El poble de Jehovà estima la justícia

1. Quina prova va afrontar Josep, i com va reaccionar?

JOSEP, el fill de Jacob, va afrontar una prova difícil. La dona de Putifar, el seu amo, li insistia dient-li: «Vine al llit amb mi». Josep podria haver acceptat la seua proposició perquè el seu amo estava fora. A més, com ell era un simple esclau, la dona de Putifar podia amargar-li l’existència si la rebutjava. A pesar que ella va ser molt insistent, Josep es va mantindre ferm. Per què va resistir la temptació? La resposta està en el que ell mateix va dir: «Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?» (Gn 39:7-12).

2. Com sabia Josep que l’adulteri era un pecat contra Déu?

² Com sabia Josep que Déu considerava l’adulteri com «una acció tan malvada»? La llei mosaica, que incloïa el clar manament «no cometes adulteri», no es va escriure fins a 200 anys després (Ex 20:14). Però Josep coneixia tan bé a Jehovà que podia percebre que no aprovava eixa conducta immoral. Per exemple, segurament sabia que Jehovà havia establit el matrimoni per a que fora entre un home i una dona. Potser li havien contat que Déu havia intervingut per a protegir l’honor de la seua besàvia Sara en les dos ocasions en què dos reis intentaren gitar-se amb ella. I també recordaria que Jehovà va actuar de manera pareguda per a protegir la seua iaia Rebeca (Gn 2:24; 12:14-20; 20:2-7; 26:6-11). Meditar en estes coses el va ajudar a discernir el que era correcte i incorrecte als ulls de Déu. Com Josep estimava a Jehovà, també estimava les Seues normes justes i estava decidit a obeir-les.

3. Què analitzarem en este article?

³ No hi ha dubte que estimem la justícia. Però, com som imperfectes, si no anem a espai, el punt de vista del món sobre la justícia podria afectar-nos fàcilment (Is 5:20; Rm 12:2). Per això, farem bé d’analitzar què és la justícia i com ens beneficiem d’estimar-la. En acabant, també analitzarem tres passos que hem de fer per a enfortir l’amor que sentim per les normes de Jehovà.

QUÈ ÉS LA JUSTÍCIA?

4. Quina forma de ser no reflectix la justícia de Déu?

⁴ Els líders religiosos del segle I es consideraven justos als seus propis ulls. No obstant, Jesús els va reprendre amb severitat per ser massa exigents amb la gent i per posar les seues pròpies normes de justícia (Ecle 7:16; Lc 16:15). Hui en dia, algunes persones actuen de manera pareguda. Diuen que no fan res roín perquè es basen en les seues pròpies normes. Moltes d’elles són orgulloses, crítiques i pensen que són superiors als altres. Però a Déu no li agrada gens esta classe de qualitats. La verdadera justícia no té res a vore amb l’arrogància ni amb la superioritat moral.

5. D’acord amb la Bíblia, què és la justícia? Posa exemples.

⁵ Llavors, què és la verdadera justícia? És una preciosa qualitat que implica fer lo correcte als ulls de Jehovà. En la Bíblia, les paraules que es traduïxen per justícia transmeten la idea de viure segons les normes més elevades que hi ha, les de Jehovà. Per exemple, el cristià que vol ser just als ulls de Déu ha de ser completament honrat en tots els seus negocis, com demostra el manament que Jehovà va donar als comerciants respecte a tindre «pesos exactes i justos» (Dt 25:15). A més, qui estima la justícia odia vore que es tracta injustament als altres. I per a que algú just «complaga en tot» a Jehovà, ha de tindre en compte la Seua opinió a l’hora de prendre decisions (Col 1:10).

