PRIMERA CARTA DE PERE

1 De Pere, apòstol de Jesucrist, als residents temporals escampats pel Pont, Galàcia, Capadòcia, Àsia i Bitínia, als que heu sigut escollits 2 d’acord amb la presciència* de Déu, el Pare, i santificats per mitjà de l’esperit, per a que sigueu obedients i se vos esguite amb la sang de Jesucrist:

Que cada volta rebeu més bondat immerescuda* i pau.

3 Alabat siga el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist, perquè per la seua gran misericòrdia ens va donar un nou naixement a una esperança viva per mitjà de la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts, 4 a una herència que no pot corrompre’s, contaminar-se ni mustiar-se. Esta ha sigut reservada en el cel per a vosaltres, 5 que esteu sent protegits pel poder de Déu per mitjà de la fe per a que obtingueu la salvació que està preparada per a ser revelada en el temps de la fi. 6 Per això sentiu una gran alegria, encara que hageu de patir a causa de diverses proves per un poc de temps 7 per a que la qualitat provada de la vostra fe* —que és molt més valuosa que l’or, que es fa malbé a pesar d’haver sigut provat* en el foc— siga motiu d’alabança, glòria i honor en la revelació de Jesucrist. 8 Encara que no l’heu vist mai, el voleu, i encara que ara no el veieu, demostreu fe en ell i vos alegreu moltíssim amb un goig indescriptible i gloriós 9 a mesura que alcanceu l’objectiu de la vostra fe: la vostra salvació.

10 Els profetes que profetitzaren sobre la bondat immerescuda reservada per a vosaltres van fer una investigació minuciosa i una busca exhaustiva sobre esta salvació. 11 Van continuar investigant el moment concret o l’època que l’esperit que estava dins d’ells indicava respecte a Crist, quan este esperit donava testimoni amb antelació dels patiments que li esperaven a Crist i de la glòria que vindria després. 12 Se’ls va revelar que no era a ells a qui servien, sinó a vosaltres, en allò relacionat amb les coses que ara vos han anunciat els que vos van declarar les bones notícies amb esperit sant enviat des del cel. Estes són les coses que els àngels estan desitjant mirar amb deteniment.

13 Per tant, prepareu la vostra ment per a actuar, mantingueu completament el vostre bon juí i poseu la vostra esperança en la bondat immerescuda que se vos mostrarà en la revelació de Jesucrist. 14 Com a fills obedients, no deixeu que els desitjos que teníeu abans en la vostra ignorància vos continuen modelant. 15 Més bé, sigueu sants en tota la vostra conducta, igual que el Sant que vos va cridar, 16 perquè està escrit: «Heu de ser sants perquè jo soc sant».

17 I si acudiu al Pare que jutja imparcialment a cada u segons les seues obres, comporteu-vos amb temor mentres sigueu residents temporals. 18 Perquè sabeu que no va ser amb coses que es fan malbé,* com la plata o l’or, que se vos va alliberar* de l’estil de vida inútil que vos van transmetre els vostres avantpassats,* 19 sinó que va ser amb sang preciosa, com la d’un corder sense defecte ni taca: la sang de Crist. 20 És de veres que ell va ser escollit* amb antelació abans de la fundació del món, però va ser manifestat al final dels temps per causa vostra. 21 Per mitjà d’ell, creieu en Déu, aquell que el va ressuscitar* i li va donar glòria per a que posàreu la vostra fe i esperança en Déu.

22 Ara que vos heu purificat per la vostra obediència a la veritat i, com a resultat, teniu un carinyo fraternal sense hipocresia, estimeu-vos els uns als altres intensament des del cor. 23 Perquè, per mitjà de la paraula del Déu viu i perdurable, se vos ha donat un nou naixement, però no a partir d’una llavor corruptible, sinó d’una llavor incorruptible.* 24 Perquè «tots els humans són* com l’herba, i tota la seua glòria és com una flor del camp; l’herba se seca i la flor cau, 25 però la paraula de Jehovà* dura per sempre». I esta «paraula» són les bones notícies que se vos han anunciat.

