PRIMERA CARTA ALS CORINTIS

1 De Pau, cridat a ser apòstol de Crist Jesús per la voluntat de Déu, i del nostre germà Sòstenes, 2 a la congregació de Déu que està en Corint, a vosaltres, que heu sigut santificats en unió amb Crist Jesús, cridats a ser sants, junt amb els que estan invocant per totes parts el nom del nostre Senyor Jesucrist, que és el seu Senyor i el nostre:

3 Que tingueu bondat immerescuda* i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.

4 Sempre li done gràcies al meu Déu per vosaltres degut a la bondat immerescuda que Déu vos ha mostrat en Crist Jesús. 5 De fet, en ell, Déu vos ha beneït en tot, també amb plena capacitat de parlar i ple coneixement, 6 de la mateixa manera que ha fet ferm el testimoni del Crist entre vosaltres. 7 I per això no vos falta ningun do mentres espereu amb moltes ganes la revelació del nostre Senyor Jesucrist. 8 Ell també vos farà ferms fins a la fi per a que no se vos puga acusar de res en el dia del nostre Senyor Jesucrist. 9 Déu és fidel, i és ell qui vos ha cridat per a que estigueu units amb el* seu Fill, el nostre Senyor Jesucrist.

10 Ara, germans, vos suplique en el nom del nostre Senyor Jesucrist, que tots estigueu d’acord en el que dieu i que no hi haja divisions entre vosaltres, sinó que estigueu completament units en la mateixa ment i en la mateixa manera de pensar. 11 Perquè alguns de la casa de Cloe m’han dit que hi ha discussions entre vosaltres, germans meus. 12 El que vullc dir és que alguns de vosaltres dieu: «Jo soc de Pau», altres: «Jo d’Apol·lo», altres: «Jo de Cefes»,* i altres: «Jo de Crist». 13 Però, és que el Crist està dividit? Va ser a Pau a qui van executar en el pal per vosaltres? No, veritat? O va ser en el nom de Pau que vau ser batejats? 14 Done gràcies a Déu de no haver-vos batejat a ningú de vosaltres, només a Crisp i a Gaius, 15 ja que aixina ningú pot dir que vau ser batejats en el meu nom. 16 Bé, també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes. Però, a part d’ells, no recorde haver batejat a ningú més. 17 Perquè Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar les bones notícies. Però no ho faig amb paraules de savis,* perquè en eixe cas estaria fent que el pal de turment* del Crist no servira per a res.

18 De fet, el missatge sobre el pal de turment* és absurd per als que van cap a la destrucció, però per a nosaltres, que estem sent salvats, és el poder de Déu. 19 Perquè està escrit: «Acabaré amb la saviesa dels savis i rebutjaré* la intel·ligència dels intel·lectuals». 20 On estan els savis? On estan els escribes?* On estan els experts en debats d’este sistema?* No ha fet Déu que la saviesa del món siga absurda? 21 Perquè Déu, en la seua saviesa, no va permetre que el món arribara a conéixer-lo per la seua pròpia saviesa. En canvi, li va paréixer bé salvar els que creuen per mitjà del missatge absurd que es predica.

22 Perquè els jueus demanen milacres,* i els grecs busquen saviesa. 23 En canvi, nosaltres prediquem el Crist executat en el pal, cosa que fa entropessar els jueus i que, per a les nacions, és absurda. 24 No obstant, per als que han sigut cridats, tant jueus com grecs, Crist és el poder de Déu i la saviesa de Déu. 25 Perquè una cosa absurda de Déu és més sàvia que els hòmens, i una cosa dèbil de Déu és més forta que els hòmens.

26 Germans, ho podeu comprovar en vosaltres mateixos, els que heu sigut cridats per Déu: entre vosaltres no hi ha molts savis des del punt de vista humà* ni molts poderosos ni molts de família noble.* 27 Més bé, Déu ha escollit les coses absurdes del món per a avergonyir els savis, ha escollit les coses dèbils del món per a avergonyir les coses fortes 28 i ha escollit les coses insignificants del món i allò que la gent menysprea —les coses que no valen res— per a anul·lar allò que la gent considera important, 29 de manera que ningú* puga presumir davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres esteu en unió amb Crist Jesús, qui ha arribat a ser per a nosaltres la saviesa que ve de Déu, i també la justícia, la santificació i l’alliberació per mitjà del rescat, 31 per a que passe tal com està escrit: «Qui presumisca, que presumisca de Jehovà».*

2 Per això, germans, quan vaig anar a anunciar-vos el secret sagrat de Déu, no ho vaig fer amb paraules ostentoses ni donant-me-les de savi. 2 Perquè vaig decidir parlar-vos només de Jesucrist i del fet que va ser executat en el pal. 3 Vaig anar a vosaltres sentint-me dèbil, amb por i tot tremolós. 4 Al parlar amb vosaltres i predicar-vos, les meues paraules no eren paraules persuasives pròpies dels savis, sinó una demostració d’esperit i de poder 5 per a que no posàreu la vostra fe en la saviesa dels hòmens, sinó en el poder de Déu.

6 Ara bé, entre els que són madurs, parlem de saviesa, però no de la saviesa d’este sistema* ni de la dels seus governants, els quals desapareixeran. 7 Parlem de la saviesa de Déu expressada en un secret sagrat, la saviesa amagada, que Déu va predeterminar abans dels sistemes* per a la nostra glòria. 8 Esta és la saviesa que cap governant d’este sistema* ha arribat a conéixer, perquè, si l’hagueren conegut, no haurien executat* el gloriós Senyor. 9 Però és tal com està escrit: «Els ulls no han vist, les orelles no han escoltat i el cor de l’home no s’ha pogut imaginar les coses que Déu ha preparat per als que l’estimen». 10 De fet, és a nosaltres a qui Déu ens les ha revelat per mitjà del seu esperit, perquè l’esperit examina totes les coses, inclús les coses més profundes de Déu.

11 Perquè, d’entre els hòmens, qui coneix les coses d’un home? Només l’esperit d’eixe mateix home. Igualment, ningú ha arribat a conéixer les coses de Déu, només ho ha fet l’esperit de Déu. 12 Ara bé, nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’esperit que ve de Déu per a que coneguem les coses que Déu ens ha donat bondadosament. 13 Nosaltres també parlem d’estes coses, però no ho fem amb paraules ensenyades per la saviesa humana, sinó amb paraules ensenyades per l’esperit. D’esta manera, expliquem* temes espirituals amb paraules espirituals.

14 Però l’home físic no accepta les coses de l’esperit de Déu perquè per a ell són absurdes, i tampoc pot arribar a conéixer-les perquè s’han d’examinar des d’un punt de vista espiritual.* 15 En canvi, l’home espiritual examina totes les coses, però a ell no l’examina cap home. 16 Perquè, «qui ha arribat a conéixer la ment de Jehovà* de manera que puga instruir-lo?». Però nosaltres sí que tenim la ment de Crist.

3 Aixina que, germans, no vaig poder parlar-vos com a persones espirituals, sinó com a perso⁠nes carnals, com a xiquets xicotets en Crist. 2 Vos vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè encara no éreu prou forts. De fet, ara tampoc ho sou, 3 perquè encara sou persones carnals. ¿No demostren les enveges i les baralles que hi ha entre vosaltres que sou carnals i que vos comporteu com tots els altres? 4 Perquè, quan algú diu «jo soc de Pau», i un altre diu «jo soc d’Apol·lo», no vos esteu comportant com simples hòmens?

