CARTA ALS ROMANS

1 De Pau, esclau de Crist Jesús i cridat a ser apòstol, apartat per a anunciar les bones notícies de Déu, 2 les quals ell ja havia promés per mitjà dels seus profetes en les santes Escriptures. 3 Estes bones notícies parlen del seu Fill, qui va vindre de la descendència de David com a ser humà* 4 però va ser declarat Fill de Déu, perquè Déu el va ressuscitar d’entre els morts amb el poder de l’esperit de santedat (sí, a Jesucrist, el nostre Senyor. 5 Per mitjà d’ell vam rebre bondat immerescuda* i un apostolat per a que persones de totes les nacions puguen obeir per fe per a la glòria del seu nom, 6 nacions d’entre les quals vosaltres també heu sigut cridats per a pertànyer a Jesucrist). 7 A tots els estimats de Déu que estan en Roma i que han sigut cridats per a ser sants:

Que tingueu bondat immerescuda i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.

8 Primer que res, done gràcies al meu Déu per tots vosaltres per mitjà de Jesucrist, perquè per tot el món es parla de la vostra fe. 9 I és que Déu —a qui done servici sagrat de tot cor* anunciant les bones notícies del seu Fill— pot donar testimoni que sempre vos mencione en les meues oracions. 10 I suplique que, si és possible i és la voluntat de Déu, per fi puga anar a visitar-vos. 11 Perquè tinc moltes ganes de vore-vos per a compartir amb vosaltres algun do espiritual i aixina enfortir-vos, 12 o millor dit, per a que ens animem els uns als altres per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meua.

13 No obstant, germans, vullc que sapieu que m’he proposat moltes voltes anar a vore-vos —encara que fins ara se m’ha impedit— per a poder arreplegar algun fruit entre vosaltres, igual que entre les altres nacions. 14 Estic en deute amb grecs i amb forasters,* amb savis i amb insensats. 15 Per això, estic desitjant anunciar-vos les bones notícies també a vosaltres allí en Roma. 16 Perquè no m’avergonyisc de les bones notícies. De fet, són el poderós mitjà que Déu utilitza per a salvar a tots els que tenen fe, primer als jueus i també als grecs.* 17 En elles es revela la justícia de Déu degut a la fe i per a la fe, tal com està escrit: «El just viurà per la seua fe».

18 En efecte, la ira de Déu està sent revelada des del cel contra tota irreverència* i injustícia de la gent que dificulta el progrés de la veritat de manera injusta. 19 I és que el que es pot conéixer sobre Déu ho tenen clarament a la vista, ja que ell els ho ha mostrat obertament. 20 De fet, les seues qualitats invisibles —el seu poder etern i la seua divinitat— es veuen clarament des de la creació del món, perquè es perceben per les coses creades, de manera que ells no tenen excusa. 21 Encara que coneixien a Déu, no el van glorificar com es mereix ni li van donar les gràcies. Al contrari, els seus raonaments es tornaren inútils i el seu cor insensat es va sumir en la foscor. 22 Encara que deien ser savis, es van tornar necis 23 i canviaren la glòria del Déu immortal* per imatges amb aparença d’home mortal,* d’aus, d’animals de quatre pates i de rèptils.

24 Per tant, com volien seguir els desitjos del seu cor, Déu els va entregar a la impuresa* per a que deshonraren els seus propis cossos. 25 Van canviar la veritat de Déu per la mentira, i veneraren* i donaren servici sagrat a la creació, i no al Creador, qui mereix ser alabat per sempre. Amén. 26 Per això, Déu els va entregar a passions sexuals vergonyoses. Les dones van canviar les relacions sexuals naturals per altres que són antinaturals. 27 Igualment, els hòmens van deixar les relacions sexuals naturals amb les dones i es van encendre de passió els uns pels altres, hòmens amb hòmens, i van fer el que és obscé, de manera que van rebre el castic complet* que es mereixien pel seu error.

28 Com no els convenia reconéixer a* Déu, ell els va entregar a una mentalitat desaprovada per a que feren coses inapropiades. 29 Estaven plens de tota classe d’injustícia, perversitat, cobdícia i maldat; plens d’enveja, assassinat, conflictes, engany i malícia; eren murmuradors* 30 i calumniadors; odiaven a Déu; eren insolents, arrogants i fanfarrons; maquinaven maldats, desobeïen els pares, 31 no tenien enteniment, no complien amb la seua paraula i no tenien carinyo natural ni compassió. 32 Encara que coneixen perfectament el just decret de Déu —que els que practiquen estes coses mereixen la mort—, no només continuen fent-les, sinó que a més aplaudixen als que les practiquen.

2 Aixina que, si jutges els altres, sense importar qui sigues, no tens excusa. Perquè al jutjar-los et condemnes a tu mateix, ja que tu que jutges fas les mateixes coses. 2 Sabem que Déu jutja d’acord amb la veritat i que condemna els que fan estes coses.

3 Però tu, que jutges els que fan estes coses quan tu mateix les fas, et penses que t’escaparàs del juí de Déu? 4 O és que menysprees la grandesa* de la seua bondat, tolerància i paciència perquè no saps que Déu en la seua bondat està intentant portar-te al penediment? 5 Però, com eres cabut i el teu cor no es penedix, estàs acumulant la ira de Déu sobre tu mateix per al dia de la ira i de la revelació del seu juí just. 6 Ell li pagarà a cada u segons les seues obres: 7 donarà vida eterna a aquells que, fent el bé sense rendir-se, busquen glòria, honra i incorrupció; 8 però als que provoquen conflictes i no obeïxen la veritat, sinó la injustícia, els pagarà amb ira i fúria. 9 Hi haurà dificultats* i patiments per a tots els que fan el mal, primer per als jueus i també per als grecs; 10 però hi haurà glòria, honra i pau per a tots els que fan el bé, primer per als jueus i també per als grecs. 11 Perquè Déu no és parcial.

12 Tots els que pequen sense la llei moriran també sense la llei, però tots els que pequen davall la llei seran jutjats per la llei. 13 Perquè, davant de Déu, els justos no són els que escolten la llei; només són declarats justos els que la complixen. 14 Perquè, quan la gent de les nacions, que no té llei, complix per naturalesa el que diu la llei, ells, encara que no tenen llei, són una llei per a si mateixos. 15 Ells mateixos demostren que l’essència de la llei està escrita en el seu cor. Al mateix temps, la seua consciència també dona testimoni d’això, i els seus propis pensaments els acusen o inclús els excusen. 16 Açò passarà el dia en què Déu jutge per mitjà de Crist Jesús les coses que la humanitat manté en secret, segons les bones notícies que anuncie.

17 Ara bé, tu que dius ser jueu, que confies en la llei i que t’enorgullixes de Déu; 18 tu que coneixes la seua voluntat i que eres capaç de discernir el que és excel·lent perquè has sigut instruït en la Llei; 19 tu que estàs convençut que eres un guia per als cegos, una llum per als que estan a fosques, 20 un instructor per als insensats i un mestre per als xiquets menuts; tu que comprens l’estructura del coneixement i de la veritat que conté la Llei; 21 tu que ensenyes als altres, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques «no robes», robes? 22 Tu que dius «no cometes adulteri», comets adulteri? Tu que detestes els ídols, robes als temples? 23 Tu que t’enorgullixes de tindre llei, deshonres a Déu violant* la Llei? 24 Perquè, tal com està escrit: «El nom de Déu és blasfemat* entre les nacions per culpa vostra».

