Com santifiquem i vindiquem el nom de Jehovà

1, 2. Com sabem que el nom de Jehovà és molt important per a Jesús?

PER A Jesús, no hi ha res més important que el nom de Jehovà. De fet, ningú l’ha defés tant com ell. Tal com vam vore en l’article anterior, va estar dispost a morir pel nom de Jehovà i per tot el que representa (Marc 14:36; Heb. 10:7-9). I després del Regnat de Mil Anys, estarà dispost a tornar-li l’autoritat a son Pare, perquè vol que reba tota la glòria (1 Cor. 15:26-28). L’amor de Jesús pel nom de Déu diu molt de la relació tan estreta que té amb son Pare. Sense cap dubte, demostra que Jesús estima molt a Jehovà.

² Jesús va vindre a la terra en representació de son Pare (Jn. 5:43; 12:13). Va donar a conéixer el nom de Déu als seus seguidors (Jn. 17:6, 26). A l’ensenyar a les persones i al fer milacres, va deixar clar que Jehovà era qui li havia donat la saviesa i el poder per a fer-ho (Jn. 10:25). I quan li va demanar a son Pare que protegira els seus deixebles, li va dir: «Cuida’ls per causa del teu nom» (Jn. 17:11). Aixina que, si per a Jesús el nom de son Pare era tan important, com pot algú que afirma ser un verdader seguidor de Crist no conéixer o utilitzar el nom de Jehovà?

3. Què analitzarem en este article?

³ Com a cristians, ens esforcem per seguir els passos de Crist mostrant amor i respecte pel nom de Jehovà (1 Pe. 2:21). En este article, vorem com el nom de Jehovà identifica els qui proclamen les «bones notícies del Regne» (Mat. 24:14). I també, el que hauria de significar el nom de Jehovà per a cada un de nosaltres.

«UN POBLE PER AL SEU NOM»

4. a) Què els va dir Jesús als seus deixebles abans de pujar al cel? b) Quina pregunta sorgix al respecte?

⁴ Just abans de tornar al cel, Jesús va dir als seus deixebles: «Rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres, i sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samària, i fins als confins de la terra» (Fets 1:8). Aixina que les bones notícies es predicarien en tot el món i no només en Israel. Amb el temps, les persones de totes les nacions tindrien l’oportunitat de fer-se deixebles de Jesús (Mat. 28:19, 20). Però ell va dir: «Sereu testimonis de mi». Llavors, serien estos nous deixebles només testimonis de Jesús, o necessitarien saber el nom de Jehovà? El relat de Fets 15 ens ajudarà a trobar la resposta a esta pregunta.

5. Com van mostrar els apòstols i els ancians de Jerusalem la importància de conéixer el nom de Jehovà? (Mira també la il·lustració.)

⁵ En l’any 49, els apòstols i els ancians de Jerusalem es van reunir per a analitzar el que havien de fer els gentils incircumcisos per a arribar a ser cristians. A l’acabar esta reunió, Jaume, el mig germà de Jesús, va dir: «[Pere] ens ha explicat amb molt de detall com Déu es va fixar per primera volta en les nacions per a reunir d’entre elles un poble per al seu nom». A quin nom es referia? Citant de la profecia d’Amós, va dir: «Per a que els que queden busquen a Jehovà amb tot el cor en companyia de gent de totes les nacions, persones que porten el meu nom. Això és el que diu Jehovà» (Fets 15:14-18). Estos nous deixebles no només haurien d’aprendre sobre Jehovà, sinó que a més portarien el seu nom. Açò vol dir que donarien a conéixer el nom de Déu, i que les persones sabrien que ells eren els seus representants.

6, 7. a) Per què va vindre Jesús a la terra? b) Per quina altra raó important va vindre Jesús a la terra?

⁶ Jesús va demostrar ser el mitjà que Jehovà utilitzaria per a salvar els qui tenen fe. De fet, el seu nom significa ‘Jehovà és salvació’. Jesús va vindre a la terra per a entregar la vida a favor dels humans (Mat. 20:28). Al pagar este rescat, va fer possible que la humanitat se salvara i poguera obtindre la vida eterna (Jn. 3:16).