5 Per tant, què és Apol·lo? I què és Pau? Només són ministres a través de qui vos vau fer creients, tal com el Senyor li ho va concedir a cada u. 6 Jo vaig plantar, Apol·lo va regar, però és Déu qui ho va fer créixer. 7 De manera que ni el que planta ni el que rega són res, sinó Déu, que ho fa créixer. 8 Ara bé, el que planta i el que rega són u,* però cada persona rebrà la seua recompensa d’acord amb el treball que haja fet. 9 Perquè nosaltres som col·laboradors de Déu. Vosaltres sou el camp de Déu que ell està cultivant, l’edifici de Déu.

10 Com a mestre d’obres expert,* vaig posar un fonament d’acord amb la bondat immerescuda* que Déu m’ha mostrat. Però un altre està construint damunt. Que cada u vigile com està construint damunt d’eixe fonament. 11 Perquè ningú pot posar un altre fonament a part del que està posat, que és Jesucrist. 12 Ara bé, sobre este fonament es pot construir amb or, plata i pedres precioses o amb fusta, herba seca i palla. 13 Al final, es farà evident de què està feta* l’obra de cada u; el dia ho farà evident, perquè el foc ho revelarà tot; el foc mateix demostrarà quina classe d’obra ha fet cada u. 14 Si l’obra construïda sobre el fonament resistix, el que l’ha construït rebrà una recompensa. 15 Si l’obra es crema, el que l’ha construït patirà la pèrdua, però ell mateix se salvarà. Aixina i tot, serà com qui s’escapa del foc.

16 Que no sabeu que vosaltres sou el temple de Déu i que l’esperit de Déu viu en vosaltres? 17 Si algú destruïx el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sant, i vosaltres sou eixe temple.

18 Que ningú s’enganye a si mateix: si algú de vosaltres pensa que és savi en este sistema,* que es faça ignorant, i aixina es farà savi, 19 perquè la saviesa d’este món és absurda per a Déu. Tal com està escrit: «Ell atrapa el savi en la seua pròpia astúcia». 20 I també està escrit: «Jehovà* sap que els raonaments dels savis són inútils». 21 Per això, que ningú s’enorgullisca dels hòmens, perquè tot és vostre: 22 Pau, Apol·lo, Cefes,* el món, la vida, la mort, les coses d’ara o les coses que vindran; tot és vostre. 23 Vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

4 Tots ens haurien de vore com a ajudants* de Crist i administradors* dels secrets sagrats de Déu. 2 I el que s’espera dels administradors* és que siguen fidels. 3 A mi m’importa ben poc que em jutgeu vosaltres o un tribunal humà. De fet, ni jo em jutge a mi mateix. 4 Perquè tinc la consciència neta, però això no demostra que siga just; qui em jutja és Jehovà.* 5 Per tant, no jutgeu res abans del temps fixat, fins que vinga el Senyor. Ell traurà a la llum els secrets amagats en la foscor i revelarà les intencions dels cors. Aleshores, cada u rebrà de part de Déu l’alabança que mereix.

6 Ara bé, germans, he dit tot açò posant-nos a mi i a Apol·lo com a exemple per al vostre bé, per a que aprengueu açò de nosaltres: «No aneu més allà del que està escrit». Aixina no vos enorgullireu i no afavorireu a uns sobre altres. 7 Perquè, què et fa diferent dels altres? De fet, què tens que no hages rebut? I si ho has rebut, per què presumixes com si no ho hagueres rebut?

8 Ja esteu satisfets? Ja sou rics? Ja heu començat a regnar sense nosaltres? Què més voldria jo, que haguéreu començat a regnar, perquè aixina nosaltres també estaríem regnant amb vosaltres. 9 I és que a mi em pareix que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha exhibit els últims, com els condemnats a mort, ja que ens hem convertit en un espectacle* per al món, per als àngels i per als hòmens. 10 A nosaltres se’ns considera insensats per causa de Crist, però vosaltres vos considereu savis degut a Crist; nosaltres pareixem dèbils, però vosaltres pareixeu forts; a vosaltres se vos dona honra, però a nosaltres se’ns menysprea. 11 Fins a este moment, no hem deixat de patir per la fam i la set, per la falta de roba,* pels colps,* per no tindre casa 12 i per fatigar-nos treballant amb les nostres mans. Quan ens insulten, beneïm; quan ens perseguixen, aguantem amb paciència; 13 quan ens calumnien, responem amablement.* Fins ara, se’ns considera els residus del món, el rebuig de totes les coses.

14 No vos escric estes coses per a avergonyir-vos, sinó per a aconsellar-vos com a fills estimats meus. 15 De fet, encara que tingueu 10.000 tutors en Crist, en realitat no teniu molts pares, perquè jo he arribat a ser el vostre pare en Crist Jesús per mitjà de les bones notícies. 16 Per tant, vos suplique que imiteu el meu exemple. 17 Per això vos envie a Timoteu, perquè és el meu fidel i estimat fill en el Senyor. Ell vos recordarà els mètodes* que utilitze en el servici a Crist Jesús, tal com jo els ensenye per totes parts en cada congregació.

18 Alguns s’enorgullixen perquè pensen que no aniré a vore-vos. 19 Però si Jehovà* vol, vos visitaré prompte, però no per a sentir les paraules dels que s’enorgullixen, sinó per a comprovar el seu poder. 20 Perquè el Regne de Déu no és qüestió de paraules, sinó de poder. 21 Què preferiu? Que vaja amb una vara o amb amor i un esperit dòcil?

5 De fet, m’han informat que entre vosaltres hi ha un cas d’immoralitat sexual:* un home està vivint amb* la dona de son pare. És un cas d’immoralitat* tan greu que ni tan sols es veu entre els no-creients.* 2 Com podeu estar orgullosos d’això? No hauríeu d’estar lamentant-vos per a que es traga d’enmig vostre l’home que ho ha fet? 3 Encara que no estic allí en persona, estic present en esperit, i ja he jutjat l’home que ha fet això com si estiguera allí amb vosaltres. 4 Sabent que estic amb vosaltres en esperit i amb el poder del nostre Senyor Jesús, quan estigueu reunits en el nom del nostre Senyor Jesús, 5 heu d’entregar eixe home a Satanàs per a la destrucció de la carn.* Aixina l’esperit serà salvat en el dia del Senyor.

6 No està bé que vos sentiu orgullosos d’esta situació. No sabeu que un poc de rent fa fermentar tota la massa? 7 Desfeu-vos del rent vell per a que sigueu una massa nova, tenint en compte que vosaltres esteu lliures de rent perquè Crist —el nostre corder de Pasqua— va ser sacrificat. 8 Per tant, no celebrem la festa amb el rent vell ni amb el rent de la maldat i la perversitat, sinó amb el pa sense rent de la sinceritat i la veritat.

9 En una carta vos vaig escriure que deixàreu de relacionar-vos* amb persones sexualment immorals.* 10 Ara bé, amb això no vaig voler dir que evitàreu per complet la gent sexualment immoral* d’este món, els cobdiciosos, els extorsionadors o els idòlatres, perquè, si no, hauríeu d’eixir del món. 11 Però ara vos escric que deixeu de relacionar-vos* amb qualsevol que, a pesar de ser anomenat germà, siga sexualment immoral,* cobdiciós, idòlatra, injuriador,* borratxo o extorsionador. I ni tan sols mengeu amb ell. 12 Per què hauria de jutjar jo els de fora? En realitat, ¿no sou vosaltres els que heu de jutjar els de dins 13 mentres que Déu jutja els de fora? «Traieu d’enmig vostre la persona malvada.»

