CARTA DE JAUME

1 De Jaume, esclau de Déu i del Senyor Jesucrist, a les 12 tribus que estan escampades per totes parts:

Salutacions!

2 Germans meus, quan afronteu diverses proves, considereu-ho un motiu de felicitat completa,* 3 perquè sabeu que la qualitat provada de la vostra fe* produïx aguant. 4 Però deixeu que l’aguant complete la seua obra, i aixina sereu complets i sans en tots els sentits, i no vos faltarà de res.

5 Per tant, si a algú de vosaltres li falta saviesa, que li’n demane constantment a Déu i en rebrà, perquè ell dona generosament a tots i sense retraure res.* 6 Però que continue demanant amb fe, sense dubtar gens. Perquè qui dubta és com una ona del mar que el vent s’endú i que va d’ací cap allà. 7 De fet, que no es pense eixa persona que rebrà res de Jehovà,* 8 perquè és indecisa, inconstant en tot el que fa.*

9 Que el germà humil s’alegre* d’haver sigut enaltit, 10 i que el ric s’alegre d’haver sigut humiliat, perquè el ric desapareixerà com una flor del camp. 11 Quan ix el sol amb la seua calor abrasadora, la planta se seca, li cauen les flors i la seua bellesa desapareix. De la mateixa manera, el ric també desapareixerà mentres tracta de conseguir els seus objectius.

12 Feliç l’home que continua aguantant durant la prova, perquè, una vegada aprovat, rebrà la corona de la vida que Jehovà* ha promés als que no deixen d’estimar-lo. 13 Que ningú diga enmig d’una prova: «Déu està posant-me a prova». Perquè, amb coses roïns, ningú pot posar a prova a Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú. 14 Al contrari, cada u és posat a prova pel seu propi desig, que l’atrau i el seduïx.* 15 Aleshores, quan el desig s’ha fet fèrtil,* dona a llum el pecat, i el pecat, quan s’ha comés, dona a llum la mort.

16 Estimats germans meus, no vos enganyeu. 17 Tot bon regal i tot do perfecte ve de dalt i baixa del Pare de les llums celestials, qui no varia ni canvia com ho fan les ombres.* 18 La seua voluntat va ser fer-nos nàixer per mitjà de la paraula de la veritat per a que fórem unes primícies de les seues criatures.

19 Estimats germans meus, vullc que sapieu que tots han de ser ràpids per a* escoltar, però lents per a parlar i lents per a la ira, 20 perquè la ira de l’home no fa el que és just als ulls de Déu. 21 Per tant, lleveu-vos tota brutícia i tot rastre de maldat,* i accepteu amb docilitat que arrele en vosaltres la paraula que pot salvar-vos.

22 Aixina que poseu en pràctica la paraula i no vos limiteu a escoltar-la, ja que d’esta manera vos enganyaríeu a vosaltres mateixos amb raonaments falsos. 23 Perquè, si algú escolta la paraula però no la posa en pràctica, és com qui es mira la cara* en un espill. 24 Es mira i, quan se’n va, en seguida s’oblida de quina classe de persona és. 25 En canvi, qui mira amb deteniment la llei perfecta que pertany a la llibertat i persistix en ella no és algú que escolta i s’oblida, sinó algú que la posa en pràctica; esta persona serà feliç en tot el que faça.

26 Si algú pensa que adora a Déu* però no controla* la seua llengua, enganya el seu cor i la seua adoració no servix per a res. 27 La forma d’adoració* que és neta i incontaminada als ulls del nostre Déu i Pare consistix en açò: en cuidar dels orfes i de les viudes que passen per dificultats* i en mantindre’s sense taca del món.

2 Germans meus, vosaltres no vos aferreu a la fe en el nostre gloriós Senyor Jesucrist i al mateix temps mostreu favoritisme, veritat? 2 Si un home amb anells d’or i roba luxosa i un home pobre amb la roba bruta entren a una de les vostres reunions, 3 ¿mireu amb bons ulls el que porta roba luxosa i li dieu «assenta’t ací, en un bon lloc», mentres que al pobre li dieu «queda’t dret» o «assenta’t allà, al costat del meu reposapeus»? 4 Si eixe és el cas, ¿no esteu fent distinció de classes entre vosaltres i vos heu convertit en jutges que prenen decisions malvades?

5 Escolteu, estimats germans meus: ¿no ha escollit Déu aquells que són pobres des del punt de vista del món per a fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ha promés als que l’estimen? 6 Però vosaltres heu menyspreat els pobres. ¿No són els rics els que vos oprimixen i vos arrastren davant dels tribunals? 7 ¿No són ells els que blasfemen* contra el bon nom que porteu? 8 Ara bé, si compliu la llei reial —que es troba en el passatge de les Escriptures que diu «estima els altres com a tu mateix»—, feu molt bé. 9 Però si continueu mostrant favoritisme, esteu cometent un pecat, i la llei vos condemna* com a transgressors.

