 Joan no era eixa llum, sinó que va vindre a donar testimoni d’eixa llum.

9 La verdadera llum que il·lumina tota classe de persones estava a punt de vindre al món. 10 De fet, ell* ja estava en el món, i el món va arribar a existir per mitjà d’ell, però el món no el va reconéixer. 11 Va vindre al seu propi poble,* però ells no l’acceptaren. 12 Ara bé, a tots aquells que sí que el van rebre els va donar el dret d’arribar a ser fills de Déu, perquè demostraven fe en el seu nom. 13 I ells no van nàixer de sang ni per voluntat humana* ni per la voluntat d’un home, sinó que van nàixer de Déu.

14 La Paraula es va fer humà* i va viure entre nosaltres, i vam vore la seua glòria, una glòria com la que un fill unigènit* rep de son pare. I estava ple de favor diví* i de veritat. 15 (Joan va donar testimoni d’ell. De fet, va cridar: «Este és aquell de qui vaig dir: “El que ve darrere de mi m’ha passat davant, perquè existia abans que jo”».) 16 Aixina que tots ens hem beneficiat d’allò que té a plenitud; hem rebut bondat immerescuda* sobre bondat immerescuda. 17 Perquè la Llei va ser entregada per mitjà de Moisés, mentres que la bondat immerescuda i la veritat van arribar a existir per mitjà de Jesucrist. 18 Ningun home ha vist a Déu mai. El déu unigènit, que està al costat* del Pare, és el que ens ha explicat qui és ell.*

19 Este és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem per a preguntar-li «qui eres?». 20 Ell no va evitar la pregunta, sinó que va admetre: «Jo no soc el Crist». 21 I ells li preguntaren: «Aleshores, qui eres? Elies?». Ell va respondre: «No, no soc Elies». «Eres el Profeta?» I ell va contestar: «No!». 22 Aixina que ells li digueren: «Dis-nos qui eres per a que puguem donar una resposta als que ens han enviat. Què dius de tu mateix?». 23 Ell va dir: «Soc la veu d’algú que crida en el desert: “Feu recte el camí de Jehovà”,* tal com va dir el profeta Isaïes». 24 Ara bé, a estos hòmens els havien enviat els fariseus. 25 Aixina que li preguntaren: «Aleshores, si no eres ni el Crist ni Elies ni el Profeta, per què bateges?». 26 Joan els va respondre: «Jo batege en aigua. Però entre vosaltres hi ha algú que no coneixeu, 27 és el que ve darrere de mi, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies». 28 Açò va passar en Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

29 Al sendemà, Joan va vore a Jesús venint cap a ell i va dir: «Mireu, el Corder de Déu que lleva el pecat del món! 30 Este és aquell de qui vaig dir: “Darrere de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè existia abans que jo”. 31 Ni jo mateix el coneixia, però he vingut a batejar en aigua per a que Israel reconega qui és ell». 32 Joan també va donar testimoni dient: «Vaig vore que l’esperit baixava des del cel com un colom i es quedava damunt d’ell. 33 Ni jo mateix el coneixia, però aquell que em va enviar a batejar en aigua em va dir: “Sabràs qui és el que bateja en esperit sant quan veges que l’esperit baixa i es queda damunt d’ell”. 34 Jo això ho he vist, i he donat testimoni que este és el Fill de Déu».

35 Al sendemà, Joan estava allí de nou amb dos dels seus deixebles 36 i, al vore a Jesús caminant, va dir: «Mireu, el Corder de Déu!». 37 Quan els dos deixebles el van sentir dir això, van seguir a Jesús. 38 Aleshores Jesús es va girar i, al vore que el seguien, els va preguntar: «Què voleu?». I ells li van contestar: «Rabí (que traduït significa ‘mestre’), on t’allotges?». 39 Ell els va dir: «Veniu i voreu». Aixina que se n’anaren amb ell i van vore on s’allotjava, i es van quedar amb ell la resta del dia. Era al voltant de l’hora dècima.* 40 Andreu, el germà de Simó Pere, era un dels dos que havien sentit el que Joan havia dit i havien seguit a Jesús. 41 Després d’això, Andreu va anar directe a buscar el seu germà Simó, i li va dir: «Hem trobat el Messies» (que traduït és Crist), 42 i el va portar on estava Jesús. Quan Jesús el va vore, va dir: «Tu eres Simó, el fill de Joan. A tu et diran Cefes» (que traduït és Pere).

43 Al sendemà, Jesús volia anar-se’n a Galilea. Llavors va trobar a Felip i li va dir: «Seguix-me». 44 Felip —que era de Betsaida, la ciutat d’Andreu i Pere— 45 va trobar a Natanael i li va dir: «Hem trobat aquell de qui es parla en la Llei de Moisés i en els escrits dels Profetes: és Jesús, el fill de Josep, de Natzaret». 46 Però Natanael li va dir: «De Natzaret, què pot eixir de bo?». I Felip li va respondre: «Vine i voràs». 47 Quan Jesús va vore a Natanael venint cap a ell, va dir: «Mireu! Un israelita en qui de veres no hi ha engany». 48 Natanael li va preguntar: «Com és que em coneixes?». I Jesús li va contestar: «T’he vist abans que Felip et cridara, quan estaves davall de la figuera». 49 En això, Natanael li va dir: «Rabí, realment eres el Fill de Déu, el Rei d’Israel!». 50 I Jesús li va contestar: «Creus en mi només perquè t’he dit que t’havia vist davall de la figuera? Coses més grans voràs!». 51 Aleshores va afegir: «De veres vos assegure que voreu el cel obert i els àngels de Déu pujant i baixant cap al Fill de l’Home».

2 Al tercer dia es va celebrar un banquet de bodes en Canà de Galilea, i la mare de Jesús estava allí. 2 Jesús i els seus deixebles també estaven convidats al banquet.

3 Quan el vi estava a punt d’acabar-se, la mare de Jesús li va dir: «S’han quedat sense vi». 4 Però Jesús li va contestar: «I això què té a vore amb nosaltres, dona?* Encara no ha arribat la meua hora». 5 Aleshores, sa mare va dir als que estaven servint: «Feu tot el que ell vos diga». 6 Ara bé, per a complir amb les normes de purificació dels jueus, allí hi havia sis gerres de pedra per a l’aigua. En cada una cabien dos o tres mesures de líquid.* 7 Jesús els va dir: «Ompliu-les d’aigua». I ells les van omplir fins a dalt del tot. 8 Després els va dir: «Ara agarreu-ne un poc i porteu-li’n al director del banquet». I aixina ho van fer. 9 El director del banquet va tastar l’aigua convertida en vi, però no sabia d’on havia eixit (encara que els servents que havien tret l’aigua sí que ho sabien). Aixina que va cridar al nóvio 10 i li va dir: «Tot el món trau primer el vi bo i, quan la gent ja està borratxa, trau el de menys qualitat. Però tu has guardat el vi bo fins ara». 11 Açò que Jesús va fer en Canà de Galilea va ser el primer dels seus milacres.* D’esta manera va demostrar la seua glòria, i els seus deixebles van posar fe en ell.

12 Després d’això, va baixar a Cafarnaüm amb sa mare, els seus germans i els seus deixebles, però no es quedaren allí molts dies.

13 Quan faltava poc per a la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el temple, es va trobar els que venien bous, vaques, ovelles i coloms. També estaven allí assentats en els seus seients els que canviaven diners. 15 Aleshores, Jesús es va fer un assot amb cordes i els va tirar fora del temple junt amb les ovelles, els bous i les vaques. També va escampar les monedes dels que canviaven diners i va tombar les seues taules. 16 I va dir als que venien coloms: «Emporteu-vos tot açò d’ací! Deixeu de convertir la casa de mon Pare en un mercat!».* 17 I els seus deixebles van recordar que està escrit: «La devoció* que sent per ta casa serà com un foc dins de mi».

18 Al vore-ho, els jueus li van dir: «Amb quin senyal pots demostrar-nos que tens dret a fer açò?». 19 Jesús els va respondre: «Tireu avall este temple i jo el reconstruiré en tres dies». 20 En això, els jueus li van dir: «Este temple es va construir en 46 anys, i tu vols reconstruir-lo en tres dies?». 21 Però el temple del qual parlava era el seu cos. 22 Quan va ressuscitar,* els seus deixebles recordaren que Jesús solia dir això, i van creure el que deien les Escriptures i el que ell havia dit.

23 Ara bé, mentres estava en Jerusalem per a la festa de la Pasqua, molts van posar fe en el seu nom al vore els milacres* que feia. 24 Però Jesús no s’acabava de fiar d’ells perquè els coneixia a tots 25 i no necessitava que ningú li explicara res sobre els humans, ja que sabia què té cada u en el seu interior.

3 Hi havia un fariseu que es deia Nicodem i que era un governant dels jueus. 2 Este home va anar de nit a vore a Jesús i li va dir: «Rabí, sabem que eres un mestre enviat per Déu, perquè ningú pot fer els milacres* que tu fas si Déu no està amb ell». 3 Jesús li va contestar: «De veres t’assegure que ningú pot vore el Regne de Déu si no torna a nàixer».* 4 Nicodem li va preguntar: «Com pot nàixer un home quan ja és major? És que pot entrar una altra vegada en el ventre de sa mare i tornar a nàixer?». 5 I Jesús li va contestar: «De veres t’assegure que ningú pot entrar en el Regne de Déu si no naix de l’aigua i de l’esperit. 6 El que ha nascut de la carn és carn, i el que ha nascut de l’esperit és esperit. 7 No t’estranyes perquè t’haja dit que heu de tornar a nàixer. 8 El vent bufa on vol i, encara que sents el seu soroll, no saps ni d’on ve ni cap a on va. Lo mateix passa amb tot aquell que ha nascut de l’esperit».

9 Aleshores, Nicodem li va preguntar: «I això com pot ser?». 10 Jesús li va respondre: «Eres mestre d’Israel i no ho saps? 11 De veres t’assegure que nosaltres parlem del que sabem i donem testimoni del que hem vist. Però vosaltres no accepteu el testimoni que donem. 12 Si no em creieu quan vos parle de coses terrenals, com em creureu si vos parle de coses celestials? 13 A més, cap home ha pujat al cel excepte aquell que ha baixat del cel, el Fill de l’Home. 14 I tal com Moisés va alçar la serp en el desert, aixina també serà alçat el Fill de l’Home, 15 per a que tot el que crega en ell tinga vida eterna.

16 »Perquè Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit* per a que tot el que demostre fe en ell no siga destruït, sinó que tinga vida eterna. 17 Perquè Déu no ha enviat el seu Fill al món per a que jutge el món, sinó per a que el món se salve per mitjà d’ell. 18 Qui demostre fe en ell no serà jutjat, però qui no demostra fe en ell ja ha sigut jutjat, perquè no ha demostrat fe en el nom del Fill unigènit de Déu. 19 Esta és la base per al juí: que la llum ha vingut al món, però les persones han estimat la foscor en comptes de la llum, perquè han actuat amb maldat. 20 Perquè qui té per costum fer coses roïns odia la llum i no s’acosta a ella, per a que les seues accions no queden al descobert.* 21 Però qui fa el que és correcte s’acosta a la llum, per a que es veja clarament que les seues accions estan d’acord amb la voluntat de Déu».

22 Després d’això, Jesús se’n va anar amb els seus deixebles a les zones rurals de Judea. Allí va passar algun temps amb ells i va estar batejant. 23 Però Joan també estava batejant en Enon, prop de Salim, perquè hi havia molta aigua. La gent anava allí i ell els batejava. 24 I és que, per eixe temps, encara no havien tancat a Joan en la presó.

25 Ara bé, els deixebles de Joan van tindre una discussió amb un jueu sobre el tema de la purificació. 26 Després, se n’anaren on estava Joan i li digueren: «Rabí, mira! L’home que estava amb tu a l’altra banda del Jordà i de qui vas donar testimoni està batejant, i tots se’n van amb ell». 27 Joan va respondre: «Ningú pot rebre res a menys que se li done des del cel. 28 Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig dir: “Jo no soc el Crist, sinó que he sigut enviat davant d’ell”. 29 Qui té la nóvia és el nóvio, però l’amic del nóvio, quan està al costat d’ell i l’escolta, s’alegra moltíssim de sentir la veu del nóvio. Per això jo estic ple d’alegria.* 30 Ell ha de continuar augmentant, però jo he de continuar disminuint».

31 Aquell que ve de dalt està per damunt de tots els altres. Aquell que és de la terra és de la terra i parla de coses de la terra. Aquell que ve del cel està per damunt de tots els altres 32 i dona testimoni del que ha vist i sentit, però ningú accepta el seu testimoni. 33 Tot el que ha acceptat el seu testimoni ha confirmat* que Déu és fidel a la veritat. 34 I és que aquell que Déu ha enviat transmet les paraules de Déu, ja que Déu dona l’esperit amb generositat.* 35 El Pare estima al Fill i ho ha posat tot en les seues mans. 36 El que demostra fe en el Fill tindrà vida eterna. El que desobeïx al Fill no vorà la vida, i la ira de Déu no s’apartarà d’ell.