6. D’acord amb Isaïes 55:8, 9, per què podem confiar en el sentit de la justícia de Jehovà?

⁶ La Bíblia es referix a Jehovà com la Font de la justícia, per això, també diu que ell és «el lloc on habita la justícia» (Jr 50:7 TNM). Com a Creador, Jehovà és l’únic que té el dret d’establir les normes sobre el que està bé i el que està malament. I, com ell és perfecte, el seu sentit de la justícia és molt superior al dels humans, ja que el nostre sentit es veu afectat per la imperfecció i el pecat (Pr 14:12; llig Isaïes 55:8, 9). A pesar d’això, podem viure d’acord amb les normes de justícia de Déu perquè estem fets a imatge seua (Gn 1:27). A més, fer-ho és un plaer per a nosaltres. L’amor que sentim per ell ens motiva a imitar-lo lo millor que podem (Ef 5:1).

7. Per què necessitem seguir unes normes establides? Il·lustra-ho.

⁷ Per què ens beneficia apegar-nos a les normes de Jehovà sobre el que està bé i el que està malament? Imaginem-nos el que passaria si cada banc tinguera el seu propi criteri per a fixar el valor de la moneda o si cada empresa constructora seguira el seu propi sistema de medició. Això seria un caos total! I si en un hospital cada metge fera el que volguera sense seguir els protocols establits, alguns pacients podrien morir. Està clar que seguir unes normes establides ens protegix. I lo mateix podem dir de les normes de Déu: són per al nostre bé.

8. Quines benediccions rebran els qui estimen la justícia?

⁸ Jehovà beneïx els qui s’esforcen per viure d’acord amb les Seues normes. De fet, promet: «Els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més» (Sl 37:29). ¿Podem imaginar-nos la unitat, la pau i la felicitat que sentirem quan tots seguim les normes de Jehovà? Ell vol que disfrutem d’una vida aixina. Veritat que tenim bones raons per a estimar la justícia? Per tant, com podem enfortir el nostre amor per esta qualitat? Vegem tres passos que podem fer.

ENFORTIX EL TEU AMOR PER LES NORMES DE JEHOVÀ

9. Què ens ajudarà a estimar la justícia?

⁹ Primer pas: Estima Aquell que ha posat les normes. Per a estimar la justícia, hem d’enfortir el nostre amor per Jehovà, qui establix el que està bé i el que està malament. Com més l’estimem més voldrem viure d’acord amb les seues normes justes. De fet, si Adam i Eva hagueren estimat a Jehovà de veritat, no l’haurien desobeït mai (Gn 3:1-6, 16-19).

10. Què va fer Abraham per a comprendre millor la manera de pensar de Jehovà?

¹⁰ Evidentment, no volem cometre el mateix error que cometeren Adam i Eva. Ara bé, què podem fer per a evitar-ho? Hem de continuar aprenent de Jehovà, apreciar les seues qualitats i esforçar-nos per entendre la seua manera de pensar. A mesura que ho fem, de segur que el nostre amor per ell creixerà. Vegem el cas d’Abraham, qui estimava a Jehovà de tot cor. Inclús quan no entenia les decisions de Déu, en comptes de rebel·lar-se, tractava de conéixer-lo millor. Per exemple, en un principi, quan es va enterar que Jehovà destruiria Sodoma i Gomorra, Abraham es va preocupar per si «el qui judica tota la terra» faria desaparéixer els justos junt amb els malvats. Com per a ell això era impensable, humilment li va fer una sèrie de preguntes a Jehovà, qui li les va contestar amb paciència. Finalment, Abraham es va adonar que Jehovà examina el cor de cada persona i que no castiga mai l’innocent junt amb el culpable (Gn 18:20-32).