25 En realitat, la circumcisió només aprofita si obeïxes la llei, però si violes* la llei, la teua circumcisió es convertix en incir⁠cumcisió. 26 Per tant, si un incircum⁠cís obeïx els justos requisits de la Llei, la seua incircumcisió es considerarà com a circumcisió, veritat? 27 I el que no està circumcidat físicament, a l’obeir la Llei, et jutjarà a tu, que violes* la llei a pesar de tindre el codi escrit i estar circumcidat. 28 Perquè no és jueu el que ho és per fora, ni és la circumcisió una cosa externa que estiga en la carn. 29 És jueu el que ho és per dins, i la seua circumcisió és la del cor, que es fa per l’esperit, i no per un codi escrit. Eixa persona no rep l’alabança dels hòmens, sinó la de Déu.

3 Per tant, quin avantatge té ser jueu? O per a què aprofita la circumcisió? 2 És un gran avantatge en tots els sentits. Per a començar, als jueus se’ls van confiar les declaracions sagrades de Déu. 3 Aleshores, què passa amb els jueus a qui els va faltar fe? Deixa Déu de ser fidel perquè a ells els faltara fe? 4 Ni pensar-ho! Encara que tots els hòmens siguen uns mentirosos, Déu sempre serà veraç, tal com està escrit: «Per a que les teues paraules demostren que eres just i guanyes quan et jutgen». 5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia de Déu, què direm? Que Déu és injust quan expressa la seua ira? (Parle en termes humans.) 6 D’això res! Si fora aixina, com podria Déu jutjar el món?

7 Però alguns podrien preguntar-se: «Si per la meua mentira es destaca encara més la veritat de Déu —cosa que li dona glòria—, per què se’m jutja com a pecador?». 8 I per què no diem: «Fem coses roïns per a que passen coses bones», tal com alguns ens acusen falsament de dir? Els que ens acusen d’això rebran una condemna justa.

9 Aleshores, què? Estem els jueus en millor posició? Clar que no! Perquè ja hem deixat clara esta acusació: que tots, tant jueus com grecs, estan sotmesos al domini del pecat, 10 tal com està escrit: «No hi ha cap humà just, ni tan sols un; 11 no hi ha ningú amb perspicàcia, no hi ha ningú que busque a Déu. 12 Tots s’han desviat, tots s’han fet inútils; no hi ha ningú que mostre bondat, ni tan sols un»; 13 «la seua gola és una tomba oberta; la seua llengua està plena d’engany»; «en els seus llavis hi ha verí d’escurçó»;* 14 «la seua boca està plena de malediccions i amargor»; 15 «els seus peus s’afanyen a derramar sang»; 16 «en els seus camins hi ha ruïna i desgràcia, 17 i no han conegut el camí de la pau»; 18 «davant dels seus ulls no hi ha temor de Déu».*

19 Ara bé, sabem que tot el que diu la Llei va dirigit als que estan davall la Llei per a tapar-los la boca a tots i per a que tot el món siga responsable del seu castic davant de Déu. 20 Per tant, ningú* serà declarat just davant d’ell per fer les obres de la llei, perquè és precisament la llei la que ens ajuda a entendre més clarament què és el pecat.

21 Però ara la justícia de Déu ha sigut revelada sense dependre de la llei, tal com ho confirmen la Llei i els Profetes, 22 sí, la justícia de Déu per mitjà de la fe en Jesucrist per a tots els que tenen fe. De fet, no hi ha distinció, 23 perquè tots han pecat i no arriben a la glòria de Déu. 24 Ell, per la seua bondat immerescuda,* els ha concedit el regal de declarar-los justos alliberant-los per mitjà del rescat que Crist Jesús va pagar. 25 Déu el va presentar com a ofrena de reconciliació* per mitjà de la fe en la seua sang. Açò ho va fer per a demostrar la seua pròpia justícia, perquè Déu va ser pacient* i va perdonar els pecats del passat. 26 Ho va fer per a demostrar la seua pròpia justícia en este temps, per a ser just inclús quan declara justos els que tenen fe en Jesús.

27 Per tant, tenim algun motiu per a presumir? No, no en tenim cap. I hauríem de presumir de la llei de les obres? No, només de la llei de la fe. 28 Perquè nosaltres sabem que una persona és declarada justa per la fe, i no per les obres de la llei. 29 O és que ell només és el Déu dels jueus? No és també el Déu de la gent de les nacions? Sí, també ho és de la gent de les nacions. 30 Com només hi ha un Déu, ell declararà justos tant els circumcisos com els incircumcisos per mitjà de la seua fe. 31 Aleshores, anul·lem la llei amb la nostra fe? Clar que no! Al contrari, confirmem la llei.

4 En vista d’això, què podem dir que va conseguir Abraham, el nostre avantpassat?* 2 Posem que a Abraham se l’haguera declarat just per les seues obres. En eixe cas, hauria tingut motius per a presumir, però no davant de Déu. 3 Perquè, què diu el passatge de les Escriptures? «Abraham va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just.»* 4 Ara bé, el treballador no rep un salari per bondat immerescuda,* sinó perquè té dret a rebre’l.* 5 En canvi, a qui no fa obres però posa fe en aquell que declara just a l’irreverent,* se’l considera just per la seua fe.* 6 David també va parlar de la felicitat de l’home a qui Déu considera just* però no per les seues obres. Va dir: 7 «Feliços aquells a qui se’ls han perdonat les males obres* i a qui se’ls han cobert* els pecats; 8 feliç l’home a qui Jehovà* de cap manera li tindrà en compte els seus pecats».

9 Per tant, ¿disfruten d’esta felicitat només els circumcisos, o també els incircumcisos? Perquè diem: «A Abraham se’l va considerar just per la seua fe».* 10 Però, quan se’l va considerar just?* Quan ja estava circumcidat o abans d’estar-ho? Encara no ho estava i, per tant, era incircumcís. 11 I per la fe que va mostrar abans d’estar circumcidat, va rebre un senyal —la circumcisió— com a segell* de la seua justícia. Això va passar per a que fora el pare de tots els que tenen fe sense estar circumcidats, per tal que se’ls considere justos,* 12 i per a que fora el pare d’una descendència circumcidada, no només dels que s’aferren a la circumcisió, sinó també dels que seguixen de prop els passos de la fe que va mostrar el nostre pare Abraham abans d’estar circumcidat.

13 Perquè no va ser per mitjà de la llei que a Abraham o a la seua descendència se’ls va prometre que ell seria hereu d’un món, sinó que va ser per mitjà de la justícia que s’obté per la fe. 14 Perquè, si els que s’aferren a la llei foren els hereus, la fe no serviria de res i la promesa quedaria anul·lada. 15 En realitat, incomplir la Llei comporta un castic,* però on no hi ha llei tampoc hi ha transgressió.

16 Per això, com a mostra de la bondat immerescuda de Déu,* rebem la promesa per mitjà de la fe, per a que es garantisca el compliment de la promesa a tota la descendència d’Abraham, no només als que s’aferren a la Llei, sinó també als que s’aferren a la fe d’Abraham, que és el pare de tots nosaltres. 17 (És tal com està escrit: «T’he nomenat pare de moltes nacions».) Açò va passar davant de Déu —en qui Abraham va posar fe—, davant d’aquell que fa reviure els morts i que parla de les coses que encara no existixen com si ja existiren.* 18 Encara que no hi havia motius per a l’esperança, va ser precisament sobre la base de l’esperança que Abraham va tindre fe que es convertiria en pare de moltes nacions, tal com se li havia dit: «Aixina de nombrosa serà la teua descendència». 19 I encara que la seua fe no es va debilitar, sí que veia que el seu cos estava com mort (ja que tenia uns 100 anys) i que la matriu de Sara estava morta.* 20 Però, per la promesa de Déu, no va dubtar per falta de fe. Al contrari, la seua fe el va fer fort, i aixina va donar glòria a Déu 21 i es va convéncer del tot que Déu podia complir el que havia promés. 22 Per això, «se’l va considerar just».*

23 No obstant, les paraules «se’l va considerar» no es van escriure només pensant en ell, 24 sinó també en nosaltres, que serem considerats justos perquè creiem en aquell que va ressuscitar* a Jesús, el nostre Senyor. 25 Ell va ser entregat per causa de les nostres ofenses i va ser ressuscitat* per a que siguem declarats justos.

