Com es mostra amor i misericòrdia als qui han comés un pecat

1. Què intenta fer Jehovà amb algú que ha comés un pecat greu?

EN L’ARTICLE anterior, vam vore com l’apòstol Pau va donar instruccions a la congregació de Corint, perquè un home havia comés un pecat greu. El pecador no estava penedit i havia de ser tret de la congregació. No obstant això, tal com diu el text temàtic, Déu pot portar a algú que ha pecat al penediment (Rom. 2:4). Principalment, ho fa a través dels ancians. Ara bé, com els utilitza per a ajudar la persona a penedir-se?

2, 3. Què hauríem de fer si ens enterem que un germà o germana ha comés un pecat greu, i per què?

² Si els ancians no saben que algú ha comés un pecat greu, no podran ajudar-lo. Per tant, què hauríem de fer si ens enterem que algun germà o germana ha comés un pecat greu que puga ocasionar que siga tret de la congregació? Hauríem d’animar el pecador a buscar l’ajuda dels ancians (Isa. 1:18; Fets 20:28; 1 Pe. 5:2).

³ Però, i si el pecador es nega a parlar amb els ancians? Llavors, hauríem de ser nosaltres els qui parlàrem amb ells per a assegurar-nos que reba l’ajuda necessària. Açò és lo més amorós que podem fer, perquè no volem que el nostre germà o germana es perda. Si la persona no canvia, la seua relació amb Jehovà es vorà més perjudicada i podria tacar la reputació de la congregació. Aixina que, per amor a Jehovà i al pecador, ens armarem de valor i parlarem amb els ancians (Sal. 27:14).

COM AJUDEN ELS ANCIANS ALS QUI HAN COMÉS UN PECAT GREU

4. Quin és l’objectiu dels ancians quan es reunixen amb una persona que ha pecat?

⁴ Quan algú de la congregació comet un pecat greu, la junta d’ancians tria d’entre ells tres germans capacitats per a formar un comité.a Estos hòmens han de mostrar modèstia i humiltat a l’intentar ajudar el pecador a penedir-se, perquè reconeixen que no poden obligar a ningú a canviar (Deut. 30:19). També saben que no tots els pecadors respondran de manera positiva, tal com va fer el rei David (2 Sam. 12:13). Alguns podrien passar per alt el consell de Jehovà (Gèn. 4:6-8). A pesar d’això, l’objectiu dels ancians és portar el pecador al penediment sempre que siga possible. Què haurien de tindre present quan es reunixen amb el germà que ha pecat?

5. Segons 2 Timoteu 2:24-26, què han de tindre present els ancians quan es reunixen amb el pecador? (Mira també la il·lustració.)

⁵ Els ancians veuen el pecador com una valuosa ovella perduda (Lluc 15:4, 6). Aixina que, quan es reunixen amb ell, els ancians no li parlen amb duresa ni el tracten amb severitat. Tampoc consideren esta reunió com un simple tràmit per a enterar-se del que ha passat. Més bé, demostraran les qualitats que es troben en 2 Timoteu 2:24-26 (llig-lo). Els ancians mantindran una actitud dòcil, amable i bondadosa a l’esforçar-se per arribar al cor del pecador.

6. Com preparen els ancians el seu propi el cor abans de reunir-se amb el pecador? (Romans 2:4)

⁶ Els ancians preparen el seu propi cor per a vore l’assumpt des del punt de vista de Jehovà. De fet, intenten imitar la bondat de Jehovà al tractar el pecador i recorden les següents paraules de Pau: «Déu en la seua bondat està intentant portar-te al penediment» (llig Romans 2:4). Els ancians han de recordar que, per damunt de tot, són pastors que seguixen la direcció de Crist (Isa. 11:3, 4; Mat. 18:18-20). Abans de reunir-se amb el pecador, el comité li demanarà a Jehovà en oració que puguen ajudar la persona a penedir-se. Investigaran en les Escriptures i en les nostres publicacions, i demanaran en oració saviesa i discerniment per a entendre la persona i la situació. Consideraran quina informació necessiten saber per a vore quins factors han contribuït a fer que la persona haja pensat i actuat com ho ha fet (Prov. 20:5).

7, 8. Com poden els ancians imitar la paciència de Jehovà quan es reunixen amb el pecador?