2 Per tant, desfeu-vos de tota classe de maldat, engany, hipocresia, enveja i tota classe de calúmnia. 2 Com bebés acabats de nàixer, desenvolupeu un fort desig per la llet no adulterada* de la paraula per a que, gràcies a ella, cresqueu cap a la salvació, 3 sempre que hageu comprovat* que el Senyor és bondadós.

4 A mesura que vos acosteu a ell —que és una pedra viva rebutjada pels hòmens, però escollida per Déu i valuosa per a ell—, 5 vosaltres mateixos, com a pedres vives, esteu sent edificats per a formar una casa espiritual i ser un sacerdoci sant, de manera que pugueu oferir sacrificis espirituals que Déu accepte per mitjà de Jesucrist. 6 Perquè un passatge de les Escriptures diu: «Mireu! Pose en Sió una pedra escollida, una valuosa pedra angular de fonament, i qui demostre fe en ella mai quedarà decepcionat».*

7 Per tant, per a vosaltres, ell és valuós perquè sou creients; però, per als que no creuen, «la pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal»* 8 i és «una pedra que fa entropessar i una roca que ofén».* Ells entropessen perquè són desobedients a la paraula. Este és el final que s’ha reservat per a ells. 9 Però vosaltres sou «un poble escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble que és una propietat especial, per a que anuncieu per totes parts les excel·lències»* d’aquell que vos va cridar de la foscor a la seua llum meravellosa. 10 Perquè, en altre temps, no éreu un poble, però ara sou el poble de Déu; en altre temps, no se vos havia mostrat misericòrdia, però ara sí que se vos ha mostrat misericòrdia.

11 Estimats, vos suplique, com a forasters i residents temporals, que continueu abstenint-vos dels desitjos de la carn, que fan guerra contra vosaltres. 12 Mantingueu una conducta excel·lent entre les nacions per a que, quan vos acusen d’actuar malament, siguen testimonis oculars de les vostres bones obres i, com a resultat, li donen glòria a Déu el dia que faça la seua inspecció.

13 Per causa del Senyor, sotmeteu-vos a tota institució* humana, ja siga a un rei, com a superior que és, 14 o als governants, com a enviats seus per a castigar els que fan el mal i alabar els que fan el bé. 15 Perquè la voluntat de Déu és que, al fer el bé, feu callar els* insensats que parlen sense saber. 16 Sigueu com persones lliures, però no gasteu la vostra llibertat com a excusa* per a fer el mal, sinó per a ser esclaus de Déu. 17 Honreu persones de tota classe, estimeu tota la germandat, temeu a Déu, honreu el rei.

18 Que els servents se sotmeten als seus amos amb tot el respecte que mereixen, no només als que són bons i raonables, sinó també als que són difícils de complaure. 19 Perquè és molt agradable que algú aguante dificultats* i patisca injustament degut a la seua consciència davant de Déu. 20 Perquè, quin mèrit té si aguanteu que vos peguen per haver pecat? En canvi, a Déu li agrada molt si aguanteu patiments per haver fet el bé.

21 De fet, per a açò se vos va cridar, perquè Crist mateix va patir per vosaltres, i aixina vos va deixar un exemple per a que seguiu fidelment els seus passos. 22 Ell no va cometre pecat i en la seua boca no es va trobar engany. 23 Quan l’insultaren, no els va tornar l’insult; quan va patir, no els va amenaçar. Més bé, es va posar en mans d’aquell que jutja amb justícia. 24 Ell va carregar els nostres pecats sobre el seu propi cos en el pal* per a que morírem respecte als* pecats i visquérem per a la justícia. I «per les seues ferides vau ser sanats». 25 Perquè éreu com ovelles perdudes, però ara heu tornat al pastor i superintendent de les vostres ànimes.*

3 Igualment, vosaltres, esposes, sigueu submises als vostres marits, per a que, si alguns no són obedients a la paraula, siguen guanyats sense paraules gràcies a la conducta de les seues esposes 2 a l’haver sigut ells testimonis oculars de la vostra conducta casta i del vostre profund respecte. 3 Que el vostre adorn no siguen coses externes, com els pentinats trenats, les joies d’or o la roba luxosa, 4 sinó que siga la persona secreta del cor amb l’adorn incorruptible d’un esperit tranquil i dòcil, que és de gran valor als ulls de Déu. 5 Perquè aixina és com les dones santes del passat que posaven la seua esperança en Déu s’adornaven al sotmetre’s als seus marits, 6 com Sara, que obeïa a Abraham i l’anomenava senyor. I vosaltres sou les seues filles, sempre que continueu fent el bé i no cediu a la por.