4 Quan el Senyor es va enterar que els fariseus havien sentit que ell* feia i batejava més deixebles que Joan 2 —encara que no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles—, 3 se’n va anar de Judea i es va dirigir de nou a Galilea. 4 Però, com havia de passar per Samària, 5 va arribar a una ciutat samaritana que es deia Sicar, prop del camp que Jacob li havia donat al seu fill Josep. 6 De fet, allí estava el pou* de Jacob. I Jesús, que estava cansat del viatge, es va assentar a la vora del pou. Era al voltant de l’hora sexta.*

7 En això, va vindre una dona de Samària a traure aigua, i Jesús li va dir: «Dona’m un poc d’aigua». 8 (Els seus deixebles se n’havien anat a la ciutat a comprar menjar.) 9 Però la samaritana li va dir: «Com és que tu, que eres jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?». (Perquè els jueus no es tracten amb els samaritans.) 10 Jesús li va respondre: «Si hagueres sabut quin és el regal de Déu i qui t’ha dit “dona’m un poc d’aigua”, tu li n’hauries demanat, i ell t’hauria donat aigua viva». 11 Ella li va dir: «Senyor, no tens ni poal per a traure aigua, i el pou és profund. D’on trauràs eixa aigua viva? 12 Tu no eres més gran que el nostre avantpassat Jacob, veritat? Ell va ser qui ens va donar este pou, d’on bevien ell, els seus fills i els seus ramats». 13 Jesús li va contestar: «Tot el que bega d’esta aigua tornarà a tindre set, 14 però qui bega de l’aigua que jo li donaré mai més tornarà a tindre set, perquè eixa aigua que jo li donaré es convertirà dins d’ell en una font que brollarà per a donar vida eterna». 15 La dona li va dir: «Senyor, dona’m d’eixa aigua per a que no torne a tindre set ni haja de vindre ací a traure aigua».

16 Ell li va dir: «Ves a cridar el teu home i torna ací». 17 Ella li va contestar: «No tinc marit». I Jesús li va respondre: «Tens raó al dir que no tens marit, 18 perquè n’has tingut cinc, i l’home amb qui ara vius no és el teu marit. El que has dit és veritat». 19 La dona li va dir: «Senyor, veig que eres profeta. 20 Els nostres avantpassats adoraven a Déu en esta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on se l’ha d’adorar està en Jerusalem». 21 Jesús li va dir: «Creu-me, dona. Ve l’hora en què no serà ni en esta muntanya ni en Jerusalem on adorareu al Pare. 22 Vosaltres adoreu el que no coneixeu; nosaltres adorem el que coneixem, perquè la salvació comença amb els jueus. 23 Però ve l’hora —de fet, ja ha arribat— en què els autèntics adoradors del Pare l’adoraran amb esperit i amb veritat, perquè el Pare busca esta classe de persones per a que l’adoren. 24 Déu és un esperit, i els que l’adoren l’han d’adorar amb esperit i amb veritat». 25 La dona li va dir: «Sé que ha de vindre el Messies, l’anomenat Crist. Quan ell vinga, ens ho explicarà tot». 26 Jesús li va respondre: «Eixe soc jo, el que està parlant amb tu».

27 Just en eixe moment, arribaren els seus deixebles i se sorprengueren perquè estava parlant amb una dona. Però, clar, ningú es va atrevir a preguntar-li què volia o per què estava parlant amb ella. 28 En això, la dona es va deixar allí la gerra d’aigua, se’n va anar a la ciutat i es va posar a dir-li a la gent: 29 «Veniu i voreu un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà este el Crist?». 30 Aixina que la gent va eixir de la ciutat i va anar a vore’l.

31 Mentrestant, els deixebles li deien amb insistència: «Rabí, menja». 32 Però ell els va dir: «Jo, per a menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu». 33 I els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». 34 Jesús els va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del que m’ha enviat i acabar la seua obra. 35 ¿No dieu que encara queden quatre mesos per a la sega? Però jo vos dic: alceu els ulls i mireu els camps; estan blancs, a punt per a la sega. Ara 36 ja està el segador cobrant el seu jornal i arreplegant el fruit per a la vida eterna. Aixina, tant el sembrador com el segador poden alegrar-se junts. 37 En este cas, té raó la dita: un és el que sembra i un altre el que sega. 38 Vos he enviat a segar el que no havíeu treballat. Vos esteu beneficiant de l’esforç que altres han fet».

39 Molts dels samaritans d’aquella ciutat posaren fe en ell gràcies al testimoni que havia donat aquella dona quan va assegurar: «M’ha dit tot el que he fet». 40 Aixina que els samaritans anaren a buscar-lo i li demanaren que es quedara amb ells, i es va quedar allí dos dies. 41 Com a resultat, moltes més persones cregueren en ell al sentir el que ensenyava, 42 i li digueren a la dona: «Ja no creiem només pel que tu vas dir, sinó perquè ho hem sentit per nosaltres mateixos i sabem que este home és realment el salvador del món».

43 Després d’eixos dos dies, se’n va anar cap a Galilea. 44 (Jesús mateix havia dit* que ningun profeta rep honor en la seua terra.) 45 I quan va arribar a Galilea, els galileus el van rebre bé perquè també havien estat en Jerusalem durant la festa i havien vist tot el que havia fet allí.

46 Aleshores, va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. Allí hi havia un funcionari del rei que tenia el seu fill malalt en Cafarnaüm. 47 Com havia sentit que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, havia anat a buscar-lo per a demanar-li que baixara a Cafarnaüm i curara el seu fill, perquè estava a punt de morir-se. 48 Però Jesús li va dir: «Si no veieu milacres* i coses impressionants,* no creureu mai». 49 El funcionari del rei li va demanar: «Senyor, baixa abans que el meu xiquet falte». 50 Jesús li va dir: «Ves-te’n a casa, que el teu fill està viu». L’home va creure el que Jesús li va dir i se’n va anar. 51 I mentres baixava cap a sa casa, els seus esclaus van anar a buscar-lo per a dir-li que el seu fill estava viu.* 52 Ell els va preguntar a quina hora havia començat a millorar, i els esclaus li van contestar: «La calentura se li’n va anar ahir a l’hora sèptima».* 53 En eixe moment, el pare es va adonar que va ser just a eixa hora quan Jesús li havia dit: «El teu fill està viu». De manera que ell i tots els de sa casa es van fer creients. 54 Este va ser el segon milacre* que Jesús va fer després de tornar de Judea a Galilea.

5 Després d’això, se celebrava una festa dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 2 Ara bé, en Jerusalem, al costat de la Porta de les Ovelles, hi ha una piscina amb cinc pòrtics que en hebreu es diu Betzata. 3 Allí, gitades davall dels pòrtics, hi havia moltes persones malaltes, cegues, coixes i amb extremitats atrofiades.* 4 ——* 5 Entre elles, hi havia un home que havia estat malalt durant 38 anys. 6 Jesús, al vore’l allí gitat i sabent que estava malalt des de feia molt de temps, li va dir: «Vols curar-te?». 7 El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc a ningú que em clave en la piscina quan es remou l’aigua. Cada volta que intente entrar, algú se m’avança i baixa abans que jo». 8 Jesús li va dir: «Alça’t, agarra la teua llitera i camina». 9 L’home es va curar immediatament, va agarrar la seua llitera i es va posar a caminar.

Com aquell dia era dissabte,* 10 els jueus començaren a dir-li a l’home que s’havia curat: «Hui és dissabte, i no està permés que carregues amb la llitera». 11 Però ell els va respondre: «L’home que m’ha curat m’ha dit: “Agarra la teua llitera i camina”». 12 Ells li preguntaren: «Qui és el que t’ha dit que l’agarres i camines?». 13 Però ell no sabia qui l’havia curat, perquè Jesús havia desaparegut entre la multitud que hi havia allí.

14 Després d’això, Jesús el va trobar en el temple i li va dir: «Ara que t’has curat, ja no peques més per a que no et passe alguna cosa pitjor». 15 L’home se’n va anar i els va contar als jueus que era Jesús qui l’havia curat. 16 Per això els jueus perseguien a Jesús, perquè feia estes coses en dissabte. 17 Però ell els contestava: «Mon Pare continua treballant fins ara, i jo també continue treballant». 18 Per esta raó, els jueus encara estaven més determinats a matar-lo; no només perquè no respectava el dissabte, sinó perquè afirmava que Déu era son Pare i d’eixa manera es feia igual a Déu.

19 En vista d’açò, Jesús els va dir: «De veres vos assegure que el Fill no pot fer ni una sola cosa pel seu compte, només el que veu fer al Pare. Perquè totes les coses que fa el Pare també les fa el Fill de la mateixa manera. 20 El Pare estima* al Fill i li ensenya tot el que fa, i encara li ensenyarà obres més grans que estes per a que vos meravelleu. 21 Perquè, tal com el Pare ressuscita* els morts i els dona vida, el Fill també dona vida a qui ell vol. 22 El Pare no jutja a ningú, sinó que li ha confiat al Fill tot el juí, 23 per a que tots honren el Fill tal com honren el Pare. Qui no honra el Fill tampoc honra el Pare que l’ha enviat. 24 De veres vos assegure que el que escolta les meues paraules i creu en aquell que m’ha enviat té vida eterna i no serà jutjat, sinó que ha passat de la mort a la vida.

25 »De veres vos assegure que ve l’hora —de fet, ja ha arribat⁠— en què els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els que hagen fet cas viuran. 26 Perquè, tal com el Pare té vida en si mateix,* també li ha concedit al Fill tindre vida en si mateix 27 i li ha donat autoritat per a jutjar, perquè és el Fill de l’Home. 28 No vos sorprengueu d’açò, perquè ve l’hora en què tots els que estan en les tombes* sentiran la seua veu 29 i eixiran: els que van fer coses bones, per a una resurrecció de vida, i els que van fer coses roïns, per a una resurrecció de juí. 30 Jo no puc fer ni una sola cosa pel meu compte. Jutge d’acord amb el que escolte, i el meu juí és just, perquè no busque fer la meua voluntat, sinó la voluntat del que m’ha enviat.

31 »Si només jo donara testimoni de mi mateix, el meu testimo⁠ni no seria verdader.* 32 Però n’hi ha un altre que dona testimoni de mi, i sé que el testimoni que dona a favor meu és verdader. 33 Vosaltres li heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni de la veritat. 34 Ara bé, encara que jo no accepte el* testimoni de cap home, dic estes coses per a que vos salveu. 35 Eixe home era una làmpara encesa i brillant. I durant un temps, vau voler alegrar-vos molt amb la seua llum, però eixe desig vos va durar poc. 36 No obstant, el testimoni que jo done té més pes que el de Joan, perquè les obres que mon Pare m’ha encomanat —les obres que estic fent— confirmen que el Pare m’ha enviat. 37 I el Pare mateix, que m’ha enviat, ha donat testimoni de mi. Vosaltres mai heu sentit la seua veu ni heu vist el seu aspecte, 38 i tampoc teniu la seua paraula en el vostre cor, perquè no creieu a qui ell ha enviat.

39 »Vosaltres investigueu les Escriptures perquè vos penseu que per mitjà d’elles obtindreu vida eterna, i són precisament elles les que donen testimoni de mi. 40 Aixina i tot, no voleu vindre a mi per a obtindre la vida. 41 Jo no accepte la glòria* de la gent, 42 però sé molt bé que vosaltres no teniu l’amor de Déu en el cor. 43 He vingut en el nom de mon Pare, però vosaltres no m’heu acceptat. Si un altre vinguera en el seu propi nom, a eixe sí que l’acceptaríeu. 44 ¿Com heu de creure si accepteu la glòria que vos doneu els uns als altres, però no busqueu la glòria que ve de l’únic Déu? 45 No vos penseu que seré jo qui vos acusarà davant del Pare; qui vos acusa és Moisés, en qui heu posat la vostra esperança. 46 De fet, si creguéreu a Moisés, em creuríeu a mi, perquè ell va escriure sobre mi. 47 Però si no creieu el que ell va escriure, com heu de creure el que jo dic?».

6 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del mar de Galilea, o de Tiberíades. 2 El seguia una gran multitud, perquè veien els milacres* que feia al curar els malalts. 3 Aixina que Jesús va pujar a una muntanya i es va assentar allí amb els seus deixebles. 4 Ara bé, s’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. 5 Quan Jesús va alçar la vista i va vore que una gran multitud venia cap a ell, li va dir a Felip: «D’on comprarem pa per a que menge tota esta gent?». 6 En realitat, li ho va dir per a posar-lo a prova, perquè ja sabia el que estava a punt de fer. 7 Felip li va respondre: «Ni amb 200 denaris* de pa n’hi hauria prou per a donar-li’n un trosset a cada u». 8 Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir: 9 «Ací hi ha un xiquet que té cinc pans d’ordi* i dos peixets. Però, què és això per a tanta gent?».

10 Jesús va dir: «Feu que la gent s’assente». Com en aquell lloc hi havia molta herba, la gent es va assentar allí. Hi havia uns 5.000 hòmens. 11 Jesús va agarrar el pa i, després de donar-li gràcies a Déu, el va repartir entre els que estaven allí assentats. Lo mateix va fer amb els peixets, i tots menjaren tant com volgueren. 12 Quan ja estaven plens, Jesús va dir als seus deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, per a que no es malgaste res». 13 I quan els arreplegaren, ompliren 12 cistelles amb els trossos de pa que els havien sobrat als que havien menjat dels cinc pans d’ordi.

14 Al vore el milacre que havia fet, la gent va començar a dir: «Este realment és el Profeta que havia de vindre al món». 15 Aleshores, Jesús, que sabia que estaven a punt de vindre i endur-se’l a la força per a fer-lo rei, se’n va anar una altra vegada a soles a la muntanya.

16 A poqueta nit, els seus deixebles baixaren al mar, 17 pujaren a una barca i començaren a travessar el mar en direcció a Cafarnaüm. Ja s’havia fet fosc, i Jesús encara no havia tornat amb ells. 18 A més, com el vent bufava amb força, el mar estava cada volta més agitat. 19 Ara bé, quan ja havien remat uns cinc o sis quilòmetres,* van vore a Jesús caminant sobre l’aigua i acostant-se a la barca, i es van espantar. 20 Però ell els va dir: «Soc jo, no tingueu por!». 21 Aleshores, van voler que pujara a la barca i, poc després, la barca va arribar al lloc on es dirigien.