5 Per tant, ara que hem sigut declarats justos com a resultat de la fe, tinguem pau* amb Déu per mitjà del nostre Senyor Jesucrist 2 —per mitjà de qui també hem obtingut accés per la fe a esta bondat immerescuda* que ara disfrutem— i alegrem-nos* per l’esperança de rebre la glòria de Déu. 3 És més, alegrem-nos* també quan passem per dificultats, perquè sabem que les dificultats produïxen aguant, 4 l’aguant fa que tinguem l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu fa que tinguem esperança 5 i l’esperança no decepciona, perquè l’amor de Déu ha sigut derramat en els nostres cors per mitjà de l’esperit sant que hem rebut.

6 De fet, mentres encara érem dèbils, Crist va morir per persones irreverents* al temps fixat. 7 Perquè difícilment algú moriria per un home just, però tal volta algú estaria dispost a morir per un home bo. 8 No obstant, Déu ens ha demostrat el seu amor d’esta manera: quan encara érem pecadors, Crist va morir per nosaltres. 9 Per tant, ara que hem sigut declarats justos per la seua sang, amb molta més raó ens salvarem de la ira per mitjà d’ell. 10 Perquè, si quan érem enemics de Déu ens vam reconciliar amb ell per mitjà de la mort del seu Fill, amb molta més raó ens salvarem per mitjà de la seua vida ara que estem reconciliats. 11 I no només això, també ens alegrem pel que Déu ha fet per mitjà del nostre Senyor Jesucrist, a través de qui hem rebut la reconciliació.

12 Per tant, el pecat va entrar en el món per mitjà d’un sol home, i a través del pecat va entrar la mort, i aixina la mort es va estendre a tots els hòmens, perquè tots havien pecat... 13 De fet, el pecat estava en el món abans que la Llei, però no es pot acusar a ningú d’un pecat si no hi ha llei. 14 Aixina i tot, la mort va regnar des d’Adam fins a Moisés, inclús sobre aquells que no havien pecat de la mateixa manera que havia pecat* Adam, qui té cert paregut amb aquell que havia de vindre.

15 Però el regal no és com l’ofensa. Perquè, si molts van morir per l’ofensa d’un sol home, encara van abundar* més per a molts la bondat immerescuda de Déu i el seu regal* per mitjà de la bondat immerescuda d’un sol home, Jesucrist. 16 A més, el resultat del regal* de Déu és diferent al resultat del pecat d’un sol home: la sentència després d’una sola ofensa va ser una condemna, però el regal després de moltes ofenses va ser una declaració de justícia. 17 Perquè, si per l’ofensa d’un sol home la mort va regnar per mitjà d’ell, amb molta més raó els que reben en abundància la bondat immerescuda i el regal* de la justícia viuran i regnaran per mitjà d’una sola persona, Jesucrist!

18 Per tant, tal com una sola ofensa va tindre com a resultat que gent de tota classe fora condemnada, també un sol acte de justificació* té com a resultat que gent de tota classe siga declarada justa i obtinga vida. 19 Perquè, tal com molts van arribar a ser pecadors per la desobediència d’un sol home, també molts arribaran a ser justos per l’obediència d’una sola persona. 20 Ara bé, la Llei va entrar en escena per a que la gent fora conscient de les moltes ofenses que cometia. Però, on abundava el pecat, encara va abundar més la bondat immerescuda. 21 Amb quin propòsit? Per a que, tal com el pecat va regnar amb la mort, també la bondat immerescuda regne per mitjà de la justícia que du a vida eterna a través de Jesucrist, el nostre Senyor.

6 Aleshores, què direm? ¿Hem de continuar pecant per a que augmente la bondat immerescuda?* 2 Ni pensar-ho! Si hem mort respecte al pecat, com podem seguir vivint en ell? 3 O és que no sabeu que tots els que hem sigut batejats en Crist Jesús també hem sigut batejats en la seua mort? 4 Per tant, vam ser enterrats amb ell per mitjà del nostre baptisme en la seua mort per a que, tal com Crist va ressuscitar* per mitjà de la glòria del Pare, nosaltres també visquem una vida nova. 5 Si estem units amb ell en una mort com la seua, també estarem units amb ell en una resurrecció com la seua. 6 Perquè sabem que la personalitat que teníem abans* va ser clavada en el pal amb ell per a que el nostre cos pecador perdera el seu poder, i aixina poguérem deixar de ser esclaus del pecat. 7 Perquè qui mor queda absolt* del seu pecat.

8 A més, si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. 9 Perquè sabem que Crist, ara que ha sigut ressuscitat,* no morirà mai més; la mort ja no pot dominar-lo. 10 Perquè, quan va morir, va morir una vegada per sempre respecte al pecat,* però la vida que viu, la viu per a Déu. 11 Igualment vosaltres, considereu que heu mort respecte al pecat però que viviu per a Déu per mitjà de Crist Jesús.

12 Per tant, no deixeu que el pecat continue regnant en el vostre cos mortal de manera que vos obligue a obeir els seus desitjos. 13 Tampoc seguiu oferint el vostre cos* al pecat com a arma de la injustícia. Al contrari, oferiu-vos a Déu com qui ha passat de la mort a la vida i oferiu el vostre cos* a Déu com a arma de la justícia. 14 Per tant, com no esteu davall la llei sinó davall la bondat immerescuda, el pecat no ha de dominar-vos.

15 Aleshores, què? Cometrem un pecat perquè no estem davall la llei sinó davall la bondat immerescuda? Ni pensar-ho! 16 És que no sabeu que, si vos oferiu a algú com a esclaus obedients, vos feu esclaus d’aquell a qui obeïu, ja siga del pecat, que du a la mort, o de l’obediència, que du a la justícia? 17 Però li donem gràcies a Déu perquè, encara que éreu esclaus del pecat, vos féreu obedients de cor al model d’ensenyança que vau rebre. 18 En efecte, com se vos va alliberar del pecat, vos féreu esclaus de la justícia. 19 Vos parle en termes humans perquè la vostra carn és dèbil.* Per tant, tal com vau oferir els vostres membres com a esclaus a la impuresa* i a la maldat* per a fer el que està malament, oferiu ara els vostres membres com a esclaus a la justícia per a fer el que és sant. 20 Perquè, quan éreu esclaus del pecat, estàveu lliures del domini de la justícia.

21 Per tant, quin fruit produíeu en aquell temps? Coses de les quals ara vos avergonyiu. Perquè el resultat d’eixes coses és la mort. 22 Però, ara que heu sigut alliberats del pecat i vos heu fet esclaus de Déu, el fruit que produïu és la santedat, i el resultat és la vida eterna. 23 Perquè el salari que el pecat paga és la mort, però el regal que Déu fa és vida eterna per mitjà del nostre Senyor Crist Jesús.

7 Germans (em dirigisc a aquells que coneixen la llei), ¿és que no sabeu que la Llei té domini sobre les persones mentres viuen? 2 Per exemple, la dona casada està lligada per llei al seu marit mentres ell està viu, però si el marit mor, ella queda lliure de la llei del seu marit. 3 Per tant, mentres visca el seu marit, a ella se l’anomenaria adúltera si arribara a ser d’un altre home. Però si el seu marit mor, queda lliure de la llei del seu marit, de manera que no seria adúltera si arribara a ser d’un altre home.