7 Igualment, vosaltres, marits, continueu vivint amb elles tractant-les amb comprensió.* Honreu-les com a una gerra més fràgil, la femenina, ja que elles també heretaran amb vosaltres el favor immerescut de la vida. Si no, les vostres oracions seran destorbades.

8 Finalment, tots vosaltres, tingueu la mateixa* manera de pensar, mostreu empatia, carinyo fraternal, tendra compassió i humiltat. 9 No torneu mal per mal ni insult per insult. Més bé, responeu amb una benedicció, ja que per a això vau ser cridats, i aixina heretareu una benedicció.

10 Perquè «qui vullga estimar la vida i vore dies bons ha de refrenar la seua llengua del mal i els seus llavis de parlar amb engany. 11 Que s’aparte del mal i faça el bé, que busque la pau i vaja darrere d’ella. 12 Perquè els ulls de Jehovà* estan pendents dels justos, i les seues orelles escolten les seues súpliques, però el rostre de Jehovà* està contra els que fan coses roïns».

13 De fet, qui vos podrà fer mal si desitgeu de tot cor* fer el bé? 14 Però, encara que hageu de patir per causa de la justícia, sereu feliços. No tingueu por del que la gent té por* ni vos inquieteu. 15 Més bé, santifiqueu el Crist com a Senyor en el vostre cor, sempre preparats per a presentar una defensa davant de tot aquell que vos exigisca una raó de la vostra esperança, però feu-ho amb docilitat i profund respecte.

16 Mantingueu una bona consciència per a que, diguen el que diguen, aquells que parlen contra vosaltres queden avergonyits a causa de la vostra bona conducta com a seguidors de Crist. 17 Perquè és millor patir per fer el bé, si és la voluntat de Déu permetre-ho, que patir per fer el mal. 18 Perquè Crist va morir una vegada per sempre pels pecats, un just per injustos, a fi de portar-vos cap a Déu. El mataren en la carn, però va rebre vida en l’esperit. 19 I en esta condició va anar a predicar als esperits empresonats 20 que havien sigut desobedients quan Déu estava esperant pacientment* en els dies de Noé, mentres es construïa l’arca, en la qual uns pocs, és a dir, huit ànimes,* se salvaren a través de l’aigua.

21 El baptisme, que es correspon amb això, ara també vos està salvant (no perquè elimine la brutícia de la carn, sinó perquè és la petició feta a Déu per a una bona consciència), i ho fa per mitjà de la resurrecció de Jesucrist. 22 Ell està a la dreta de Déu, perquè va anar al cel, i els àngels, les autoritats i els poders van ser sotmesos a ell.

4 Per tant, ja que Crist va patir en la carn, armeu-vos vosaltres també de la mateixa actitud mental.* Perquè la persona que ha patit en la carn ha abandonat el pecat 2 a fi de no seguir vivint el temps que li queda en la carn per als desitjos dels hòmens, sinó per a fer la voluntat de Déu. 3 Perquè ja vau estar prou de temps fent la voluntat de les nacions quan dúieu una vida d’actes de conducta descarada,* passions desenfrenades, excessos amb la beguda, festes descontrolades, festes per a beure i idolatries il·lícites. 4 I com ja no correu amb ells en el mateix estil de vida des⁠enfrenat i decadent, estan desconcertats i parlen malament de vosaltres. 5 Però estes persones hauran de donar comptes a aquell que està a punt per a jutjar els vius i els morts. 6 De fet, és per això que les bones notícies també se’ls van anunciar als morts, per a que, encara que siguen jutjats en la carn des del punt de vista dels hòmens, puguen viure d’acord amb l’esperit des del punt de vista de Déu.