22 Al sendemà, la multitud que s’havia quedat a l’altra banda del mar va vore que no hi havia ninguna barca. El dia anterior, hi havia una barca xicoteta, i els deixebles se n’havien anat amb ella, però Jesús no havia pujat amb ells. 23 Aleshores, unes barques de Tiberíades van arribar prop del lloc on la gent havia menjat el pa després que el Senyor haguera donat gràcies a Déu. 24 Quan la gent es va adonar que allí no estaven ni Jesús ni els seus deixebles, pujaren a les seues barques i se n’anaren a Cafarnaüm per a buscar a Jesús.

25 Quan el van trobar a l’altra banda del mar, li van preguntar: «Rabí, quan has arribat ací?». 26 Jesús els va respondre: «De veres vos assegure que vosaltres no em busqueu perquè heu vist milacres, sinó perquè heu menjat tot el pa que heu volgut. 27 Treballeu, no pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que dura i porta a la vida eterna. El Fill de l’Home vos donarà este aliment, perquè és a ell a qui el Pare, Déu mateix, li ha posat el seu segell d’aprovació».

28 Aixina que ells li preguntaren: «Què hem de fer per a complir les obres de Déu?». 29 Jesús els va respondre: «L’obra que Déu demana és que demostreu fe en aquell a qui ell ha enviat». 30 Ells li digueren: «I quin milacre faràs per a que el vegem i et creguem? Quina obra faràs tu? 31 Els nostres avantpassats van menjar el mannà en el desert, tal com està escrit: “Els va donar a menjar pa del cel”». 32 I Jesús els va dir: «De veres vos assegure que Moisés no vos va donar el pa del cel; és mon Pare qui ara vos està donant l’autèntic pa del cel. 33 Perquè el pa de Déu és aquell que ha baixat del cel i dona vida al món». 34 Aixina que ells li digueren: «Senyor, dona’ns sempre d’eixe pa».

35 Jesús els va dir: «Jo soc el pa de la vida. Qui vinga a mi mai més tindrà fam, i qui demostre fe en mi mai més tindrà set. 36 Però, com ja vos he dit, vosaltres m’heu vist i, aixina i tot, no creieu. 37 Tots aquells que em dona el Pare vindran a mi, i a qui vinga a mi mai el rebutjaré. 38 Perquè no he baixat del cel per a fer la meua voluntat, sinó per a fer la voluntat d’aquell que m’ha enviat. 39 I la voluntat del que m’ha enviat és que no perda ni un dels que m’ha donat, sinó que els ressuscite l’últim dia. 40 Perquè la voluntat de mon Pare és que tot aquell que accepte el Fill i demostre fe en ell tinga vida eterna, i jo el ressuscitaré l’últim dia».

41 Els jueus es posaren a murmurar contra ell, perquè havia dit: «Soc el pa que ha baixat del cel». 42 I començaren a dir: «Este no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem a son pare i a sa mare. Com és que ara diu “jo he baixat del cel”?». 43 Al vore-ho, Jesús els va dir: «Deixeu de murmurar entre vosaltres. 44 Ningú pot vindre a mi a menys que el Pare, que m’ha enviat, l’atraga, i jo el ressuscitaré l’últim dia. 45 Està escrit en els Profetes: “Tots seran ensenyats per Jehovà”.* Tot aquell que escolta al Pare i aprén d’ell ve a mi. 46 Açò no vol dir que algú haja vist al Pare. L’únic que ha vist al Pare és aquell que ve de Déu. 47 De veres vos assegure que qui crega tindrà vida eterna.

48 »Jo soc el pa de la vida. 49 Els vostres avantpassats van menjar el mannà en el desert, però aixina i tot van morir. 50 En canvi, tot el que menge d’este pa que ha baixat del cel no morirà. 51 Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’este pa, viurà per sempre. De fet, el pa que jo donaré per a que el món puga viure és la meua carn».

52 Aleshores, els jueus es posaren a discutir entre ells dient: «Com pot este home donar-nos la seua carn per a menjar?». 53 Aixina que Jesús els va dir: «De veres vos assegure que, si no mengeu la carn del Fill de l’Home ni beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui s’alimenta de la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l’últim dia. 55 Perquè la meua carn és menjar de veritat i la meua sang és beguda de veritat. 56 Qui s’alimenta de la meua carn i beu la meua sang es manté en unió amb mi, i jo em mantinc en unió amb ell. 57 Tal com el Pare, que viu, m’ha enviat i jo visc gràcies al Pare, qui s’alimente de la meua carn viurà gràcies a mi. 58 Este és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres avantpassats, que acabaren morint. Qui s’alimente d’este pa viurà per sempre». 59 Estes coses les va dir mentres ensenyava en una sinagoga* de Cafarnaüm.

60 Al sentir això, molts dels seus deixebles van dir: «Este discurs és ofensiu! Qui pot escoltar-lo?». 61 Però Jesús, que sabia que els seus deixebles estaven murmurant sobre això, els va dir: «D’això vos escandalitzeu?* 62 I què passaria si veiéreu al Fill de l’Home pujant a on estava abans? 63 És l’esperit el que dona vida; la carn no servix de res. Les paraules que vos he dit són esperit i són vida. 64 Però alguns de vosaltres no creieu». De fet, Jesús sabia des del principi qui eren els que no creien i qui era el que el trairia. 65 I va afegir: «Per això vos he dit que ningú pot vindre a mi a menys que el Pare li ho concedisca».

66 A causa d’açò, molts dels seus deixebles tornaren a les coses que havien deixat arrere i van deixar de seguir-lo. 67 Aixina que Jesús els va preguntar als Dotze: «Vosaltres no voleu anar-se’n també, veritat?». 68 Simó Pere li va contestar: «Senyor, i a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. 69 Nosaltres hem cregut i sabem que tu eres el Sant de Déu». 70 I Jesús els va dir: «Jo vos he triat a vosaltres, als 12, veritat? I aixina i tot, un de vosaltres és un calumniador».* 71 Açò ho deia per Judes, el fill de Simó Iscariot, perquè, a pesar de ser un dels Dotze, anava a trair-lo.

7 Després d’això, Jesús va continuar viatjant per* Galilea. No volia anar a Judea perquè els jueus estaven buscant la manera de matar-lo. 2 Ara bé, faltava poc per a la festa jueva dels Tabernacles.* 3 Aixina que els seus germans li digueren: «Ix d’ací i ves-te’n a Judea per a que els teus deixebles també puguen vore les obres que fas. 4 Perquè ningú fa res en secret si vol que tots el coneguen. Ja que fas estes coses, dona’t a conéixer al món». 5 Però en realitat els seus germans no demostraven fe en ell. 6 I Jesús els va dir: «El meu temps encara no ha arribat. En canvi, per a vosaltres qualsevol moment és bo. 7 El món no té motius per a odiar-vos. Però a mi sí que m’odia, perquè done testimoni que les coses que fa són malvades. 8 Pugeu vosaltres a la festa. Jo de moment no pujaré, perquè el meu temps encara no ha arribat». 9 I després de dir-los això, es va quedar en Galilea.

10 No obstant, quan els seus germans ja havien pujat a la festa, ell també va pujar, però ho va fer en secret. 11 Durant la festa, els jueus es posaren a buscar-lo i deien: «On estarà eixe home?». 12 I entre les multituds, la gent feia molts comentaris en veu baixa sobre Jesús. Alguns deien: «És un bon home». Mentres que altres deien: «No ho és. El que fa és enganyar la gent». 13 Però, clar, ningú s’atrevia a parlar d’ell en públic perquè tenien por dels jueus.

14 Quan ja havia passat la mitat de la festa, Jesús va pujar al temple i es va posar a ensenyar. 15 Els jueus estaven impressionats i deien: «Com és que este home té tant de coneixement de les Escriptures* si no ha estudiat en les escoles?».* 16 Aixina que Jesús els va dir: «El que jo ensenye no és meu, sinó del que m’ha enviat. 17 Si algú vol fer la voluntat de Déu, sabrà si el que jo ensenye ve de Déu o si són les meues pròpies idees. 18 Qui ensenya les seues idees busca la seua pròpia glòria, però qui busca la glòria de qui l’ha enviat és fidel a la veritat i no hi ha injustícia en ell. 19 Moisés vos va donar la Llei, veritat? En canvi, ningú de vosaltres la complix. Per què voleu matar-me?». 20 La multitud li va contestar: «Estàs endimoniat! Qui vol matar-te?». 21 I Jesús els va dir: «Per una cosa que he fet, ja esteu tots sorpresos. 22 Penseu en açò: Moisés vos va donar la circumcisió —encara que no ve d’ell, sinó dels vostres avantpassats—,* i vosaltres circumcideu inclús en dissabte. 23 Si circumcideu un home en dissabte per a no desobeir la Llei de Moisés, com podeu enfadar-vos tant amb mi per curar completament un home en dissabte? 24 Deixeu de jutjar per les aparences, més bé, jutgeu d’una manera justa».

25 Aleshores, alguns dels habitants de Jerusalem començaren a dir: «Este no és l’home a qui volen matar? 26 Però, mira! Ahí està parlant davant de tots i ningú li diu res. ¿Serà que els nostres governants pensen que realment és el Crist? 27 Però nosaltres sabem d’on és este home i, quan vinga el Crist, ningú ha de saber d’on és». 28 Llavors, mentres Jesús ensenyava en el temple, va dir amb veu forta: «Vosaltres em coneixeu i sabeu d’on soc, però jo no he vingut pel meu compte. El que m’ha enviat és real, i vosaltres no el coneixeu. 29 Jo sí que el conec, perquè vinc com a representant seu, i és ell qui m’ha enviat». 30 Per això intentaren agarrar-lo, però ningú li va poder posar les mans damunt perquè encara no havia arribat la seua hora. 31 Aixina i tot, molts dels que estaven entre la multitud posaren fe en ell, i deien: «Quan vinga el Crist, no farà més milacres* que els que ha fet este home, veritat?».

32 Quan els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d’ell, tant ells com els sacerdots principals enviaren guardes* per a arrestar-lo. 33 Aleshores Jesús va dir a la gent: «Encara estaré amb vosaltres un poc més de temps abans d’anar-me’n cap a aquell que m’ha enviat. 34 Em buscareu, però no em trobareu i, on jo estiga, no podreu vindre». 35 Aixina que els jueus es preguntaven: «On pensa anar-se’n este, que diu que no el trobarem? No pensarà anar-se’n amb els jueus que estan escampats entre els grecs i ensenyar també als grecs, veritat? 36 A què es referix al dir “em buscareu, però no em trobareu i, on jo estiga, no podreu vindre”?».

37 L’últim dia de la festa, el dia gran, Jesús es va alçar i va exclamar: «Si algú té set, que vinga a mi i que bega! 38 Si algú posa fe en mi, “del fons del seu cor, eixiran rius d’aigua viva”, tal com diuen les Escriptures». 39 Al dir açò, estava referint-se a l’esperit que estaven a punt de rebre els que posaren fe en ell. I és que encara no havien rebut l’esperit, perquè Jesús encara no havia sigut glorificat. 40 Alguns d’entre la multitud, al sentir estes paraules, es posaren a dir: «Està clar que este és el Profeta». 41 Altres deien: «Este és el Crist». Però uns altres deien: «El Crist no pot vindre de Galilea, veritat? 42 ¿No diuen les Escriptures que el Crist seria de la descendència de David i que vindria de Betlem, el poble de David?». 43 Aixina que la multitud no es va posar d’acord respecte a ell. 44 I alguns d’ells volien arrestar-lo, però ningú li va poder posar les mans damunt.

45 Quan els guardes tornaren a on estaven els sacerdots principals i els fariseus, estos els preguntaren: «Per què no l’heu portat?». 46 Els guardes van contestar: «Ningú ha parlat mai com este home!». 47 Però els fariseus respongueren: «No vos haurà enganyat a vosaltres també, no? 48 És que hi ha algun governant o fariseu que haja posat fe en ell? 49 Però esta gent que no sap res de la Llei són uns maleïts!». 50 En això, un d’ells, Nicodem, qui temps arrere havia visitat a Jesús, els va dir: 51 «La nostra Llei no permet condemnar a ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet, veritat?». 52 Ells li contestaren: «No seràs de Galilea tu també, no? Investiga i voràs que de Galilea no ha d’eixir ningun profeta».*

8 12 Jesús es va dirigir de nou a ells i els va dir: «Jo soc la llum del món. Qui em seguisca no caminarà mai en la foscor, sinó que tindrà la llum de la vida». 13 I els fariseus li digueren: «Tu dones testimoni de tu mateix, aixina que el teu testimoni no és verdader».* 14 Jesús els va respondre: «Encara que jo done testimoni de mi mateix, el meu testimoni és verdader, perquè jo sé d’on vinc i a on vaig, però vosaltres no sabeu ni d’on vinc ni a on vaig. 15 Vosaltres jutgeu d’acord amb criteris humans;* jo no jutge a ningú. 16 Però, inclús si jutjara, el meu juí seria fidel a la veritat, perquè no estic a soles; el Pare que m’ha enviat està amb mi. 17 A més, en la vostra pròpia Llei està escrit: “El testimoni de dos persones és verdader”.* 18 Jo soc el que dona testimoni de mi mateix, i el Pare que m’ha enviat també dona testimoni de mi». 19 Aleshores li preguntaren: «On està ton Pare?». I Jesús els va contestar: «Vosaltres no em coneixeu ni a mi ni a mon Pare. Si em coneguéreu a mi, també coneixeríeu a mon Pare». 20 Açò ho va dir mentres ensenyava en el temple, prop d’on estaven les caixes* del tresor. Però ningú el va agarrar, perquè la seua hora encara no havia arribat.

