SEGONA CARTA ALS CORINTIS

1 De Pau, apòstol de Crist Jesús per la voluntat de Déu, i del nostre germà Timoteu, a la congregació de Déu que està en Corint i a tots els sants que estan en Acaia:

2 Que tingueu bondat immerescuda* i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.

3 Alabat siga el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de tendres misericòrdies i el Déu de tot consol, 4 que ens consola* en totes les nostres proves* per a que, gràcies al consol que rebem d’ell, puguem consolar els que passen per qualsevol prova.* 5 Perquè, igual que patim molt per causa del Crist, també rebem molt de consol per mitjà del Crist. 6 Ara bé, si afrontem proves,* és per al vostre consol i salvació. I si se’ns consola, també és per al vostre consol, el qual vos ajuda a aguantar els mateixos patiments que nosaltres patim. 7 L’esperança* que tenim en vosaltres és ferma, perquè sabem que, igual que teniu els mateixos patiments que nosaltres, també rebreu el mateix consol que nosaltres.

8 Germans, volem que sapieu de les dificultats* que vam tindre en la província d’Àsia: vam estar sotmesos a una pressió extrema, superior a les nostres forces, fins al punt de témer per la nostra vida. 9 De fet, ens sentíem com si ja estiguérem sentenciats a mort. Açò va passar per a que no confiàrem en nosaltres mateixos, sinó en el Déu que ressuscita* els morts. 10 Ell ens va salvar d’un perill de mort tan gran com eixe, i ens tornarà a salvar. I tenim l’esperança que ens continuarà salvant. 11 Vosaltres també podeu ajudar-nos fent súpliques per nosaltres. Aixina, molts donaran gràcies a Déu per causa nostra, per l’ajuda que rebem com a resposta a les oracions de molts.*

12 Perquè presumim d’açò: la nostra consciència dona testimoni que, en el món, i especialment amb vosaltres, ens hem comportat amb santedat i amb la sinceritat que ve de Déu, d’acord amb la bondat immerescuda de Déu i no amb la saviesa humana. 13 Perquè, en realitat, no vos escrivim res que no pugueu llegir i entendre.* I confie que entendreu estes coses per complet,* 14 tal com ja heu entés fins a cert punt que nosaltres som un motiu d’orgull per a vosaltres, igual que vosaltres ho sereu per a nosaltres en el dia del nostre Senyor Jesús.

15 Amb esta confiança, havia pensat visitar-vos primer a vosaltres, i aixina que vos alegràreu per segona vegada.* 16 La meua intenció era visitar-vos quan anara de camí a Macedònia i també al tornar d’allí, i que després m’acompanyàreu part del camí cap a Judea. 17 Ara bé, quan vaig decidir això, no m’ho vaig prendre a la lleugera, veritat? O és que faig plans per motius egoistes i per això dic «sí, sí» i després «no, no»? 18 Però, tan cert com que es pot confiar en Déu, el que vos diem no és «sí» i després «no». 19 Perquè el Fill de Déu, Jesucrist, de qui nosaltres —és a dir, Silvà,* Timoteu i jo— vos predicàrem, no va ser «sí» i després «no», sinó que en el seu cas el «sí» ha sigut «sí». 20 Perquè totes les promeses de Déu, sense importar quantes siguen, han arribat a ser «sí» per mitjà d’ell. Per això, és també per mitjà d’ell que li diem «amén» a Déu, i aixina rep glòria a través de nosaltres. 21 Però qui garantix que tant vosaltres com nosaltres som de Crist i qui ens va ungir és Déu. 22 Ell també ens ha posat el seu segell i ha ficat l’esperit en el nostre cor com a garantia* del que ha de vindre.

23 Jure per la meua vida posant a Déu per testimoni que, si encara no he anat a Corint, ha sigut per consideració a vosaltres. 24 No és que siguem amos de la vostra fe, sinó que som col·laboradors vostres per a que sigueu feliços,* perquè és per la vostra fe que vos manteniu ferms.

2 Perquè he decidit que la pròxima visita que vos faça no siga trista. 2 Després de tot, si vos entristisc, qui m’animarà a mi? Només aquell a qui he entristit. 3 Vos vaig escriure el que vos vaig escriure per a que, quan vaja, no estiga trist per aquells per qui hauria d’estar content, perquè estic convençut que allò que m’alegra a mi també vos alegra a tots vosaltres. 4 De fet, mogut pel patiment* i l’angoixa del meu cor, vos vaig escriure amb moltes llàgrimes, però no per a entristir-vos, sinó per a que sabéreu que vos vullc moltíssim.

