Dona glòria a Déu la nostra manera de vestir?

1, 2. Per què els testimonis de Jehovà seguixen normes elevades sobre vestimenta? (Mira la imatge del principi.)

«HI HAVIA molta gent vestida amb roba informal, especialment quan feia calor», va dir un diari holandés sobre una reunió de líders religiosos. El periodista va afegir: «Eixe no és el cas de l’assemblea dels testimonis de Jehovà. [...] Els hòmens i els xics porten americana i corbata, mentres que les dones i les xiques porten faldes amb una llargària [...] de bon gust i modernes». Als testimonis de Jehovà se’ls ha felicitat moltes voltes per ser persones que «es presenten amb decència, que s’arreglen amb dignitat i discreció», tal com s’esperaria d’aquells «que s’han compromés a donar culte a Déu» (1Tm 2:9, 10). Estes paraules de l’apòstol Pau anaven dirigides a les dones, però la mateixa norma bàsica aplica als hòmens.

² Per a nosaltres, els servents de Jehovà, les normes sobre vestimenta són molt importants, igual que ho són per al nostre Déu (Gn 3:21). El que la Bíblia diu sobre la roba i la manera d’arreglar-nos deixa clar que el Sobirà de l’univers establix normes morals sobre com haurien de vestir-se els seus servents. Per tant, quan triem quina roba ens posarem o com ens arreglarem, no ho fem només pensant en el nostre gust, sinó tenint en compte el que li agrada al nostre Sobirà, Jehovà.

3. Què ens ensenya sobre la vestimenta la llei que Déu va donar als israelites?

³ En la llei que Jehovà va donar als israelites, hi havia normes per a protegir-los de l’estil de vida immoral de les nacions que els envoltaven. La Llei mostrava que Jehovà detesta les formes de vestir que no diferencien clarament un home d’una dona, el que hui en dia es coneix com moda unisex (llig Deuteronomi 22:5). Del que Déu va dir als israelites sobre la vestimenta, podem vore clarament que no li agraden els estils que donen un aspecte efeminat als hòmens, que donen un aspecte masculí a les dones o que fan difícil distingir entre un sexe i l’altre.

4. Què pot ajudar-nos a prendre bones decisions a l’hora d’arreglar-nos?

⁴ La Paraula de Déu conté principis que ajuden els cristians a prendre bones decisions sobre la vestimenta, sense importar on visquen, la seua cultura o el clima del seu país. No necessitem una llista detallada dels estils que són acceptables i els que no. Més bé, ens guiem per principis bíblics que donen marge als gustos personals. Analitzem-ne alguns que ens ajudaran a determinar «quina és la voluntat de Déu» a l’hora d’arreglar-nos (Rm 12:1, 2).

«ENS HEM DE MANIFESTAR EN TOT COM A SERVIDORS DE DÉU»

5, 6. Quin efecte hauria de tindre en els altres la nostra manera de vestir?

⁵ L’apòstol Pau va escriure per inspiració el principi bíblic que trobem en 2 Corintis 6:4 (llig-lo). El nostre aspecte diu molt de nosaltres. Molta gent es forma una opinió de nosaltres només per «l’aparença» (1Sa 16:7). Per això, com a ministres de Déu, entenem que vestir-se és molt més que posar-se qualsevol cosa que ens agrade i que portem a gust. Els principis de la Paraula de Déu haurien de motivar-nos a evitar la roba massa ajustada, reveladora o provocativa. Això descartaria la roba que ensenya o accentua les parts íntimes del cos. Ningú hauria de sentir-se incòmode o obligat a mirar cap a un altre lloc per la nostra manera de vestir.

⁶ Si la nostra roba està neta, és modesta i decent, i anem ben arreglats, és més probable que les persones ens identifiquen com a testimonis de Jehovà i se senten atretes al nostre Déu. A més, donarem una bona imatge de l’organització a la qual representem. Com a resultat, és possible que alguns escolten el missatge de salvació que portem.

7, 8. Quan és especialment important cuidar la nostra manera de vestir?