6 Quan algú de vosaltres té un problema amb un altre, com s’atrevix a anar al tribunal davant d’hòmens injustos, i no davant dels sants? 2 És que no sabeu que els sants jutjaran el món? I si vosaltres heu de jutjar el món, no sou capaços de jutjar assumpts de molt poca importància? 3 No sabeu que nosaltres jutjarem àngels? Aleshores, per què no podem jutjar assumpts d’esta vida? 4 Per tant, si heu de jutjar assumpts d’esta vida, per què trieu com a jutges hòmens a qui la congregació menysprea? 5 Vos dic açò per a que vos avergonyiu. És que no hi ha ningú prou savi entre vosaltres per a jutjar els problemes entre els seus germans? 6 Però, en comptes d’això, vosaltres porteu el vostre germà al tribunal, i damunt ho feu davant dels no-creients!

7 En realitat, ja és per a vosaltres un fracàs prendre accions legals els uns contra els altres. No és millor deixar-se fer una injustícia? No és millor que vos estafen? 8 En canvi, sou vosaltres els que feu injustícies i estafeu, i damunt ho feu als vostres germans!

9 Que no sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu? No vos enganyeu.* Els que són sexualment immorals,* els idòlatres, els adúlters, els hòmens que se sotmeten a actes homosexuals, els hòmens que practiquen l’homosexualitat,* 10 els lladres, els cobdiciosos, els borratxos, els injuriadors* i els extorsionadors no heretaran el Regne de Déu. 11 I això és el que alguns de vosaltres éreu. Però heu sigut netejats, heu sigut santificats, heu sigut declarats justos en el nom del Senyor Jesucrist i amb l’esperit del nostre Déu.

12 Tot m’està permés,* però no tot és beneficiós. Tot m’està permés, però no em deixaré controlar* per res. 13 El menjar és per a l’estómac, i l’estómac és per al menjar, però Déu acabarà amb els dos. El cos no és per a la immoralitat sexual,* sinó per al Senyor, i el Senyor és per al cos. 14 Però Déu va ressuscitar* al Senyor i també ens ressuscitarà* a nosaltres amb el seu poder.

15 No sabeu que els vostres cossos són membres del cos de Crist? Per tant, ¿estaria bé llevar-li al Crist els seus membres i ajuntar-los amb una prostituta? Clar que no! 16 No sabeu que qui s’unix amb una prostituta forma un sol cos amb ella? Perquè Déu diu: «Els dos seran una sola carn».* 17 Però qui s’unix al Senyor està en unió amb ell en esperit. 18 Fugiu de la immoralitat sexual!* Qualsevol altre pecat que algú cometa està fora del seu cos, però qui practica immoralitat sexual peca contra el seu propi cos. 19 No sabeu que el vostre cos és el temple de l’esperit sant, el qual teniu dins i heu rebut de Déu? A més, no vos pertanyeu a vosaltres mateixos, 20 perquè heu sigut comprats per un preu. Per tant, utilitzeu el vostre cos per a donar-li glòria a Déu.

7 Ara bé, respecte a les coses que vau escriure, és millor que l’home no toque* ninguna dona. 2 Però, com hi ha tanta immoralitat sexual,* que cada home tinga la seua pròpia esposa i que cada dona tinga el seu propi espòs. 3 Que el marit complisca el seu deure amb la seua dona, i que la dona faça lo mateix amb el seu marit. 4 No és l’esposa qui té autoritat sobre el seu propi cos, sinó el seu espòs. Igualment, no és l’espòs qui té autoritat sobre el seu propi cos, sinó la seua esposa. 5 No vos priveu l’un de l’altre; només si els dos esteu d’acord i és per un temps determinat, per a que vos dediqueu a l’oració i després torneu a estar junts. D’esta manera, Satanàs no podrà temptar-vos per la vostra falta d’autocontrol. 6 Ara bé, açò no vos ho dic com un manament, sinó com una concessió. 7 A mi m’agradaria que tots foren com jo. Però cada u té el do que Déu li ha donat: uns d’una manera, i altres d’una altra.

8 Als que no estan casats i a les viudes els dic que és millor que es queden com jo. 9 Però si no tenen autocontrol, que es casen, perquè és millor casar-se que estar encés de passió.

10 Als casats els done —no jo, sinó el Senyor— estes instruccions: que l’esposa no se separe del seu home. 11 Però si se separa, que no es torne a casar o que es reconcilie amb el seu home. I que l’home no deixe la seua dona.

12 Però als altres els dic —jo, no el Senyor— que, si un germà té una esposa no creient i ella està d’acord en quedar-se amb ell, que no la deixe. 13 I si una dona té un espòs no creient i ell està d’acord en quedar-se amb ella, que no el deixe. 14 Perquè l’espòs no creient és santificat gràcies a la seua esposa, i l’esposa no creient és santificada gràcies al germà. Si no fora aixina, els vostres fills serien impurs, però ara són sants. 15 Ara bé, si el no-creient decidix anar-se’n,* que se’n vaja. En eixes circumstàncies, ni el germà ni la germana estan lligats. Déu vos ha cridat a la pau. 16 Perquè, esposa, com saps que no salvaràs el teu home? O, espòs, com saps que no salvaràs la teua dona?

17 De totes maneres, que cada u es quede en la situació que Jehovà* li ha donat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. Esta és l’orde que done en totes les congregacions. 18 Hi ha algun home que ja estiguera circumcidat quan va ser cridat? Que no es faça incircumcís. Hi ha algun home que no estiguera circumcidat quan va ser cridat? Que no se circumcide. 19 Ni la circumcisió ni la incircumcisió són importants; el que importa és obeir els manaments de Déu. 20 Per tant, que cada u continue en la condició en què es trobava quan va ser cridat. 21 Eres esclau quan vas ser cridat? Que això no et preocupe. Però si pots conseguir la llibertat, aprofita l’oportunitat. 22 Perquè qualsevol que fora esclau quan va ser cridat en el Senyor ara és un llibert del Senyor. Igualment, qualsevol que fora lliure quan va ser cridat ara és un esclau de Crist. 23 Vau ser comprats per un preu; deixeu de fer-vos esclaus dels hòmens. 24 Germans, que cada u continue davant de Déu en la condició en què es trobava quan va ser cridat.

25 Ara bé, respecte als que són verges,* no tinc cap manament de part del Senyor, però vos done la meua opinió, la d’algú a qui el Senyor li ha mostrat misericòrdia per a que siga fidel. 26 Per tant, en vista de les dificultats de hui en dia, crec que és millor que l’home continue com està. 27 Estàs lligat a una esposa? No intentes alliberar-te d’ella. No estàs lligat a una esposa? No en busques una. 28 De totes formes, si et cases, no comets ningun pecat. I si algú verge es casa, tampoc comet ningun pecat. Però els que es casen tindran dificultats en la vida.* I això és el que intente estalviar-vos.