5 Ara bé, si algú ha provocat tristesa, no m’ha entristit a mi, sinó fins a cert punt a tots vosaltres (ho dic aixina per a no ser massa dur). 6 Eixe home ja en té prou amb la reprensió que li ha donat la majoria. 7 Ara l’heu de perdonar de tot cor i l’heu de consolar per a que no se senta superat* per una tristesa excessiva. 8 Per això, vos demane* que li confirmeu el vostre amor. 9 També vos vaig escriure per a açò: per a vore si demostràveu ser obedients en tot. 10 Si li perdoneu alguna cosa a algú, jo també li la perdone. De fet, tot el que he perdonat (si és que he hagut de perdonar alguna cosa), ho he fet pel vostre bé davant de Crist, 11 per a que Satanàs no s’aprofite de nosaltres,* perquè no desconeixem les seues tàctiques.*

12 Ara bé, quan vaig arribar a Troas per a anunciar les bones notícies sobre el Crist i se’m va obrir una porta en l’obra del Senyor, 13 no em vaig quedar tranquil* perquè no vaig trobar el meu germà Titus. Aixina que em vaig despedir i vaig eixir cap a Macedònia.

14 Li donem gràcies a Déu! Ell sempre ens guia en una marxa triomfal acompanyats del Crist i, per mitjà nostre, escampa* per totes parts la fragància del coneixement sobre ell. 15 Perquè per a Déu som una fragància dolça de Crist que arriba als que s’encami⁠nen a la salvació i als que s’encaminen a la destrucció; 16 per a estos últims és una olor* de mort que du a la mort, però per als primers és una fragància de vida que du a la vida. I, qui està capacitat per a complir amb açò? 17 Nosaltres, perquè no som venedors ambulants de* la paraula de Déu, a diferència de molts altres, sinó que som enviats de Déu que parlem amb total sinceritat davant d’ell i acompanyats de Crist.

3 És que hem de començar a recomanar-nos a nosaltres mateixos una altra volta? És que necessitem, igual que alguns, cartes de recomanació per a vosaltres o de part vostra? 2 Vosaltres sou la nostra carta, inscrita en els nostres cors, i coneguda i llegida per tota la humanitat. 3 Perquè és evident que sou una carta de Crist que hem escrit per mitjà del nostre ministeri, no escrita amb tinta, sinó amb l’esperit d’un Déu viu; tampoc inscrita en taules de pedra, sinó en taules de carn, en cors.

4 Esta és la confiança que tenim davant de Déu per mitjà del Crist. 5 No és que estiguem capacitats gràcies als nostres mèrits com per a pensar que alguna cosa ve de nosaltres, sinó que la nostra capacitació ve de Déu. 6 De fet, ell ens ha capacitat per a ser ministres d’un nou pacte, no ministres d’un codi escrit, sinó de l’esperit, perquè el codi escrit condemna a mort, però l’esperit dona vida.

7 Ara bé, si el codi que condemna a mort i que estava gravat en pedres va vindre amb tanta glòria que els israelites no podien ni mirar-li la cara a Moisés de la glòria que eixia d’ella —i això que eixa glòria havia de desaparéixer⁠—, 8 no hauria de ser encara més gloriosa la manera en què es dona l’esperit? 9 Perquè, si el codi que condemna va ser gloriós, la manera en què les persones són declarades justes ha de ser molt més gloriosa! 10 De fet, inclús allò que abans havia rebut glòria la va perdre a causa de la glòria que el supera. 11 Perquè, si allò que havia de desaparéixer va vindre amb glòria, la glòria d’allò que es queda ha de ser molt més gran!

12 Per això, com tenim esta esperança, parlem amb total llibertat 13 i no fem com Moisés, que es va tapar la cara amb un vel per a que els israelites no fixaren la mirada en el propòsit* d’allò que havia de ser eliminat. 14 Però les seues ments eren incapaces d’entendre. I fins al dia de hui, encara duen posat el mateix vel quan es llig l’antic pacte, ja que només es pot llevar per mitjà de Crist. 15 De fet, fins al dia de hui, cada volta que es llig a Moisés, un vel cobrix els seus cors. 16 Però, quan algú es gira cap a Jehovà,* se li lleva el vel. 17 Ara bé, Jehovà* és l’Esperit, i on està l’esperit de Jehovà* hi ha llibertat. 18 I tots nosaltres, mentres reflectim com espills la glòria de Jehovà* sense cap vel en la cara, som transformats en eixa mateixa imatge que cada volta reflectix més glòria,* exactament segons l’obra de Jehovà,* l’Esperit.*

4 Per tant, ja que tenim este ministeri per la misericòrdia que se’ns ha mostrat, no ens rendim. 2 Més bé, hem renunciat a les coses vergonyoses que es fan d’amagat i no actuem amb males intencions ni manipulem* la paraula de Déu. Al contrari, al donar a conéixer la veritat, ens recomanem a tota consciència humana davant de Déu. 3 Si les bones notícies que anunciem estan cobertes amb un vel, estan cobertes per als que s’encaminen a la destrucció, 4 per als no-creients, a qui el déu d’este sistema* ha cegat la ment per a que no brille sobre ells la llum de les glorioses bones notícies del Crist, que és la imatge de Déu. 5 Perquè no prediquem sobre nosaltres mateixos, sinó que prediquem que Jesucrist és Senyor i que nosaltres som esclaus vostres per causa de Jesús. 6 Perquè Déu és qui va dir: «Que la llum brille enmig de la foscor». I ell ha brillat sobre el nostre cor per a il·luminar-lo amb el gloriós coneixement de Déu per mitjà del rostre de Crist.