21 Jesús els va tornar a dir: «Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. On jo vaig, vosaltres no podeu vindre». 22 I els jueus començaren a dir: «Per què diu “on jo vaig, vosaltres no podeu vindre”? Serà que vol matar-se?». 23 Aleshores va afegir: «Vosaltres sou de les regions de baix, jo soc de les regions de dalt. Vosaltres sou d’este món, jo no soc d’este món. 24 Per això vos he dit que morireu en els vostres pecats, perquè, si no creieu que jo soc qui dic ser, morireu en els vostres pecats». 25 Aixina que començaren a preguntar-li: «I tu qui eres?». I Jesús els va respondre: «No sé ni per a què parle amb vosaltres. 26 Tinc molt a dir sobre vosaltres i he de jutjar moltes coses. De fet, el que m’ha enviat és fidel a la veritat, i el que li he sentit dir a ell és el que li dic al món». 27 Però ells no van entendre que els parlava del Pare. 28 Aleshores Jesús va dir: «Quan hageu alçat* al Fill de l’Home, sabreu que jo soc qui dic ser i que no faig res pel meu compte, sinó que dic el que el Pare m’ha ensenyat. 29 Aquell que m’ha enviat està amb mi, no m’ha deixat a soles, perquè sempre faig el que a ell li agrada». 30 Al dir estes coses, molts posaren fe en ell.

31 Llavors, Jesús va continuar dient als jueus que havien cregut en ell: «Si vos manteniu en la meua ensenyança,* realment sou els meus deixebles, 32 i coneixereu la veritat, i la veritat vos farà lliures». 33 Ells li van contestar: «Nosaltres som descendents d’Abraham i mai hem sigut esclaus de ningú. Com és que dius que serem lliures?». 34 I Jesús els va dir: «De veres vos assegure que tot el que peca és esclau del pecat. 35 A més, l’esclau no es queda en casa de l’amo per sempre, però el fill de l’amo, sí. 36 Aixina que, si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de veritat. 37 Ja sé que sou descendents d’Abraham, però, com no accepteu la meua ensenyança, voleu matar-me. 38 Jo parle de les coses que he vist mentres estava amb mon Pare, però vosaltres feu el que li heu sentit dir al vostre pare». 39 Al sentir-ho, ells respongueren: «El nostre pare és Abraham». I Jesús els va dir: «Si fóreu fills d’Abraham, vos comportaríeu igual que ell. 40 Però ara voleu matar-me, a mi que vos he dit la veritat que li he sentit dir a Déu. Abraham mai hauria fet això. 41 Vosaltres vos comporteu com el vostre pare». Ells li digueren: «Nosaltres no som fills il·legítims.* Només tenim un Pare, Déu».

42 Però Jesús els va dir: «Si Déu fora el vostre Pare, m’estimaríeu. Perquè ha sigut Déu qui m’ha enviat, i per això estic ací. No he vingut pel meu compte, sinó que és ell qui m’ha enviat. 43 Per què no enteneu el que vos dic? És perquè no sou capaços d’escoltar la meua ensenyança. 44 El vostre pare és el Diable, i voleu fer el que el vostre pare desitja. Ell, quan va començar,* va ser un assassí i no es va mantindre fidel a la veritat, perquè la veritat no està en ell. Cada volta que diu una mentira, parla segons la seua forma de ser, perquè és un mentirós i el pare de la mentira. 45 Però, com jo vos dic la veritat, no em creieu. 46 Qui de vosaltres pot demostrar que soc culpable d’algun pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? 47 Qui és de Déu escolta les paraules de Déu, per això vosaltres no escolteu, perquè no sou de Déu».

48 Al sentir-ho, els jueus li digueren: «¿No diem amb raó que eres un samarità i que estàs endimoniat?». 49 Jesús els va respondre: «Jo no estic endimoniat, sinó que honre a mon Pare. En canvi, vosaltres em deshonreu a mi. 50 Jo no busque la meua pròpia glòria; ja n’hi ha un que la busca i és ell el que jutja. 51 De veres vos assegure que, si algú obeïx les meues paraules, no vorà mai la mort». 52 Els jueus li van dir: «Ara sí que està clar que estàs endimoniat! Tant Abraham com els profetes van morir, però tu dius que, si algú obeïx les teues paraules, no tastarà mai la mort. 53 És que eres més gran que el nostre pare Abraham? Ell va morir, i els profetes també. Qui t’has pensat que eres?». 54 I Jesús va respondre: «Si jo em donara glòria a mi mateix, eixa glòria no valdria per a res. És mon Pare qui em dona glòria, aquell que dieu que és el vostre Déu. 55 Aixina i tot, no el coneixeu, però jo sí. I si diguera que no el conec, seria un mentirós com vosaltres. Però jo el conec i obeïsc les seues paraules. 56 El vostre pare Abraham es va alegrar molt de pensar que voria el meu dia, i el va vore i es va alegrar». 57 Aleshores els jueus li digueren: «Però si no tens ni 50 anys! Com pot ser que hages vist a Abraham?». 58 I Jesús els va respondre: «De veres vos assegure que jo ja existia abans que Abraham nasquera». 59 Aixina que ells agarraren pedres per a tirar-li-les, però Jesús es va amagar i va eixir del temple.

9 Mentres Jesús caminava, va vore un home que era cego de naixement. 2 I els seus deixebles li van preguntar: «Rabí, qui va pecar per a que este home nasquera cego? Ell o els seus pares?». 3 Jesús va respondre: «No van pecar ni ell ni els seus pares. Açò ha passat per a que es vegen clarament en ell les obres de Déu.* 4 Hem de fer les obres del que m’ha enviat mentres siga de dia, perquè s’acosta la nit, quan ningú pot treballar. 5 Mentres jo estiga en el món, jo soc la llum del món». 6 Després de dir això, va escopir en terra i va fer fang amb la saliva. Aleshores, li va posar el fang en els ulls a l’home 7 i li va dir: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloam» (que significa ‘enviat’). Ell va anar, es va rentar i, quan va tornar, ja podia vore.

8 Llavors, els veïns i els que solien vore’l demanant almoina començaren a dir: «Este no és l’home que solia assentar-se a demanar?». 9 Alguns deien: «Sí que és ell!». Mentres que altres deien: «No és ell, però se li pareix». Però l’home no parava de dir: «Sí que soc jo!». 10 Aixina que li preguntaren: «I com és que ara pots vore?». 11 Ell va contestar: «Eixe home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha posat en els ulls i m’ha dit: “Ves a Siloam i renta’t”. Jo he anat, m’he rentat i ara puc vore». 12 En això, ells li preguntaren: «On està eixe home?». I ell va respondre: «No ho sé».

13 Aleshores, portaren l’home que havia sigut cego davant dels fariseus. 14 Per cert, el dia que Jesús havia fet el fang i havia curat el* cego era dissabte. 15 Aixina que els fariseus també es posaren a preguntar-li com havia recuperat la vista. Ell els va dir: «M’ha posat fang en els ulls, jo m’he rentat i ara puc vore». 16 Alguns dels fariseus es posaren a dir: «A eixe home no l’ha enviat Déu, perquè no respecta el dissabte». Però altres deien: «Com pot un pecador fer milacres* com estos?». De manera que no es posaven d’acord. 17 I li tornaren a preguntar al cego: «Ja que és a tu a qui ha curat,* què dius tu d’ell?». L’home va respondre: «Que és un profeta».

18 Però els jueus no creien que haguera sigut cego i que ara poguera vore, aixina que cridaren els seus pares 19 i els preguntaren: «És este el vostre fill, el que dieu que va nàixer cego? Com és que ara pot vore?». 20 Els pares respongueren: «Sabem que este és el nostre fill i que va nàixer cego. 21 Però com és que ara veu, no ho sabem; i qui l’ha curat, tampoc. Pregunteu-li-ho a ell, que ja és major d’edat i pot parlar per si mateix». 22 Els pares van respondre aixina perquè tenien por dels jueus. I és que estos ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell que reconeguera que Jesús era el Crist. 23 Per això, els seus pares havien dit: «Ja és major d’edat. Pregunteu-li-ho a ell».

24 Aixina que van tornar a cridar l’home que havia sigut cego i li van dir: «Dona glòria a Déu.* Sabem que este home és un pecador». 25 Ell va contestar: «Si és un pecador, no ho sé. Jo només sé que abans era cego i ara puc vore». 26 Aleshores li preguntaren: «Què t’ha fet? Com t’ha curat?».* 27 Ell els va contestar: «Ja vos ho he dit, i no m’heu escoltat. Per què voleu que vos ho torne a dir? No voldreu fer-vos deixebles seus vosaltres també, no?». 28 Al sentir això, li van dir amb menyspreu: «Deixeble seu ho seràs tu! Nosaltres som deixebles de Moisés. 29 Sabem que Déu li va parlar a Moisés, però este home no sabem d’on ha eixit». 30 Ell els va contestar: «Això sí que em sorprén, que eixe home m’haja curat* i que no sapieu d’on ha eixit. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però a qui el tem i fa la seua voluntat sí que l’escolta. 32 En la vida s’ha sentit dir que algú haja curat un* cego de naixement! 33 Si a este home no l’haguera enviat Déu, no podria fer res». 34 Aixina que li digueren: «Tu, que vas nàixer ple de pecat, vols donar-nos lliçons a nosaltres?». I el van expulsar.

35 Jesús es va enterar que l’havien expulsat i, quan el va trobar, li va preguntar: «Tens fe en el Fill de l’Home?». 36 L’home va contestar: «I qui és, Senyor? Dis-m’ho per a que puga tindre fe en ell». 37 Jesús li va respondre: «Tu ja l’has vist. De fet, estàs parlant amb ell». 38 I ell li va dir: «Sí que tinc fe en ell, Senyor». I es va inclinar davant d’ell.* 39 Aleshores Jesús va dir: «He vingut a este món per a un juí: per a que els que no veuen puguen vore, i els que veuen es queden cegos». 40 Quan els fariseus que estaven allí amb ell ho van sentir, li van dir: «Nosaltres no estem cegos també, veritat?». 41 Jesús els va respondre: «Si estiguéreu cegos, no tindríeu pecat. Però, com dieu “nosaltres veiem”, el vostre pecat persistix».

10 «De veres vos assegure que qui no entra al corral* de les ovelles per la porta, sinó que bota per un altre lloc, és un lladre i un saquejador. 2 Però el que entra per la porta és el pastor de les ovelles. 3 És a ell a qui el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu. El pastor crida les seues ovelles per nom i les fa eixir. 4 Quan ja ha tret totes les seues ovelles, va davant d’elles, i les ovelles el seguixen perquè coneixen la seua veu. 5 Mai seguiran un estrany, al contrari, fugiran d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys.» 6 Jesús els va posar esta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

7 Aixina que Jesús els va tornar a dir: «De veres vos assegure que jo soc la porta de les ovelles. 8 Tots els que han vingut fent-se passar per mi són uns lladres i uns saquejadors, però les ovelles no els han escoltat. 9 Jo soc la porta; qui entre a través de mi se salvarà. Podrà entrar i eixir, i trobarà pasturatge. 10 El lladre només ve per a furtar, matar i fer destrosses. En canvi, jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida i la tinguen en abundància. 11 Jo soc el pastor excel·lent, i el pastor excel·lent entrega la seua vida* per les ovelles. 12 El treballador,* que no és ni pastor ni amo de les ovelles, quan veu vindre el llop, les abandona i pega a fugir. Aleshores, el llop les ataca i les dispersa. 13 El treballador fuig perquè només treballa per a guanyar-se el jornal i no li importen les ovelles. 14 Jo soc el pastor excel·lent. Conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal com el Pare em coneix a mi, i jo conec al Pare. I jo entregue la meua vida* per les ovelles.

16 »Tinc altres ovelles que no són d’este corral. A estes també les he de fer vindre, i elles escoltaran la meua veu. Formaran un sol ramat amb un sol pastor. 17 El Pare m’estima per açò: perquè entregue la meua vida,* a fi de rebre-la de nou. 18 Ningú me la lleva, sinó que l’entregue voluntàriament. Tinc autoritat per a entregar-la i tinc autoritat per a rebre-la de nou. Este és el manament que he rebut de mon Pare».

19 Estes paraules van provocar un altre desacord entre els jueus. 20 Molts deien: «Està endimoniat i ha perdut l’enteniment. Per què l’escolteu?». 21 Uns altres deien: «Un endimoniat no diria eixes coses. A més, un dimoni no pot curar els* cegos, veritat?».

22 Ara bé, en eixe moment s’estava celebrant en Jerusalem la Festa de la Dedicació.* Era hivern, 23 i Jesús estava en el temple caminant pel Pòrtic* de Salomó. 24 Aleshores, els jueus el rodejaren i es posaren a dir-li: «Fins quan ens tindràs en suspens? Si eres el Crist, dis-nos-ho clarament». 25 Jesús els va contestar: «Ja vos ho he dit, però aixina i tot no vos ho creieu. Les obres que faig en nom de mon Pare donen testimoni de mi. 26 Però vosaltres no creieu perquè no sou les meues ovelles. 27 Les meues ovelles escolten la meua veu; jo les conec, i elles em seguixen. 28 Jo els done vida eterna; mai seran destruïdes, i ningú me les arrancarà de les mans. 29 El que m’ha donat mon Pare és més valuós que qualsevol altra cosa, i ningú pot arrancar-li al Pare les ovelles de les mans. 30 Jo i el Pare som u».*

31 De nou, els jueus van agarrar pedres per a apedregar-lo. 32 I Jesús els va dir: «He fet davant de vosaltres moltes bones obres que venen del Pare. Per quina d’elles m’apedregueu?». 33 Els jueus li van contestar: «No t’apedreguem per ninguna bona obra, sinó per blasfemar.* Perquè tu, encara que eres un home, et fas a tu mateix un déu». 34 Jesús els va respondre: «No està escrit en la vostra Llei que Déu va dir: “Vosaltres sou déus”?* 35 Si ell va anomenar “déus” aquells a qui la paraula de Déu condemnava —i les Escriptures no es poden anul·lar—, 36 com és que a mi, a qui el Pare ha santificat i ha enviat al món, m’acuseu de blasfèmia per dir “Soc Fill de Déu”? 37 Si no faig les obres de mon Pare, no em cregueu. 38 Però si les faig, encara que no em cregueu a mi, creieu almenys per les obres que faig. Aixina sabreu i continuareu comprenent que el Pare està en unió amb mi, i jo estic en unió amb el Pare». 39 Aleshores, intentaren agarrar-lo de nou, però se’ls va escapar.