29 A més, germans, vos dic que queda poc de temps. D’ací en avant, que els que tenen dona siguen com si no en tingueren; 30 els que ploren, com si no ploraren; els que estan contents, com si no ho estigueren; els que compren coses, com si no les tingueren 31 i els que utilitzen el món, com si no l’utilitzaren del tot, perquè l’escena d’este món està canviant. 32 En realitat, voldria que no tinguéreu preocupacions. L’home que no està casat es preocupa per les coses del Senyor, per com guanyar-se l’aprovació del Senyor. 33 Però l’home casat es preocupa per les coses del món, per com guanyar-se l’aprovació de la seua dona, 34 i està dividit. A més, tant la dona que no està casada com la que és verge es preocupen per les coses del Senyor per a poder ser santes en cos i en esperit. Però la dona casada es preocupa per les coses del món, per com guanyar-se l’aprovació del seu home. 35 No vos dic açò per a posar-vos límits,* sinó pel vostre bé, per a motivar-vos a fer el que és apropiat i a servir constantment al Senyor sense distraccions.

36 Ara bé, si algú pensa que s’està comportant de manera impròpia al quedar-se fadrí* i no és massa jove,* açò és el que ha de fer: que faça el que vullga, no peca. Que es casen. 37 Però si algú està decidit de cor i no sent la necessitat, sinó que té control* sobre la seua voluntat i ha pres la decisió en el seu cor de quedar-se fadrí,* farà bé. 38 Per tant, qui es casa* fa bé, però qui no es casa fa millor.

39 L’esposa està lligada al seu marit mentres ell viu. Però si el seu marit s’adorm en la mort, ella queda lliure per a casar-se amb qui vullga, sempre que siga en el Senyor. 40 Però soc de l’opinió que serà més feliç si es queda com està. I estic convençut que jo també tinc l’esperit de Déu.

8 Pel que fa al menjar que s’ha oferit als ídols, sabem que tots tenim coneixement. Ara bé, el coneixement ompli d’orgull, mentres que l’amor edifica. 2 Si algú pensa que té coneixement d’alguna cosa, encara no sap del tema tant com deuria. 3 Però si algú estima a Déu, Déu el coneix.

4 Ara bé, pel que fa a la qüestió de menjar aliments oferits a ídols, sabem que un ídol no és res en el món i que només hi ha un Déu. 5 I és que, a pesar que hi ha molts que són considerats «déus» tant en el cel com en la terra —perquè és de veres que hi ha molts «déus» i molts «senyors»—, 6 en realitat per a nosaltres només hi ha un Déu, el Pare, de qui venen totes les coses i per a qui nosaltres existim, i només hi ha un Senyor, Jesucrist, per mitjà de qui existixen totes les coses i per mitjà de qui nosaltres existim.

7 Però no tots tenen este coneixement. Alguns mengen estos aliments com una cosa sacrificada als ídols perquè abans adoraven ídols, i la seua consciència, que és dèbil, es contamina. 8 Ara bé, el menjar no ens acostarà més a Déu; ni serem pitjors per no menjar ni serem millors per menjar. 9 Però vigileu que el vostre dret a decidir no faça entropessar d’alguna manera els que són dèbils. 10 Perquè, si algú que és dèbil et veu a tu, que tens coneixement, menjar en el temple d’un ídol, ¿no l’impulsarà la seua consciència a menjar aliments oferits a ídols? 11 D’eixa manera, el teu coneixement llançaria a perdre aquell que és dèbil, el teu germà, per qui Crist va morir. 12 Quan pequeu aixina contra els vostres germans i feriu la seua consciència dèbil, esteu pecant contra Crist. 13 Per això, si el menjar fa entropessar el meu germà, no tornaré a menjar carn mai més per a no fer entropessar el meu germà.

9 No soc lliure? No soc apòstol? No he vist a Jesús, el nostre Senyor? No sou vosaltres el resultat de la meua obra en el Senyor? 2 Encara que per a altres no siga apòstol, no hi ha dubte que per a vosaltres sí que ho soc. Perquè vosaltres sou el segell que confirma que soc apòstol del Senyor.

3 Esta és la meua defensa davant dels que em qüestionen: 4 és que no tenim dret a* menjar i beure? 5 No tenim dret a anar acompanyats d’una esposa creient,* igual que la resta dels apòstols, els germans del Senyor i Cefes?* 6 O és que Bernabé i jo som els únics que no tenim dret a deixar de treballar per a mantindre’ns? 7 Qui servix com a soldat pagant els seus propis gastos? Qui planta una vinya i no menja del seu fruit? O qui pastura un ramat i no agarra un poc de la llet del ramat?

8 És que dic estes coses des d’un punt de vista humà? No les diu també la Llei? 9 Perquè en la Llei de Moisés està escrit: «No li poses boç al bou mentres trilla el gra». Però, estava Déu pensant només en els bous? 10 O ho va dir per nosaltres? En realitat, va ser escrit per a nosaltres, perquè tant el que llaura com el que trilla ho han de fer amb l’esperança de rebre’n una part.

11 Si hem sembrat coses espirituals entre vosaltres, és massa demanar que collim de vosaltres ajuda material? 12 Si altres tenen el dret de demanar-vos eixa ajuda, no el tenim nosaltres amb més raó? Però nosaltres no hem fet ús d’este dret,* sinó que ho aguantem tot per a no posar ningun obstacle a les bones notícies sobre el Crist. 13 És que no sabeu que els hòmens que complixen amb els deures sagrats mengen de les coses del temple i que els que servixen regularment en l’altar reben una part del que s’oferix en l’altar? 14 Igualment, el Senyor va ordenar que els que prediquen les bones notícies visquen de les bones notícies.

15 Però jo no he fet ús ni tan sols d’una d’estes ajudes. En realitat, no vos escric tot açò per a que actueu d’eixa manera amb mi, perquè preferiria morir abans que... Ningú em llevarà els motius que tinc per a sentir-me orgullós! 16 Ara bé, si predique les bones notícies, no tinc motius per a presumir, perquè és la meua obligació. De fet, ai de mi si no predicara les bones notícies! 17 Si ho faig de bona gana, tinc una recompensa. Però, inclús si ho faig en contra de la meua voluntat, de totes maneres és la responsabilitat* que se m’ha encarregat. 18 Per tant, quina és la meua recompensa? Predicar debades les bones notícies i aixina no abusar de l’autoritat* que em dona predicar les bones notícies.

19 Perquè, encara que soc un home lliure, m’he fet esclau de tots per a poder guanyar tantes persones com siga possible. 20 Amb els jueus, m’he fet jueu per a guanyar els jueus. Amb els que estan sotmesos a la llei, m’he fet com un sotmés a la llei per a guanyar els que estan sotmesos a la llei, encara que jo no estic sotmés a la llei. 21 Amb els que estan sense llei, m’he fet com si estiguera sense llei per a guanyar els que estan sense llei, encara que jo no estic sense llei davant de Déu, sinó que estic sotmés a la llei davant de Crist. 22 Amb els dèbils, m’he fet dèbil per a guanyar els dèbils. He arribat a ser de tot amb gent de tota classe per a que, per tots els mitjans possibles, puga salvar-ne alguns. 23 Però ho faig tot per les bones notícies, per a compartir-les amb els altres.

