El Sermó de la Muntanya

Després d’elegir els 12 apòstols, Jesús va baixar de la muntanya a un lloc on hi havia molta gent reunida que havia vingut de Galilea, Judea, Tir, Sidó, Síria i de l’altra part del Jordà. Jesús va curar tots els malaltets que li van portar i també va alliberar els endimoniats. A continuació, es va assentar i va començar a parlar. Els va explicar el que hem de fer per a ser amics de Déu. Hem d’admetre que necessitem Jehovà i que hem d’aprendre a voler-lo. Però no podem estimar Déu si no estimem els altres. Hem de ser amables i bons amb tots, fins i tot amb els nostres enemics.

Jesús va dir: «No n’hi ha prou amb estimar els vostres amics, també heu d’estimar els vostres enemics i perdonar de tot cor. Si saps d’algú que estiga molest amb tu, busca’l i disculpa’t. Tracta els altres com t’agradaria que et tractaren».

Jesús també va donar bons consells sobre les possessions. Va dir: «És molt més important ser amic de Jehovà que tindre molts diners. Un lladre et podrà furtar els diners, però ningú podrà furtar-te mai l’amistat amb Déu. Deixeu de preocupar-vos pel que menjareu, beureu o vos posareu. Mireu els pardalets, Déu sempre s’assegura que tinguen el necessari per a menjar. No per preocupar-vos més, allargareu un sol dia la vostra vida. Recordeu, Jehovà sap ben bé el que necessiteu».

La multitud es va quedar molt sorpresa amb Jesús, mai havien sentit parlar a ningú aixina. Els seus guies religiosos mai els havien ensenyat eixes coses. Per què era Jesús tan bon mestre? Perquè tot el que ensenyava venia de Jehovà.