⁷ Els ancians imiten la paciència de Jehovà. Tenen present com Jehovà va intentar ajudar els pecadors en el passat. Per exemple, Jehovà va raonar pacientment amb Caín, advertint-lo de les conseqüències del pecat i donant-li l’oportunitat de recuperar el seu favor (Gèn. 4:6, 7). Jehovà també va reprendre a David a través del profeta Natan, qui va utilitzar un exemple que va tocar el cor del rei (2 Sam. 12:1-7). I no es va cansar d’enviar els seus profetes una volta darrere d’una altra a la desobedient nació d’Israel (Jer. 7:24, 25). Jehovà no va esperar que el seu poble es penedira abans d’ajudar-los. Més bé, va prendre la iniciativa i els va animar a penedir-se mentres encara estaven pecant.

⁸ Els ancians seguixen l’exemple de Jehovà a l’intentar ajudar els qui han comés un pecat greu. Tal com diu 2 Timoteu 4:2 TNM, raonen «amb molta paciència» amb el germà afligit. Aixina que els ancians han de mantindre la calma i ser pacients per a ajudar el pecador que vol fer lo correcte. Si els ancians s’enfadaren o s’exasperaren, és possible que la persona no volguera escoltar el consell ni penedir-se.

9, 10. Com poden els ancians ajudar el pecador a raonar?

⁹ Els ancians intenten determinar les circumstàncies que han portat la persona a pecar. Per exemple, s’ha debilitat a poc a poc perquè ha descuidat l’estudi personal o la predicació? Ha deixat d’orar a Jehovà regularment o s’han convertit les seues oracions en rutinàries? S’ha deixat portar pels mals desitjos? Ha pres males decisions respecte a les companyies o a l’entreteniment? Com han influït estes decisions en la seua manera de pensar? Comprén com se sent Jehovà per culpa del que ha fet?

¹⁰ Sense envair innecessàriament la privacitat de la persona, els ancians li faran preguntes apropiades per a ajudar-la amablement a expressar-se amb llibertat i a entendre quines coses han debilitat la seua relació amb Jehovà i l’han fet caure en el pecat (Prov. 20:5). A més, poden utilitzar exemples per a ajudar-la a vore que les seues accions han sigut incorrectes, tal com Natan va fer amb David. Tal volta durant la primera reunió, la persona comence a sentir remordiments pel que ha fet o es penedisca.

11. Com va tractar Jesús els pecadors?

¹¹ Els ancians s’esforcen per imitar a Jesús. Per tal d’ajudar a Saule de Tars, Jesús li va preguntar: «Saule, Saule, per què em perseguixes?» (Fets 9:3-6). Amb esta pregunta, li va fer vore que estava actuant malament. I en Apocalipsi 2:20, 21, va mencionar una tal «Jezabel» i va dir: «Li he donat temps per a que es penedisca».

12, 13. Com podrien els ancians donar-li temps al pecador per a penedir-se? (Mira també la il·lustració.)

¹² Els ancians imiten a Jesús i no s’afanyen a concloure que la persona no vol penedir-se. Encara que alguns podrien penedir-se durant la primera reunió del comité, altres podrien necessitar més temps. Aixina que els ancians podrien reunir-se amb el pecador més d’una vegada. Pot ser que després de la primera reunió, el pecador comence a reflexionar seriosament sobre el que li han dit, mostre humiltat i li demane a Jehovà que el perdone (Sal. 32:5; 38:19 [v. 18 TNM]). D’esta manera, en la següent reunió, el pecador podria tindre una actitud completament diferent de la que tenia al principi.

¹³ Per a portar el pecador al penediment, els ancians demostren bondat i empatia. Li demanen a Jehovà en oració que beneïsca els seus esforços i esperen que el germà recupere el juí i es penedisca (2 Tim. 2:25, 26).

14. De qui és el mèrit quan un pecador es penedix, i per què?

¹⁴ Quina alegria més gran sentim quan el pecador es penedix! (Lluc 15:7, 10) Però, de qui és el mèrit? Dels ancians? Recordem el que va dir Pau sobre els pecadors: «Qui sap si Déu els donarà el penediment» (2 Tim. 2:25 TNM). Aixina que el mèrit és de Jehovà, i no de cap humà, ja que és ell qui ajuda el pecador a canviar la seua actitud i forma de pensar. Pau explica les benediccions que rep una persona quan es penedix: arriba a tindre un coneixement més exacte de la veritat, recobra el juí i escapa de les trampes de Satanàs (2 Tim. 2:26).