7 Però portem este tresor en gerres de fang,* per a que el poder que va més allà del que és normal vinga de Déu i no de nosaltres. 8 Se’ns oprimix de tota manera possible, però no fins al punt de no poder menejar-nos; estem desconcertats, però no sense eixida;* 9 ens perseguixen, però no estem abandonats; ens tomben, però no ens destruïxen. 10 Aguantem constantment en el nostre cos el tracte mortal que va patir Jesús, per a que la seua vida també es faça evident en el nostre cos. 11 Perquè nosaltres, mentres vivim, ens enfrontem constantment a la mort per causa de Jesús, per a que la seua vida també es faça evident en el nostre cos mortal. 12 Per tant, la mort actua en nosaltres, però la vida actua en vosaltres.

13 Ara bé, com tenim el mateix esperit de fe del qual es va escriure: «Vaig tindre fe i per això vaig parlar», nosaltres també tenim fe i per això parlem. 14 Perquè sabem que aquell que va ressuscitar* a Jesús també ens ressuscitarà* a nosaltres per a estar amb Jesús i ens presentarà junt amb vosaltres. 15 Tot açò és per al vostre bé, per a que la bondat immerescuda* abunde encara més a mesura que moltes més persones donen gràcies per a la glòria de Déu.

16 Per això, no ens rendim. Al contrari, encara que la persona que som per fora vaja desgastant-se, no hi ha dubte que la persona que som per dins va renovant-se cada dia. 17 Perquè, encara que les proves* són momentànies i lleugeres, produïxen en nosaltres una glòria d’una grandesa* cada volta més extraordinària, una glòria eterna, 18 mentres fixem la mirada en les coses que no es veuen, i no en les que es veuen. Perquè les coses que es veuen són temporals, però les que no es veuen són eternes.

5 Perquè sabem que, si la nostra casa terrenal —esta tenda— ha de ser destruïda, rebrem un edifici de part de Déu, no una casa feta per mans humanes, sinó una casa eterna en el cel. 2 Perquè en esta casa ens lamentem, i desitgem amb moltes ganes posar-nos la que és per a nosaltres i que ve del cel,* 3 per a que, quan ens la posem, no estiguem nuets. 4 De fet, els que estem en esta tenda ens lamentem i ens sentim angoixats, no perquè vullguem llevar-nos-la, sinó perquè volem posar-nos l’altra, per a que la vida s’engolisca allò que és mortal. 5 Ara bé, Déu és qui ens ha preparat per a açò mateix i qui ens ha donat l’esperit com a garantia* del que ha de vindre.

6 Per tant, sempre ens sentim plens de confiança i sabem que, mentres visquem* en este cos, estarem lluny del Senyor, 7 perquè caminem per fe, no per vista. 8 Però estem plens de confiança i preferiríem estar lluny d’este cos i viure amb el Senyor. 9 Aixina que, tant si vivim amb ell com si estem lluny d’ell, el nostre objectiu és tindre la seua aprovació. 10 Perquè tots hem de comparéixer* davant del tribunal del Crist, per a que cada u reba el que es mereix per les coses que haja fet mentres estava en el cos, siguen bones o roïns.*

11 Per tant, com sabem el que és el temor del Senyor, seguim convencent els hòmens, però Déu ens coneix bé,* i espere que les vostres consciències també ens coneguen bé.* 12 No ens estem recomanant davant de vosaltres una altra volta, sinó que vos estem donant una raó per a que presumiu de nosaltres i aixina pugueu respondre als que presumixen de les aparences i no del que hi ha en el cor. 13 Perquè, si vam perdre l’enteniment, va ser per a Déu i, si estem en els nostres cabals, és per a vosaltres. 14 I és que l’amor del Crist ens obliga, perquè hem arribat a esta conclusió: que un home va morir per tots; per tant, tots havien mort. 15 I va morir per tots per a que aquells que viuen ja no visquen per a ells mateixos, sinó per a aquell que va morir per ells i va ser ressuscitat.*

16 Aixina que, d’ara en avant, ja no veiem a ningú des d’un punt de vista humà.* I inclús si alguna volta vam vore a Crist des d’un punt de vista humà,* segur que ja no el veiem d’eixa manera. 17 Per tant, si algú està en unió amb Crist, és una nova creació. Les coses velles han passat. Mireu, ara han arribat a existir coses noves. 18 Però totes les coses venen de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i ens ha donat el ministeri de la reconciliació. 19 És a dir, que Déu, per mitjà de Crist, ha estat reconciliant el món amb si mateix, sense tindre en compte les seues ofenses, i ens ha confiat a nosaltres el missatge de la reconciliació.

20 Aixina que som ambaixadors en nom de Crist, com si Déu estiguera fent una crida a través de nosaltres. Per tant, en nom de Crist, vos supliquem: «Reconcilieu-vos amb Déu». 21 A aquell que no va pecar mai, Déu el va fer pecat* per nosaltres per a que, per mitjà d’ell, arribàrem a ser justícia de Déu.