⁷ Però, per què necessitava el rescat la humanitat? Pel que va passar en el jardí de l’Edén. Tal com es va mencionar en l’article anterior, els nostres primers pares, Adam i Eva, es van rebel·lar contra Jehovà i, com a conseqüència, van perdre l’oportunitat de viure per sempre (Gèn. 3:6, 24). Però hi havia una raó molt més important que salvar els descendents d’Adam i Eva: el nom de Jehovà havia sigut calumniat (Gèn. 3:4, 5). Aixina que la salvació de la humanitat estava relacionada amb la santificació del nom de Jehovà. Com Jesús representava a Jehovà i va complir la seua voluntat a la perfecció, era la persona més indicada per a santificar el nom de Déu.

8. Què haurien de reconéixer tots els seguidors de Jesús?

⁸ Els qui exerciren fe en Jesús, tant jueus com gentils, necessitarien reconéixer d’on venia la seua salvació, és a dir, de Jehovà (Jn. 17:3). A més, igual que Jesús, portarien el nom de Déu. També haurien de reconéixer la importància de la santificació d’este nom. De fet, la seua salvació depenia d’això (Fets 2:21, 22). Aixina que tots els seguidors fidels de Jesús havien d’aprendre tant d’ell com de Jehovà. No ens sorprén que Jesús acabara l’oració registrada en el capítol 17 de Joan amb estes paraules: «Els he donat a conéixer el teu nom i seguiré donant-lo a conéixer, per a que l’amor amb què tu m’has estimat estiga amb ells i jo estiga en unió amb ells» (Jn. 17:26).

«VOSALTRES SOU ELS MEUS TESTIMONIS»

9. Si volem ser seguidors de Jesús, què és lo més important que hem de fer?

⁹ Per tot el que hem vist fins ara, està clar que per a ser seguidors de Jesús hem de santificar el nom de Jehovà i demostrar que això és lo més important per a nosaltres (Mat. 6:9, 10). Però, què podem fer per a santificar el nom de Jehovà o netejar-lo de totes les calúmnies que Satanàs ha dit sobre ell?

10. Quin juí simbòlic es descriu en els capítols 42 a 44 del llibre d’Isaïes? (Isaïes 43:9; 44:7-9; mira també la il·lustració.)

¹⁰ En els capítols 42 a 44 del llibre d’Isaïes, aprenem què podem fer per a santificar el nom de Jehovà. Allí, igual que en un juí, Jehovà demana als qui afirmen ser déus que presenten testimonis per a provar que ho són de veritat, però cap d’ells pot (llig Isaïes 43:9; 44:7-9).

11. Què diu Jehovà al seu poble en Isaïes 43:10-12?

¹¹ Llig Isaïes 43:10-12 TNM. Jehovà li diu al seu poble: «Vosaltres sou els meus testimonis, [...] i jo soc Déu». I a continuació els demana que responguen a esta pregunta: «Hi ha algun Déu a part de mi?» (Isa. 44:8 TNM). Per tant, amb les nostres paraules i accions, tenim el privilegi de demostrar que Jehovà és l’únic Déu verdader i que el seu nom és el més important de tots. A més, mostrem que estimem a Jehovà de tot cor i que volem ser lleials a ell sense importar lo difícil que ens ho pose Satanàs. D’esta manera, tenim l’oportunitat de contribuir a la santificació del nom de Déu.

12. Com es va complir la profecia d’Isaïes 40:3, 5?

¹² Isaïes també va predir que hi hauria algú que aplanaria o prepararia el camí de Jehovà (Isa. 40:3). Com es va complir? Joan el Baptiste va preparar el camí per al representant de Jehovà, aquell que parlaria en nom d’ell, és a dir, Jesús (Mat. 3:3; Marc 1:2-4; Lluc 3:3-6). Esta mateixa profecia deia: «Apareixerà la glòria del Senyor» (Isa. 40:5). Açò va passar quan Jesús va vindre a la terra. Com va representar tan bé a son Pare, era com si Jehovà mateix haguera vingut a la terra (Jn. 12:45).

13. Com podem imitar a Jesús?

¹³ Quan defenem el nom de Déu o la seua reputació, estem imitant a Jesucrist, ja que som testimonis de Jehovà igual que ell. Això vol dir que portem el nom de Déu i donem a conéixer les seues meravelloses obres. Però per a fer-ho de manera més eficaç, també hem de donar a conéixer el paper tan important de Jesús en la santificació del nom de Jehovà (Fets 1:8). No hi ha ningú que haja donat millor testimoni sobre Jehovà que Jesús, i nosaltres seguim el seu exemple (Apoc. 1:5). De quines altres maneres demostrem que el nom de Jehovà és important per a nosaltres?

