Criteris per a la traducció de la Bíblia

Potser alguns pensen que una traducció paraula per paraula, a l’estil d’una traducció interlineal, permet que el missatge que rep el lector siga el més pròxim a l’original. Però això no sempre és aixina. Vegem algunes raons:

• No hi ha dos idiomes que tinguen exactament la mateixa gramàtica, vocabulari i forma de construir les frases. El professor d’hebreu Samuel Driver comenta que els idiomes «no només són diferents en la gramàtica i en les arrels de les paraules, sinó també [...] en la manera de construir les frases per a expressar les idees». Cada idioma té un patró de pensament diferent. «Per tant —continua dient el professor Driver—, les formes que adopten les frases canvien segons l’idioma.»

• En l’actualitat no hi ha cap idioma que reflectisca de manera exacta el vocabulari i la gramàtica de l’hebreu, l’arameu i el grec bíblics. Aixina que una traducció paraula per paraula no seria clara i, a voltes, inclús podria transmetre una idea errònia.

• El significat d’una paraula o d’una expressió pot variar segons el context.

Hi ha alguns passatges on es pot traduir literalment de l’idioma original, però s’ha de fer amb molt de compte.

Vegem alguns exemples de com una traducció paraula per paraula pot entendre’s malament:

• Les Escriptures utilitzen els verbs dormir i adormir-se per a referir-se tant al son físic com al son simbòlic, el de la mort (Mateu 28:13; Fets 7:60). Quan estes expressions apareixen en contextos relacionats amb la mort, es poden utilitzar traduccions com «adormir-se en la mort» per a evitar la confusió del lector (1 Corintis 7:39; 1 Tessalonicencs 4:13; 2 Pere 3:4).

• En Efesis 4:14, l’apòstol Pau va gastar una expressió que es traduïx literalment «en el joc dels daus dels hòmens». Es tracta d’una antiga expressió idiomàtica que fa referència a la pràctica de fer trampes amb els daus. En la majoria d’idiomes, la traducció literal d’esta expressió no té sentit. Per això, una manera més clara de transmetre eixa idea és traduir-la com «hòmens tramposos».

• En Romans 12:11, s’utilitza una expressió grega que significa literalment ‘en l’esperit bollint’. Per tal de transmetre el sentit adequat d’esta expressió en valencià, en esta versió s’ha traduït com «que l’esperit vos òmpliga d’entusiasme».

• 

  En el famós Sermó de la Muntanya, Jesús va utilitzar una expressió que se sol traduir com «feliços els pobres en l’esperit» (Mateu 5:3; Bíblia valenciana. Traducció interconfessional). Però, en molts idiomes, una traducció literal d’estes paraules no transmet clarament el significat i, en alguns casos, podria donar a entendre que «els pobres en l’esperit» són persones amb un desequilibri mental o amb poca vitalitat i determinació. No obstant, el que Jesús estava ensenyant ací és que la felicitat no depén de satisfer les necessitats físiques, sinó de reconéixer que necessitem la guia de Déu (Lluc 6:20). Per això, les traduccions «els que reconeixen les seues necessitats espirituals» o «els que reconeixen que necessiten a Déu» transmeten de manera més exacta el sentit de l’expressió original (Mateu 5:3 i nota).

• En molts contextos, la paraula grega que es traduïx «zels» té el mateix significat que en valencià, és a dir, el dolor que sent una persona al sospitar que un ser volgut li és infidel o el sentiment d’enveja pel que altres tenen (Fets 5:17; Romans 13:13). No obstant, eixa mateixa paraula grega també té una connotació positiva. Per exemple, pot referir-se al «zel» que Jesús i altres servents fidels senten per Jehovà i la seua adoració (Joan 2:17; 2 Corintis 9:2; notes).

• La paraula grega que normalment s’utilitza per a referir-se a la cara té una gran varietat de significats. Depenent del context, es pot traduir com «aspecte», «superfície» o «personalitats» (Mateu 16:3; Fets 17:26, nota; Judes 16, nota).

Tenint en compte estos factors, la traducció de la Bíblia implica més que utilitzar sempre el mateix terme per a traduir la mateixa paraula de l’idioma original. Els traductors han de triar amb criteri les paraules que millor transmeten les idees dels idiomes originals. A més, per a que el text siga fàcil de llegir, han d’estructurar les frases seguint les normes gramaticals de l’idioma al qual es traduïx.

Per altra banda, s’ha d’evitar reformular massa el text. Si un traductor es pren la llibertat de parafrasejar la Bíblia segons la seua interpretació, podria acabar distorsionant el significat del text original. Podria introduir erròniament idees basades en la seua opinió o ometre detalls importants. Aixina que, encara que una paràfrasi de la Bíblia és més fàcil de llegir, un estil tan lliure impedix al lector captar el verdader missatge del text.

Les creences d’un traductor poden condicionar el seu treball. Per exemple, Mateu 7:13 diu que «el camí que du a la destrucció» és espaiós. Alguns traductors, influïts per les seues creences, han utilitzat el terme infern en comptes de destrucció, que és el que realment significa la paraula grega original.

Els traductors també han de tindre en compte que la Bíblia es va escriure en el llenguatge quotidià de la gent normal i corrent, com llauradors, pastors i pescadors (Nehemies 8:8, 12; Fets 4:13). Per tant, una bona traducció de la Bíblia ha de transmetre el seu missatge de manera comprensible per a tota classe de gent de cor sincer. Per això, en comptes d’utilitzar termes que no solen gastar-se, és millor triar expressions quotidianes i fàcils d’entendre.

En moltes versions modernes de la Bíblia, els traductors s’han atrevit a ometre el nom de Déu, Jehovà, encara que apareix en antics manuscrits bíblics. Moltes traduccions substituïxen el nom de Déu per títols com Senyor, i algunes inclús no deixen clar que Déu té un nom. Per exemple, algunes versions traduïxen l’oració que Jesús va fer en Joan 17:26 com: «Els he fet conéixer la teua persona». I en Joan 17:6 diuen: «Jo t’he fet conéixer als hòmens que m’has donat». No obstant, una traducció més fidel del que Jesús va dir seria: «Els he donat a conéixer el teu nom» i «he donat a conéixer el teu nom a aquells que m’has donat».

Tal com diu el pròleg de la primera edició en anglés de la Traducció del Nou Món: «No oferim una paràfrasi de les Escriptures. Des del principi, el nostre propòsit ha sigut oferir una traducció tan literal com siga possible, sempre que l’anglés actual ho permeta i el significat del text no quede enfosquit». Per tant, el Comité de Traducció de la Bíblia del Nou Món s’ha esforçat per trobar un equilibri entre utilitzar paraules i frases que reflectisquen l’idioma original i evitar solucions estranyes o que amaguen el verdader significat. Això fa que esta traducció siga fàcil de llegir i que el lector puga confiar plenament que el missatge inspirat s’ha transmés de manera fidel (1 Tessalonicencs 2:13).