7 La fi de totes les coses s’ha acostat. Per tant, tingueu bon juí i estigueu alerta* pel que fa a les oracions. 8 I per damunt de tot, tingueu un amor intens els uns pels altres, perquè l’amor cobrix una multitud de pecats. 9 Sigueu hospitalaris els uns amb els altres sense queixar-vos. 10 Segons el do que haja rebut cada u, gasteu-lo per a servir-vos els uns als altres com a bons administradors* de la bondat immerescuda* de Déu, que s’expressa de diverses maneres. 11 Si algú parla, que ho faça com qui transmet els missatges de Déu. I si algú servix els altres, que ho faça com qui depén de la força que Déu dona. Aixina, Déu serà glorificat en totes les coses per mitjà de Jesucrist. D’ell són la glòria i el poder per sempre més. Amén.

12 Estimats, no vos sorprengueu de les proves de foc que esteu patint, com si vos estiguera passant alguna cosa estranya. 13 Al contrari, continueu alegrant-vos* al mateix grau que patiu els sofriments del Crist, per a que també vos alegreu* i estigueu molt contents durant la revelació de la seua glòria. 14 Si vos insulten* per causa del nom de Crist, sou feliços, perquè l’esperit de glòria, sí, l’esperit de Déu, està sobre vosaltres.

15 Ara bé, que ningú de vosaltres patisca per ser un assassí, un lladre, un delinqüent o per clavar-se en els assumpts dels altres. 16 Però si algú patix per ser cristià, que no s’avergonyisca, sinó que continue donant glòria a Déu al portar este nom. 17 Perquè ha arribat el temps fixat per a que el juí comence per la casa de Déu. I si comença per nosaltres, què els passarà als que no obeïxen les bones notícies de Déu? 18 «I si per al just ja és difícil salvar-se, què els passarà a l’irreverent* i al pecador?» 19 Per tant, que aquells que patixen per fer la voluntat de Déu continuen posant-se en mans del Creador, que és fidel, al mateix temps que fan el bé.

5 Per això, als ancians que hi ha entre vosaltres, jo —que soc ancià amb ells i testimoni dels patiments del Crist i que també rebré la glòria que ha de ser revelada— els suplique:* 2 pastureu el ramat de Déu que se vos ha confiat servint com a superintendents,* però no per obligació, sinó de bona gana davant de Déu; no per voler guanys deshonestos, sinó de tot cor; 3 tampoc com si fóreu els amos dels que són l’herència de Déu, sinó fent-vos exemples per al ramat. 4 Aixina, quan el pastor principal haja sigut manifestat, rebreu la gloriosa corona que no es fa malbé.

5 Igualment, vosaltres, els hòmens més jóvens, sigueu submisos als hòmens més majors.* I tots vosaltres, vestiu-vos* d’humiltat al tractar els uns amb els altres, perquè Déu s’oposa als arrogants, però mostra bondat immerescuda* als humils.

6 Per tant, humilieu-vos davall la poderosa mà de Déu per a que ell vos enaltisca al temps degut, 7 mentres descarregueu en ell totes les vostres preocupacions,* perquè ell es preocupa per vosaltres. 8 Mantingueu el bon juí i estigueu alerta! El vostre adversari, el Diable, ronda com un lleó que rugix intentant devorar a algú.* 9 Però preneu posició contra ell, ferms en la fe, sabent que tota la germandat* per tot el món està passant pels mateixos patiments que vosaltres. 10 Ara bé, després que hageu patit per poc de temps, el Déu de tota bondat immerescuda, que vos va cridar a la seua glòria eterna en unió amb Crist, completarà ell mateix el vostre entrenament. Ell vos farà ferms, ell vos farà forts, ell vos posarà sobre un fonament sòlid. 11 A ell vaja el poder per sempre. Amén.

12 Per mitjà de Silvà,* a qui considere un germà fidel, vos he escrit unes poques paraules per a animar-vos i confirmar-vos* que esta és la verdadera bondat immerescuda de Déu. Mantingueu-vos ferms en ella. 13 La que està en Babilònia —que és una de les escollides, com vosaltres— vos envia les seues salutacions, i també Marc, el meu fill. 14 Saludeu-vos els uns als altres amb un bes de germans.*

Que tots els que esteu en unió amb Crist tingueu pau.