⁷ Hem de vestir d’una manera que dignifique el missatge que portem i done glòria al nostre Déu sant. Ell, els nostres germans i les persones del territori es mereixen que ho fem (Rm 13:8-10). Això és especialment important quan participem en activitats cristianes, com assistir a les reunions o eixir a predicar. Hauríem de vestir d’una manera que evidencie que estem decidits «a donar culte a Déu» (1Tm 2:10). Per descomptat, una peça de roba que és apropiada en un lloc podria no ser-ho en un altre. Per això, el poble de Déu per tot el món té en compte els costums locals per a no ofendre ningú.

⁸ Llig 1 Corintis 10:31. A l’assistir a les assemblees, la nostra manera de vestir hauria de ser apropiada i modesta, i no reflectir els estils extrems que es veuen en el món. Volem evitar tindre un aspecte massa desenfadat o deixat fins i tot quan arribem o se n’anem de l’hotel, o quan eixim a pegar una volta. D’esta manera, no ens farà vergonya identificar-nos com a testimonis de Jehovà o donar testimoni si sorgix l’oportunitat.

9, 10. Com hauria d’afectar el principi de Filipencs 2:4 a la nostra manera de vestir?

⁹ Llig Filipencs 2:4. Per què hauria de pensar un cristià en l’efecte que tindrà la seua manera de vestir en els seus germans? Una raó és que el poble de Déu s’esforça per seguir el següent consell bíblic: «Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: immoralitat, impuresa, passions» (Col 3:2, 5). No voldríem que a ningun germà li costara seguir este consell per culpa nostra. No oblidem que alguns d’ells han abandonat un estil de vida immoral i continuen lluitant contra eixa tendència (1Co 6:9, 10). Veritat que no voldríem fer-los eixa lluita més difícil?

¹⁰ La nostra manera de vestir ha de contribuir a fer de la congregació un lloc on no es vegen les tendències immorals que trobem en el món. Això hauria de ser aixina tant en les reunions com quan ens reunim de manera informal. Encara que tenim llibertat per a posar-nos el que vullguem, també tenim la responsabilitat de vestir d’una manera que facilite als altres mantindre’s purs als ulls de Jehovà en la seua forma de pensar, parlar i actuar (1Pe 1:15, 16). La Bíblia diu que l’amor verdader «no és groller ni egoista» (1Co 13:4, 5).

LA VESTIMENTA ADEQUADA PER A CADA LLOC I MOMENT

11, 12. Com ens ajuda Eclesiastés 3:1, 17 a ser raonables?

¹¹ Al decidir com ens vestirem, els servents de Déu tenim en compte que «hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció» (Ecle 3:1, 17). És normal que ens vestim de manera diferent segons el clima, l’estació de l’any, les circumstàncies o els nostres recursos econòmics, però les normes de Jehovà no canvien (Ml 3:6).

¹² En climes més càlids, pot ser tot un repte triar roba que siga digna i modesta. Però els nostres germans agrairan que no ens posem roba molt apretada o tan solta que ensenye massa (Jb 31:1). A més, quan anem a la platja o a la piscina, el nostre trage de bany també hauria de ser modest (Pr 11:2, 20). Encara que en el món la majoria porte roba de bany reveladora, els cristians volem assegurar-nos que la que triem estiga a l’altura de la santedat del nostre Déu.

13. Per què hauríem de tindre en compte el principi de 1 Corintis 10:32, 33 a l’hora de triar la roba?

¹³ Hi ha un altre factor important que hauríem de tindre en compte a l’hora de triar la nostra roba, i és la consciència dels altres (llig 1 Corintis 10:32, 33). Tenim la responsabilitat d’evitar la roba que puga ofendre els nostres germans o inclús els qui no servixen a Déu. L’apòstol Pau va escriure: «Que cadascú mire de complaure els altres i procure el bé d’ells, per tal d’edificar la comunitat». I a continuació va escriure per què: «Tampoc el Crist no va buscar res de complaent» (Rm 15:2, 3). En efecte, Jesús va posar els interessos dels altres i la voluntat de Déu per damunt de les seues preferències personals. Per tant, hauríem d’evitar els estils de roba que potser ens agraden, però que deslluirien el missatge que portem.