COM DEMOSTREM QUE EL NOM DE JEHOVÀ ÉS IMPORTANT PER A NOSALTRES

14. Tal com destaca el Salm 105:3, què sentim pel nom de Jehovà?

¹⁴ Portem el nom de Jehovà amb orgull (llig Salm 105:3). A ell el complau que presumim del seu nom (Jer. 9:22, 23 [vv. 23, 24 TNM]; 1 Cor. 1:31; 2 Cor. 10:17). Presumir del nom de Jehovà significa que estem orgullosos que siga el nostre Déu. Considerem un privilegi honrar el seu nom i defendre la seua reputació. No ens hem d’avergonyir mai de dir que som testimonis de Jehovà als nostres companys de faena, de classe, als veïns o a altres persones. El Diable vol que deixem de parlar del nom de Jehovà (Jer. 11:21; Apoc. 12:17). De fet, tant ell com els qui escampen les seues mentires volen fer que les persones s’obliden del nom de Jehovà (Jer. 23:26, 27). Però com estimem el seu nom, volem alabar-lo «tot el dia» (Sal. 5:12 [v. 11 TNM]; 89:17 [v. 16 TNM]).

15. Què significa invocar el nom de Jehovà?

¹⁵ Continuem invocant el nom de Jehovà (Joel 3:5 [2:32 TNM]; Rom. 10:13, 14). Invocar el nom de Jehovà implica molt més que saber i utilitzar el seu nom. Implica conéixer la persona que el porta, confiar en ella i acudir a ella en busca d’ajuda i guia (Sal. 20:8 [v. 7 TNM]; 99:6; 116:4; 145:18). També donem a conéixer el seu nom i les seues qualitats, i animem les persones a penedir-se i a obrar en conseqüència per a poder obtindre l’aprovació de Jehovà (Isa. 12:4; Fets 2:21, 38).

16. Com podem demostrar que Satanàs és un mentirós?

¹⁶ Estem dispostos a patir pel nom de Jehovà (Jau. 5:10, 11). Cada volta que afrontem una prova i ens mantenim lleials a Jehovà, demostrem que Satanàs és un mentirós. En els dies de Job, Satanàs va acusar els servents de Jehovà d’esta manera: «Per salvar la pell, l’home s’ho juga tot» (Job 2:4). Amb estes paraules, Satanàs afirmava que les persones només servirien a Jehovà quan tot els anara de cara, però que l’abandonarien quan afrontaren dificultats. El fidel Job va demostrar que eixa acusació era falsa. De la mateixa manera, nosaltres tenim el privilegi de demostrar que, no importa lo difícil que ens ho pose Satanàs, mai li girarem l’esquena a Jehovà. Podem estar totalment convençuts que Jehovà ens cuidarà per causa del seu nom (Jn. 17:11).

17. Tal com es menciona en 1 Pere 2:12, de quina altra manera podem donar glòria al nom de Jehovà?

¹⁷ Ens esforcem per alabar el nom de Jehovà (Prov. 30:9; Jer. 7:8-11). Com les persones saben que som testimonis de Jehovà, la nostra conducta pot honrar el nom de Déu o deshonrar-lo (llig 1 Pere 2:12). Per tant, volem fer tot el que puguem per a alabar-lo amb les nostres paraules i accions. D’esta manera, a pesar de la nostra imperfecció, li donarem a Jehovà la glòria que es mereix.

18. De quina altra manera podem demostrar que el nom de Jehovà és important per a nosaltres? (Consulta també la nota.)

¹⁸ Ens preocupem més per la reputació de Jehovà que per la nostra (Sal. 138:2). Per què és açò tan important? Perquè el nostre amor pel nom de Jehovà podria danyar la nostra reputació.a Jesús va estar dispost a patir la vergonya de morir com un criminal per honrar el nom de Jehovà. A ell no li va importar la humiliació ni es va preocupar excessivament pel que els altres pensaren d’ell (Heb. 12:2-4). Més bé, es va centrar en fer la voluntat de Déu (Mat. 26:39).

19. Què sentim pel nom de Jehovà, i per què?

¹⁹ Estem orgullosos de servir a Jehovà i ens sentim honrats de portar el seu nom. Per això, estem dispostos a aguantar que la gent ens menyspree. Per a nosaltres, el nom de Jehovà és més important que la nostra reputació. Aixina que estiguem decidits a continuar alabant el nostre Déu sense importar lo difícil que ens ho pose Satanàs. D’esta manera, demostrarem que el nom de Jehovà és lo més important per a nosaltres, tal com ho és per a Jesús.