6 Com a col·laboradors seus, també vos supliquem que no accepteu la bondat immerescuda* de Déu per a després perdre de vista el propòsit d’esta. 2 Perquè ell diu: «Et vaig escoltar en un temps favorable i et vaig ajudar en un dia de salvació». Mireu! Ara és el temps especialment favorable. Mireu! Ara és el dia de salvació.

3 Nosaltres no fem res que faça entropessar els altres, per a que ningú puga criticar el nostre ministeri. 4 Més bé, ens recomanem com a ministres de Déu en tot el que fem a l’aguantar moltes proves, patiments, moments de necessitat, dificultats, 5 colps, empresonaments, disturbis, treball dur, nits sense dormir i ocasions sense menjar; 6 al comportar-nos amb puresa, coneixement, paciència i bondat; al deixar-nos guiar per l’esperit sant, al demostrar amor sense ser hipòcrites, 7 al dir la veritat, al confiar en el poder de Déu, al sostindre les armes de la justícia amb la mà dreta* i amb la mà esquerra,* 8 al rebre honra o deshonra, al ser criticats o alabats. Se’ns veu com uns impostors, encara que diem la veritat; 9 com uns desconeguts, encara que se’ns coneix bé; com uns moribunds,* encara que estem vius. Se’ns veu com si haguérem sigut castigats,* encara que no se’ns ha entregat a la mort; 10 com si estiguérem tristos, encara que estem contents. Se’ns veu com si fórem pobres, encara que fem rics a molts; com si no tinguérem res, encara que ho tenim tot.

11 Corintis, vos hem parlat obertament* i vos hem obert el nostre cor de bat a bat. 12 Nosaltres no hem posat límits* al carinyo que vos tenim, però vosaltres sí que heu posat límits al tendre carinyo que ens teniu. 13 Per tant —vos parle com si fóreu els meus fills—, corresponeu al nostre carinyo i obriu també el vostre cor de bat a bat.*

14 No vos poseu davall d’un jou desigual* amb els no-creients. Perquè, quina relació hi ha entre la justícia i la maldat?* O què tenen a vore la llum i la foscor? 15 A més, quina harmonia hi ha entre Crist i Belial?* O què tenen en comú* un creient* i un no-creient? 16 I quin acord hi ha entre el temple de Déu i els ídols? Perquè nosaltres som el temple d’un Déu viu, tal com Déu va dir: «Viuré enmig d’ells i caminaré enmig d’ells. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble»; 17 «Aixina que eixiu d’enmig d’ells i separeu-vos —diu Jehovà—* i deixeu de tocar la cosa impura», «i jo vos acolliré»; 18 «“Jo seré un pare per a vosaltres, i vosaltres sereu fills i filles per a mi”, diu Jehovà,* el Totpoderós».

7 Per tant, estimats, ja que tenim estes promeses, netegem-nos de tot el que contamina el cos* i l’esperit, perfeccionant la nostra santedat amb el temor de Déu.*

2 Feu-nos lloc en el vostre cor. Nosaltres no hem tractat injustament a ningú, no hem corromput a ningú ni ens hem aprofitat de ningú. 3 I no ho dic per a condemnar-vos, perquè, com ja vos he dit, vos duem en el nostre cor, tant per a morir junts com per a viure junts. 4 Puc parlar-vos amb total llibertat. Estic molt orgullós de vosaltres. Sent un gran consol; em sent immensament feliç enmig de tots els nostres patiments.

5 De fet, quan vam arribar a Macedònia, no vam trobar* descans, sinó que vam seguir tenint tota classe de patiments: lluites per fora i pors per dins. 6 Però Déu, que consola els que estan desanimats, ens va consolar amb la presència de Titus. 7 I no només amb la seua presència, sinó també amb el consol que va rebre gràcies a vosaltres. De fet, ell ens va contar que teniu moltes ganes de vore’m, que vos sentiu molt tristos i que esteu molt preocupats* per mi, i això em va alegrar encara més.

8 Si vos vaig posar tristos amb la meua carta, no ho lamente. Encara que al principi sí que ho vaig lamentar (perquè la carta vos havia posat tristos, però només per un poc de temps), 9 ara m’alegre, no per haver-vos posat tristos, sinó perquè eixa tristesa vos va motivar a penedir-vos. Vos vau entristir de la manera que a Déu li agrada, aixina que no vos hem perjudicat en res. 10 Perquè la tristesa que li agrada a Déu produïx un penediment que du a la salvació, i d’això ningú es lamenta, però la tristesa del món produïx mort. 11 Mireu el gran efecte que ha tingut en vosaltres la tristesa que li agrada a Déu! Ha fet que netegeu el vostre nom, que vos indigneu, que tingueu temor, que sentiu un desig sincer, que vos esforceu de tot cor, que corregiu el mal comés. En esta qüestió, heu demostrat ser purs* en tot sentit. 12 Si vos vaig escriure, no va ser per aquell que va causar l’ofensa ni per aquell que la va patir, sinó per a que la vostra bona disposició a obeir-nos es fera evident entre vosaltres i a la vista de Déu. 13 Això és el que ens ha consolat.