24 ¿No sabeu que en una carrera tots els corredors corren, però només un s’emporta el premi? Correu de tal manera que el guanyeu. 25 Tots els que participen en una competició* demostren autocontrol en tot. Clar, ells ho fan per a rebre una corona que es fa malbé, però nosaltres, per a rebre’n una que no es fa malbé. 26 Per tant, córrec, però no sense una meta; pegue punyades, però no a l’aire. 27 Més bé, colpege* el meu cos i el faig el meu esclau per a que, després de predicar als altres, jo no siga desaprovat* d’alguna manera.

10 Ara bé, germans, vullc que sapieu que els nostres avantpassats estigueren tots davall del núvol, tots travessaren el mar, 2 tots van ser batejats en Moisés per mitjà del núvol i del mar, 3 tots van menjar el mateix aliment espiritual 4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual, perquè bevien de la roca espiritual que els seguia, i aquella roca representava al* Crist. 5 Però la majoria d’ells no va agradar a Déu, ja que van morir en el desert.

6 Tot açò ens servix d’exemple per a que no desitgem coses perjudicials, tal com ells les van desitjar. 7 Tampoc ens fem idòlatres, com es van fer alguns d’ells, tal com està escrit: «El poble es va assentar per a menjar i beure, i en acabant es van alçar per a divertir-se». 8 Tampoc cometem immoralitat sexual,* igual que van fer alguns d’ells, de manera que en van morir 23.000 en un sol dia. 9 No posem a prova a Jehovà,* tal com alguns d’ells el posaren a prova, de manera que moriren a causa de les serps. 10 Tampoc siguem murmuradors, igual que ho van ser alguns d’ells, de manera que van morir pel destructor. 11 Tot això els va passar per a que servira d’exemple i es va escriure per a advertir-nos a nosaltres, per als que ha arribat la fi dels sistemes.*

12 Per tant, qui es pense que està dret, que mire de no caure. 13 A vosaltres no se vos ha presentat ninguna temptació que no siga comuna entre els humans. Però Déu és fidel, i no deixarà que sigueu temptats més allà del que pugueu suportar, sinó que, quan arribe la temptació, vos donarà l’eixida per a que pugueu aguantar-la.

14 Per això, estimats meus, fugiu de la idolatria. 15 Vos parle com a persones sensates; jutgeu per vosaltres mateixos el que dic. 16 ¿No participem de la sang del Crist amb la copa de benedicció que beneïm? ¿No participem del cos del Crist amb el pa que partim? 17 Nosaltres, encara que som molts, som un sol cos, perquè hi ha un sol pa i tots participem d’eixe únic pa.

18 Fixeu-vos en l’Israel natural:* ¿no participen amb l’altar els que mengen dels sacrificis? 19 I què vullc dir amb açò? ¿Que allò que se sacrifica a un ídol o l’ídol en si són alguna cosa? 20 No, el que vullc dir és que les coses que les nacions sacrifiquen, les sacrifiquen als dimonis i no a Déu, i no vullc que participeu de res amb els dimonis. 21 No podeu beure alhora de la copa de Jehovà* i de la copa dels dimonis; no podeu participar alhora de la taula de Jehovà* i de la taula dels dimonis. 22 O és que ‘volem fer que Jehovà* es pose zelós’? Nosaltres no som més forts que ell, veritat?

23 Tot està permés,* però no tot és beneficiós. Tot està permés, però no tot edifica. 24 Que ningú busque el seu propi benefici, sinó el dels altres.

25 Mengeu tot el que es ven en la carnisseria sense fer preguntes per motius de consciència, 26 perquè «a Jehovà* li pertany la terra i tot el que hi ha en ella». 27 Si algú que no és creient vos convida i vosaltres voleu anar, mengeu qualsevol cosa que vos servisquen sense fer preguntes per motius de consciència. 28 Però si algú vos diu «açò ha sigut oferit en sacrifici», no vos ho mengeu per consideració a qui vos ho ha dit i per causa de la consciència. 29 No em referisc a la teua consciència, sinó a la de l’altra persona. I és que, per què hauria d’usar la meua llibertat si això fa que la consciència d’una altra persona em jutge? 30 I encara que done gràcies pels aliments, per què hauria de menjar-me’ls si això fa que em critiquen?

31 Per això, tant si mengeu com si beveu, com si feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot per a la glòria de Déu. 32 No feu entropessar ni als jueus ni als grecs ni a la congregació de Déu, 33 tal com jo intente agradar a tots en tot al no buscar el meu propi benefici, sinó el de molts, per a que se salven.

11 Imiteu el meu exemple, tal com jo imite el de Crist.

2 Vos felicite perquè sempre em teniu present en tot i vos aferreu a les tradicions que vos vaig transmetre. 3 Ara bé, vullc que sapieu que el cap de tot home és el Crist, que el cap de la dona és l’home i que el cap del Crist és Déu. 4 Tot home que ora o profetitza amb el cap cobert avergonyix el seu cap, 5 però tota dona que ora o profetitza amb el cap descobert avergonyix el seu cap, perquè és com si duguera el cap afaitat. 6 Per tant, si una dona no es cobrix, que es talle el monyo molt curt. Però si li resulta vergonyós tallar-se el monyo molt curt o afaitar-se el cap, que es cobrisca.

7 L’home no s’ha de cobrir el cap, ja que és la imatge i la glòria de Déu, mentres que la dona és la glòria de l’home. 8 Perquè l’home no va vindre de la dona, sinó que la dona va vindre de l’home. 9 És més, l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home. 10 Per esta raó i per causa dels àngels, la dona ha de dur un senyal de submissió* en el cap.

11 No obstant, en el Senyor, la dona no existix sense l’home, i l’home no existix sense la dona. 12 Perquè, tal com la dona ve de l’home, l’home naix de la dona, però tot ve de Déu. 13 Jutgeu-ho per vosaltres mateixos: és correcte que una dona ore a Déu amb el cap descobert? 14 No vos ensenya la mateixa naturalesa que el monyo llarg és una deshonra per a l’home, 15 mentres que, per a la dona, el monyo llarg és una glòria? Perquè a ella se li ha donat el monyo per a cobrir-se. 16 I si algú vol defendre un altre costum, que sàpia que nosaltres no en tenim un altre, i les congregacions de Déu tampoc.

17 Però, al donar-vos estes instruccions, no puc felicitar-vos, perquè les vostres reunions vos fan més mal que bé. 18 Primer que res, m’he enterat que, quan vos reuniu com a congregació, hi ha divisions entre vosaltres. I en part, m’ho crec. 19 De fet, segur que hi ha sectes entre vosaltres, però aixina es farà evident qui de vosaltres té l’aprovació de Déu.

20 Quan vos reuniu, en realitat no ho feu per a menjar el Sopar del Senyor. 21 Perquè, quan vos el mengeu, cada un de vosaltres ja ha pres el seu propi sopar, de manera que, mentres un té fam, un altre està borratxo. 22 Que no teniu casa per a menjar i beure? O és que menyspreeu la congregació de Déu i voleu avergonyir els que no tenen res? Què voleu que vos diga? Que vos felicite? En açò no vos puc felicitar.

23 Perquè vos he transmés lo mateix que he rebut del Senyor: que la nit en què seria traït, el Senyor Jesús va agarrar un pa 24 i, després de donar gràcies a Déu, el va partir i va dir: «Açò representa el meu cos, que serà entregat a favor vostre. Continueu fent açò en memòria meua». 25 Després d’haver sopat, va fer lo mateix amb la copa i va dir: «Esta copa representa el nou pacte, validat amb la meua sang. Continueu fent açò en memòria meua cada volta que begueu d’ella». 26 Perquè cada vegada que mengeu d’este pa i begueu d’esta copa, estareu proclamant la mort del Senyor fins que ell vinga.