40 Després, va tornar a l’altra banda del Jordà, al lloc on Joan batejava al principi, i es va quedar allí. 41 Molta gent va acudir a ell i va començar a dir: «Joan no va fer ni un sol milacre,* però tot el que va dir d’este home era de veres». 42 I allí molts posaren fe en Jesús.

11 Hi havia un home anomenat Llàtzer que estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta. 2 Esta Maria va ser la que va abocar oli perfumat sobre els peus del Senyor i li’ls va eixugar amb el monyo. El que estava malalt era el seu germà Llàtzer. 3 Aixina que les seues germanes van enviar algú a dir-li a Jesús: «Senyor, l’amic que t’estimes tant està malalt». 4 Quan Jesús ho va sentir, va dir: «Esta malaltia no té com a finalitat la mort, sinó que servirà per a la glòria de Déu i per a que, gràcies a ella, el Fill de Déu siga glorificat».

5 Jesús estimava a Marta, a la seua germana i a Llàtzer. 6 Però, quan es va enterar que Llàtzer estava malalt, encara es va quedar dos dies més en el lloc on estava. 7 Passats eixos dies, va dir als deixebles: «Tornem a Judea». 8 Ells li digueren: «Rabí, fa no res els jueus volien apedregar-te, i ara vols tornar allí?». 9 Jesús els va contestar: «El dia té 12 hores de llum, veritat? Quan algú camina a la llum del dia, no entropessa amb res perquè veu la llum d’este món. 10 Però, quan algú camina de nit, entropessa perquè la llum no està en ell».

11 Després de dir açò, va afegir: «El nostre amic Llàtzer s’ha adormit, però vaig cap allà per a despertar-lo». 12 Els deixebles li digueren: «Senyor, si està dormint, es recuperarà». 13 En realitat, Jesús estava parlant de la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que es referia a dormir en sentit literal. 14 Llavors, Jesús els va dir clarament: «Llàtzer ha mort. 15 I m’alegre per vosaltres de no haver estat allí, perquè aixina creureu. Anem cap allà». 16 En això, Tomàs, a qui anomenaven el Bessó, va dir als altres deixebles: «Anem nosaltres també i morim amb ell».

17 Quan Jesús va arribar, ja feia quatre dies que Llàtzer estava en la tomba.* 18 Betània estava prop de Jerusalem, a uns tres quilòmetres.* 19 I molts jueus havien anat a vore a Marta i Maria per a consolar-les per la mort del seu germà. 20 Quan Marta es va enterar que Jesús venia de camí, va eixir a trobar-lo, però Maria es va quedar assentada en casa. 21 Aleshores Marta li va dir a Jesús: «Senyor, si hagueres estat ací, el meu germà no s’hauria mort. 22 Però, inclús ara, sé que qualsevol cosa que li demanes a Déu, ell te la donarà». 23 Jesús li va respondre: «El teu germà s’alçarà».* 24 Marta li va dir: «Jo sé que s’alçarà en la resurrecció en l’últim dia». 25 I Jesús li va dir: «Jo soc la resurrecció i la vida. El que demostre fe en mi, encara que muiga,* tornarà a viure. 26 I tot el que estiga viu i demostre fe en mi, no morirà mai. Ho creus tu, això?». 27 Ella li va respondre: «Sí, Senyor. Jo crec que tu eres el Crist, el Fill de Déu, el que havia de vindre al món». 28 Després de dir això, Marta se’n va anar a cridar la seua germana Maria i li va dir en privat: «El Mestre està ací i pregunta per tu». 29 Al sentir-ho, Maria es va alçar d’un bot i va anar a vore’l.

30 Jesús encara no havia entrat en el poble perquè s’havia quedat on Marta l’havia trobat. 31 Quan els jueus que havien anat a casa de Maria per a consolar-la van vore que s’alçava d’un bot i se n’anava, la seguiren pensant-se que anava a la tomba* a plorar. 32 Quan Maria va arribar on estava Jesús i el va vore, va caure als seus peus i li va dir: «Senyor, si hagueres estat ací, el meu germà no s’hauria mort». 33 Jesús, al vore que tant ella com els jueus que l’acompanyaven estaven plorant, es va commoure en lo més profund del seu ser* i es va angoixar molt. 34 Aleshores els va preguntar: «On l’heu posat?». I ells li contestaren: «Senyor, vine i ho voràs». 35 I a Jesús li van caure* les llàgrimes. 36 Al vore-ho, els jueus començaren a dir: «Mireu quant el volia!».* 37 Però alguns deien: «I este home que va curar el* cego, no podia haver evitat que Llàtzer morira?».

38 Jesús, commogut de nou en lo més profund del seu ser, va anar a la tomba* —que en realitat era una cova amb una pedra que tapava l’entrada— 39 i va dir: «Aparteu la pedra». Però Marta, la germana del difunt, li va dir: «Senyor, ja deu fer olor, perquè han passat quatre dies». 40 Jesús li va respondre: «¿No t’he dit que, si creies, vories la glòria de Déu?». 41 Aixina que apartaren la pedra. Aleshores, Jesús va alçar la vista al cel i va dir: «Pare, et done gràcies perquè m’has escoltat. 42 Jo ja sé que tu sempre m’escoltes, però ho dic per la multitud que m’envolta, per a que creguen que tu m’has enviat». 43 Després de dir açò, va cridar amb força: «Llàtzer, ix!». 44 Ell, que havia estat mort, va eixir amb les mans i els peus embenats i la cara embolicada amb una tela. I Jesús els va dir: «Deslligueu-lo i deixeu-lo anar».

45 Al vore el que Jesús havia fet, molts dels jueus que havien anat a visitar a Maria posaren fe en ell. 46 Però alguns d’ells anaren a contar-los als fariseus el que havia fet Jesús. 47 Aixina que els sacerdots principals i els fariseus convocaren el Sanedrí i digueren: «Què fem? Perquè eixe home fa molts milacres.* 48 Si deixem que continue aixina, tots posaran fe en ell, i els romans vindran i ens llevaran el nostre lloc sant* i la nostra nació». 49 Però un d’ells, Caifàs, que eixe any era el gran sacerdot, els va dir: «No enteneu res. 50 ¿No veieu que vos convé més que muiga* un sol home per tot el poble que no que tota la nació siga destruïda?». 51 Però açò no ho va dir perquè fora idea seua, sinó perquè, com era el gran sacerdot eixe any, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació. 52 I no només per la nació, sinó també per a reunir en un sol grup els fills de Déu que estaven dispersats. 53 Aixina que, des d’aquell dia, es posaren a conspirar per a matar-lo.

54 Per això, Jesús ja no es va deixar vore en públic entre els jueus, i se’n va anar a la regió que està prop del desert, a una ciutat que es diu Efraïm. Allí es va quedar amb els seus deixebles. 55 Ara bé, s’acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la zona rural va pujar a Jerusalem per a netejar-se cerimonialment abans de la festa. 56 Ells es posaren a buscar a Jesús i, en el temple, es deien els uns als altres: «Serà que no vindrà a la festa? Què penseu?». 57 I és que els sacerdots principals i els fariseus havien ordenat que, si algú s’enterava d’on estava Jesús, ho informara per a que pogueren arrestar-lo.

12 Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va arribar a Betània, on vivia Llàtzer, a qui havia ressuscitat.* 2 Allí li van preparar un sopar; Marta es va posar a atendre’ls, i Llàtzer era un dels que estaven sopant* amb ell. 3 Aleshores, Maria va agarrar una lliura* d’oli perfumat —de nard autèntic i molt car—, li’l va abocar a Jesús en els peus i li’ls va eixugar amb el monyo. De manera que la fragància de l’oli perfumat va omplir tota la casa. 4 Però Judes Iscariot, un dels seus deixebles, que estava a punt de trair-lo, va dir: 5 «¿No hauria sigut millor vendre este oli perfumat per 300 denaris* i donar els diners als pobres?». 6 Però no ho va dir perquè li importaren els pobres, sinó perquè era un lladre; com era ell qui tenia la caixa dels diners, solia robar el que es depositava en ella. 7 En això, Jesús va dir: «Deixeu-la estar, que complisca amb este costum de cara al dia del meu enterro. 8 Perquè als pobres els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre».

9 Mentrestant, una gran multitud de jueus es va enterar que Jesús estava allí i van anar a vore’l, però no només a ell, sinó també a Llàtzer, a qui havia ressuscitat.* 10 Aixina que els sacerdots principals es posaren a conspirar per a matar també a Llàtzer, 11 perquè, per causa d’ell, molts jueus anaven allí i posaven fe en Jesús.

12 Al sendemà, la gran multitud que havia acudit a Jerusalem per a la festa es va enterar que Jesús anava cap allí. 13 Aixina que agarraren rames de palmera, eixiren a trobar-lo i es posaren a cridar: «Per favor, salva’l!* Beneït el que ve en el nom de Jehovà!* Beneït el Rei d’Israel!». 14 Jesús va trobar un burret i es va assentar damunt d’ell tal com està escrit: 15 «No tingues por, filla de Sió. Mira! Ve el teu rei i va assentat damunt d’un burret». 16 Al principi, els seus deixebles no van entendre estes coses. Però, quan Jesús va ser glorificat, recordaren que el que li havien fet era exactament el que estava escrit respecte a ell.

17 Ara bé, la multitud que estava amb Jesús quan li va dir a Llàtzer que isquera de la tomba* i el va ressuscitar* no deixava de donar testimoni del que havia passat. 18 Va ser també per això que la gent va eixir a trobar a Jesús, perquè havien sentit que havia fet eixe milacre.* 19 Aixina que els fariseus es deien els uns als altres: «Ja veieu que aixina no anem bé. Mireu com se’n va tot el món darrere d’ell!».

20 Entre la gent que havia anat a la festa per a adorar a Déu hi havia alguns grecs. 21 Estos s’acostaren a Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: «Senyor, volem vore a Jesús». 22 Felip va anar a dir-li-ho a Andreu, i els dos anaren a dir-li-ho a Jesús.

23 Però Jesús els va contestar: «Ha arribat l’hora per a que el Fill de l’Home siga glorificat. 24 De veres vos assegure que, si un gra de blat no cau a terra i mor, es queda només en això, en un gra. Però si mor, dona molt de fruit. 25 Qui s’estima la seua vida,* la perdrà;* però qui odia la seua vida en este món, la conservarà per a vida eterna. 26 Si algú vol servir-me, que em seguisca; i on jo estiga, allí també estarà el meu servent. Si algú vol servir-me, el Pare l’honrarà. 27 Ara estic angoixat. I què podria dir? Pare, allibera’m d’este moment* tan difícil. Però he vingut precisament per a açò, per a que m’arribe este moment. 28 Pare, glorifica el teu nom». En això, una veu que venia del cel va dir: «L’he glorificat i el tornaré a glorificar».

29 La multitud que estava allí va sentir la veu, i alguns es posaren a dir que havia tronat, però altres van dir: «Li ha parlat un àngel». 30 Aixina que Jesús va dir: «Esta veu no s’ha sentit per mi, sinó per vosaltres. 31 Ara s’està jutjant el món, i el governant d’este món serà llançat fora. 32 Però jo, quan siga alçat de la terra,* atrauré cap a mi tota classe de persones». 33 En realitat, açò ho va dir per a indicar quina classe de mort estava a punt de patir. 34 Aleshores, la multitud li va respondre: «Sabem per la Llei que el Crist existirà per sempre. Com és que dius que el Fill de l’Home ha de ser alçat? Qui és eixe Fill de l’Home?». 35 Aixina que Jesús els va dir: «La llum estarà entre vosaltres un poc més de temps. Camineu mentres encara tingueu la llum per a que la foscor no s’apodere de vosaltres; qui camina en la foscor no sap cap a on va. 36 Mentres tingueu la llum, demostreu fe en la llum i aixina sereu fills de la llum».

Després de dir això, Jesús se’n va anar d’allí i es va amagar d’ells. 37 A pesar d’haver fet tants milacres* davant d’ells, no posaven fe en ell, 38 per a que es compliren les paraules del profeta Isaïes quan va dir: «Jehovà,* qui ha posat fe en el nostre missatge?* I a qui li ha sigut revelat el poder* de Jehovà?».* 39 Respecte a la raó per la qual no podien creure, Isaïes també va dir: 40 «Els he cegat els ulls i els he endurit el cor per a que no vegen amb els ulls ni entenguen amb el cor ni tornen a mi* per a que els cure». 41 Isaïes va dir estes coses perquè va vore la seua glòria,* i va parlar d’ell. 42 Aixina i tot, van ser molts els que van posar fe en ell, inclús governants, però no ho reconeixien obertament per por als fariseus, per a no ser expulsats de la sinagoga. 43 I és que s’estimaven més l’aprovació* dels hòmens que l’aprovació de Déu.