4 Per tant, germans meus, a nosaltres també se’ns ha fet morir respecte a la Llei per mitjà del cos de Crist per a que siguem d’un altre —d’aquell que va ressuscitar—,* a fi que produïm fruit per a Déu. 5 Perquè, quan vivíem d’acord amb els desitjos de la carn, les passions pecaminoses que despertava la Llei actuaven en el nostre cos* per a que produírem fruit que du a la mort. 6 Però ara se’ns ha alliberat de la Llei, perquè hem mort respecte a allò que ens lligava per a que siguem esclaus en un nou sentit per mitjà de l’esperit, i no en el vell sentit per mitjà del codi escrit.

7 Aleshores, què podem dir? Té defecte* la Llei? Ni pensar-ho! En realitat, jo no hauria sabut què és el pecat si no haguera sigut per la Llei. Per exemple, no hauria sabut què és la cobdícia si la Llei no haguera dit: «No desitges el que és d’un altre». 8 Però el pecat es va valdre del manament per a despertar en mi tota classe de cobdícia. I és que, sense la llei, el pecat estava mort. 9 De fet, abans de la llei, jo estava viu. Però, quan va arribar el manament, el pecat va reviure i jo vaig morir. 10 I vaig descobrir que el manament que havia de portar-me a la vida, en realitat, em portava a la mort. 11 Perquè el pecat es va valdre del manament per a seduir-me i matar-me. 12 Aixina que la Llei en si mateixa és santa, i el manament és sant, just i bo.

13 Vol dir açò que una cosa bona em va causar la mort? Ni pensar-ho! Va ser el pecat el que em va causar la mort valent-se d’una cosa bona, per a que es demostrara què és el pecat. D’esta manera, el pecat va arribar a ser molt més pecaminós per mitjà del manament. 14 Perquè sabem que la Llei és espiritual, però jo soc carnal, venut al pecat. 15 No entenc el meu comportament, ja que no practique el que desitge, sinó que faig el que odie. 16 Ara bé, si faig el que no desitge, reconec que la Llei és bona. 17 Per tant, el que fa eixes coses ja no soc jo, sinó el pecat que viu en mi. 18 Perquè sé que no hi ha res bo en mi, és a dir, en la meua carn. En efecte, desitge fer el que està bé, però no soc capaç de fer-ho. 19 I és que no faig les coses bones que desitge, sinó que practique les coses roïns que no desitge. 20 Aleshores, si faig el que no desitge, ja no soc jo el que ho fa, sinó el pecat que viu en mi.

21 Per tant, veig que en el meu cas es complix esta llei: quan desitge fer el que està bé, la inclinació a fer el mal està amb mi. 22 En realitat, l’home que soc per dins disfruta molt de la llei de Déu, 23 però veig que en el meu cos* hi ha una altra llei que lluita contra la llei de la meua ment i que em porta captiu a la llei del pecat que està en el meu cos.* 24 Que desgraciat que soc! Qui em rescatarà del cos que em du a esta mort? 25 Li done gràcies a Déu per rescatar-me per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor! Per tant, amb la meua ment soc esclau de la llei de Déu, però amb la meua carn soc esclau de la llei del pecat.

8 Aixina que els que estan en unió amb Crist Jesús no són condemnats. 2 Perquè la llei de l’esperit que dona vida en unió amb Crist Jesús t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. 3 El que la Llei era incapaç de fer perquè era dèbil a causa de la carn, Déu ho va fer a l’enviar el seu propi Fill amb una forma pareguda a la dels humans pecadors* per a eliminar el* pecat. Aixina va condemnar el pecat en la carn, 4 per a que el requisit just de la Llei es complira en nosaltres, els que vivim* d’acord amb l’esperit i no d’acord amb la carn. 5 Perquè els que viuen d’acord amb la carn se centren en les coses de la carn, però els que viuen d’acord amb l’esperit, en les coses de l’esperit. 6 Centrar-se en la carn porta a la mort, però centrar-se en l’esperit porta a la vida i a la pau. 7 I és que centrar-se en la carn porta a l’enemistat amb Déu, ja que la carn no està sotmesa a la llei de Déu ni pot estar-ho. 8 Per això, els que viuen d’acord amb la carn no poden agradar a Déu.

9 Però si l’esperit de Déu viu realment en vosaltres, no viviu d’acord amb la carn, sinó d’acord amb l’esperit. En canvi, si algú no té l’esperit de Crist, eixa persona no pertany a Crist. 10 Però si Crist està en unió amb vosaltres, l’esperit dona vida degut a la justícia encara que el cos estiga mort degut al pecat. 11 I és que, si l’esperit d’aquell que va ressuscitar* a Jesús viu en vosaltres, aquell que va ressuscitar* a Crist Jesús també donarà vida als vostres cossos mortals per mitjà del seu esperit, que viu en vosaltres.

12 Per tant, germans, tenim una obligació, però no amb la carn per a viure d’acord amb la carn. 13 Perquè, si vivim d’acord amb la carn, segur que morirem; però, si deixem que el poder de l’esperit ens ajude a fer morir les pràctiques del cos, viurem. 14 I és que aquells que són guiats per l’esperit de Déu són en realitat fills de Déu. 15 Perquè no hem rebut un esperit d’esclavitud que ens faça tornar a tindre por, sinó que hem rebut un esperit que ens adopta com a fills, l’esperit que ens fa cridar: «Abba,* Pare!». 16 L’esperit mateix dona testimoni amb el nostre esperit que som fills de Déu. 17 I si som fills de Déu, també som hereus —hereus de Déu i cohereus amb Crist—, però només si patim amb Crist per a que també siguem glorificats amb ell.

18 Per això, pense que els patiments actuals no són res en comparació amb la glòria que serà revelada en nosaltres. 19 Perquè la creació espera amb molta expectació la revelació dels fills de Déu. 20 De fet, la creació va ser sotmesa a la frustració* —però no per pròpia voluntat, sinó a través d’aquell que la va sotmetre⁠— sobre la base d’esta esperança: 21 que la creació també seria alliberada de l’esclavitud a la corrupció i tindria la gloriosa llibertat dels fills de Déu. 22 Sabem que tota la creació continua lamentant-se i patint fins ara. 23 I no només això, nosaltres mateixos —que tenim les primícies, és a dir, l’esperit— també ens lamentem per dins mentres esperem amb moltes ganes que se’ns adopte com a fills, que se’ns allibere del nostre cos per mitjà del rescat. 24 Perquè nosaltres hem sigut salvats en esta esperança, però l’esperança que es veu no és esperança, perquè, com pot algú esperar el que ja veu? 25 Però si esperem el que no veiem, seguim esperant-ho amb moltes ganes i amb aguant.

26 De la mateixa manera, l’esperit també ve a ajudar-nos quan som dèbils. Perquè el problema és que a voltes no sabem el que hem de demanar en oració, però, quan no podem expressar* els nostres laments, l’esperit mateix suplica* per nosaltres. 27 I aquell que examina els cors sap quina és la intenció de l’esperit, perquè este suplica* pels sants d’acord amb la voluntat de Déu.

28 Sabem que Déu fa que totes les seues obres cooperen per al bé d’aquells que l’estimen, els que van ser cridats d’acord amb el seu propòsit. 29 Perquè a aquells en qui es va fixar* primer, també els va escollir amb antelació* per a que foren modelats segons la imatge del seu Fill, i aixina este fora el primogènit entre molts germans. 30 A més, aquells a qui va escollir amb antelació* són els que també va cridar, i els que va cridar són aquells a qui també va declarar justos. Finalment, aquells a qui va declarar justos són aquells a qui també va glorificar.