Però, a part de sentir-nos consolats, ens hem alegrat encara més al vore l’alegria de Titus, perquè tots vosaltres l’heu animat.* 14 Perquè, si li he parlat amb orgull de vosaltres, no m’he hagut d’avergonyir. Al contrari, tal com tot el que vos vam dir era veritat, també s’ha demostrat que és veritat tot el que li vam dir amb orgull a Titus. 15 A més, el tendre carinyo que ell vos té és encara més gran quan recorda l’obediència de tots vosaltres i que el vau rebre amb temor i profund respecte.* 16 M’alegre perquè en tot puc confiar en* vosaltres.

8 Germans, volem parlar-vos de la bondat immerescuda* de Déu que se’ls ha mostrat a les congregacions de Macedònia. 2 Mentres estaven patint molt per una prova difícil, la gran alegria que sentien i la seua extrema pobresa van ressaltar la seua extraordinària* generositat. 3 Perquè vos assegure que van donar tot el que van poder, inclús més del que podien. 4 I per pròpia iniciativa, no deixaven de suplicar-nos que els concedírem el privilegi de donar amb bondat, i aixina poder participar en les labors* de socors per als sants. 5 De fet, van fer més del que esperàvem, ja que primer que res es van donar al Senyor i a nosaltres per la voluntat de Déu. 6 Per això, li hem demanat a Titus que acabe d’arreplegar els vostres bondadosos donatius, ja que va ser ell qui va començar esta labor entre vosaltres. 7 Aixina que, tal com teniu de tot en abundància —fe, habilitat per a parlar, coneixement, entusiasme i el nostre amor per vosaltres—, doneu també en abundància i amb bondat.

8 No vos dic açò per a donar-vos un manament, sinó per a que sigueu conscients de l’entusiasme dels altres i per a posar a prova la sinceritat del vostre amor. 9 Perquè ja coneixeu la bondat immerescuda del nostre Senyor Jesucrist, que a pesar de ser ric, es va fer pobre per vosaltres, per a que vos féreu rics per mitjà de la seua pobresa.

10 Sobre este assumpt, vos done la meua opinió: açò és per al vostre bé, perquè ja fa un any que vau començar esta labor i, a més, vau demostrar que teníeu el desig de fer-la. 11 Per tant, acabeu el que vau començar, i aixina el que doneu segons les vostres possibilitats es correspondrà amb la vostra bona disposició. 12 De fet, si hi ha bona disposició, el que es dona és molt agradable, quan es dona del que es té i no del que no es té. 13 Perquè la meua intenció no és posar-los-ho fàcil als altres i difícil a vosaltres. 14 El que vullc és que hi haja una compensació:* que el que ara vos sobra a vosaltres compense el que els falta a ells, i aixina el que els sobre a ells compense el que vos falte a vosaltres. D’esta manera, hi haurà un equilibri.* 15 Tal com està escrit: «A qui tenia molt no li’n va sobrar, i a qui tenia poc no li’n va faltar».

16 Li donem gràcies a Déu per haver posat en el cor de Titus el mateix interés sincer que nosaltres tenim per vosaltres. 17 Perquè no només ha respost al que li hem demanat, sinó que està tan entusiasmat que anirà a visitar-vos per pròpia iniciativa. 18 I amb ell vos enviem el germà a qui totes les congregacions alaben per tot el que fa per les bones notícies. 19 I això no és tot, també ha sigut designat per les congregacions per a que ens acompanye en el viatge que farem per a administrar estos bondadosos donatius per a la glòria del Senyor i com a prova de la nostra bona disposició a ajudar. 20 Aixina evitarem que algú ens critique per com administrem esta generosa contribució. 21 Perquè ‘ens preocupem de fer-ho tot amb honradesa, no només davant de Jehovà,* sinó també davant dels hòmens’.

22 A més, també vos enviem amb ells un altre germà nostre, a qui hem posat a prova en moltes ocasions i que ha demostrat ser diligent en molts assumpts. Però ara serà encara més diligent perquè confia molt en vosaltres. 23 Si algú dubta de Titus, sapieu que és el meu company i col·laborador al servici dels vostres interessos. I si algú dubta dels nostres germans, sapieu que són apòstols de les congregacions i glòria de Crist. 24 Per tant, demostreu-los l’amor que els teniu i demostreu a les congregacions per què hem parlat amb orgull de vosaltres.

9 Respecte al servici* a favor dels sants, no cal que vos escriga res, 2 perquè conec la bona disposició que teniu i parle amb orgull d’ella davant dels macedonis al dir-los que ja fa un any que Acaia està preparada per a ajudar, i el vostre entusiasme* ha motivat la majoria d’ells. 3 Però vos envie els germans per a que estigueu realment preparats, tal com he dit que estaríeu, i aixina no haurem parlat amb orgull de la vostra bona disposició sense raó. 4 Perquè, si els macedonis vingueren amb mi i veieren que no esteu preparats, nosaltres —per no dir vosaltres— quedaríem avergonyits per haver confiat en vosaltres. 5 Aixina que he vist necessari demanar-los als germans que s’avancen a visitar-vos per a preparar amb antelació la generosa donació que havíeu promés. Aixina la tindreu a punt i serà una donació generosa, no una feta a la força.