44 Però Jesús va dir amb veu forta: «Qui posa fe en mi no només posa fe en mi, sinó també en aquell que m’ha enviat; 45 i qui em veu a mi veu també aquell que m’ha enviat. 46 He vingut al món com una llum per a que tot el que pose fe en mi no continue en la foscor. 47 Ara bé, si algú escolta les meues paraules però no les obeïx, jo no el jutge; perquè no he vingut a jutjar el món, sinó a salvar-lo. 48 Qui em rebutja i no accepta les meues paraules ja té qui el jutge; les paraules que he dit el jutjaran en l’últim dia. 49 Perquè no he parlat pel meu compte, sinó que el Pare, que m’ha enviat, és qui m’ha manat el que he de dir i el que he d’ensenyar. 50 I jo sé que el seu manament significa vida eterna. Per tant, tot el que dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha manat».

13 Ara bé, abans de la festa de la Pasqua, Jesús sabia que li havia arribat l’hora de deixar este món i tornar al Pare. Per això, ell, que havia estimat els seus que estaven en el món, els va estimar fins al final. 2 Estaven sopant, i el Diable ja havia ficat en el cor de Judes Iscariot, el fill de Simó, la idea de trair a Jesús. 3 Aixina que Jesús, sabent que el Pare havia deixat totes les coses en les seues mans i que havia vingut de Déu i estava a punt de tornar a Déu, 4 es va alçar de taula i es va llevar el mantell.* En acabant, va agarrar una tovallola i se la va lligar a la cintura. 5 Després, va abocar aigua en una safa i es va posar a llavar-los els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que s’havia lligat a la cintura. 6 Quan va arribar a Simó Pere, este li va dir: «Senyor, tu m’has de llavar els peus a mi?». 7 Jesús li va contestar: «Ara no entens el que estic fent, però ho entendràs més avant». 8 Pere li va dir: «En la vida deixaré que em llaves els peus!». I Jesús li va respondre: «Si no te’ls llave, no eres un dels meus».* 9 En això, Simó Pere li va dir: «Senyor, si és aixina, no em llaves només els peus, llava’m també les mans i el cap». 10 Jesús li va contestar: «Qui s’ha banyat només necessita llavar-se els peus, perquè està completament net. I vosaltres esteu nets, però no tots». 11 I és que Jesús sabia qui era el que anava a trair-lo, per això va dir: «No tots esteu nets».

12 Quan va acabar de llavar-los els peus i es va tornar a posar el mantell, es va assentar de nou a taula i els va dir: «Enteneu el que vos he fet? 13 Vosaltres em dieu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho soc. 14 Per tant, si jo, que soc el Senyor i el Mestre, vos he llavat els peus, vosaltres també vos heu de llavar* els peus els uns als altres. 15 Jo vos he donat l’exemple* per a que feu lo mateix que jo vos he fet. 16 De veres vos assegure que l’esclau no és més que el seu amo, ni l’enviat és més que el que l’ha enviat. 17 Ara que sabeu estes coses, sereu feliços si les poseu en pràctica. 18 Però no em referisc a tots vosaltres; jo conec els que he escollit. No obstant, açò ha passat per a que es complisca el passatge de les Escriptures que diu: “Aquell que menjava del meu pa s’ha posat en contra meua”.* 19 Vos ho dic ara, abans que passe, per a que, quan passe, cregueu que jo soc qui dic ser. 20 De veres vos assegure que tot el que rep a qui jo envie em rep també a mi. I tot el que em rep a mi, rep també a aquell que m’ha enviat».

21 Després de dir açò, Jesús es va angoixar profundament* i va afirmar:* «De veres vos assegure que un de vosaltres em trairà». 22 Els deixebles, desconcertats per no saber de qui parlava, començaren a mirar-se els uns als altres. 23 Un dels deixebles, el que Jesús estimava, estava a taula al costat de* Jesús. 24 Aixina que Simó Pere li va fer una senya amb el cap i li va dir: «De qui parla?». 25 Este es va reclinar sobre el pit de Jesús i li va preguntar: «Senyor, qui és?». 26 Jesús li va contestar: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». I després de sucar el pa, li’l va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. 27 Després que Judes va agarrar el tros de pa, Satanàs va entrar dins d’ell. I Jesús li va dir: «El que estàs fent, fes-ho més a pressa». 28 Però ningú dels que estaven a taula sabia per què li havia dit això. 29 De fet, alguns pensaven que, com Judes s’encarregava de la caixa dels diners, Jesús li estava dient que comprara el que necessitaven per a la festa, o tal volta que donara alguna cosa als pobres. 30 I immediatament després d’agarrar el pa, se’n va anar. Era de nit.

31 Quan ja se n’havia anat, Jesús va dir: «Ara el Fill de l’Home és glorificat, i Déu és glorificat per mitjà d’ell. 32 Déu mateix el glorificarà, i ho farà molt prompte. 33 Fillets, encara estaré amb vosaltres un poc més de temps. Després em buscareu, però lo mateix que els vaig dir als jueus vos ho dic a vosaltres ara: “A on jo vaig, no podeu vindre”. 34 Vos done un nou manament: que vos estimeu els uns als altres. Tal com jo vos he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. 35 Tots sabran que sou els meus deixebles si vos estimeu els uns als altres».

36 Simó Pere li va preguntar: «Senyor, a on vas?». I Jesús li va respondre: «A on jo vaig, tu no pots seguir-me ara, però em seguiràs més avant». 37 Pere li va dir: «Senyor, per què no puc seguir-te ara? Donaré la meua vida per tu». 38 I Jesús li va respondre: «Que donaràs la teua vida per mi? De veres t’assegure que de cap manera cantarà un gall sense que m’hages negat tres vegades».

14 «No deixeu que se vos angoixe el cor. Demostreu fe en Déu; demostreu fe en mi també. 2 En la casa de mon Pare hi ha molts llocs on viure. Si no fora aixina, vos ho hauria dit. De fet, me’n vaig a preparar-vos un lloc. 3 A més, quan me n’haja anat i vos l’haja preparat, tornaré i vos rebré en casa al meu costat, per a que estigueu allí a on jo estiga. 4 I per a anar a on jo vaig, ja sabeu el camí.»

5 En això, Tomàs li va dir: «Senyor, si no sabem a on vas, com podem saber el camí?».

6 Jesús li va contestar: «Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú pot arribar al Pare si no és per mi. 7 Si realment m’haguéreu conegut, hauríeu conegut també a mon Pare; però a partir d’ara el coneixereu. De fet, ja l’heu vist».

8 Felip li va dir: «Senyor, mostra’ns al Pare, amb això ja en tenim prou».

9 I Jesús li va respondre: «Amb el temps que fa que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes, Felip? Qui m’ha vist a mi també ha vist al Pare. Com és que dius “mostra’ns al Pare”? 10 ¿No creus que jo estic en unió amb el Pare i el Pare està en unió amb mi? El que vos dic no són idees meues, sinó que és el Pare, que es manté en unió amb mi, qui està fent les seues obres. 11 Creieu-me quan vos dic que jo estic en unió amb el Pare i el Pare està en unió amb mi. I si no, creieu per estes obres. 12 De veres vos assegure que qui demostre fe en mi també farà les obres que jo faig, i encara farà obres més grans que estes, perquè me’n vaig cap al Pare. 13 A més, tot el que demaneu en el meu nom ho faré, per a que el Pare siga glorificat per mitjà del Fill. 14 Si demaneu alguna cosa en el meu nom, la faré.

15 »Si m’estimeu, obeireu els meus manaments. 16 Jo li suplicaré al Pare, i ell vos donarà un altre ajudant* per a que estiga amb vosaltres per sempre: 17 l’esperit de la veritat. El món no el pot rebre, perquè ni el veu ni el coneix. Però vosaltres sí que el coneixeu, perquè està en vosaltres i es queda amb vosaltres. 18 No vos deixaré desemparats;* tornaré a vosaltres. 19 D’ací poc, el món ja no em vorà més, però vosaltres em voreu, perquè jo visc i vosaltres viureu. 20 Eixe dia sabreu que jo estic en unió amb mon Pare, que vosaltres esteu en unió amb mi i que jo estic en unió amb vosaltres. 21 El que accepta els meus manaments i els obeïx, eixe és el que m’estima; per la seua part, mon Pare estimarà a qui m’estima, i jo també l’estimaré i em mostraré clarament a ell».

22 Judes —l’Iscariot no, l’altre⁠— li va preguntar: «Senyor, què ha passat per a que vullgues mostrar-te clarament a nosaltres i no al món?».

23 Jesús li va contestar: «Si algú m’estima, obeirà les meues paraules, i mon Pare l’estimarà, i els dos vindrem a ell i viurem amb ell. 24 Qui no m’estima no obeïx les meues paraules. Les paraules que esteu escoltant no són meues, sinó del Pare que m’ha enviat.

25 »Vos he dit estes coses mentres encara estic amb vosaltres. 26 Però l’ajudant, l’esperit sant, que el Pare enviarà en el meu nom, serà el que vos ensenyarà totes les coses i vos farà recordar tot el que vos he dit. 27 Vos deixe la pau; vos done la meua pau. No vos la done com el món la dona. No deixeu que el vostre cor s’angoixe ni s’acovardisca. 28 Ja m’heu sentit quan vos he dit: “Me’n vaig i tornaré a vosaltres”. Si m’estimeu, vos alegrarà que me’n vaja al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29 Vos ho he dit ara, abans que passe, per a que, quan passe, cregueu. 30 Ja no parlaré amb vosaltres molt més, perquè ve el governant del món, encara que ell no té ningun poder* sobre mi. 31 Però, per a que el món sàpia que estime al Pare, faig exactament el que el Pare m’ha manat. Alceu-vos, anem-se’n d’ací.

15 »Jo soc el cep* verdader, i mon Pare és el vinyater. 2 Ell esporga totes les rames* que hi ha en mi i que no donen fruit, i neteja totes les que sí que donen fruit per a que en donen encara més. 3 Vosaltres ja esteu nets gràcies a les paraules que vos he dit. 4 Mantingueu-vos en unió amb mi, i jo em mantindré en unió amb vosaltres. Tal com la rama no pot donar fruit per si mateixa, sinó que s’ha de mantindre unida al cep, vosaltres tampoc podeu donar fruit si no vos manteniu units a mi. 5 Jo soc el cep i vosaltres sou les rames. Tot el que es manté en unió amb mi, i jo en unió amb ell, és el que dona molt de fruit. Perquè, separats de mi, no podeu fer res de res. 6 Si algú no es manté en unió amb mi, és com una d’eixes rames que es descarten i s’assequen. Després, estes s’arrepleguen, es llancen al foc i es cremen. 7 Si vos manteniu en unió amb mi i les meues paraules es mantenen en el vostre cor, demaneu el que vullgueu i se vos concedirà. 8 Açò és el que glorifica a mon Pare: que continueu donant molt de fruit i que demostreu ser els meus deixebles. 9 Tal com el Pare m’ha estimat, aixina vos he estimat jo a vosaltres. Mantingueu-vos en el meu amor. 10 Si obeïu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, igual que jo he obeït els manaments del Pare i em mantinc en el seu amor.

11 »Vos he dit tot açò per a que sentiu el mateix goig que jo* i per a que el vostre goig siga complet. 12 Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat. 13 Ningú té un amor més gran que qui dona la seua vida* pels seus amics. 14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que vos mane. 15 Ja no vos dic esclaus, perquè l’esclau no sap el que fa el seu amo. Vos dic amics, perquè vos he contat tot el que li he sentit dir a mon Pare. 16 No sou vosaltres qui m’heu escollit a mi; soc jo qui vos ha escollit a vosaltres. Vos he encarregat que aneu i continueu donant fruit, un fruit que perdure. Aixina el Pare vos donarà qualsevol cosa que li demaneu en el meu nom.

17 »Vos mane estes coses per a que vos estimeu els uns als altres. 18 Si el món vos odia, sapieu que a mi m’ha odiat abans que a vosaltres. 19 Si fóreu part del món, el món vos estimaria perquè seríeu seus. Però, com no sou part del món, sinó que jo vos he escollit d’entre el món, el món vos odia. 20 Recordeu el que vos he dit: l’esclau no és més que el seu amo. Si m’han perseguit a mi, també vos perseguiran a vosaltres; si han obeït les meues paraules, també obeiran les vostres. 21 Però faran tot açò contra vosaltres per causa del meu nom, perquè no coneixen aquell que m’ha enviat. 22 Si no haguera vingut i no els haguera parlat, no tindrien pecat. Però ara no tenen excusa per al seu pecat. 23 Qui m’odia a mi, també odia a mon Pare. 24 Si no haguera fet davant d’ells les obres que ningú més ha fet, no tindrien pecat. Però ara m’han vist i m’han odiat, i han odiat també a mon Pare. 25 Però açò ha passat per a que es complisquen les paraules escrites en la seua Llei: “M’han odiat sense motiu”. 26 Quan vinga l’ajudant que vos enviaré de part del Pare, l’esperit de la veritat, que ve del Pare, eixe donarà testimoni de mi. 27 I vosaltres, per la vostra part, també haureu de donar testimoni, perquè heu estat amb mi des del principi.

16 »Vos he dit estes coses per a que no entropesseu. 2 Vos expulsaran de la sinagoga. De fet, ve l’hora en què tot aquell que vos mate pensarà que està oferint-li a Déu un servici sagrat. 3 Però faran tot això perquè no ens han arribat a conéixer ni al Pare ni a mi. 4 Vos he dit estes coses per a que, quan arribe el moment en què es complisquen, recordeu que vos les vaig dir.