27 Per tant, qui menge del pa o bega de la copa del Senyor de manera indigna serà culpable de no respectar el cos i la sang del Senyor. 28 Primer, que cada u s’examine a si mateix i s’assegure que està fent lo correcte, i després que menge del pa i bega de la copa. 29 Perquè qui menja i beu sense comprendre què representa el cos menja i beu la seua pròpia condemna. 30 Per això, molts de vosaltres esteu dèbils i malalts, i no sou pocs els que esteu dormint en la mort.* 31 Ara bé, si examinàrem el que nosaltres mateixos som, no seríem jutjats. 32 Però, al ser jutjats, Jehovà* ens disciplina per a que no siguem condemnats amb el món. 33 Per tant, germans meus, quan vos reuniu per a menjar eixe sopar, espereu-vos els uns als altres. 34 Si algú té fam, que menge en sa casa, per a que no se vos condemne quan vos reuniu. Respecte a la resta d’assumpts, els resoldré quan vaja cap allà.

12 Germans, respecte als dons espirituals, no vullc que estigueu en la ignorància. 2 Vosaltres sabeu que, quan éreu gent de les nacions,* vos deixàveu influenciar i arrastrar cap als ídols muts, i els seguíeu allà on vos duien. 3 Però vullc que sapieu que ningú pot dir «maleït siga Jesús!» si parla per l’esperit de Déu i que ningú pot dir «Jesús és Senyor!» si no és per l’esperit sant.

4 Ara bé, hi ha diferents dons, però un mateix esperit; 5 hi ha diferents maneres de servir,* però un mateix Senyor; 6 hi ha diferents maneres en què actua l’esperit, però és el mateix Déu qui les realitza en tots. 7 En qualsevol cas, l’esperit es manifesta en cada un de nosaltres per a benefici de tots. 8 Perquè un rep el do de parlar amb saviesa* per mitjà de l’esperit; un altre, el de parlar amb coneixement gràcies al mateix esperit; 9 un altre, el de la fe pel mateix esperit; un altre, el de curar per mitjà d’eixe únic esperit; 10 un altre, el de fer milacres;* un altre, el de profetitzar; un altre, el de reconéixer els missatges inspirats; un altre, el de parlar en llengües, i un altre, el d’interpretar llengües. 11 Però totes estes maneres d’actuar les realitza el mateix esperit, que les distribuïx a cada u com ell vol.

12 Perquè, aixina com el cos només és un, encara que té molts membres, i tots els membres d’eixe cos, encara que són molts, formen un sol cos, aixina també és el Crist. 13 Perquè tots nosaltres —siguem jueus o grecs, esclaus o lliures— hem sigut batejats per un sol esperit per a formar un sol cos, i a tots se’ns ha donat a beure un sol esperit.

14 En efecte, el cos no està format per un sol membre, sinó per molts. 15 Si el peu diguera «com no soc mà, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos. 16 I si l’orella diguera «com no soc ull, no soc part del cos», no per això deixaria de ser part del cos. 17 Si tot el cos fora ull, on estaria el sentit de l’oït? I si tot fora orella, on estaria el sentit de l’olfacte? 18 Però Déu ha col·locat cada membre del cos com li ha paregut bé.

19 Si tots foren el mateix membre, on estaria el cos? 20 Però la realitat és que hi ha molts membres, mentres que el cos és un. 21 L’ull no pot dir-li a la mà «no et necessite», i el cap tampoc pot dir-los als peus «no vos necessite». 22 Al contrari, els membres del cos que pareixen més dèbils són necessaris, 23 i a les parts del cos que pensem que són menys honroses, les tractem amb més honra. Aixina les parts menys dignes reben més dignitat, 24 mentres que les parts més atraients no necessiten res. No obstant, Déu ha fet el cos de tal manera que ha donat més honra a la part que la necessitava, 25 per a que no hi haja divisions en el cos, sinó que els seus membres es preocupen els uns pels altres. 26 Si un membre patix, tots els altres membres patixen amb ell; i si un membre rep honra, tots els altres membres s’alegren amb ell.

27 Vosaltres sou el cos de Crist, i cada un de vosaltres és un membre d’eixe cos. 28 I aixina és com Déu ha assignat les persones en la congregació: primer, els apòstols; segon, els profetes; tercer, els mestres; després, els que fan milacres;* després, els que tenen el do de fer curacions; els que ajuden els altres; els que tenen capacitat per a dirigir; els que parlen diferents llengües. 29 Veritat que no tots són apòstols ni tots són profetes ni tots són mestres ni tots fan milacres?* 30 Veritat que no tots tenen el do de fer curacions ni tots parlen en llengües ni tots són intèrprets?* 31 Continueu esforçant-vos per rebre els dons més grans. Però ara vos mostraré un camí superior.

13 Si parle les llengües dels hòmens i dels àngels però no tinc amor, soc com un gong que ressona o uns címbals* estridents. 2 Si tinc el do de profetitzar i entenc tots els secrets sagrats i tot el coneixement i si tinc tanta fe com per a moure muntanyes però no tinc amor, no soc res.* 3 Si done tot el que tinc per a alimentar els altres o si entregue el meu cos per a sentir-me orgullós però no tinc amor, no m’aprofita per a res.

4 L’amor és pacient i bondadós. L’amor no és zelós. No presumix, no és arrogant, 5 no es comporta de manera indecent,* no busca el seu propi interés, no s’irrita fàcilment. No porta un registre de* les ofenses. 6 No s’alegra per la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat. 7 Tot ho suporta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho aguanta.

8 L’amor no falla mai.* Però els dons de profetitzar seran eliminats; els de parlar en llengües* s’acabaran; els de coneixement seran eliminats. 9 Perquè el coneixement que tenim és incomplet i profetitzem de manera incompleta; 10 però, quan vinga allò que és complet, allò que és incomplet serà eliminat. 11 Quan era un xiquet, parlava com un xiquet, pensava com un xiquet i raonava com un xiquet. Però, ara que soc un home, he deixat arrere les coses de xiquet. 12 Ara veiem imatges borroses en un espill de metall, però un dia vorem cara a cara. Ara tinc un coneixement incomplet, però un dia tindré un coneixement complet,* igual que a mi se’m coneix completament. 13 Ara bé, quedaran estes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor. Però la més gran de les tres és l’amor.

14 Continueu mostrant amor, però, a més, continueu esforçant-vos per rebre* dons espirituals, especialment el do de profetitzar. 2 Perquè qui parla en una altra llengua no parla als hòmens, sinó a Déu, ja que ningú l’entén encara que diu secrets sagrats per mitjà de l’esperit. 3 En canvi, qui profetitza edifica, anima i consola els hòmens amb les seues paraules. 4 Qui parla en una altra llengua s’edifica a si mateix, però qui profetitza edifica la congregació. 5 M’agradaria que tots parlàreu en llengües, però preferisc que profetitzeu. De fet, qui profetitza és més gran que qui parla en llengües, a menys que este interprete* les seues paraules per a que la congregació siga edificada. 6 Perquè, germans, de què vos serviria que anara a vosaltres parlant en llengües si no vos transmetera cap revelació, coneixement, profecia o ensenyança?