6 Respecte a açò, qui sembra de manera miserable* tindrà una collita miserable,* i qui sembra de manera generosa tindrà una collita generosa. 7 Que cada u faça el que ha decidit en el seu cor, no de mala gana ni per obligació, perquè Déu estima a qui dona amb alegria.

8 A més, Déu pot derramar sobre vosaltres tota la seua bondat immerescuda* per a que mai vos falten les coses necessàries* i tingueu més que suficient per a fer tota classe d’obres bones. 9 (Tal com està escrit: «Ha repartit amb generositat, ha donat als pobres. La seua justícia dura per sempre». 10 Aquell que li proveïx al sembrador llavors en abundància i pa per a menjar vos proveirà llavors i les multiplicarà per a que sembreu, i augmentarà la collita de la vostra justícia.) 11 Se vos està fent rics en tot per a que sigueu generosos de totes les maneres possibles i, per mitjà de nosaltres, esta generositat fa que la gent done gràcies a Déu. 12 Perquè el servici públic* que esteu fent no consistix només en satisfer en abundància les necessitats dels sants, sinó també en ser rics en moltes mostres d’agraïment a Déu. 13 D’esta manera, donaran glòria a Déu perquè estes labors* de socors demostren que sou submisos a les bones notícies del Crist que vau anunciar públicament i que sou generosos al contribuir per a ells i per a tots. 14 A més, degut a l’extraordinària bondat immerescuda que Déu vos ha mostrat, ells demostraran el carinyo que vos tenen suplicant a favor vostre.

15 Li donem gràcies a Déu pel seu indescriptible regal.*

10 Jo, Pau, vos faig una súplica per la docilitat i la bondat del Crist, jo que parec poca cosa quan estic amb vosaltres en persona, però valent quan no ho estic. 2 Vos suplique que, quan estiga amb vosaltres, no haja de ser valent i prendre mesures dràstiques —com crec que hauré de fer— contra alguns que pensen que ens guiem per un punt de vista humà. 3 Perquè, encara que vivim com qualsevol altre humà,* no lluitem com ho fan els humans.* 4 De fet, les armes de la nostra lluita no són humanes, sinó que Déu les fa poderoses per a tombar fortaleses.* 5 I és que tombem raonaments i tot allò que s’alça contra el coneixement de Déu, i fem presoner tot pensament per a que es faça obedient al Crist. 6 Estem preparats per a castigar tota desobediència tan prompte com demostreu que la vostra obediència és completa.

7 Vosaltres jutgeu les coses per la seua aparença. Si algú està convençut de pertànyer a Crist, que torne a reflexionar en açò: igual que ell pertany a Crist, nosaltres també. 8 De fet, encara que jo presumira una miqueta més del compte de l’autoritat que el Senyor ens ha donat per a edificar-vos i no per a destruir-vos, no me n’hauria d’avergonyir. 9 Però no vullc que parega que intente intimidar-vos amb les meues cartes. 10 Perquè alguns diuen: «Les seues cartes són de pes i tenen força, però en persona és dèbil i la seua manera de parlar no val res». 11 Qui diga això, que sàpia que el que diem* per carta quan no estem amb vosaltres és també el que farem* quan estiguem presents. 12 Nosaltres no ens atrevim a posar-nos a l’altura dels que es recomanen a ells mateixos ni a comparar-nos amb ells. Quan es jutgen segons els seus propis criteris i es comparen amb ells mateixos, demostren la seua falta d’enteniment.

13 Ara bé, nosaltres no presumirem del que està fora dels límits que se’ns han assignat, sinó del que està dins dels límits del territori que Déu ha fixat per a nosaltres, que arriba inclús a vosaltres. 14 De fet, no estem anant més allà dels límits del nostre territori com si no estiguéreu inclosos en ell, perquè nosaltres vam ser els primers en arribar fins a vosaltres amb les bones notícies del Crist. 15 No, no presumim del que està fora dels límits que se’ns han assignat, és a dir, del treball d’un altre. Més bé, esperem que, a mesura que la vostra fe continue creixent, el que nosaltres hem fet dins del nostre territori també cresca. D’esta manera, podrem fer encara més 16 i anunciar les bones notícies en altres regions més allà de la vostra, sense presumir del que ja s’ha fet en el territori d’un altre. 17 «Qui presumisca, que presumisca de Jehovà.»* 18 Perquè qui és aprovat no és aquell que es recomana a si mateix, sinó aquell a qui Jehovà* recomana.

11 M’agradaria que aguantàreu una miqueta d’insensatesa de la meua part. Encara que, en realitat, ja m’esteu aguantant! 2 Perquè em preocupe* per vosaltres com ho fa Déu,* ja que jo mateix vos he promés en matrimoni a un sol espòs, el Crist, i vullc presentar-vos davant d’ell com una verge pura.* 3 Però em fa por que, d’alguna manera, igual que la serp va seduir a Eva amb la seua astúcia, les vostres ments siguen corrompudes i apartades de la sinceritat i la puresa* que el Crist es mereix. 4 Perquè, ara mateix, si ve algú i vos predica un Jesús diferent al que vos vam predicar o rebeu un esperit diferent al que vos vam donar o unes bones notícies diferents a les que vau acceptar, el tolereu fàcilment. 5 Jo pense que he demostrat que no soc inferior en res als vostres «superapòstols». 6 Però, encara que no tinga molta habilitat per a parlar, sí que tinc coneixement. De fet, ja vos ho hem demostrat de totes les maneres possibles i en tot.