»No vos les vaig dir al principi perquè estava amb vosaltres. 5 Però ara que me’n vaig cap a aquell que m’ha enviat, ningú de vosaltres em pregunta “a on vas?”. 6 Al contrari, el vostre cor s’ha omplit de tristesa perquè vos he dit estes coses. 7 Però, vos dic la veritat: vos convé que me’n vaja, perquè, si no me’n vaig, l’ajudant no vindrà a vosaltres, però si me’n vaig, vos l’enviaré. 8 I quan este vinga, li donarà al món proves convincents del pecat, de la justícia i del juí: 9 del pecat, perquè no demostren fe en mi; 10 de la justícia, perquè me’n vaig cap al Pare i ja no em voreu més, 11 i del juí, perquè el governant d’este món ha sigut jutjat.

12 »Encara he de dir-vos moltes coses, però ara mateix seria massa per a vosaltres. 13 Ara bé, quan vinga aquell* —l’esperit de la veritat—, vos guiarà cap a una comprensió plena de la veritat, perquè no parlarà pel seu compte, sinó que dirà el que haurà sentit i vos anunciarà les coses que han de vindre. 14 Ell em glorificarà, perquè vos anunciarà el que reba de mi. 15 Tot el que té el Pare és meu. Per això vos he dit que el que vos anunciarà ho rebrà de mi. 16 D’ací poc ja no em voreu més, però també d’ací poc em voreu».

17 Al sentir-ho, alguns dels seus deixebles es posaren a dir-se entre ells: «Què vol dir-nos amb això de “d’ací poc ja no em voreu més, però també d’ací poc em voreu”? I què significa això de “perquè me’n vaig cap al Pare”?». 18 I es preguntaven: «A què es referix quan diu “d’ací poc”? No sabem de què parla». 19 Com Jesús sabia que volien fer-li preguntes, els va dir: «¿Vos esteu preguntant tot això perquè he dit “d’ací poc no em voreu, però també d’ací poc em voreu”? 20 De veres vos assegure que vosaltres plorareu i vos lamentareu, però el món s’alegrarà. Estareu molt tristos, però la vostra tristesa es convertirà en goig. 21 Quan una dona es posa de part, patix perquè li ha arribat l’hora de donar a llum. Però, després de tindre el xiquet, el goig que sent perquè un xiquet ha vingut al món fa que no s’enrecorde més del patiment.* 22 De la mateixa manera, vosaltres ara esteu molt tristos, però, quan vos torne a vore, el vostre cor s’omplirà de goig, i ningú podrà llevar-vos el vostre goig. 23 Eixe dia ja no em preguntareu res més. De veres vos assegure que qualsevol cosa que li demaneu al Pare, ell vos la donarà en el meu nom. 24 Fins ara no heu demanat res en el meu nom. Demaneu i rebreu, i aixina el vostre goig serà complet.

25 »Vos he dit estes coses amb comparacions. Però ve l’hora en què ja no vos parlaré més amb comparacions, sinó que vos parlaré del Pare amb claredat. 26 Eixe dia li demanareu al Pare en el meu nom; però amb això no vullc dir que jo li demanaré per vosaltres. 27 I és que el Pare mateix vos vol,* perquè vosaltres m’heu volgut a mi i heu cregut que he vingut com a representant seu.* 28 He vingut al món com a representant del Pare. I ara estic a punt d’anar-me’n del món per a tornar al Pare».

29 Els seus deixebles li digueren: «Veus? Ara sí que parles clar, sense gastar comparacions. 30 Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et pregunte. Per això creiem que has vingut de Déu». 31 Jesús els va respondre: «Ara creieu? 32 Mireu, ve l’hora —de fet, ja ha arribat— en què tots vosaltres sereu dispersats, se n’anireu cada u a sa casa i em deixareu a soles. Però no estic a soles, perquè el Pare està amb mi. 33 Vos he dit estes coses per a que, per mitjà de mi, tingueu pau. En el món, patireu dificultats.* Però, ànim! Jo he vençut el món».

17 Després de dir estes coses, Jesús va alçar la vista al cel i va dir: «Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu fill per a que el teu fill et glorifique a tu. 2 Li has donat autoritat sobre tota la humanitat* per a que done vida eterna a tots els que li has donat. 3 Açò significa vida eterna: que et coneguen a tu,* l’únic Déu verdader, i a aquell que tu has enviat, Jesucrist. 4 Jo t’he glorificat en la terra acabant la faena que m’havies encarregat. 5 Aixina que ara, Pare, glorifica’m al teu costat amb la glòria que tenia quan estava amb tu abans que el món existira.

6 »He donat a conéixer el teu nom a aquells que m’has donat d’entre el món. Eren teus i me’ls has donat, i han obeït les teues paraules. 7 Ara han arribat a comprendre que tot el que m’has donat ve de tu, 8 perquè els he transmés el missatge que tu m’has donat, i ells l’han acceptat. Ara saben amb certesa que he vingut com a representant teu i han cregut que tu m’has enviat. 9 Demane per ells. No demane pel món, sinó per aquells que m’has donat, perquè són teus. 10 Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu. I jo he sigut glorificat entre ells.

11 »Jo ja no estaré en el món, perquè me’n vaig cap a tu, però ells sí que estan en el món. Pare sant, cuida’ls* per causa del teu nom, el que tu m’has donat,* per a que siguen u* tal com nosaltres som u.* 12 Quan estava amb ells, els cuidava per causa del teu nom, el que tu m’has donat. Jo els he protegit i no se n’ha perdut cap,* excepte el fill de la destrucció, per a que es complisquen les Escriptures. 13 Però ara vaig cap a tu i dic estes coses mentres encara estic en el món per a que senten plenament el goig que jo sent. 14 Els he transmés la teua paraula, però el món els ha odiat, perquè no són part del món, tal com jo no soc part del món.

15 »No et demane que els tragues del món, sinó que els protegisques* del Maligne. 16 Ells no són part del món, igual que jo no soc part del món. 17 Santifica’ls* per mitjà de la veritat; la teua paraula és la veritat. 18 Tal com tu m’has enviat al món, jo també els he enviat al món. 19 Jo em santifique* per ells, per a que ells també siguen santificats per mitjà de la veritat.

20 »No et demane només per ells, sinó també pels que posaran fe en mi gràcies a les seues paraules, 21 per a que tots ells siguen u. Tal com tu, Pare, estàs en unió amb mi i jo estic en unió amb tu, que ells també estiguen en unió amb nosaltres. Aixina el món creurà que tu m’has enviat. 22 Els he donat la glòria que tu m’has donat per a que siguen u, igual que nosaltres som u: 23 jo en unió amb ells i tu en unió amb mi, per a que arriben a estar completament units.* Aixina el món sabrà que tu m’has enviat i que els has estimat tal com m’has estimat a mi. 24 Pare, vullc que aquells que m’has donat estiguen amb mi on jo estiga, per a que vegen la glòria que m’has donat, perquè em vas estimar abans de la fundació del món. 25 Pare just, és de veres que el món no t’ha conegut, però jo sí que et conec, i ells han arribat a comprendre que tu m’has enviat. 26 Els he donat a conéixer el teu nom i seguiré donant-lo a conéixer, per a que l’amor amb què tu m’has estimat estiga amb ells i jo estiga en unió amb ells».

18 Després de dir estes coses, Jesús se’n va anar amb els seus deixebles a l’altra banda de la vall* de Cedró i va entrar amb ells a un hort que hi havia allí. 2 Judes, el que anava a trair-lo, també coneixia el lloc, perquè Jesús es reunia allí a sovint amb els seus deixebles. 3 Aixina que Judes es va presentar amb una tropa de soldats i guardes dels sacerdots principals i dels fariseus. Portaven torxes, fanals* i armes. 4 Aleshores Jesús, que sabia tot el que li anava a passar, va fer un pas avant i els va preguntar: «A qui busqueu?». 5 Ells li van respondre: «A Jesús el Natzaré». I ell els va dir: «Soc jo». Judes, el traïdor, també estava allí amb ells.

6 Quan Jesús els va dir «Soc jo», es feren arrere i caigueren a terra. 7 Aixina que ell els va tornar a preguntar: «A qui busqueu?». I ells li van dir: «A Jesús el Natzaré». 8 Ell els va respondre: «Ja vos he dit que soc jo. Aixina que, si és a mi a qui busqueu, deixeu que estos hòmens se’n vagen». 9 Açò va passar per a que es complira el que ell havia dit: «No he perdut ni un dels que m’has donat».

10 En això, Simó Pere va desembainar l’espasa que portava, va atacar l’esclau del gran sacerdot i li va tallar l’orella dreta. L’esclau es deia Malcus. 11 Però Jesús li va dir a Pere: «Torna a embainar l’espasa. És que no he de beure de la copa que m’ha donat mon Pare?».

12 Aleshores, els soldats, el comandant militar i els guardes dels jueus arrestaren a Jesús i el lligaren. 13 Primer, el van portar davant d’Annàs, perquè era el sogre de Caifàs, que eixe any era el gran sacerdot. 14 De fet, este Caifàs era el mateix que els havia dit als jueus que els convenia que un sol home morira pel poble.

15 Ara bé, Simó Pere i un altre deixeble van seguir a Jesús. Com eixe deixeble era un conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del gran sacerdot, 16 però Pere es va quedar fora en la porta.* Aixina que l’altre deixeble, el conegut del gran sacerdot, va eixir a parlar amb la portera i va fer entrar a Pere. 17 En això, la xica que servia de portera li va dir a Pere: «Tu no eres també un dels deixebles d’eixe home?». Però ell li va dir: «Jo? No». 18 I com feia fred, els esclaus i els guardes havien fet una foguera de carbó i estaven allí drets calfant-se al seu voltant. I Pere també estava allí amb ells calfant-se.

19 El sacerdot principal* va interrogar a Jesús sobre els seus deixebles i sobre el que ensenyava. 20 I Jesús li va respondre: «He parlat obertament davant de tots. Sempre he ensenyat en les sinagogues i en el temple, on es reunixen tots els jueus, i no he dit res en secret. 21 Per què m’interrogues? Interroga aquells que han sentit el que els he dit. Ahí els tens, ells saben el que he dit». 22 Quan Jesús va dir açò, un dels guardes que estava allí li va pegar una galtada i li va dir: «Aixina és com li contestes al sacerdot principal?». 23 Jesús li va respondre: «Si he dit alguna cosa que no és de veres, dis-me* què és. Però si el que he dit és veritat, per què em pegues?». 24 Després d’això, Annàs li’l va enviar lligat al gran sacerdot Caifàs.

25 Mentrestant, Simó Pere continuava allí dret calfant-se a la vora del foc. En això, li van preguntar: «Tu no eres també un dels seus deixebles?». Ell ho va negar dient: «No, jo no». 26 Un dels esclaus del gran sacerdot, que era parent de l’home a qui Pere li havia tallat l’orella, li va dir: «Jo a tu t’he vist en l’hort amb ell, no?». 27 Però Pere ho va tornar a negar, i immediatament va cantar un gall.

28 Aleshores, portaren a Jesús de la casa de Caifàs al palau del governador; era de bon matí. Ara bé, els jueus no entraren al palau del governador per a no contaminar-se i poder menjar la Pasqua. 29 Aixina que Pilat va eixir a on estaven i els va preguntar: «De què acuseu este home?». 30 Ells li contestaren: «Si este home no fora un delinqüent, no te l’hauríem entregat». 31 I Pilat els va dir: «Emporteu-vos-el i jutgeu-lo d’acord amb la vostra llei». Però els jueus li digueren: «No ens està permés matar a ningú». 32 Açò va passar per a que es complira el que Jesús havia dit sobre la classe de mort que anava a patir.

33 Pilat va tornar a entrar al palau del governador, va cridar a Jesús i li va preguntar: «Eres tu el rei dels jueus?». 34 Jesús li va contestar: «¿M’ho preguntes perquè és el que penses, o és que altres t’han parlat de mi?». 35 Pilat va respondre: «És que soc jueu per a saber-ho? Els que t’han entregat a mi han sigut el teu propi poble i els sacerdots principals. Què has fet?». 36 Jesús li va contestar: «El meu Regne no és part d’este món. Si el meu Regne fora part d’este món, els meus ajudants haurien lluitat per a que no m’entregaren als jueus. Però no, el meu Regne no és d’ací». 37 Aixina que Pilat li va preguntar: «Aleshores, eres rei?». I Jesús li va contestar: «Tu mateix has dit que soc rei. Per a açò he nascut i per a açò he vingut al món: per a donar testimoni de la veritat. Tot aquell que està de part de la veritat escolta la meua veu». 38 I Pilat li va dir: «I què és la veritat?».

Després de dir açò, va tornar a eixir a on estaven els jueus i els va dir: «Jo no veig cap motiu per a acusar-lo. 39 A més, ja que teniu per costum que vos allibere un home durant la Pasqua, voleu que vos allibere al rei dels jueus?». 40 I ells cridaren: «No, a ell no! A Barrabàs!». Eixe tal Barrabàs era un lladre.

19 Aleshores, Pilat va ordenar que s’endugueren a Jesús i que l’assotaren. 2 Els soldats trenaren una corona d’espines, li la col·locaren en el cap i li posaren un mantell púrpura. 3 A més, se li acostaven i li deien: «Visca el rei dels jueus!».* I també li pegaven galtades. 4 Pilat va tornar a eixir i li va dir a la multitud: «Escolteu! Vos el trac ací fora per a que sapieu que no veig cap motiu per a acusar-lo». 5 Aixina que Jesús va eixir fora amb la corona d’espines i el mantell púrpura. I Pilat els va dir: «Mireu! L’home!». 6 Però, quan els sacerdots principals i els guardes el van vore, es posaren a cridar: «Mata’l en el pal! Mata’l en el pal!». I Pilat els va dir: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i executeu-lo,* jo no veig cap motiu per a acusar-lo». 7 Els jueus li contestaren: «Nosaltres tenim una llei, i d’acord amb eixa llei ha de morir, perquè s’ha fet a si mateix fill de Déu».

