Respecta el regal de la vida

1. Qui ens ha donat la vida?

JEHOVÀ és «el Déu viu» (Jeremies 10:10). És el nostre Creador i ens ha donat la vida. La Bíblia diu: «Has creat tot l’univers. Quan res no existia, tu vas voler que tot fóra creat» (Apocalipsi 4:11). Estem vius perquè Jehovà ho va voler. La vida és un regal molt valuós que ell ens ha fet (llig Salm 36:10 [v. 9 en altres bíblies]).

2. Què hem de fer si volem que ens vaja bé en la vida?

² Jehovà ens dona tot el que necessitem per a viure, com ara els aliments i l’aigua (Fets 17:28). Però, a més, vol que disfrutem de la vida (Fets 14:15-17). Si volem que ens vaja bé, hem d’obeir les lleis de Déu (Isaïes 48:17, 18).

COM CONSIDERA DÉU LA VIDA

3. Què va fer Jehovà quan Caín va matar a Abel?

³ La Bíblia ens ensenya que la nostra vida i la dels altres és molt valuosa per a Jehovà. Vegem l’exemple de Caín, el fill d’Adam i Eva. Quan es va enfadar amb el seu germà menor, Abel, Jehovà li va advertir a Caín que controlara la seua ira. Però Caín no el va escoltar i es va enfadar tant que, finalment, «es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar» (Gènesi 4:3-8). Jehovà el va castigar per aquell assassinat (Gènesi 4:9-11). La ira i l’odi són molt perillosos perquè ens poden convertir en persones violentes o cruels. Algú aixina no pot tindre vida eterna (llig 1 Joan 3:15). Per a agradar a Jehovà, hem d’aprendre a estimar els altres (1 Joan 3:11, 12).

4. Què ens ensenya un dels deu manaments sobre el regal de la vida?

⁴ Milers d’anys més tard, quan Jehovà va donar a Moisés els deu manaments, va demostrar que tenia en alta estima la vida. Un d’ells deia: «No mates» (Deuteronomi 5:17). Si algú matava a posta una altra persona, devia morir.

5. Què pensa Jehovà de l’avort?

⁵ Què pensa Déu de l’avort? Fins i tot la vida d’un xiquet no nascut és molt valuosa per a ell. En la Llei que va donar als israelites, Jehovà va dir que si algú li feia mal a una dona embarassada i el seu bebé moria, el culpable també devia morir (llig Èxode 21:22, 23; Salm 127:3). Açò demostra que Jehovà condemna l’avort (consulta la nota 28).

6, 7. Com li demostrem a Jehovà que apreciem la vida?

⁶ Com podem mostrar-li a Jehovà que valorem la nostra vida i la dels altres? No fent res que puga posar-la en perill. Per esta raó, no fumem ni consumim drogues, ja que perjudiquen la nostra salut i ens podrien matar.

⁷ Com que Déu ens ha donat la vida i el nostre cos, hauríem d’utilitzar-los com ell vol i tractar-los bé. Si no ho férem, podríem fer-nos impurs a la vista de Déu (Romans 6:19; 12:1; 2 Corintis 7:1). No podem adorar a Jehovà, qui ens ha donat la vida, si no apreciem el valor que esta té. Encara que podria ser molt difícil abandonar els mals hàbits, Jehovà ens ajudarà si ens esforcem, perquè estarem demostrant que valorem la vida.

8. Com ens podem assegurar de no posar en perill la vida de ningú?

⁸ Hem aprés que la vida és un regal molt valuós. Jehovà espera que fem tot lo possible per a no posar en perill la nostra vida o la dels altres. Per això, conduïm amb precaució el nostre cotxe, moto o un altre vehicle, i evitem esports de risc o violents (Salm 11:5). També fem tot el que podem per a que la nostra casa siga segura. De fet, Jehovà va manar als israelites: «Si edifiques una casa nova, posa-hi una barana al terrat, perquè la teua família no siga responsable de la mort del qui puga caure de dalt a baix» (Deuteronomi 22:8).

9. Com hauríem de tractar els animals?

⁹ Jehovà també es preocupa per la manera com tractem els animals. Permet que els matem per a alimentar-nos i vestir-nos, o per a protegir la nostra vida si la posen en perill (Gènesi 3:21; 9:3; Èxode 21:28). Però no podem tractar-los amb crueltat o matar-los per esport o simple diversió (Proverbis 12:10).

RESPECTA LA SANTEDAT DE LA VIDA

10. Com sabem que la sang representa la vida?

¹⁰ La sang representa la vida, per això és sagrada per a Jehovà. Després que Caín matara a Abel, Jehovà li va dir: «La sang del teu germà clama a mi des de la terra!» (Gènesi 4:10). La sang d’Abel representava la seua vida, i Jehovà va castigar a Caín per haver-lo matat. Després del Diluvi, Jehovà va tornar a dir que la sang representa la vida. Quan va donar permís a Noé i la seua família per a menjar la carn dels animals, els va dir: «Vos servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot vos ho done». No obstant això, Jehovà va afegir: «Però no mengeu la carn amb la seua vida, és a dir, amb la seua sang» (Gènesi 1:29; 9:3, 4).