31 Aleshores, què direm de tot açò? Si Déu està de la nostra part, qui podrà estar contra nosaltres? 32 Si ell no li va perdonar la vida ni al seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, no ens donarà bondadosament totes les altres coses junt amb ell? 33 I qui podrà presentar alguna acusació contra els escollits de Déu? És ell qui els declara justos. 34 Qui podrà condemnar-los? És Crist Jesús qui va morir i, no només això, és ell qui va ser ressuscitat,* qui està a la dreta de Déu i també qui suplica* per nosaltres.

35 Qui podrà separar-nos de l’amor del Crist? Les dificultats? L’angoixa? La persecució? La fam? La falta de roba? Els perills? L’espasa? 36 Tal com està escrit: «Per causa teua ens enfrontem contínuament* a la mort; som com ovelles destinades a la matança». 37 Però, gràcies a aquell que ens va estimar, eixim completament victoriosos de totes estes coses. 38 Perquè estic convençut que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els governs, ni les coses d’ara, ni les coses que vindran, ni els poders, 39 ni l’altura, ni la profunditat, ni cap altra creació podrà separar-nos de l’amor de Déu que està en Crist Jesús, el nostre Senyor.

9 Dic la veritat en Crist i no mentisc; la meua consciència, guiada per l’esperit sant, dona testimoni amb mi 2 de la gran tristesa i del dolor constant que sent en el cor. 3 Perquè preferiria que se’m separara del Crist com un maleït si això servira per a ajudar els meus germans, els meus parents carnals, 4 els israelites. A ells els pertany l’adopció com a fills, la glòria, els pactes, la Llei, el servici sagrat i les promeses. 5 A ells els pertanyen els patriarques, i d’ells va descendir el Crist. Que Déu, que està per damunt de tot, siga alabat per sempre. Amén.

6 Ara bé, això no vol dir que la paraula de Déu haja fallat. Perquè no tots els descendents d’Israel són realment «Israel». 7 Tampoc són tots fills per ser descendència d’Abraham, sinó que és com està escrit: «Per mitjà d’Isaac vindrà allò que serà anomenat la teua descendència». 8 És a dir, els fills carnals no són realment els fills de Déu. Més bé, són els fills de la promesa els que són considerats descendència. 9 Perquè la promesa va ser esta: «Vindré per esta època i Sara tindrà un fill». 10 Lo mateix va passar quan Rebeca va concebre bessons d’un sol home, el nostre avantpassat Isaac. 11 I quan encara no havien nascut ni havien fet res bo ni roín, per a que el propòsit de Déu d’escollir a algú continuara depenent d’aquell que crida i no de les obres, 12 se li va dir a ella: «El major serà esclau del més jove». 13 Tal com està escrit: «Vaig estimar a Jacob, però a Esaú el vaig odiar».

14 Per tant, què direm? Que Déu és injust? Ni pensar-ho! 15 Perquè ell li diu a Moisés: «Li mostraré misericòrdia a qui jo vullga mostrar-li misericòrdia. I li mostraré compassió a qui jo vullga mostrar-li compassió». 16 Per tant, no depén ni del desig ni dels esforços de la persona,* sinó de Déu, que mostra misericòrdia. 17 Perquè cert passatge de les Escriptures li diu al faraó: «T’he deixat viure per esta raó: per a mostrar el meu poder valent-me del teu cas i per a que el meu nom siga proclamat per tota la terra». 18 Per tant, a qui ell vol, li mostra misericòrdia, i a qui ell vol, deixa que es torne cabut.

19 I tu em diràs: «Si ningú pot anar en contra de la seua voluntat, per què encara troba faltes en les persones?». 20 Però qui eres tu per a contestar-li a Déu? No eres un simple home? És que l’objecte modelat pot preguntar-li a qui li ha donat forma per què l’ha fet aixina? 21 És que el terrisser no té dret a fer amb un mateix tros de fang una gerra per a un ús honrós i una altra per a un ús deshonrós? 22 Per tant, què passa si Déu, que volia demostrar la seua ira i que es coneguera el seu poder, va tolerar amb molta paciència gerres d’ira fetes per a ser destruïdes? 23 I què si ho va fer per a donar a conéixer la grandesa de la seua glòria sobre gerres de misericòrdia, les quals va preparar amb antelació per a la glòria? 24 Eixes gerres som nosaltres, a qui va cridar no només d’entre els jueus, sinó també d’entre les nacions. 25 És com ell diu també en el llibre d’Osees: «Anomenaré “poble meu” als que no són el meu poble, i anomenaré “estimada” a la que no era estimada, 26 i seran anomenats “fills del Déu viu” en el lloc on se’ls va dir: “Vosaltres no sou el meu poble”».

27 A més, Isaïes proclama respecte a Israel: «Encara que els fills d’Israel siguen tan nombrosos com els grans de l’arena del mar, només una resta se salvarà. 28 Perquè Jehovà* aclarirà comptes amb la terra; ho farà ràpidament i per complet». 29 A més, Isaïes també va profetitzar: «Si Jehovà* dels exèrcits no ens haguera deixat una descendència, hauríem acabat com Sodoma i ens hauríem paregut a Gomorra».

30 Per tant, què direm? Que gent de les nacions, encara que no buscava ser justa, va alcançar la justícia, la justícia que s’obté per la fe. 31 En canvi, Israel, encara que buscava una llei que portava a la justícia, no va poder alcançar eixa llei. 32 I això per què? Perquè no la buscaven per mitjà de la fe, sinó per mitjà de les obres. Van entropessar amb la «pedra que fa entropessar», 33 tal com està escrit: «Mireu! Pose en Sió una pedra que fa entropessar i una roca que ofén,* però qui pose la seua fe en ella no quedarà decepcionat».

10 Germans, en realitat, el que desitge de tot cor i li suplique a Déu és que ells se salven. 2 Perquè done fe* que li tenen devoció a* Déu, però no es basa en un coneixement exacte. 3 Al no conéixer la justícia de Déu i intentar establir la seua, no s’han sotmés a la justícia de Déu. 4 Perquè Crist és la fi de la Llei, per a que tot el que demostre fe alcance la justícia.

5 Parlant de la justícia que s’alcança per la Llei, Moisés escriu: «L’home que faça estes coses viurà gràcies a elles». 6 Però la justícia que s’obté per la fe diu: «No digues en el teu cor “qui pujarà al cel?”, o siga, per a fer baixar a Crist. 7 Tampoc digues “qui baixarà a l’abisme?”, o siga, per a fer pujar a Crist d’entre els morts». 8 Més bé, què diu? «La paraula està prop de tu, en la teua boca i en el teu cor.» Esta «paraula» és la paraula de la fe, que nosaltres prediquem. 9 Perquè, si amb la boca declares públicament que Jesús és el Senyor i amb el cor demostres fe que Déu el va ressuscitar,* et salvaràs. 10 I és que amb el cor es demostra la fe que porta a la justícia, però amb la boca es fa la declaració pública que porta a la salvació.

11 Un passatge de les Escriptures diu: «Ningú que pose la seua fe en ell quedarà decepcionat». 12 Perquè no hi ha diferència entre jueu i grec, tots tenen el mateix Senyor, que és generós* amb tots els que l’invoquen. 13 De fet, «tot el que invoque el nom de Jehovà* se salvarà». 14 Però, com l’invocaran si no posen fe en ell? I com posaran fe en ell si no han sentit parlar d’ell? I com sentiran parlar d’ell si ningú predica? 15 I com predicaran si ningú els envia? Tal com està escrit: «Que bonicos són els peus dels que anuncien bones notícies de coses bones!».