7 Passa igual amb els objectes inanimats que produïxen sons, com la flauta o l’arpa. Si no es distingixen clarament les notes, com es podrà reconéixer la melodia que es toca amb la flauta o l’arpa? 8 I si el toc de la trompeta és confús, qui es prepararà per a la batalla? 9 De la mateixa manera, si gasteu la llengua per a dir paraules que no s’entenen fàcilment, com sabran el que esteu dient? Serà com si estiguéreu parlant a l’aire. 10 En el món es parlen moltes llengües, i totes tenen significat. 11 Però si no entenc el significat del que es diu, seré com un estranger per a qui parla, i qui parla serà com un estranger per a mi. 12 Lo mateix passa amb vosaltres. Ja que desitgeu els dons de l’esperit amb tantes ganes, esforceu-vos per tindre en abundància dons que edifiquen la congregació.

13 Per tant, qui parla en una altra llengua, que demane en oració poder interpretar-la.* 14 Perquè, si ore en una altra llengua, és el do que he rebut de l’esperit el que ora, però la meua ment no produïx res. 15 Aleshores, què s’ha de fer? Oraré amb el do de l’esperit, però també oraré amb la ment. Cantaré alabances amb el do de l’esperit, però també cantaré alabances amb la ment. 16 Perquè, si alabes a Déu amb un do de l’esperit, com podrà la persona normal i corrent que està amb vosaltres dir «amén» a la teua oració d’agraïment si no entén el que dius? 17 És de veres, dones gràcies d’una manera excel·lent, però l’altre no ix edificat. 18 Li done gràcies a Déu perquè parle en més llengües que tots vosaltres. 19 Aixina i tot, en la congregació preferisc dir cinc paraules amb la ment* per a ensenyar* també als altres que dir deu mil paraules en una altra llengua.

20 Germans, no sigueu xiquets en el vostre enteniment. Més bé, sigueu xiquets respecte a la maldat, però pel que fa a l’enteniment sigueu adults. 21 Està escrit en la Llei: «“A este poble li parlaré en llengües estrangeres i amb els llavis dels estrangers, però aixina i tot es negaran a escoltar-me”, diu Jehovà».* 22 Per tant, les llengües no són un senyal per als creients, sinó per als no-creients, mentres que les profecies no són per als no-creients, sinó per als creients. 23 Per això, si tota la congregació està reunida i tots parlen en llengües i, en eixe moment, entra gent normal i corrent o no creient, no diran que heu perdut el cap? 24 Però si tots esteu profetitzant i entra un no-creient o algú normal i corrent, al sentir-vos, se sentirà censurat i examinat per tots. 25 Aleshores, els secrets del seu cor seran revelats, i es postrarà amb el front tocant terra i adorarà a Déu dient: «Déu està realment entre vosaltres».

26 Per tant, què s’ha de fer, germans? Quan vos reuniu, un té un salm, un altre una ensenyança, un altre una revelació, un altre el do de llengües i un altre una interpretació. Però feu-ho tot per a edificar-vos els uns als altres. 27 Si alguns parlen en una altra llengua, que parlen dos o tres com a molt i per torns, i que algú interprete* el que diguen. 28 Però si no hi ha intèrpret,* que es queden callats en la congregació i parlen amb si mateixos i amb Déu. 29 Que parlen dos o tres profetes i que els altres analitzen el que volen dir. 30 Però si algú dels que estan assentats allí rep una revelació, que el que estava parlant calle. 31 Podeu profetitzar tots, però d’un en un, aixina tots podran aprendre i s’animaran. 32 I els dons de l’esperit que reben els profetes els han de controlar els profetes. 33 Perquè Déu no és un Déu de desorde, sinó de pau.

Igual que en totes les congregacions dels sants, 34 que les dones es queden callades en la congregació, perquè no se’ls permet parlar. Més bé, que siguen submises, tal com diu la Llei. 35 Si volen saber alguna cosa, que li ho pregunten en casa al seu home, perquè és vergonyós que una dona parle en la congregació.

36 Vos penseu que la paraula de Déu ha eixit de vosaltres o que sou els únics que l’heu rebut?

37 Si algú pensa que és profeta o que ha rebut un do de l’esperit, ha de reconéixer que tot el que vos escric és el manament del Senyor. 38 Però si algú rebutja açò, ell també serà rebutjat.* 39 Per tant, germans meus, continueu esforçant-vos per profetitzar, però no prohibiu parlar en llengües. 40 Això sí, que tot es faça de manera digna i ordenada.

15 Ara, germans, vullc recordar-vos les bones notícies que vos vaig anunciar i que acceptàreu, i per les quals vos heu mantingut ferms. 2 També sou salvats per mitjà d’estes bones notícies que vos vaig anunciar, sempre que vos mantingueu aferrats a elles. Si no, vos hauríeu fet creients per a res.

3 Perquè entre les primeres ensenyances que vos vaig transmetre està la que jo també havia rebut: que Crist va morir pels nostres pecats, tal com diuen les Escriptures; 4 que va ser enterrat i al tercer dia va ser ressuscitat,* tal com diuen les Escriptures, 5 i que se li va aparéixer a Cefes* i després als Dotze. 6 Després d’això, es va aparéixer a més de 500 germans alhora, la majoria dels quals continuen amb nosaltres, encara que alguns ja s’han adormit en la mort. 7 Més tard, es va aparéixer a Jaume i després a tots els apòstols. 8 Finalment, també se’m va aparéixer a mi, com a algú nascut prematurament.

9 I és que soc el més insignificant dels apòstols i no meresc que em diguen apòstol, ja que vaig perseguir la congregació de Déu. 10 Però, gràcies a la bondat immerescuda* de Déu, soc el que soc. I la bondat immerescuda que m’ha mostrat no ha sigut en va, perquè he treballat més que tots ells, però no he sigut jo, sinó la bondat immerescuda de Déu que està amb mi. 11 Per tant, siga jo o siguen ells, aixina és com prediquem i aixina és com heu cregut.

12 Ara bé, si prediquem que Crist ha sigut ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres dieu que no hi ha resurrecció dels morts? 13 En realitat, si no hi ha resurrecció dels morts, Crist tampoc ha sigut ressuscitat. 14 Però si Crist no ha sigut ressuscitat, la nostra predicació és en va, i la vostra fe també és en va. 15 És més, seríem falsos testimonis de Déu, ja que hauríem donat testimoni contra ell al dir que ha ressuscitat al Crist, cosa que no pot ser de veres si els morts no han de ser ressuscitats. 16 Perquè, si els morts no han de ser ressuscitats, Crist tampoc ha sigut ressuscitat. 17 A més, si Crist no ha sigut ressuscitat, la vostra fe és inútil; encara esteu en els vostres pecats. 18 Llavors, també els que s’han adormit en la mort en unió amb Crist han mort per sempre. 19 Si l’esperança que tenim en Crist només és per a esta vida, de tots els hòmens, som els més dignes de llàstima.