14. Com poden els pares ensenyar als seus fills a vestir d’una manera que honre a Jehovà?

¹⁴ El pares cristians tenen la responsabilitat d’ensenyar a les seues famílies a aplicar els principis bíblics. Això inclou assegurar-se que la manera de vestir-se i arreglar-se dels seus fills alegra el cor de Jehovà (Pr 22:6; 27:11). Com poden els pares ensenyar als seus fills a respectar el nostre sant Déu i les Seues normes? És important que els donen un bon exemple i que els ensenyen amb amor a saber on i com trobar roba apropiada. Els fills no haurien de triar la roba només pensant en el que els agrada, sinó pensant en el privilegi que tenen de representar al nostre Déu, Jehovà.

FES UN BON ÚS DE LA TEUA LLIBERTAT

15. Què ens ajudarà a prendre bones decisions a l’hora de triar la nostra roba?

¹⁵ La Bíblia ens dona consells pràctics que ens poden ajudar a prendre bones decisions que honren a Déu. Aixina i tot, la nostra manera de vestir també reflectix, fins a cert punt, els nostres gustos personals i les nostres possibilitats econòmiques. Però, en qualsevol cas, la nostra roba sempre hauria d’estar neta, ser modesta, decent, adequada per a l’ocasió i estar ben vista en el lloc on vivim.

16. Per què val la pena esforçar-se per vestir de manera apropiada?

¹⁶ Hem d’admetre que no sempre és fàcil trobar roba que siga modesta i apropiada. Moltes tendes venen només el que està de moda, aixina que hem de dedicar molt de temps i esforç per a trobar faldes, vestits i bruses modestes o trages i pantalons que no siguen massa ajustats. Però els nostres germans voran i agrairan els esforços que fem per portar roba bonica i apropiada. A més, la satisfacció de saber que estem honrant el nostre Pare celestial compensarà qualsevol sacrifici que hagem de fer per vestir d’una manera que el glorifique.

17. Quins factors hauria de tindre en compte un germà a l’hora de decidir si portarà barba o no?

¹⁷ I què podríem dir de la barba? Seria apropiat que els germans en portaren? La llei mosaica establia que els hòmens portaren barba. No obstant, hui en dia ja no estem davall la llei mosaica ni estem obligats a seguir-la (Lv 19:27; 21:5; Ga 3:24, 25). En algunes cultures, portar una barba ben arreglada es considera acceptable i pot donar una aparença respectable, de manera que no li lleva dignitat al missatge del Regne. De fet, alguns germans nomenats porten barba, però altres decidixen no fer-ho (1Co 8:9, 13; 10:32). En altres cultures i llocs, els hòmens no acostumen a portar barba i no està ben vist que els testimonis de Jehovà se la deixen. És més, en estos casos, deixar-se la barba podria dificultar que un germà donara glòria a Déu i fora irreprensible (Rm 15:1-3; 1Tm 3:2, 7).

18, 19. Com ens ajuda Miquees 6:8 a agradar a Déu amb la nostra manera de vestir?

¹⁸ Que agraïts estem a Jehovà que no ens haja carregat amb una llista interminable de normes sobre com vestir-nos i arreglar-nos. En comptes d’això, ens ha donat la llibertat de prendre decisions basant-nos, per descomptat, en els principis de la Bíblia. D’esta manera, demostrem que volem caminar amb modèstia junt amb el nostre Déu, inclús al decidir com ens vestim i ens arreglem (Mi 6:8).

¹⁹ Ser modestos implica reconéixer que Jehovà és pur i sant, i que depenem de la seua guia. Si volem ser modestos i humils, hem d’aplicar les seues normes en la nostra vida. La modèstia també farà que tinguem en compte els sentiments i les opinions dels altres.

20. Quin efecte hauria de tindre en els altres la nostra manera de vestir-nos i arreglar-nos?

²⁰ La nostra aparença hauria de deixar clar als qui ens observen que som servents de Jehovà. Tant els nostres germans com la gent en general haurien de poder vore que vivim a l’altura del Déu a qui representem. Ell té normes elevades, i nosaltres ens esforcem de bona gana per complir-les. En general, els nostres germans i germanes mereixen el nostre encomi per arreglar-se i comportar-se d’una manera que atrau la gent sincera cap al missatge salvador de la Bíblia, i que al mateix temps, alegra i dona glòria a Jehovà. Si prenem bones decisions a l’hora de vestir-nos i arreglar-nos, seguirem donant glòria a Aquell que està «revestit d’honor i majestat» (Sl 104:1, 2).