10 Perquè, si algú obeïx tota la Llei però falla en un sol punt, es fa culpable de violar tota la Llei. 11 Perquè aquell que va dir «no cometes adulteri» també va dir «no assassines». Per tant, si no comets adulteri però assassines, eres culpable de violar* la llei. 12 Continueu parlant i comportant-vos com a persones que seran jutjades per la llei d’un poble lliure.* 13 Perquè a qui no mostra misericòrdia, se’l jutjarà sense misericòrdia. La misericòrdia triomfa sobre el juí.

14 Germans meus, de què servix que algú diga que té fe si no ho demostra amb obres? Eixa fe no pot salvar-lo, veritat? 15 Si un germà o una germana necessita roba* i no té prou menjar per a eixe dia 16 i algú de vosaltres li diu «ves-te’n en pau, mantín-te calent i ben alimentat», però no li dona el que necessita per a viure,* de què servix? 17 Igualment, la fe per si mateixa, sense obres, està morta.

18 No obstant, algú dirà: «Tu tens fe, i jo tinc obres. Mostra’m la teua fe sense les obres, i jo et mostraré la meua fe per les meues obres». 19 Tu creus que hi ha un sol Déu, veritat? I fas molt bé. Però inclús els dimonis creuen i tremolen de por. 20 Insensat, ¿no t’adones que la fe sense obres no servix per a res? 21 ¿No va ser declarat just per les seues obres el nostre pare Abraham després d’oferir el seu fill Isaac en l’altar? 22 Com pots vore, la seua fe va actuar junt amb les seues obres i, per les seues obres, la seua fe va ser perfeccionada. 23 Aixina es va complir el passatge de les Escriptures que diu: «Abraham va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just».* I va ser anomenat amic de Jehovà.*

24 Com podeu vore, a una persona se la declara justa per les seues obres i no només per la seua fe. 25 De la mateixa manera, ¿no va ser declarada justa per les seues obres Rahab, la prostituta, després de rebre els missatgers amb hospitalitat i enviar-los per un altre camí? 26 Aixina és, tal com el cos sense esperit* està mort, la fe sense obres està morta.

3 Germans meus, no molts de vosaltres vos hauríeu de fer mestres, ja que sabeu que rebrem un juí més sever. 2 Perquè tots entropessem* moltes voltes. Qui no entropessa mai quan parla és perfecte, capaç de refrenar també tot el seu cos. 3 Quan posem brides* en la boca dels cavalls per a que ens obeïsquen, també dirigim tot el seu cos. 4 Fixeu-vos també en els barcos: encara que són molt grans i els impulsen vents forts, els dirigix un timó molt xicotet i van a on el timoner vol anar.

5 Igualment, la llengua és una part xicoteta del cos, però presumix en excés. I mireu com n’hi ha prou amb un foc xicotet per a incendiar un bosc molt gran! 6 La llengua també és un foc. La llengua representa un món d’injustícia entre totes les parts del nostre cos, perquè, avivada amb les flames de la Gehenna,* incendia tot el curs d’una vida.* 7 Els humans poden domar i han domat tota classe d’animals salvatges, aus, rèptils i animals marins. 8 Però ningun humà pot domar la llengua; és incontrolable i perjudicial, i està plena de verí mortal. 9 Amb ella alabem a Jehovà,* el Pare, però amb ella també maleïm els hòmens que han sigut creats «a semblança de Déu». 10 De la mateixa boca ixen benediccions i malediccions.

Germans meus, no està bé que passe açò. 11 D’una mateixa font no pot brollar aigua dolça i aigua amarga, veritat? 12 Germans meus, una figuera no pot fer olives ni una parra* figues, veritat? I l’aigua salada tampoc pot produir aigua dolça.

13 Qui de vosaltres és savi i té enteniment? Que demostre a través de la seua bona conducta que realitza obres amb la docilitat que ve de la saviesa. 14 Però si en el cor teniu zels amargs i un esperit conflictiu,* no aneu presumint ni mentint contra la veritat. 15 Esta no és la saviesa que ve de dalt; és terrenal, animal, demoníaca. 16 Perquè, on hi ha zels i un esperit conflictiu,* també hi haurà desorde i tota classe de coses roïns.

17 Però la saviesa de dalt primer que res és pura, després és pacífica i raonable, està a punt per a obeir i plena de misericòrdia i bons fruits, és imparcial i no és hipòcrita. 18 A més, el fruit de la justícia se sembra en condicions pacífiques per als* que promouen la pau.

4 D’on venen les guerres i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No venen dels desitjos de la carn que lluiten en el vostre interior?* 2 Desitgeu, però no teniu. Assassineu i cobdicieu sense parar, però aixina i tot no podeu conseguir el que voleu. Sempre esteu barallant-vos i lluitant. No teniu, perquè no demaneu. 3 I quan demaneu, no rebeu res, perquè ho feu per raons que no són adequades, per a malgastar-ho en els vostres desitjos carnals.

