«Que es faça la voluntat de Jehovà»

1-4. Per què va Pau cap a Jerusalem, i què li espera allí?

PAU i Lluc estan en Milet despedint-se dels ancians d’Efes. No els està sent gens fàcil perquè els han agarrat molt de carinyo. Estan en la coberta del barco amb l’equipatge que necessiten per al viatge. També porten les donacions que han arreplegat per als cristians de Judea i tenen ganes que el barco isca per a arribar a Jerusalem i entregar-les als germans.

² Una brisa suau unfla les veles i el barco s’allunya deixant arrere el soroll del moll. Pau, Lluc i els set companys que van amb ells no poden deixar de mirar les cares tristes dels amics que es queden allí (Fets 20:4, 14, 15). I continuen dient-los adeu amb la mà fins que deixen de vore’ls.

³ Pau ha treballat estretament uns tres anys amb els ancians d’Efes. No obstant, ara va de camí a Jerusalem a pesar de saber que afrontarà problemes. Abans d’anar-se’n els diu als ancians d’Efes: «Me’n vaig a Jerusalem impulsat per l’esperit, encara que no sé què em passarà allí. Només sé que, en cada ciutat, l’esperit sant no para d’advertir-me que m’esperen cadenes i patiments» (Fets 20:22, 23). Pau valora la seua vida, però se sent impulsat per l’esperit. Sent tant l’obligació com el desig de fer el que l’esperit li indica, ja que fer la voluntat de Jehovà és lo més important per a ell.

⁴ I en el nostre cas? Ens sentim igual que Pau? Quan ens dediquem a Jehovà, li prometem solemnement que fer la seua voluntat serà lo més important en la nostra vida. Aixina que ens serà molt útil analitzar l’exemple de fidelitat de Pau.

Passàrem de llarg «l’illa de Xipre» (Fets 21:1-3)

5. Com se les van apanyar Pau i els seus companys per a arribar a Tir?

⁵ Pau i els seus companys agarraren un barco i navegaren directes a Cos. Com el vent era favorable, no es desviaren i arribaren el mateix dia (Fets 21:1). Pareix que el barco va passar la nit allí abans d’eixir cap a Rodes i Pàtara. Quan arribaren a Pàtara, que està en la costa sud de l’Àsia Menor, els germans van pujar a un gran barco mercant que els va dur directament a Tir, en la regió de Fenícia. El relat diu que de camí deixaren l’illa de Xipre a l’esquerra (Fets 21:3). Per què va mencionar Lluc eixe detall?

6. a) Per què degué ser animador per a Pau vore l’illa de Xipre? b) A quina conclusió arribem si meditem en la manera com Jehovà ens ha beneït?

⁶ És possible que Pau assenyalara l’illa i els contara als seus companys les experiències que havia tingut allí. Feia uns nou anys, en el seu primer viatge missional, Pau, Bernabé i Joan Marc van conéixer allí al mag Elimes, que es va oposar a la seua predicació (Fets 13:4-12). Vore l’illa i reflexionar en el que li havia passat allí degué animar i enfortir a Pau per al que li esperava. En el nostre cas, també és bo meditar en com Déu ens ha beneït i ajudat a aguantar les proves. Fer açò ens ajudarà a fer nostres les paraules de David: «El just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera» (Sal. 34:20 [v. 19 TNM]).

«Buscàrem els deixebles i [...] els vam trobar» (Fets 21:4-9)

7. Què van fer Pau i els seus companys quan van arribar a Tir?

⁷ Pau sabia que era molt important estar amb els germans i les germanes i tenia ganes d’ajuntar-se amb ells. Lluc conta el que van fer quan van arribar a Tir: «Buscàrem els deixebles i, [...] els vam trobar» (Fets 21:4). Com sabien que hi havien cristians allí, els van buscar i probablement es van quedar amb ells. Eixa és una de les majors benediccions que tenim a l’estar en la veritat, que no importa a on anem, sempre hi han germans que ens reben amb els braços oberts. Els que estimen a Déu i l’adoren com ell vol tenen amics per tot el món.

8. Com hauríem d’entendre Fets 21:4?

⁸ Pau i els seus companys van estar set dies en Tir. Lluc diu que en eixos dies va passar una cosa que els va sorprendre: «Per mitjà de l’esperit, [els germans de Tir] no deixaven de dir-li a Pau que ni se li ocorreguera anar a Jerusalem» (Fets 21:4). Havia canviat Jehovà d’idea i no volia que Pau anara a Jerusalem? No, l’esperit li havia indicat que seria maltractat en Jerusalem, no que no anara. Sembla que l’esperit els va fer entendre als germans de Tir que Pau patiria en Jerusalem. Per això, com estaven preocupats per ell, li van dir que no anara. I era molt comprensible perquè volien protegir-lo. No obstant, Pau estava determinat a fer la voluntat de Jehovà i va seguir camí a Jerusalem (Fets 21:12).

9, 10. a) Què és possible que recordara Pau quan va escoltar les preocupacions dels germans de Tir? b) Quina idea atrau a molta gent, i com contrasta amb les paraules de Jesús?

