Què significa ser espiritual? Es pot ser sense formar part d’una religió?
Què diu la Bíblia
En la Bíblia, l’espiritualitat es descriu com un desig intens de voler fer les coses com a Déu li agraden per a guanyar-se la seua aprovació. Per tant, una personal espiritual s’esforça per aconseguir eixe objectiu i es deixa guiar per l’esperit santa (Romans 8:5; Efesis 5:1).
Per a entendre este concepte, la Bíblia explica les característiques d’una persona que no és espiritual. Per exemple, «l’home que es guia per ell mateix [l’home físic] no admet res que vinga de l’Esperit de Déu» (1 Corintis 2:14-16). De fet, esta classe de persones carnals tendixen a les «enveges i discòrdies» en comptes de buscar la pau (1 Corintis 3:1-3 NT). A més, aquells que diuen calumnies i creen divisions «es guien per ells mateixos i no tenen l’Esperit»; més bé, tenen comportaments propis dels animals (Judes 19; Proverbis 16:28).b
En este article vorem:
D’on ve l’espiritualitat?
Podem tindre esta qualitat perquè estem fets a la imatge de Déu (Gènesi 1:27). Per això, no és d’estranyar que moltes persones valoren coses que no es poden vore.
Jehovàc Déu ens ha creat amb la capacitat de demostrar qualitats com la pau, la bondat i la imparcialitat (Jaume 3:17). A més, Déu ajuda a les persones que volen ser espirituals si s’esforcen per fer la seua voluntat (Fets 5:32).
Per què és tan important?
Les persones espirituals aconseguiran dos coses molt valuoses: vida i pau (Romans 8:6).
Vida: Déu promet la vida eterna per a les persones espirituals (Joan 17:3; Gàlates 6:8).
Pau: Es referix a la pau amb Déu. Aquells que se centren només en les seues necessitats físiques no poden ser amics de Déu (Romans 8:7). A més, Déu recompensa a aquells que s’esforcen per ser espirituals amb «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» (Filipencs 4:6, 7, negretes nostres). Gràcies a esta pau interior, les persones espirituals poden ser realment felices (Mateu 5:3).
Què puc fer per a ser una persona espiritual?
Coneix i obeïx les normes de Déu. Podràs aconseguir-ho llegint la Bíblia, ja que conté els pensaments de Déu, escrits per hòmens «guiats per l’Esperit Sant» (2 Pere 1:21 NT). D’esta manera podràs adorar a Déu «en Esperit i en veritat», és a dir, et deixaràs guiar per l’esperit sant i actuaràs en harmonia amb la seua voluntat (Joan 4:24).
Demana ajuda a Déu en oració (Lluc 11:13). Déu t’ajudarà a cultivar les qualitats que caracteritzen a una persona espiritual (Gàlates 5:22, 23). També pot donar-te la saviesa necessària per a afrontar els problemes de la vida (Jaume 1:5).
Relaciona’t amb persones espirituals. Si t’ajuntes amb persones espirituals, enfortiran la teua espiritualitat, mentres que si t’ajuntes amb persones que no ho són, la debilitaran (Romans 1:11, 12; Jaume 4:4).
Necessite formar part d’una religió per a ser espiritual?
El fet de pertànyer a una religió no fa que una persona siga espiritual. De fet, la Bíblia diu: «Si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s’enganya a ell mateix: la seua religió és buida» (Jaume 1:26).
No obstant, la Bíblia mostra clarament que només hi ha una manera de fer les coses com a Déu li agraden, per això diu que només hi ha «un sol cos i un sol Esperit», és a dir, un grup de persones organitzades que procura conservar «la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau» (Efesis 4:1-4).
Idees errònies sobre l’espiritualitat
Idea errònia: L’espiritualitat inclou qualsevol camí per a aconseguir la plenitud o traure tot el potencial d’una persona.
Fet: La Bíblia diu que l’espiritualitat és una manera de viure d’acord amb la voluntat de Déu. Les persones espirituals se senten realitzades reconeixent que Jehovà és el seu Creador i vivint d’acord amb el seu propòsit (Salm 100:3).
Idea errònia: Una persona pot aconseguir ser espiritual privant-se de desitjos o causant-se dolor físic.
Fet: Esta forma de pensar és més carnal que espiritual (Colossencs 2:18, 23). De fet, la Bíblia relaciona l’espiritualitat amb l’alegria i no amb el patiment (Proverbis 10:22).
Idea errònia: Tindre relació amb el món dels esperits, com l’espiritisme o l’espiritualisme, et fa ser més espiritual.
Fet: L’espiritualisme és creure que l’esperit de les persones mortes continua vivint i que, per tant, es pot parlar amb elles. No obstant, la Bíblia ensenya que els morts no estan conscients (Eclesiastés 9:5). A Déu no li agrada l’espiritisme, ja que les persones que el practiquen es posen en contacte amb altres criatures espirituals que són enemigues d’Ell. Per tant, l’espiritisme impedix que una persona siga espiritual (Levític 20:6; Deuteronomi 18:11, 12).
Idea errònia: Totes les criatures són espirituals per naturalesa.
Fet: Només les criatures intel·ligents poden arribar a ser espirituals. Encara que tota la creació dona glòria a Déu, els animals actuen per instint i, per tant, no poden arribar a tindre una amistat amb Déu (Salm 145:10; Romans 1:20; 2 Pere 2:12). Per això la Bíblia contrasta l’espiritualitat amb el comportament animal (Jaume 3:15; Judes 19).
a En el llenguatge original que es va escriure la Bíblia, el terme «esperit» transmet la idea de «respirar». Normalment fa referència a una força invisible que es fa evident pel moviment. La Bíblia descriu a Déu com el Ser Espiritual Suprem. Per tant, una persona espiritual fa la voluntat de Déu i es deixa guiar pel seu esperit sant.
b Quan la Bíblia parla de persones «carnals» o «físiques» es referix a aquelles que basen les seues decisions en les necessitats físiques, sense importar el punt de vista de Déu.
c Jehovà és el nom personal de Déu (Salm 83:18 TNM).