4 Adúlteres,* ¿no sabeu que ser amics del món significa ser enemics de Déu? Per tant, qui vol ser amic del món es convertix en enemic de Déu. 5 ¿O vos penseu que les Escriptures diuen sense motiu: «L’esperit que s’ha establit dins de nosaltres no deixa de desitjar coses amb enveja»? 6 Ara bé, la bondat immerescuda* que ell mostra és més gran. Per això les Escriptures diuen: «Déu s’oposa als arrogants, però mostra bondat immerescuda als humils».

7 Per tant, sotmeteu-vos a Déu, però oposeu-vos al Diable i ell fugirà de vosaltres. 8 Acosteu-vos a Déu i ell s’acostarà a vosaltres. Netegeu-vos les mans, pecadors, i purifiqueu el vostre cor, indecisos. 9 Poseu-vos molt tristos, lamenteu-vos i ploreu. Que el vostre riure es convertisca en lament, i la vostra alegria, en desesperació. 10 Humilieu-vos davant de Jehovà* i ell vos enaltirà.

11 Germans, deixeu de parlar els uns contra els altres. Qualsevol que parla contra un germà o jutja un germà parla contra la llei i jutja la llei. I si jutges la llei, ja no eres algú que complix la llei, sinó un jutge. 12 Només n’hi ha un que és Legislador i Jutge, aquell que pot salvar i destruir. Però tu, qui eres per a jutjar els altres?

13 Ara escolteu, vosaltres que dieu «hui o demà anirem a tal ciutat i passarem un any allí, farem negocis i guanyarem diners», 14 quan en realitat no sabeu què serà de la vostra vida demà. Perquè sou com una boira que apareix per poc de temps i després desapareix. 15 En comptes d’això, hauríeu de dir: «Si Jehovà* vol, viurem i farem açò o allò». 16 Però vos enorgulliu de presumir amb arrogància. I eixa manera de presumir és roín. 17 Per tant, si algú sap fer el que és correcte però no ho fa, comet un pecat.

5 Ara escolteu, vosaltres, els rics. Ploreu i lamenteu-vos per les desgràcies que vos cauran damunt. 2 Les vostres riqueses s’han podrit, i la vostra roba se l’han menjat les arnes.* 3 El vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell donarà testimoni contra vosaltres i es menjarà la vostra carn. El que heu acumulat serà com un foc en els últims dies. 4 Escolteu! El jornal que no heu pagat als treballadors que han segat els vostres camps continua cridant, i els crits d’auxili dels segadors han arribat a orelles de Jehovà* dels exèrcits. 5 En la terra heu portat una vida de luxes i vos heu entregat als plaers. Heu engreixat el vostre cor per al dia de la matança. 6 Heu condemnat el just i l’heu assassinat. No està ell en contra vostra?

7 Per tant, germans, sigueu pacients fins a la presència del Senyor. Mireu, el llaurador continua esperant amb paciència el valuós fruit de la terra fins que arriben les primeres pluges i les últimes. 8 Tingueu paciència vosaltres també; feu ferm el vostre cor, perquè la presència del Senyor s’ha acostat.

9 Germans, no vos queixeu* els uns dels altres per a que no sigueu jutjats. Mireu, el Jutge està a les portes. 10 Germans, preneu com a exemple d’aguantar patiments i de tindre paciència als profetes que parlaren en el nom de Jehovà.* 11 Mireu, considerem feliços* els que han aguantat. Heu sentit parlar de l’aguant de Job i heu vist el que Jehovà* va fer per ell al final, i per això sabeu que Jehovà* és molt carinyós* i misericordiós.

12 Sobretot, germans meus, deixeu de jurar. No ho feu ni pel cel ni per la terra ni feu cap altre jurament. Més bé, quan digueu «sí», que siga sí, i quan digueu «no», que siga no, per a que no vos exposeu a ser jutjats.

13 Hi ha algú que estiga patint entre vosaltres? Que continue orant. Hi ha algú que estiga content? Que cante salms. 14 Hi ha algú entre vosaltres que estiga malalt? Que cride els ancians de la congregació, i que ells oren per ell i li posen oli en el nom de Jehovà.* 15 I l’oració feta amb fe farà que el malalt* es recupere, i Jehovà* l’alçarà. A més, si ha comés algun pecat, serà perdonat.

16 Per tant, confesseu-vos obertament els pecats els uns als altres i oreu els uns pels altres, per a que aixina sigueu curats. La súplica del just té un efecte molt poderós.* 17 Elies era un home amb sentiments com els nostres i, aixina i tot, quan va orar intensament per a que no ploguera, no va ploure durant tres anys i mig. 18 I quan va tornar a fer oració, el cel va donar pluja i la terra va donar fruit.

19 Germans meus, si algú de vosaltres és desviat de la veritat i un altre el fa tornar, 20 sapieu que qui fa tornar un pecador del seu mal camí el salvarà* de la mort i cobrirà una multitud de pecats.