7 És que vaig cometre un pecat quan em vaig humiliar per a que fóreu enaltits a l’anunciar-vos gratis i de bona gana les bones notícies de Déu? 8 Per a servir-vos a vosaltres, he privat* a altres congregacions del que era seu a l’acceptar la seua ajuda material.* 9 No obstant, quan vaig passar necessitat mentres estava amb vosaltres, no vaig ser una càrrega per a ningú, perquè els germans que vingueren de Macedònia cobriren amb generositat totes les meues necessitats. En efecte, he evitat per tots els mitjans ser una càrrega per a vosaltres, i continuaré fent-ho. 10 Tan cert com que la veritat de Crist està en mi, no deixaré de presumir d’això en les regions d’Acaia. 11 I per què? Perquè no vos estime? Déu sap que sí que vos estime.

12 Però continuaré fent el que faig per a no donar un pretext a aquells que busquen una raó* per a ser considerats iguals a nosaltres en les coses de les quals presu⁠mixen.* 13 Perquè eixos hòmens són apòstols falsos, treballadors que enganyen els altres i es disfressen d’apòstols de Crist. 14 I no m’estranya, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. 15 Per això, no sorprén que els seus servents* també es disfressen de servents de la justícia. Però tindran la fi que es mereixen per les seues accions.

16 Vos ho torne a dir: que ningú pense que soc un insensat. Però, inclús si ho penseu, accepteu-me com a insensat per a que jo també puga presumir una miqueta. 17 Ara no vos parle seguint l’exemple del Senyor, sinó com ho faria un insensat, que confia en si mateix i presumix. 18 Ja que molts presumixen de coses humanes,* jo també ho faré. 19 Sou tan «sensats» que tolereu de bona gana els insensats. 20 De fet, tolereu a qualsevol que vos esclavitza, a qualsevol que devora els vostres béns, a qualsevol que vos lleva el que teniu, a qualsevol que s’enaltix per damunt de vosaltres i a qualsevol que vos pega en la cara.

21 És una deshonra que diguem açò, perquè podria paréixer que hem actuat amb debilitat.

Però si altres tenen el valor de presumir —i parle com un insensat— jo també el tinc. 22 Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també. 23 Són ministres de Crist? Responc com un boig: jo encara ho soc molt més. He treballat més, he estat empresonat més voltes, he rebut més colps dels que es poden comptar i he estat a punt de morir moltes vegades. 24 Cinc voltes he rebut dels jueus 40 colps menys un, 25 m’han pegat amb vares tres voltes, m’han apedregat una vegada, he naufragat tres voltes i he passat una nit i un dia en alta mar. 26 He fet molts viatges, m’he vist en perill a causa de rius, en perill a causa de lladres, en perill per part del meu propi poble i per part de les nacions, en perill en la ciutat, en el desert i en el mar, en perill entre falsos germans, 27 he treballat sense descans i amb molt d’esforç, he passat moltes nits en vetla, he patit fam i set, m’he quedat sense menjar moltes voltes, he passat fred i m’he quedat sense roba.*

28 I a part d’estes coses externes, també està l’angoixa que patisc* tots els dies: la preocupació per totes les congregacions. 29 Quan algú és dèbil, no em sent dèbil jo també? Quan a algú se li fa entropessar, no em bull la sang?

30 Si he de presumir, presumiré de les coses que demostren que soc dèbil. 31 El Déu i Pare del Senyor Jesús, aquell que ha de ser alabat per sempre, sap que no mentisc. 32 En Damasc, el governador que estava a les ordes del rei Aretes havia manat vigilar la ciutat dels damascens per a arrestar-me, 33 però em baixaren en una cistella per una finestra de la muralla, i em vaig escapar de les seues mans.

12 He de presumir. Aixina que vos parlaré de visions sobrenaturals i de revelacions del Senyor encara que no servisca de res. 2 Conec un home en unió amb Crist que —no sé si en el cos o fora d’ell, això ho sap Déu— va ser endut al tercer cel fa 14 anys. 3 Sí, conec eixe home que —no sé si en el cos o separat d’ell, això ho sap Déu— 4 va ser endut al paradís i va sentir paraules que no es poden expressar i que no està permés que ningun home diga. 5 Presumiré d’eixe home, però pel que fa a mi, només presumiré de les meues debilitats. 6 Inclús si volguera presumir, no seria un insensat, ja que diria la veritat. Però em retinc de fer-ho per a que ningú m’atribuïsca més del que veu en mi o em sent dir 7 només per haver rebut unes revelacions tan extraordinàries.