8 Quan Pilat va sentir el que deien, encara li va agarrar més por. 9 Aleshores, va tornar a entrar al palau del governador i li va preguntar a Jesús: «D’on eres?». Però Jesús no li va contestar res. 10 Aixina que Pilat li va dir: «Et negues a parlar-me? No saps que tinc autoritat tant per a deixar-te lliure com per a executar-te?».* 11 I Jesús li va contestar: «No tindries cap autoritat sobre mi si no l’hagueres rebut de dalt. Per això, l’home que m’ha entregat a tu ha comés un pecat encara més gran».

12 Per esta raó, Pilat va seguir buscant la manera de deixar-lo en llibertat, però els jueus cridaven: «Si l’alliberes, no eres amic del Cèsar! Tot el que es fa rei a si mateix va* en contra del Cèsar!». 13 Al sentir eixes paraules, Pilat va traure fora a Jesús i es va assentar en el tribunal, en el lloc anomenat l’Empedrat, que en hebreu és Gàbata. 14 Era el dia de la preparació de la Pasqua, al voltant de l’hora sexta.* En això, va dir als jueus: «Mireu! El vostre rei!». 15 Però ells van cridar: «Fora! Fora! Mata’l en el pal!». Pilat els va preguntar: «Voleu que execute el vostre rei?». I els sacerdots principals contestaren: «L’únic rei que tenim és el Cèsar». 16 Llavors, els va entregar a Jesús per a que l’executaren en el pal.

I ells se l’emportaren. 17 Jesús, carregant ell a soles el pal de turment,* va eixir cap a l’anomenat Lloc de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota. 18 Allí el van clavar en el pal junt amb altres dos hòmens: un a cada costat i Jesús al mig. 19 Pilat també va escriure en un cartell: «Jesús el Natzaré, el rei dels jueus», i el va penjar en el pal de turment.* 20 Molts jueus van llegir el cartell perquè el lloc on havien clavat a Jesús en el pal estava prop de la ciutat. A més, el cartell estava escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21 Però els sacerdots principals dels jueus li digueren a Pilat: «No escrigues: “El rei dels jueus”. Escriu que va dir: “Jo soc el rei dels jueus”». 22 I Pilat va contestar: «El que he escrit, ja està escrit».

23 Després de clavar a Jesús en el pal, els soldats li agarraren la roba i la dividiren en quatre parts, una per a cada u. També li agarraren la túnica, però, com esta no tenia costures perquè estava teixida de dalt a baix d’una sola peça, 24 es digueren: «No l’esgarrem; juguem-nos-la a sorts per a vore qui se la queda». Açò va passar per a que es complira el passatge de les Escriptures que diu: «Es van repartir entre ells la meua roba i es van jugar a sorts la meua túnica». I això és just el que van fer els soldats.

25 Al costat del pal de turment* de Jesús, estaven sa mare i la germana de sa mare. També estaven Maria la dona de Clofàs i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús va vore allí prop a sa mare i al deixeble que estimava, li va dir a sa mare: «Dona, ahí tens el teu fill!». 27 I a continuació li va dir al deixeble: «Ahí tens a ta mare!». I des d’aquell moment, el deixeble se la va emportar a viure a sa casa.

28 Després d’això, Jesús, conscient que ja s’havia realitzat tot, va dir per a que es compliren les Escriptures: «Tinc set». 29 Com allí hi havia una gerra plena de vi agre, van posar una esponja xopada d’aquell vi en una canya d’hisop* i li la van acostar a la boca. 30 Després de tastar el vi agre, Jesús va dir: «S’ha complit!». Aleshores, va inclinar el cap i va deixar anar el seu últim alé.*

31 Com era el dia de la preparació, els jueus li van demanar a Pilat que ordenara trencar-los les cames als condemnats i que despenjaren els seus cossos per a que no es quedaren en els pals de turment en dissabte (perquè aquell era un dissabte gran). 32 Els soldats anaren i li trencaren les cames al primer home, i també li les van trencar a l’altre que estava penjat en el pal al seu costat. 33 Però, quan arribaren a Jesús, van vore que ja estava mort, aixina que no li trencaren les cames. 34 Però un dels soldats li va clavar una llança en el costat i, al moment, li va eixir sang i aigua. 35 Este és el testimoni d’aquell que va vore estes coses, i el seu testimoni és verdader. Ell sap que el que diu és veritat, i ho diu per a que vosaltres també cregueu. 36 De fet, açò va passar per a que es complira el passatge de les Escriptures que diu: «No li trencaran ni un os». 37 També hi ha un altre passatge de les Escriptures que diu: «Miraran a aquell que travessaren».

38 Després d’estes coses, Josep d’Arimatea —que era deixeble de Jesús, però en secret, perquè tenia por dels jueus— li va preguntar a Pilat si podia endur-se el cos de Jesús. Pilat li va donar permís, aixina que ell va anar i es va emportar el cos. 39 També va arribar Nicodem amb una barreja* de mirra i àloes que pesava unes 100 lliures.* Este era l’home que, en un principi, havia anat a vore a Jesús de nit. 40 Aleshores, agarraren el cos de Jesús i el van embolicar amb teles de lli amb les espècies, tal com els jueus acostumen a fer en els enterros. 41 Ara bé, resulta que en el lloc on l’havien executat* hi havia un hort, i en eixe hort hi havia una tomba* nova on encara no havien posat a ningú. 42 Com era el dia de la preparació dels jueus i la tomba estava a prop, posaren a Jesús allí.

20 El primer dia de la setmana,* Maria Magdalena va anar a la tomba* de bon matí, quan encara estava fosc, i va vore que havien apartat la pedra de l’entrada de la tomba. 2 Aixina que se’n va anar corrents a buscar a Simó Pere i a l’altre deixeble, a qui Jesús estimava, i els va dir: «El Senyor no està en la tomba! Se l’han emportat i no sabem on l’han posat».

3 Llavors, Pere i l’altre deixeble se n’anaren cap a la tomba. 4 Els dos començaren a córrer junts, però l’altre deixeble anava més ràpid que Pere i va arribar a la tomba abans que ell. 5 A l’acatxar-se per a mirar dins, va vore les teles de lli, però no va entrar. 6 En això, va arribar Simó Pere, que venia darrere d’ell, i va entrar en la tomba. Ell també va vore les teles de lli. 7 Però la tela amb què li havien cobert el cap a Jesús no estava amb les altres teles, sinó que estava enrotllada en un lloc a part. 8 Aleshores, també va entrar el deixeble que havia arribat primer a la tomba i, al vore-ho, va creure. 9 I és que encara no entenien el passatge de les Escriptures que deia que havia de ressuscitar.* 10 Aixina que se’n tornaren a casa.

11 En canvi, Maria es va quedar fora plorant al costat de la tomba. Mentres plorava, es va acatxar per a mirar dins 12 i va vore dos àngels vestits de blanc assentats on havia estat el cos de Jesús, un a la part del cap i l’altre a la part dels peus. 13 Ells li preguntaren: «Dona, per què plores?». I ella els va contestar: «Perquè s’han emportat el meu Senyor i no sé on l’han posat». 14 Després de dir açò, ella es va girar i va vore a Jesús allí dret, però no es va adonar que era ell. 15 Jesús li va preguntar: «Dona, per què plores? A qui busques?». Ella, pensant-se que era l’home que cuidava l’hort, li va dir: «Senyor, si te l’has emportat, dis-me on l’has posat i jo me l’enduré». 16 En això, Jesús li va dir: «Maria!». Ella es va girar i li va dir en hebreu: «Rabuni!» (que significa: «Mestre!»). 17 I Jesús li va dir: «Deixa d’agarrar-me, que encara no he pujat cap al Pare. Ves a trobar els meus germans i dis-los: “Puge cap a mon Pare, que és el vostre Pare, i cap al meu Déu, que és el vostre Déu”». 18 Aixina que Maria Magdalena va anar a buscar els deixebles i els va donar la notícia: «He vist al Senyor!». I els va contar el que ell li havia dit.

19 A última hora d’eixe dia, el primer de la setmana, els deixebles s’havien reunit i havien tancat les portes amb clau perquè tenien por dels jueus. En això, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau». 20 Després de dir això, els va ensenyar les mans i el costat, i els deixebles es van alegrar molt de vore al Senyor. 21 Jesús els va tornar a dir: «Que tingueu pau. Tal com el Pare m’ha enviat a mi, jo també vos envie a vosaltres». 22 Després de dir açò, va bufar sobre ells i els va dir: «Rebeu esperit sant. 23 Si li perdoneu els pecats a algú, li són per⁠donats; si no li’ls perdoneu, no li són perdonats».

24 Però Tomàs, un dels Dotze, a qui anomenaven el Bessó, no estava amb ells quan es va presentar Jesús. 25 Aixina que, quan els altres deixebles li van dir «hem vist al Senyor!», ell els va dir: «Si no li veig les marques dels claus en les mans i fique el dit en les ferides dels claus i li fique la mà en el costat, no m’ho creuré mai».

26 Ara bé, huit dies després, els deixebles estaven de nou reunits en casa, i Tomàs estava amb ells. I encara que les portes estaven tancades amb clau, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau». 27 Després, li va dir a Tomàs: «Posa el dit ací i mira’m les mans; dus la mà i fica-la en el meu costat. Deixa de dubtar* i creu». 28 Aleshores, Tomàs li va dir: «El meu Senyor i el meu Déu!». 29 En això, Jesús li va dir: «Creus perquè m’has vist? Feliços els que no han vist i aixina i tot creuen».

30 Clar, Jesús també va fer davant dels deixebles molts altres milacres* que no estan escrits en este rotllo. 31 Però estos sí que s’han escrit per a que cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu. I aixina, al creure, pugueu tindre vida per mitjà del seu nom.

21 Després d’açò, Jesús es va tornar a aparéixer* als deixebles, en esta ocasió vora el mar de Tiberíades. Aixina és com va passar: 2 estaven junts Simó Pere, Tomàs, a qui anomenaven el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 En això, Simó Pere els va dir: «Me’n vaig a pescar». I els altres li van dir: «Anem amb tu». Aixina que van eixir i van pujar a la barca. Però aquella nit no van pescar res.

4 Just quan començava a fer-se de dia, Jesús va aparéixer en la platja, però els deixebles no es van adonar que era ell. 5 En això, Jesús els va dir: «Fills meus, no teniu res* per a menjar, veritat?». I ells contestaren: «No!». 6 Ell els va dir: «Llanceu la xàrcia pel costat dret de la barca i trobareu alguna cosa». Aixina que ells la llançaren, però no pogueren pujar-la de tants peixos que agarraren. 7 Aleshores, el deixeble a qui Jesús estimava li va dir a Pere: «És el Senyor!». Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va posar* la roba, perquè anava nuet,* i es va llançar al mar. 8 Però els altres deixebles es quedaren en la barca i el seguiren arrastrant la xàrcia plena de peixos, perquè no estaven molt lluny de la platja, només a uns 90 metres.*

9 Quan van arribar a la vora, van vore que hi havia peix damunt d’unes brases i també pa. 10 Jesús els va dir: «Porteu alguns peixos dels que acabeu de pescar». 11 Aixina que Simó Pere va pujar a la barca i va arrastrar fins a la vora la xàrcia, que estava plena de peixos grans; n’hi havia 153. I a pesar d’anar tan plena, la xàrcia no es va trencar. 12 Aleshores, Jesús els va dir: «Veniu, desdejuneu». I ni un dels deixebles es va atrevir a preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 En això, Jesús es va acostar, va agarrar el pa i els el va donar, i lo mateix va fer amb el peix. 14 Esta va ser la tercera volta que Jesús es va aparéixer als deixebles després de ressuscitar.*

15 Quan van acabar de desdejunar, Jesús li va preguntar a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que a estos?». Ell li va respondre: «Sí, Senyor, tu saps que et tinc carinyo». Jesús li va dir: «Alimenta els meus corders». 16 I li va preguntar per segona vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li va respondre: «Sí, Senyor, tu saps que et tinc carinyo». I Jesús li va dir: «Pastura les meues ovelletes». 17 Aleshores, li va preguntar per tercera volta: «Simó, fill de Joan, em tens carinyo?». Pere es va posar molt trist perquè Jesús li havia preguntat per tercera vegada si li tenia carinyo. Aixina que li va contestar: «Senyor, tu ho saps tot, tu saps que et tinc carinyo». I Jesús li va dir: «Alimenta les meues ovelletes. 18 De veres t’assegure que, quan eres més jove, et vesties a soles i anaves on volies. Però, quan et faces vell, estendràs les mans i un altre et vestirà i et portarà on no vullgues». 19 Va dir açò per a indicar la classe de mort amb què Pere donaria glòria a Déu. Després li va dir: «Continua seguint-me».

20 Pere es va girar i va vore que el seguia el deixeble a qui Jesús estimava. Era el mateix que en el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia dit: «Senyor, qui és el que et trairà?». 21 Per això, al vore’l, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, i què li passarà a este home?». 22 Jesús li va contestar: «Si vullc que ell es quede fins que jo vinga, no és cosa teua. Tu continua seguint-me». 23 Per això, es va escampar el rumor entre els germans que este deixeble no moriria. Però Jesús no li va dir que no moriria, sinó que va dir: «Si vullc que ell es quede fins que jo vinga, no és cosa teua».

24 Este és el deixeble que dona testimoni d’estes coses i el que les ha posat per escrit, i sabem que el seu testimoni és verdader.

25 En realitat, hi ha moltes altres coses que Jesús va fer. I si es posaren per escrit en tot detall, crec que el món no podria contindre tots els rotllos que s’escriurien.