16 No obstant, no tots han fet cas de les bones notícies, ja que Isaïes diu: «Jehovà,* qui ha posat fe en el nostre missatge?».* 17 Per tant, la fe ve després d’escoltar el missatge, i el missatge s’escolta quan algú parla de Crist. 18 I jo pregunte: serà que no l’han pogut sentir? Clar que han pogut! De fet, «per tota la terra s’ha sentit el seu so, i el seu missatge ha arribat fins als confins de la terra».* 19 I una altra pregunta: serà que Israel no ho ha entés? Clar que ho ha entés! Primer, Moisés diu: «Faré que estigueu zelosos valent-me dels que no són una nació; faré que estigueu furiosos valent-me d’una nació insensata». 20 Però Isaïes s’ompli de valor i diu: «Els que no em buscaven em van trobar; els que no preguntaven per mi em van conéixer». 21 En canvi, d’Israel diu: «Tot el dia he tingut les mans esteses cap a un poble desobedient i cabut».

11 Per tant, pregunte: serà que Déu ha rebutjat el seu poble? Clar que no! Perquè jo també soc israelita, de la descendència d’Abraham, de la tribu de Benjamí. 2 Déu no ha rebutjat el seu poble, en qui es va fixar primer. És que no sabeu què diu el passatge de les Escriptures on Elies es va queixar dels israelites a Déu? 3 Ell va dir: «Jehovà,* han matat els teus profetes i han destruït els teus altars. Només quede jo, i ara volen matar-me».* 4 Però, quina va ser la resposta de Déu? «Encara tinc 7.000 hòmens que no s’han agenollat davant de Baal.» 5 De la mateixa manera, en este temps també hi ha una resta que ha sigut escollida per bondat immerescuda.* 6 Ara bé, si són escollits per bondat immerescuda, ja no són escollits per les seues obres. Perquè, si no, la bondat immerescuda ja no seria bondat immerescuda.

7 Aleshores, què podem dir? Que Israel no ha conseguit el que continua buscant amb tanta insistència, però els escollits sí que ho han conseguit. Els altres s’han fet insensibles, 8 tal com està escrit: «Déu els ha donat fins al dia de hui un esperit de son profund, uns ulls que no veuen i unes orelles que no senten». 9 A més, David diu: «Que la seua taula* es convertisca en un parany, una trampa, un obstacle* i un castic per a ells. 10 Que se’ls obscurisquen els ulls per a que no vegen, i fes que sempre hagen de doblegar l’esquena».

11 I jo pregunte: és que van entropessar i van caure definitivament? Clar que no! Però el seu pas en fals ha servit per a que la gent de les nacions puga salvar-se, i aixina els jueus els tinguen zels. 12 I si el seu pas en fals porta riqueses* al món i la seua disminució porta riqueses a la gent de les nacions, encara hi haurà moltes més riqueses quan el seu nombre estiga complet!

13 Ara em dirigisc a vosaltres, la gent de les nacions. Com soc un apòstol a les nacions, honre el* meu ministeri 14 per a vore si d’alguna manera faig que el meu poble* senta zels i en salve alguns. 15 Perquè, si rebutjar-los significa reconciliació per al món, què significarà acceptar-los? No significarà que passen de la mort a la vida? 16 A més, si la part de la massa que s’agarra com a primícies és santa, també ho és tota la massa. I si l’arrel és santa, les rames també ho són.

17 No obstant, si algunes de les rames han sigut arrancades, i a tu, a pesar de ser una olivera silvestre, t’han empeltat entre les altres i t’has beneficiat de la riquesa de l’arrel de l’olivera, 18 no et penses que eres millor que* les altres rames. Si et penses que eres millor que elles, recorda que tu no sostens l’arrel, sinó que és l’arrel la que et sosté a tu. 19 I tu diràs: «Algunes rames han sigut arrancades per a empeltar-me a mi». 20 I és de veres, elles han sigut arrancades per la seua falta de fe, però tu et mantens ahí per la teua fe. Aixina que, en comptes de ser arrogant, tin temor. 21 Perquè, si Déu no ha perdonat les rames naturals, tampoc et perdonarà a tu. 22 Per tant, pensa en la bondat i en la severitat de Déu. Ell és sever amb els que han caigut, però és bondadós amb tu sempre que et mantingues en la seua bondat; si no, tu també seràs tallat. 23 I ells també seran empeltats si no es mantenen en la seua falta de fe, perquè Déu els pot tornar a empeltar. 24 Perquè, si a tu et van tallar d’una olivera silvestre per naturalesa i, en contra del que és natural, et van empeltar en l’olivera cultivada, amb molta més raó tornaran a ser empeltades les rames naturals en la seua pròpia olivera!

25 Germans, per a que no vos feu savis als vostres propis ulls, vullc que conegueu este secret sagrat: una part d’Israel ha quedat insensible, i això serà aixina fins que haja entrat el nombre complet de gent de les nacions; 26 d’esta manera tot Israel se salvarà. Tal com està escrit: «L’alliberador* eixirà de Sió i apartarà de Jacob les pràctiques que deshonren a Déu.* 27 I este és el pacte que faré amb ells quan m’emporte els seus pecats». 28 És cert, respecte a les bones notícies, ells són enemics per al vostre benefici, però respecte a l’elecció de Déu, són estimats per causa dels seus avantpassats. 29 Perquè Déu no lamentarà haver fet els seus regals ni la seua crida. 30 I és que en un altre temps éreu desobedients a Déu, però ara se vos ha mostrat misericòrdia a causa de la seua desobediència. 31 Igualment, ara els desobedients són ells i, com a resultat, se vos ha mostrat misericòrdia a vosaltres, per a que ara també se’ls puga mostrar misericòrdia a ells. 32 Perquè Déu ha fet que tots ells siguen presoners de la desobediència per a poder mostrar-los misericòrdia a tots.

33 Que profundes són les riqueses, la saviesa i el coneixement de Déu! Que difícil és comprendre plenament els seus juís i explorar del tot els seus camins! 34 Perquè, «qui ha arribat a conéixer la ment de Jehovà?* I qui s’ha convertit en el seu conseller?». 35 O «qui li ha donat alguna cosa a Déu primer per a que ell li haja de donar res a canvi?». 36 Perquè totes les coses venen d’ell, i són per ell i per a ell. A ell vaja la glòria per sempre. Amén.

12 Per tant, germans, vos suplique per la compassió de Déu que oferiu el vostre cos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu, un servici sagrat amb la vostra capacitat de raonar. 2 No deixeu que este sistema* continue modelant-vos. Més bé, transformeu-vos renovant la vostra ment per a que comproveu per vosaltres mateixos quina és la voluntat de Déu, que és bona, agradable i perfecta.

3 Per la bondat immerescuda* que se m’ha mostrat, li dic a cada un de vosaltres que no pense de si mateix més del que és necessari pensar, sinó que pense de manera equilibrada, segons la mesura de fe que Déu li haja donat.* 4 Perquè, igual que en un únic cos hi ha molts membres però no tots tenen la mateixa funció, 5 nosaltres també, encara que som molts, som un únic cos en unió amb Crist, però individualment som membres que ens pertanyem els uns als altres. 6 Per tant, tots tenim dons diferents segons la bondat immerescuda que se’ns ha mostrat. Per això, si tenim el do de profetitzar, profetitzem d’acord amb la fe que se’ns ha donat; 7 si tenim el do de servir,* dediquem-nos per complet a este servici;* si algú té el do d’ensenyar, que ensenye; 8 si té el d’animar,* que anime;* si té el de donar,* que ho faça generosament; si té el de dirigir,* que ho faça amb diligència;* si té el de mostrar misericòrdia, que ho faça amb alegria.