Per a no enorgullir-me més del compte, he rebut una espina en la carn, un àngel de Satanàs, per a que no deixe de pegar-me galtades* i no m’enorgullisca més del compte. 8 Li he suplicat tres voltes al Senyor que me la lleve. 9 Però ell m’ha dit: «Amb la meua bondat immerescuda* ja en tens prou, perquè el meu poder es demostra plenament* en la debilitat». Aixina que presumiré amb molt de gust de les meues debilitats per a que el poder del Crist continue sobre mi com una tenda. 10 Per tant, m’alegre de tindre debilitats, de rebre insults i de patir necessitat, persecucions i dificultats per causa de Crist. Perquè quan soc dèbil és quan soc poderós.

11 He sigut un insensat perquè m’heu obligat a ser-ho. En realitat, sou vosaltres els que hauríeu d’haver-me recomanat, ja que, encara que jo no siga ningú, he demostrat que no soc inferior en res als vostres «superapòstols». 12 De fet, vos vaig mostrar amb molt d’aguant els senyals del meu apostolat i vaig fer milacres,* coses impressionants* i obres poderoses. 13 En què heu sigut menys afavorits que la resta de congregacions? Si de cas, en una cosa: que no he sigut una càrrega per a vosaltres. Perdoneu-me eixa injustícia!

14 Mireu, esta és la tercera volta que estic preparat per a anar a visitar-vos, però no seré una càrrega, perquè no busque els vostres béns, sinó a vosaltres. No s’espera que els fills estalvien per als pares, sinó els pares per als fills. 15 Per la meua part, amb molt de gust gastaré tot el que tinc i em desgastaré completament per vosaltres. Si jo vos estime tant, meresc que vosaltres m’estimeu menys? 16 Siga com siga, no he sigut una càrrega per a vosaltres. Aixina i tot, vosaltres dieu que he sigut «astut» i que vos he enganyat «amb trampes». 17 Però, és que m’he valgut d’algun dels que vos he enviat per a aprofitar-me de vosaltres? 18 Li vaig suplicar a Titus que vos visitara, i vaig enviar l’altre germà amb ell. Però, es va aprofitar Titus de vosaltres alguna volta? No hem demostrat nosaltres el mateix esperit? No hem seguit els mateixos passos?

19 Heu estat pensant tot este temps que ens estem defenent davant de vosaltres? Més bé, estem parlant davant de Déu en unió amb Crist. I tot el que fem, estimats germans, ho fem per a edificar-vos. 20 Perquè em fa por arribar allí i vore que no esteu fent el que jo voldria o que jo no soc com vosaltres voldríeu. De fet, em fa por trobar baralles, enveges, atacs d’ira, discussions, calúmnies, murmuracions,* orgulls i disturbis. 21 Pot ser que, quan torne, el meu Déu m’humilie davant vostre i m’haja de lamentar per molts dels que han estat pecant però que no s’han penedit de la impuresa,* de la immoralitat sexual* i de la conducta descarada* que han practicat.

13 Esta és la tercera volta que em prepare per a anar a visitar-vos. «Tot ha de confirmar-se* per mitjà* de dos o tres testimonis.» 2 Encara que ara no estiga amb vosaltres, és com si ho estiguera per segona volta. Per això, a aquells que han estat pecant i a tots els altres els advertisc amb antelació que, si alguna volta torne, no s’escaparan de la disciplina. 3 Aixina tindreu la prova que buscàveu de si Crist realment parla a través de mi —ell, que no és dèbil amb vosaltres sinó que actua amb poder entre vosaltres—. 4 De fet, va ser executat en el pal quan era dèbil, però ara està viu gràcies al poder de Déu. I és de veres que nosaltres també som dèbils com ho va ser ell, però viurem amb ell gràcies al poder de Déu que actua en vosaltres.

5 Seguiu examinant-vos per a saber si vos manteniu en la fe, seguiu comprovant el que vosaltres mateixos sou. O és que no vos adoneu que Jesucrist està en unió amb vosaltres? A menys que estigueu desaprovats, clar. 6 Però de veres espere que vos adoneu que nosaltres no estem desaprovats.

7 Li demanem a Déu que no feu res roín. No li ho demanem per a que parega que nosaltres estem aprovats, sinó per a que feu el que està bé, encara que parega que nosaltres estem desaprovats. 8 Perquè no podem fer res en contra de la veritat, sinó només a favor de la veritat. 9 De veres ens alegrem quan nosaltres som dèbils i vosaltres esteu forts. Açò és el que demanem en oració: que feu els canvis necessaris.* 10 Per això vos escric açò mentres no estic amb vosaltres, per a que, quan vaja, no haja de ser sever a l’hora de gastar l’autoritat que el Senyor m’ha donat i puga utilitzar-la per a edificar i no per a destruir.

11 Finalment, germans, continueu alegrant-vos, fent els canvis necessaris,* deixant-vos consolar, pensant de la mateixa manera i vivint en pau, i el Déu d’amor i de pau estarà amb vosaltres. 12 Saludeu-vos els uns als altres amb un bes sant. 13 Tots els sants vos envien les seues salutacions.

14 Que la bondat immerescuda* del Senyor Jesucrist, l’amor de Déu i l’esperit sant del qual tots ens beneficiem estiguen amb tots vosaltres.