11. Quin manament respecte a la sang va donar Déu a la nació d’Israel?

¹¹ Uns 800 anys després que Jehovà manara a Noé que no menjara sang, va tornar a dir al seu poble: «Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que n’aboque [o derrame] la sang i la cobrisca amb terra». I va afegir: «No mengeu la sang» (Levític 17:13, 14). Jehovà continuava pensant igual, volia que el seu poble considerara sagrada la sang. Podien menjar carn, però no la sang. Quan mataven un animal per a menjar-se’l, devien derramar la seua sang en terra.

12. Com consideren els cristians la sang?

¹² Alguns anys després de la mort de Jesús, els apòstols i els ancians de la congregació de Jerusalem es van reunir per a decidir quines parts de la Llei donada als israelites encara aplicaven als cristians (llig Fets 15:28, 29; 21:25). Jehovà els va ajudar a entendre que la sang seguia sent molt valuosa per a ell, per això devien continuar considerant-la sagrada. Els cristians del segle I no podien menjar o beure sang ni consumir carn que no haguera sigut dessagnada adequadament. Consumir sang era tan greu com la idolatria o la immoralitat sexual. Des d’aquell temps, els cristians verdaders han rebutjat menjar o beure sang. I en l’actualitat, Jehovà continua volent que la considerem sagrada.

13. Per què els cristians no acceptem transfusions de sang?

¹³ Vol dir això que els cristians també deuríem rebutjar les transfusions de sang? Així és. Jehovà ens va manar que no menjàrem ni beguérem sang. Per a il·lustrar-ho, si un metge et prohibira beure alcohol, te l’injectaries directament en vena? Clar que no! De la mateixa manera, el manament de no menjar ni beure sang inclou no acceptar transfusions de sang (consulta la nota 29).

14, 15. Fins a quin punt és important per a un cristià respectar la vida i obeir a Jehovà?

¹⁴ ¿I si un metge ens diguera que morirem si no acceptem una transfusió? Cada persona ha de decidir si obeirà la llei de Déu sobre la sang o no. Com que els cristians respectem moltíssim el regal de la vida, buscarem tractaments alternatius per a continuar vivint, però no acceptarem una transfusió de sang.

¹⁵ Fem tot el que podem per conservar la salut, però com que la vida és tan valuosa per a Jehovà, no acceptarem transfusions de sang. És més important l’obediència a Jehovà que intentar allargar la vida desobeint-lo. Jesús va dir: «Qui vulga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la trobarà» (Mateu 16:25). Volem obeir a Jehovà perquè l’estimem. Déu sap el que és millor per a nosaltres i, com ell, considerem la vida molt valuosa i sagrada (Hebreus 11:6).

16. Per què obeïxen a Déu els seus servents?

¹⁶ Els cristians lleials estan decidits a obeir la llei de Déu sobre la sang. No mengen ni beuen sang, ni accepten transfusions sanguínies.a No obstant això, sí que accepten altres tractaments que puguen salvar-los la vida. Estan convençuts que el Creador de la vida i la sang sap què és millor per a ells. I tu, ¿opines de la mateixa manera?

L’ÚNIC ÚS DE LA SANG QUE JEHOVÀ PERMET

17. Quin era l’únic ús de la sang que Jehovà permetia als israelites?

¹⁷ En la llei mosaica, Jehovà va dir als israelites: «La vida de tot ser vivent està en la sang. Jo vos concedisc d’abocar la sang sobre l’altar perquè expieu [o demaneu perdó] per les vostres vides: la sang permet d’expiar» (Levític 17:11). Quan els israelites pecaven, podien demanar el perdó de Jehovà oferint un animal en sacrifici. Devien demanar al sacerdot que derramara part de la sang de l’animal sobre l’altar del temple. Este era l’únic ús de la sang que Jehovà permetia als israelites.

18. Què ha fet possible el sacrifici de Jesús?

¹⁸ Quan Jesús va vindre a la terra, va donar la seua vida, o sang, per al perdó dels nostres pecats. D’esta manera, va reemplaçar la llei basada en sacrificis d’animals (Mateu 20:28; Hebreus 10:1). La vida de Jesús era tan valuosa que, gràcies al seu sacrifici, Jehovà va poder donar a tots els humans l’oportunitat de viure per sempre (Joan 3:16; Hebreus 9:11, 12; 1 Pere 1:18, 19).

19. Què ha de fer cada cristià per a estar «net de la sang de tots»?

¹⁹ Estem molt agraïts a Jehovà pel meravellós regal de la vida. Volem fer saber a la gent que, si posen fe en Jesús, podran viure per sempre. Com que estimem molt les persones, farem tot lo possible per a ajudar-les a salvar la vida (Ezequiel 3:17-21). Si ho fem aixina, podrem dir com l’apòstol Pau: «Sóc net de la sang de tots, ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu» (Fets 20:26, 27 nota). Sí, demostrem que respectem profundament la vida i la sang parlant als altres sobre Jehovà i lo valuosa que és la vida per a ell.