⁹ És possible que, a l’escoltar les preocupacions dels germans, Pau s’enrecordara que a Jesús li havia passat una cosa pareguda. Quan Jesús els va dir als deixebles que havia d’anar a Jerusalem i que allí patiria i el matarien, Pere es va deixar endur per les emocions i li va dir: «Senyor, no sigues tan dur amb tu mateix. Això mai et passarà a tu». Però Jesús li va contestar: «Posa’t darrere de mi, Satanàs! Eres un obstacle en el meu camí, perquè no penses com Déu, sinó com els hòmens» (Mat. 16:21-23). Jesús estava decidit a fer la voluntat de Déu i a oferir la seua vida com a sacrifici, i Pau se sentia de la mateixa manera. Els germans de Tir, encara que tenien bones intencions, actuaren igual que l’apòstol Pere, ja que no entenien que la voluntat de Déu fora que Pau anara a Jerusalem.

¹⁰ La idea de no ser durs amb nosaltres mateixos, o inclús de seguir la llei del mínim esforç, és molt atraient per a moltes persones hui en dia. La gent en general tendix a buscar una religió que siga còmoda i que no exigisca molt dels seus membres. En canvi, Jesús va animar els seus deixebles a tindre una actitud mental diferent quan els va dir: «Si algú vol seguir-me, que renuncie a si mateix, que agarre el seu pal de turment i que em seguisca contínuament» (Mat. 16:24). Per tant, encara que seguir a Jesús no sempre és lo més fàcil, sempre és lo millor i lo més savi.

11. Com van demostrar els germans de Tir que li tenien carinyo a Pau?

¹¹ Prompte va arribar el moment de continuar amb el viatge. La despedida va ser molt emotiva. Els germans de Tir li tenien molt de carinyo a Pau i desitjaven que continuara amb el seu ministeri. Aixina que tots ells, hòmens, dones i xiquets, van acompanyar a Pau i als seus companys a la platja. Allí es van agenollar, van orar junts i es van despedir. Després, els nou van agarrar un altre barco i van continuar cap a Ptolemaida, on es van reunir amb els germans i es van quedar amb ells durant un dia (Fets 21:5-7).

12, 13. a) Quin historial de fidelitat tenia Felip? b) Per què és Felip un bon exemple per als pares cristians?

¹² El relat diu que Pau i els seus companys se n’anaren a Cesarea. Una vegada allí, van anar «a casa de Felip, l’evangelitzador» (Fets 21:8).a Quina alegria degueren tindre al tornar a vore’l! I és que ja feia uns 20 anys que els apòstols l’havien elegit per a distribuir aliments a la congregació de Jerusalem, que s’acabava de formar en aquell temps. Felip era un evangelitzador zelós des de feia molts anys. De fet, quan degut a la persecució els deixebles es van dispersar, Felip va anar a Samària i va començar a predicar allí. I més tard, li va predicar a l’eunuc etíop i el va batejar (Fets 6:2-6; 8:4-13, 26-38). Quin historial més gran de fidelitat!

¹³ Felip no havia perdut el seu zel per la predicació. Ara vivia en Cesarea i la predicació encara el mantenia molt ocupat. De fet, Lluc es va referir a ell com «l’evangelitzador». També tenia quatre filles que profetitzaven, el que dona a entendre que havien seguit els passos de son pare (Fets 21:9).b Aixina que Felip es degué esforçar molt per a que la seua família servira i estimara a Jehovà. Els pares cristians de hui en dia fan bé de seguir el seu exemple al prendre la davantera en la predicació i ajudar els seus fills a estimar-la.

14. Quin efecte tenien les visites de Pau, i com podem beneficiar-nos de situacions paregudes hui en dia?

¹⁴ En cada lloc al que anava l’apòstol Pau buscava els germans i els dedicava temps, i segur que els germans també tenien moltes ganes de ser hospitalaris amb este superintendent viatjant i els seus companys. En estes visites s’animaven «els uns als altres» (Rom. 1:11, 12). Hui en dia, també podem beneficiar-nos de ser hospitalaris al convidar al superintendent de circuit i la seua dona a la nostra casa, encara que tinguem una casa senzilleta (Rom. 12:13).

«Estic preparat [...] per a morir» (Fets 21:10-14)

15, 16. Quin missatge va donar Àgab, i quin efecte va tindre en els que l’escoltaren?

¹⁵ Mentres Pau estava en casa de Felip, va arribar Àgab. Els que estaven allí sabien que este home era profeta, ja que havia predit que hi hauria una gran fam durant el temps de Claudi (Fets 11:27, 28). Aixina que és possible que es preguntaren: «A què ha vingut este home? Què voldrà dir-nos?». Mentres el miraven atentament, va agarrar el cinturó de Pau. Esta peça de tela llarga s’utilitzava per a guardar els diners i altres objectes i es duia al voltant de la cintura. Amb este cinturó, Àgab es va lligar els peus i les mans i va dir: «Açò és el que diu l’esperit sant: “Aixina és com lligaran els jueus l’amo d’este cinturó en Jerusalem i l’entregaran en mans de la gent de les nacions”» (Fets 21:11).