11. Com va demostrar Abraham que estimava a Jehovà i que confiava en ell?

¹¹ La conversació que va tindre Abraham amb Jehovà sobre Sodoma i Gomorra va causar un efecte molt positiu en ell. Sense dubte, açò va fer que estimara encara més el seu Pare celestial. Anys després, la seua confiança en Jehovà es va posar a prova quan li va demanar que sacrificara el seu benvolgut fill Isaac. Encara que esta prova era molt més difícil, com ara Abraham coneixia millor a Déu, ja no li va fer preguntes; simplement va estar dispost a obeir-lo. Imaginem-nos lo dolorós que degué ser per a ell preparar-ho tot per a eixe sacrifici. Segurament va meditar en tot el que havia aprés sobre Jehovà i sabia que Ell no faria res injust ni cruel. A més, d’acord amb l’apòstol Pau, Abraham va deduir que Jehovà tenia el poder de ressuscitar el seu fill Isaac (He 11:17-19). I això era lògic, ja que Jehovà havia promés que Isaac seria pare d’una nació i, en eixe moment, encara no tenia fills. Com Abraham estimava a Jehovà, confiava que el seu Pare celestial sempre actuaria amb justícia. Encara que va ser una prova molt difícil, la seua fe el va motivar a obeir (Gn 22:1-12).

12. D’acord amb Salm 73:28, com podem imitar a Abraham?

¹² Com podem imitar a Abraham? Igual que ell, hem d’esforçar-nos per continuar aprenent sobre Jehovà. A mesura que ho fem, ens acostarem més a Ell i l’estimarem encara més (llig Salm 73:28). També entrenarem la nostra consciència per a que reflectisca la manera de pensar de Déu (He 5:14). Com a resultat, podrem rebutjar qualsevol temptació que ens puguen posar. Ni tan sols ens passarà pel cap fer alguna cosa que poguera fer-li mal al nostre Pare celestial i que danyara la nostra amistat amb ell. Ara bé, de quina altra manera podem demostrar que estimem la justícia?

13. En harmonia amb Proverbis 15:9, què més hem de fer per a estimar la justícia?

¹³ Segon pas: Esforça’t cada dia per estimar encara més la justícia. Podem enfortir l’amor que sentim per les normes justes de Jehovà de la mateixa manera que enfortim un múscul: exercitant-lo de manera regular i amb esforç. De fet, Jehovà ens assegura que estima «el qui practica la justícia» (llig Proverbis 15:9). Igual que ens hem d’esforçar per a aconseguir una meta específica en el servici a Jehovà, també ens hem d’esforçar per a practicar la justícia. Podríem pensar que açò és massa difícil, però Jehovà és raonable i no ens demana més del que podem fer (Sl 103:14). A més, ell pacientment ens ajudarà a progressar i a millorar (Sl 84:6, 8 [vv. 5, 7 TNM]).

14. Què és «la cuirassa de la justícia», i per què la necessitem?

¹⁴ Jehovà ens recorda amb carinyo que la justícia no és una càrrega (1Jn 5:3). Al contrari, és una protecció que necessitem cada dia. Recordem l’armadura espiritual que va descriure l’apòstol Pau (Ef 6:14-18). Quina peça protegia el cor del soldat? «La cuirassa de la justícia», que representa les normes justes de Jehovà. Tal com una cuirassa protegix el cor literal, les normes justes de Jehovà poden protegir el nostre cor figuratiu, és a dir, els nostres desitjos, emocions i pensaments. Així que ens hem d’assegurar que la nostra armadura incloga la cuirassa de la justícia! (Pr 4:23)

15. Com podem posar-nos la cuirassa de la justícia?

¹⁵ Com podem posar-nos la cuirassa de la justícia? Tenint en compte les normes de Déu a l’hora de prendre decisions quotidianes. Abans de decidir de què parlar, quina música escoltar, quina classe d’entreteniment vore o quins llibres llegir, preguntem-nos: «De què estaré omplint el meu cor? Aprova açò Jehovà? O en realitat promou coses que ell considera injustes, com la immoralitat, la violència, la cobdícia o l’egoisme?» (Fl 4:8). Quan les decisions que prenem estan en harmonia amb la voluntat de Jehovà, permetem que les seues normes justes protegisquen el nostre cor.

16, 17. Com ens assegura Isaïes 48:18 que podem viure a l’altura de les normes de Jehovà per sempre?