20 Però la realitat és que Crist ha sigut ressuscitat d’entre els morts com a primícies dels que s’han adormit en la mort. 21 Perquè, igual que la mort va vindre per mitjà d’un home, la resurrecció dels morts també ve per mitjà d’un home. 22 Perquè, tal com en Adam tots moren, també en el Crist tots rebran vida. 23 Però cada u en l’orde que li correspon: Crist com a primícies i, més tard, durant la seua presència, aquells que pertanyen al Crist. 24 Després, la fi, quan ell entregue el Regne al seu Déu i Pare després d’haver destruït tot govern i tota autoritat i poder. 25 Perquè ha de regnar fins que Déu haja posat tots els enemics davall dels seus peus. 26 I l’últim enemic, la mort, serà destruït. 27 Perquè Déu «va sotmetre totes les coses davall dels seus peus». Però, quan diu que totes les coses li han sigut sotmeses, és evident que això no inclou aquell que li va sotmetre totes les coses. 28 I quan totes les coses hagen sigut sotmeses a ell, el Fill mateix també se sotmetrà a aquell que li va sotmetre totes les coses, per a que Déu siga totes les coses per a tots.

29 Si no fora aixina, què passa amb aquells que es bategen amb el propòsit de morir? Si els morts no han de ressuscitar, per què es bategen amb eixe propòsit? 30 I quin sentit té que estiguem en perill a tothora? 31 Cada dia m’enfronte a la mort. Germans, açò és tan cert com l’orgull* que sent per vosaltres en Crist Jesús, el nostre Senyor. 32 Si he lluitat amb bèsties salvatges en Efes, igual que han fet altres hòmens,* de què em servix? Si els morts no han de ressuscitar, mengem i beguem, que demà morirem. 33 No vos deixeu enganyar, les males companyies llancen a perdre els bons costums.* 34 Entreu en raó fent el que és just i no practiqueu el pecat, perquè alguns de vosaltres no teniu coneixement de Déu. Vos dic tot açò per a que vos avergonyiu.

35 Però algú dirà: «I com ressuscitaran els morts? Amb quina classe de cos vindran?». 36 Insensat! El que sembres no arriba a viure si no mor primer. 37 El que sembres no és el cos que arribarà a ser al final, sinó un simple gra de blat o qualsevol altra llavor. 38 Però Déu li dona el cos que ell vol, i a cada llavor li dona el cos que li correspon. 39 No tots els cossos* són iguals: hi ha cossos humans, de ramat, d’aus i de peixos. 40 També hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però la glòria dels cossos celestials és d’una classe, i la dels terrenals és d’una altra. 41 La glòria del sol és d’una classe; la de la lluna, d’una altra, i la de les estreles, d’una altra. De fet, la glòria de cada estrela és diferent.

42 Passa igual amb la resurrecció dels morts: se sembra en corrupció i es ressuscita en incorrupció, 43 se sembra en deshonra i es ressuscita en glòria, se sembra en debilitat i es ressuscita en poder, 44 se sembra un cos físic i es ressuscita un cos espiritual. Si hi ha un cos físic, també n’hi ha un espiritual. 45 Açò és el que està escrit: «El primer home, Adam, va arribar a ser un ser viu».* L’últim Adam va arribar a ser un esperit que dona vida. 46 Però primer no va allò que és espiritual. Primer va lo físic i després allò que és espiritual. 47 El primer home és de la terra, fet de la pols, i el segon home és del cel. 48 Els que estan fets de la pols són com aquell que va ser fet de la pols, i els que són celestials són com aquell que és celestial. 49 I tal com som la imatge d’aquell que va ser fet de la pols, també serem la imatge d’aquell que és celestial.

50 Però, germans, vos dic que carn i sang no poden heretar el Regne de Déu, ni la corrupció hereta la incorrupció. 51 Mireu! Vos contaré un secret sagrat: no tots ens adormirem en la mort, però tots serem transformats 52 en un moment, en un obrir i tancar d’ulls, durant el toc de l’última trompeta. Perquè la trompeta sonarà i els morts seran ressuscitats incorruptibles, i nosaltres serem transformats. 53 Perquè açò que és corruptible ha de vestir-se d’incorrupció, i açò que és mortal ha de vestir-se d’immortalitat. 54 Però, quan açò que és corruptible es vista d’incorrupció i açò que és mortal es vista d’immortalitat, es complirà el que està escrit: «La mort és eliminada* per sempre». 55 «Mort, on està la teua victòria? Mort, on està el teu agulló?» 56 L’agulló que provoca la mort és el pecat, i el poder del pecat és la Llei.* 57 Però li donem gràcies a Déu perquè ens dona la victòria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist!

58 Per tant, estimats germans meus, mantingueu-vos ferms, inamovibles, i estigueu sempre molt ocupats en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre treball relacionat amb el Senyor no és en va.

16 Respecte a la col·lecta per als sants, seguiu les instruccions que vaig donar a les congregacions de Galàcia. 2 El primer dia de cada setmana,* que cada u aparte el que puga segons les seues possibilitats, per a que no es facen col·lectes quan jo vaja cap allà. 3 I quan arribe, enviaré a Jerusalem els hòmens que hageu aprovat en les vostres cartes per a que porten el vostre bondadós regal. 4 No obstant, si és convenient que jo també vaja, ells m’acompanyaran.

5 Però aniré a vore-vos quan haja passat per Macedònia, perquè tinc intenció de passar per allí. 6 A més, pot ser que em quede un temps o inclús passe l’hivern amb vosaltres, i aixina podreu acompanyar-me part del camí cap a on vaja. 7 I és que ara no vullc vore-vos només de passada, sinó que espere estar amb vosaltres algun temps, si Jehovà* ho permet. 8 De totes maneres, em quedaré en Efes fins a la festa del Pentecostés, 9 perquè se m’ha obert una gran porta per a treballar més, però hi ha molts opositors.

10 Ara bé, si arriba Timoteu, assegureu-vos que no tinga res a témer mentres estiga amb vosaltres, perquè està fent l’obra de Jehovà,* igual que jo. 11 Per tant, que ningú el menyspree. Ajudeu-lo a seguir el seu camí en pau per a que puga reunir-se amb mi, perquè estic esperant-lo amb els germans.

12 Respecte al nostre germà Apol·lo, li he insistit molt que vaja a visitar-vos amb els germans. Però no té la intenció d’anar ara; anirà quan puga.

13 Mantingueu-vos desperts, estigueu ferms en la fe, sigueu valents,* sigueu forts. 14 Feu-ho tot amb amor.

15 Germans, vos he de suplicar una cosa: ja sabeu que els de la casa d’Estèfanes són els primers que es van fer deixebles en Acaia* i que s’han dedicat a servir els sants. 16 Continueu sotmetent-vos als que són com ells i a tots els que cooperen i treballen molt. 17 Però m’alegre que estiguen ací Estèfanes, Fortunat i Acaic, perquè han compensat la vostra absència. 18 Ells han reconfortat el meu esperit i el vostre. Per tant, demostreu que valoreu esta classe d’hòmens.

19 Les congregacions d’Àsia vos envien salutacions. Àquila i Prisca i la congregació que es reunix en sa casa vos saluden amb molt de carinyo en el Senyor. 20 Tots els germans vos saluden. Saludeu-vos els uns als altres amb un bes sant.

21 Jo mateix, Pau, escric de la meua pròpia mà esta salutació.

22 Si algú no li té carinyo al Senyor, que siga maleït. Oh Senyor nostre, vine! 23 Que el Senyor Jesús vos mostre la seua bondat immerescuda.* 24 Que el meu amor estiga amb tots vosaltres en unió amb Crist Jesús.