¹⁶ La profecia confirmava que Pau aniria a Jerusalem i també que els jueus l’entregarien «en mans de la gent de les nacions». Açò va impactar a tots els que estaven allí. De fet, el relat diu: «Al sentir-ho, tant nosaltres com els que estaven allí, començàrem a suplicar-li a Pau que no pujara a Jerusalem. Però ell ens va contestar: “Per què ploreu i intenteu desanimar-me per a que no vaja? Vos assegure que estic preparat, no només per a que em lliguen, sinó també per a morir en Jerusalem pel nom del Senyor Jesús”» (Fets 21:12, 13).

17, 18. Com va demostrar Pau que estava determinat a fer la voluntat de Déu, i com reaccionaren els germans?

¹⁷ Imaginem l’escena: els germans que estaven en casa de Felip, inclòs Lluc, li suplicaven a Pau que no anara a Jerusalem. Alguns fins i tot estaven plorant. Aixina que Pau, commogut per la preocupació dels seus amics, els va dir amb carinyo que estaven intentant desanimar-lo, o trencant-li el cor, com diuen algunes traduccions. Recordem que esta no era la primera ocasió en què els germans tractaren d’impedir que Pau anara a Jerusalem, ja que feia poc li havia passat lo mateix quan va estar en Tir. No obstant, a pesar de les súpliques i plors, l’apòstol no va permetre que el feren dubtar i, per això, els va explicar per què havia d’anar. Quanta determinació i valentia va mostrar! De la mateixa manera que havia fet Jesús, Pau estava decidit a anar a Jerusalem (Heb. 12:2). Clar, Pau no volia ser un màrtir, però si feia falta, seria tot un honor per a ell morir com a deixeble de Jesucrist.

¹⁸ Com van reaccionar els germans? Van respectar la seua decisió. El relat diu: «Al vore que no podíem convéncer-lo, vam deixar d’insistir i vam dir: “Que es faça la voluntat de Jehovà”» (Fets 21:14). Els germans que havien tractat de convéncer a Pau per a que no anara a Jerusalem van deixar d’insistir. Van escoltar a Pau, van entendre que eixa era la voluntat de Jehovà i van acceptar la situació encara que era difícil per a ells. Pau havia començat un viatge que, amb el temps, el portaria a la mort. Aixina que haguera sigut més fàcil per a ell si els qui l’estimaven no hagueren tractat de desanimar-lo.

19. Quina lliçó important aprenem del que li va passar a Pau?

¹⁹ Podem aprendre una lliçó molt important del que li va passar a Pau: mai voldríem desanimar a ningú que vullga fer algun sacrifici per Jehovà. Podem aplicar açò a moltes situacions i no només als casos extrems de vida o mort. Per exemple, encara que a molts pares cristians els costa deixar que els seus fills se’n vagen de casa per a servir a Jehovà en llocs llunyans, estan decidits a no desanimar-los. Phyllis, una germana que viu en Anglaterra, ens diu com es va sentir quan la seua filla única se’n va anar de missionera a Àfrica: «Va ser una mescla d’emocions. Em sentia trista perquè la meua filla estaria molt lluny, però per l’altra part estava molt orgullosa d’ella. Vaig orar molt sobre este tema i vaig arribar a la conclusió que era la seua decisió. Aixina que mai vaig tractar de llevar-li-ho del cap. Després de tot, sempre li havia ensenyat que posara els interessos del Regne en primer lloc. La meua filla ha servit en l’estranger durant els últims 30 anys i li done les gràcies a Jehovà cada dia per la seua fidelitat». Aixina que fem molt bon treball quan animem els altres a fer sacrificis per a servir a Jehovà.

«Els germans ens van rebre amb molta alegria» (Fets 21:15-17)

20, 21. Què demostra que Pau volia estar amb els germans, i per què va voler estar amb ells?

²⁰ Quan ja ho tenia tot a punt, Pau se’n va anar amb alguns germans de Cesarea. D’esta manera, els germans li van demostrar que li donaven tot el seu suport. Durant tot el viatge, Pau i els seus companys van buscar la companyia dels germans i les germanes. Quan estigueren en Tir, van buscar els deixebles i van estar amb ells durant set dies. En Ptolemaida, els germans els van donar la benvinguda i estigueren junts durant un dia. En Cesarea, van estar uns quants dies en casa de Felip. Després, alguns germans d’allí se n’anaren junt amb Pau i els seus companys a Jerusalem per a protegir-lo. Finalment, Lluc explica que quan van arribar allí es quedaren en casa de Mnasó, un dels primers deixebles, i que els germans els «van rebre amb molta alegria» (Fets 21:17).

²¹ Està clar que l’apòstol Pau volia estar rodejat de germans que l’animaven. Segur que el va enfortir molt passar temps amb ells, igual que ens passa a nosaltres hui en dia. Sense dubte, tot això el va preparar per a plantar cara a aquells que voldrien matar-lo.