La mentira que va deixar a Déu sense nom

EL QUE DIU LA GENT

«No hem aconseguit arribar a cap acord sobre si es pot dir que Déu té nom. I si fora així, tampoc sabríem quin és.» (Professor David Cunningham, en el seu llibre Theological Studies)

EL QUE DIU LA BÍBLIA

El mateix Déu va declarar: «Jo soc Jehovà. Eixe és el meu nom» (Isaïes 42:8 TNM). El nom Jehovà significa «Jo seré el qui seré» (Èxode 3:14, nota).

Jehovà desitja que usem el seu nom. La Bíblia diu: «Proclameu el seu nom, feu conéixer entre els pobles les seues gestes. Recordeu que el seu nom és excels!» (Isaïes 12:4).

Jesús va usar el nom de Déu i els el va ensenyar als seus deixebles. De fet, en certa ocasió li va dir en oració a son Pare: «Jo els he fet conéixer el teu nom, i els el faré conéixer més encara». Per què ho va fer? En la mateixa oració, Jesús va continuar dient: «Perquè l’amor amb què m’has estimat estiga en ells, i jo també hi estiga» (Joan 17:26).

PER QUÈ ÉS IMPORTANT

El teòleg Walter Lowrie va escriure: «L’home que no coneix a Déu per nom no el coneix realment com a persona, i no pot estimar-lo si el coneix només com una força impersonal».

Un home anomenat Víctor anava totes les setmanes a l’església, però sentia que no coneixia a Déu realment. Ell comenta: «Quan vaig aprendre que el nom de Déu és Jehovà, vaig sentir com si ens hagueren presentat. Per fi, vaig conéixer a la Persona de qui tant havia sentit parlar. Déu es va convertir en algú real per a mi, i des d’eixe moment és el meu amic».

Pel que fa a Jehovà, ell s’acosta als «qui creuen en ell i reverencien el seu nom», i promet: «Seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb el fill que li és fidel» (Malaquies 3:16, 17). Déu també beneïx als qui usen el seu nom. La Bíblia diu: «Tots els qui invoquen el nom del Senyor se salvaran» (Romans 10:13).