¹⁶ Ens ha preocupat alguna volta que arribe el moment que no puguem continuar complint amb les normes justes de Jehovà? Pensem en la comparació que fa Jehovà en Isaïes 48:18 TNM (llig-lo). Allí ens promet que la nostra justícia pot ser «com les ones de la mar». Imaginem-nos que estem a vora mar, veent com venen les ones una darrere d’una altra sense parar. En un paisatge tan idíl·lic, ¿ens preocuparia que de repent un dia les ones deixaren de vindre? Clar que no, perquè sabem que les ones han estat arribant a eixa platja durant milers d’anys i que continuaran fent-ho.

¹⁷ La nostra justícia pot ser com les ones de la mar. En quin sentit? Una volta hem pres una decisió tenint en compte el que Jehovà vol, hem d’actuar convençuts que, sense importar lo difícil que siga la decisió, el nostre bon Pare celestial sempre estarà dispost a ajudar-nos a mantindre’ns ferms i constants i a viure cada dia a l’altura de les seues normes justes (Is 40:29-31).

18. Per què no hem de jutjar els altres segons les nostres pròpies normes?

¹⁸ Tercer pas: Deixa que Jehovà siga qui jutge. Esforçar-nos per complir les normes justes de Jehovà implica no jutjar els altres ni sentir-nos superiors a ells. No tenim el dret a dir, segons les nostres pròpies normes, si els altres estan fent el que Déu vol o no. Recordem que Jehovà és «qui judica tota la terra» (Gn 18:25). Ell no ens ha confiat eixa responsabilitat. De fet, Jesús va dir: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7:1).b

19. Com va demostrar Josep que confiava en la justícia de Jehovà?

¹⁹ Pensem de nou en l’exemple de Josep. Este servent de l’antiguitat va ser just i no va jutjar als altres ni tan sols quan el tractaren malament. Els seus propis germans l’agrediren, el vengueren com a esclau i van convéncer son pare que Josep havia mort. Anys després, Josep va arribar a ser un governant poderós. Així que, quan es va retrobar amb els seus germans, podria haver-se venjat jutjant-los severament. Encara que estaven sincerament penedits pel que havien fet, els feia por que Josep poguera actuar aixina. Però ell els va assegurar: «No tingueu por. ¿És que m’he de posar al lloc de Déu?» (Gn 37:18-20, 27, 28, 31-35; 50:15-21). Amb humiltat, Josep va deixar que fora Jehovà qui els jutjara.

20, 21. Com podem evitar sentir-nos superiors als altres?

²⁰ Com podem deixar que siga Jehovà qui jutge, igual que va fer Josep? Una manera és no prejutjant les raons per les quals els germans actuen de certa manera. Nosaltres no podem llegir els cors, només Jehovà «és qui sospesa les intencions» (Pr 16:2). Ell estima tota classe de persones, siguen quins siguen els seus antecedents culturals. I amb les paraules «obriu el vostre cor», ens anima a fer lo mateix (2Co 6:13). Hem d’estimar, no jutjar, tots els nostres germans i germanes.

²¹ Açò també vol dir que tampoc hauríem de jutjar els qui no formen part de la congregació (1Tm 2:3, 4). Veritat que mai jutjaries un familiar no creient dient que en la vida acceptarà la veritat? Està clar que no, perquè no vols ser presumptuós ni sentir-te superior a ell. Doncs, Jehovà tampoc. De fet, continua donant a «tots i per totes parts» l’oportunitat de penedir-se (Fets 17:30). Recordem que ser massa justos és una forma d’injustícia.

22. Per què estàs decidit a estimar la justícia?

²² Que el nostre amor per les normes justes de Jehovà promoga l’alegria i ajude els altres a acostar-se més a Déu i a nosaltres. No deixem mai de tindre «fam i set de la justícia» (Mt 5:6 nota). Estiguem segurs que Jehovà es fixa en els nostres esforços i que disfruta de vore’ns practicar la justícia. Siguem animosos! Encara que este món és cada volta més injust, recordem sempre que Jehovà «estima els justos» (Sl 146:8).