9 Que el vostre amor no siga hipòcrita. Odieu intensament el mal i aferreu-vos al bé. 10 Estimeu-vos amb amor fraternal i mostreu-⁠vos un carinyo molt tendre. Preneu la iniciativa en honrar-vos els uns als altres. 11 Sigueu treballadors,* no ganduls. Que l’esperit vos òmpliga d’entusiasme.* Sigueu esclaus de Jehovà.* 12 Alegreu-vos de l’esperança. Aguanteu quan passeu per dificultats. Persevereu* en l’oració. 13 Compartiu el que teniu amb els sants segons les seues necessitats. Sigueu sempre hospitalaris. 14 Continueu beneint els que vos perseguixen; beneïu i no maleïu. 15 Alegreu-vos amb els que s’alegren; ploreu amb els que ploren. 16 Tingueu cap als altres la mateixa actitud que teniu cap a vosaltres mateixos. No vos centreu en coses grans,* sinó deixeu-vos guiar per coses humils. No vos feu savis als vostres propis ulls.

17 No torneu mal per mal a ningú. Tingueu en compte el que tot el món pensa que* està bé. 18 Si és possible, fins on depenga de vosaltres, estigueu en pau amb tots. 19 Estimats, no vos vengeu, deixeu-li lloc a la ira.* Perquè està escrit: «“La venjança és meua; jo els donaré el que es mereixen”, diu Jehovà».* 20 Més bé, «si el teu enemic té fam, dona-li menjar; si té set, dona-li alguna cosa per a beure. Perquè al fer-ho amuntonaràs brases ardents sobre el seu cap».* 21 No et deixes véncer pel mal, sinó continua vencent el mal amb el bé.

13 Que tots se sotmeten a les autoritats superiors, perquè no hi ha autoritat que no vinga de Déu; en efecte, les autoritats que existixen han sigut col·locades per Déu en les seues posicions relatives. 2 Per tant, qui s’oposa a l’autoritat s’oposa a l’orde establit per Déu; els que s’oposen a este orde rebran la seua condemna. 3 Perquè els que temen als governants no són els que fan el bé sinó els que fan el mal. Aixina que, si vols viure sense por a l’autoritat, continua fent el bé i rebràs la seua alabança, 4 ja que està al servici* de Déu per al teu bé. Però si estàs fent el mal, tin por, perquè l’autoritat no porta l’espasa sense motiu. Està al servici* de Déu per a executar venjança i per a castigar* els que fan coses roïns.

5 Per tant, és necessari que vos sotmeteu, no només per causa del castic,* sinó també per la vostra consciència. 6 Per això vosaltres també pagueu impostos, ja que els que governen són servents públics de Déu que servixen constantment amb este propòsit. 7 Doneu-los a tots el que els correspon: a qui demana l’impost, l’impost; a qui demana el tribut, el tribut; a qui demana temor, eixe temor; a qui demana honra, eixa honra.

8 No tingueu cap deute amb ningú, excepte el d’estimar-vos els uns als altres, perquè qui estima els altres ha complit la llei. 9 Perquè els manaments «no cometes adulteri, no assassines, no robes, no desitges el que és d’un altre» i qualsevol altre manament es resumixen en estes paraules: «Estima els altres com a tu mateix». 10 L’amor no fa res roín als altres; per tant, l’amor és el compliment de la llei.

11 Aixina que feu tot açò, perquè sabeu en quin temps vivim; sabeu que ja és hora que vos desperteu, ja que la nostra salvació està més a prop ara que quan ens vam fer creients. 12 La nit està a punt d’acabar-se, el dia ja està a prop. Per tant, desfem-nos de les obres pròpies de la foscor i vestim-nos amb l’armadura* de la llum. 13 Comportem-nos* decentment, com si fora de dia, sense festes descontrolades ni borratxeres, sense relacions sexuals immorals ni conducta descarada,* sense baralles ni zels. 14 Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist i no feu plans per a satisfer els desitjos de la carn.

14 Accepteu* a qui té debilitats en la seua fe i no jutgeu qüestions d’opinió personal.* 2 A un home, la fe li permet menjar de tot, però, a un altre que és dèbil, només li permet menjar verdures. 3 Per tant, qui menja que no menyspree a qui no menja, i qui no menja que no jutge a qui menja, perquè Déu l’ha acceptat.* 4 Qui eres tu per a jutjar el servent d’un altre? Si cau o es manté dret, això és cosa del seu amo. De fet, es mantindrà dret perquè Jehovà* pot fer que es mantinga dret.

5 Un home pensa que uns dies són més importants que altres, mentres que un altre pensa que tots els dies són iguals. Que cada u estiga plenament convençut del que pensa. 6 Qui celebra un dia en particular, el celebra per a Jehovà.* Igualment, qui menja, ho fa per a Jehovà,* ja que li dona gràcies a Déu. I qui no menja, també ho fa per a Jehovà,* i aixina i tot li dona gràcies a Déu. 7 De fet, ningú de nosaltres viu només per a si mateix, i ningú mor només per a si mateix. 8 Perquè si vivim, vivim per a Jehovà* i, si morim, morim per a Jehovà.* Aixina que, tant si vivim com si morim, som de Jehovà.* 9 Crist va morir i va tornar a la vida justament per a açò: per a ser Senyor de morts i de vius.

10 Aleshores, per què jutges el teu germà? I tu igual, per què menysprees el teu germà? Al cap i a la fi, tots estarem drets davant del tribunal de Déu. 11 Perquè està escrit: «Tan cert com que estic viu —diu Jehovà—,* davant de mi es doblegaran tots els genolls, i tota llengua reconeixerà obertament que jo soc Déu». 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar comptes de si mateix a Déu.

13 Aixina que deixem de jutjar-nos els uns als altres. En comptes d’això, decidim-nos a no posar davant del nostre germà res que puga fer-lo entropessar o caure.* 14 Sé i estic convençut en el Senyor Jesús que res és impur en si mateix. Només quan algú pensa que una cosa és impura, és impura per a ell. 15 Perquè, si ofens el teu germà pel que menges, ja no seguixes el camí de l’amor. No permetes que el que menges destruïsca a aquell per qui va morir Crist. 16 Per tant, no doneu motius per a que es parle malament de les coses bones que feu. 17 Perquè el Regne de Déu no consistix en menjar i beure, sinó en la justícia, la pau i el goig que dona l’esperit sant. 18 Perquè qui servix a Crist com a esclau d’esta manera agrada a Déu i té l’aprovació dels hòmens.

19 Per tant, busquem les coses que promouen la pau i les que ens edifiquen els uns als altres. 20 Deixeu de tirar avall l’obra de Déu per una qüestió de menjar. És de veres que totes les coses són pures, però no està bé* que algú menge si això fa entropessar. 21 És millor no menjar carn ni beure vi ni fer res que faça entropessar el teu germà. 22 La fe que tens, que es quede entre tu i Déu. Feliç l’home que no es condemna a si mateix pel que ha decidit fer. 23 Però si té dubtes i aixina i tot menja, ja està condemnat, perquè no menja per fe. De fet, tot el que no es fa per fe és pecat.