15. Com podrien els ancians continuar ajudant el pecador penedit?

¹⁵ Quan un pecador es penedix, el comité organitza visites d’ànim i consell per a continuar donant-li l’ajuda que necessita per a lluitar contra les trampes de Satanàs i fer el que és correcte (Heb. 12:12, 13). Per descomptat, els ancians no li conten a ningú detalls sobre el que el pecador ha fet. No obstant això, s’hauria d’informar alguna cosa a la congregació?

«CENSURA DAVANT DE TOTS ELS PRESENTS»

16. Segons 1 Timoteu 5:20, qui són «els presents» dels que parla Pau?

¹⁶ Llig 1 Timoteu 5:20. Pau li va dir a Timoteu, un altre ancià, que censurara «davant de tots els presents als qui practiquen el pecat». Va voler dir Pau que el pecador havia de ser censurat davant de tota la congregació? No, més bé, estava referint-se als qui ja eren coneixedors del pecat, bé siga perquè ho havien presenciat o perquè el pecador els ho havia contat. Aixina que els ancians parlarien discretament només amb estes persones per a dir-los que l’assumpt s’ha tractat i que el pecador ha sigut corregit.

17. En quines circumstàncies s’hauria d’anunciar a la congregació que algú ha sigut censurat, i per què?

¹⁷ En algunes ocasions, molts germans s’hauran enterat que algú ha comés un pecat greu o probablement acaben enterant-se. En este cas, «els presents» es referiria a tota la congregació. Aixina que, un ancià anunciaria en una reunió que la germana o el germà en qüestió ha sigut censurat. Per quina raó? Pau respon: «Per a que servisca d’advertència als altres».

18. Com tractaran els ancians els assumpts relacionats amb els menors batejats? (Mira també la il·lustració.)

¹⁸ I què passa amb els menors de 18 anys batejats que cometen un pecat greu? La junta d’ancians triarà a dos d’ells per a que es reunisquen amb el menor i els seus pares Testimonis. Estos ancians tractaran de saber què han fet ja els pares per a ajudar el seu fill a fer els canvis necessaris i penedir-se. Si el jove escolta el consell dels pares i està fent canvis en la seua manera de pensar i actuar, els dos ancians podrien decidir que no faria falta la formació d’un comité. Després de tot, Déu ha donat als pares la responsabilitat de corregir amorosament els seus fills (Deut. 6:6, 7; Prov. 6:20; 22:6; Efe. 6:2-4). A partir d’ahí, els ancians preguntaran de tant en tant als pares per a assegurar-se que el menor estiga rebent l’ajuda que necessita. Però, i si un menor batejat no es penedix i es nega a canviar? En eixe cas, un comité d’ancians es reunirà amb ell i amb els seus pares Testimonis.b

«JEHOVÀ ÉS MOLT CARINYÓS I MISERICORDIÓS»

19. Com s’esforcen els ancians per imitar a Jehovà quan es reunixen amb algú que ha comés un pecat greu?

¹⁹ Els ancians que formen part d’estos comités tenen la responsabilitat davant de Jehovà de mantindre la congregació neta (1 Cor. 5:7). Però també fan tot el que poden per a ajudar la persona a penedir-se. Amb eixe fi, mantenen un punt de vista positiu i no donen la persona per perduda, perquè volen imitar a Jehovà, qui «és molt carinyós i misericordiós» (Jau. 5:11 TNM). Eixa és la mateixa actitud que tenia l’apòstol Joan qui, quan era molt major, va escriure: «Fillets meus, vos escric estes coses per a que no cometeu cap pecat. Però, si algú comet un pecat, tenim un ajudant que està amb el Pare: Jesucrist, que és just» (1 Jn. 2:1 TNM).

20. Què analitzarem en l’article final d’esta sèrie?

²⁰ Per desgràcia, hi han voltes que els germans es neguen a penedir-se. En eixos casos, han de ser trets de la congregació. Què fan els ancians en esta classe de situacions? Ho analitzarem en l’article final d’esta sèrie.