15 Ara bé, nosaltres, els que som forts, hem de suportar* les debilitats dels que no són forts i no fer el que ens agrada a nosaltres. 2 Que cada un de nosaltres faça el que els agrada als altres per al bé d’ells, per a edificar-los. 3 Perquè ni tan sols el Crist va fer el que li agradava a ell, sinó que va passar tal com està escrit: «Els insults dels que t’insulten han caigut damunt de mi». 4 Perquè tot el que es va escriure en el passat es va escriure per a la nostra ensenyança, per a que per mitjà del nostre aguant i el consol que donen les Escriptures tinguem esperança. 5 Que el Déu que dona aguant i consol vos concedisca tindre entre vosaltres la mateixa actitud mental que va tindre Crist Jesús, 6 per a que units i amb una sola veu* li doneu glòria al Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist.

7 Accepteu-vos* els uns als altres tal com el Crist també vos ha acceptat* a vosaltres, per a que es done glòria a Déu. 8 Perquè vos dic que Crist es va fer servent* dels circumcisos per a mostrar la veracitat de Déu i confirmar les promeses que Déu va fer als seus avantpassats, 9 i per a que les nacions donen glòria a Déu per la seua misericòrdia. Tal com està escrit: «Per això t’alabaré públicament entre les nacions i li cantaré alabances al teu nom». 10 També diu: «Nacions, alegreu-vos amb el seu poble». 11 En un altre passatge diu: «Alabeu a Jehovà* totes les nacions. Que tots els pobles l’alaben». 12 I Isaïes també diu: «Apareixerà l’arrel de Jessé, aquell que vindrà per a governar les nacions, i en ell les nacions posaran la seua esperança». 13 Que el Déu que dona esperança vos òmpliga de goig i pau per la confiança que teniu en ell, per a que desbordeu d’esperança pel poder de l’esperit sant.

14 Germans meus, estic convençut que vosaltres també esteu plens de bondat i de tot coneixement i que esteu capacitats per a aconsellar-vos* els uns als altres. 15 No obstant, vos he escrit amb molta franquesa sobre alguns temes per a recordar-vos-els de nou. Ho he fet per la bondat immerescuda* que Déu em va donar 16 per a que fora un servent públic de Crist Jesús per a les nacions. Estic molt ocupat en l’obra santa de les bones notícies de Déu per a que estes nacions puguen ser una ofrena agradable, santificada per esperit sant.

17 Per tant, tinc raons per a sentir una gran alegria en Crist Jesús per les coses relacionades amb Déu. 18 Perquè no m’atreviré a parlar de res que no siga el que Crist ha fet per mitjà de mi per a que les nacions siguen obedients. Ho ha fet per mitjà de les meues paraules i accions, 19 amb el poder de milacres* i coses impressionants,* amb el poder de l’esperit de Déu. D’esta manera, he predicat completament les bones notícies sobre el Crist des de Jerusalem i per totes parts* fins a Il·líria. 20 De fet, em vaig proposar no predicar les bones notícies on ja s’havia donat a conéixer el nom de Crist, i aixina no edificar sobre els fonaments d’un altre. 21 Tal com està escrit: «Els que no han rebut notícies d’ell voran, i els que no han sentit parlar d’ell entendran».

22 Això mateix és el que moltes voltes m’ha impedit anar a visitar-vos. 23 Però ara ja no em queden llocs sense predicar en estes regions i, a més, fa molts* anys que desitge visitar-vos. 24 Per això, quan vaja cap a Espanya, espere vore-vos i que m’acompanyeu part del camí després d’haver disfrutat de la vostra companyia durant un temps. 25 Però ara estic a punt d’anar-me’n a Jerusalem per a ajudar* els sants, 26 perquè els de Macedònia i Acaia han compartit amb molt de gust les seues coses per a fer una donació* als sants de Jerusalem que són pobres. 27 És de veres que ho han fet amb molt de gust, però en realitat estaven en deute amb ells. Perquè, si els sants de Jerusalem han compartit les seues coses espirituals amb les nacions, ara elles estan obligades a ajudar-los* amb les seues coses materials. 28 Aixina que, quan haja atés este assumpt i m’haja assegurat que reben la donació,* eixiré cap a Espanya i, de camí, passaré a vore-vos. 29 A més, sé que quan vos visite vos portaré l’abundant benedicció de Crist.

30 Ara, germans, vos suplique pel nostre Senyor Jesucrist i per l’amor de l’esperit que, igual que jo faig, oreu intensament a Déu per mi 31 per a que se’m salve dels no-creients de Judea i per a que els sants de Jerusalem accepten el meu servici* a favor d’ells. 32 Aixina, si Déu vol, aniré a vore-vos amb alegria i ens animarem els uns als altres. 33 Que el Déu que dona pau estiga amb tots vosaltres. Amén.

16 Vos presente* a Febe, una germana nostra que és ministra de la congregació de Cèncrees, 2 per a que la rebeu en el Senyor d’una manera digna dels sants i l’ajudeu en tot el que necessite, perquè ella també ha demostrat ser defensora de molts, entre els quals estic jo mateix.

3 Saludeu de la meua part a Prisca i a Àquila, els meus col·laboradors en Crist Jesús. 4 Ells s’han jugat el coll per mi, i tant jo com totes les congregacions de les nacions els donem les gràcies. 5 Saludeu també la congregació que es reunix en sa casa. Saludeu el meu estimat Epènet, que està entre els primers que es van fer deixebles* de Crist en Àsia. 6 Saludeu a Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu a Andrònic i a Júnies, els meus parents i companys de presó, a qui els apòstols coneixen bé i que han estat en unió amb Crist més temps que jo.

8 Saludeu de la meua part a Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu a Urbà, el meu col·laborador en Crist, i al meu estimat Estaqui. 10 Saludeu a Apel·les, que té l’aprovació de Crist. Saludeu els de la casa d’Aristòbul. 11 Saludeu el meu parent Herodió. Saludeu els de la casa de Narcís que estan en el Senyor. 12 Saludeu a Trifena i a Trifosa, dones que treballen molt en el Senyor. Saludeu la nostra estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu a Rufus, l’escollit en el Senyor, i a sa mare, que és com una mare per a mi. 14 Saludeu a Asincrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i als germans que estan amb ells. 15 Saludeu a Filòleg i a Júlia, a Nereu i a la seua germana, a Olimpes i a tots els sants que estan amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb un bes sant. Totes les congregacions del Crist vos saluden.

17 Germans, ara vos suplique que vigileu aquells que creen divisions i obstacles* que van en contra de les ensenyances que heu aprés. Aparteu-vos d’ells. 18 Perquè els hòmens aixina no són esclaus del nostre Senyor Crist, sinó dels seus propis desitjos,* i seduïxen el cor dels ingenus amb paraules meloses i aduladores. 19 Tot el món ha arribat a saber de la vostra obediència, i per això m’alegre per vosaltres. Però vullc que sigueu savis respecte al bé i innocents respecte al mal. 20 Per la seua part, el Déu que dona pau esclafarà d’ací poc a Satanàs davall dels vostres peus. Que el nostre Senyor Jesús vos mostre la seua bondat immerescuda.*

21 El meu col·laborador Timoteu vos saluda, i també vos saluden els meus parents Lluci, Jasó i Sosípatre.

22 Jo, Terci, que he posat per escrit esta carta, vos salude en el Senyor.

23 Gaius, que ens acull a mi i a tota la congregació en sa casa, vos saluda. Erast, el tresorer de la ciutat, vos saluda, i també el seu germà Quart. 24 ——*

25 A aquell que pot fer-vos ferms per mitjà de les bones notícies que anuncie i la predicació de Jesucrist —les quals estan d’acord amb la revelació del secret sagrat que ha estat amagat durant molt de temps, 26 però que ara, segons el manament del Déu etern, ha sigut revelat* i donat a conéixer entre totes les nacions a través de les Escriptures profètiques per a promoure l’obediència per la fe—, 27 a Déu, l’únic que és savi, vaja la glòria per sempre per mitjà de Jesucrist. Amén.