És Maria la mare de Déu?

Què diu la Bíblia

No, la Bíblia no ensenya que Maria siga la mare de Déu ni tampoc suggerix que els cristians hagen d’adorar-la o venerar-la.a Pensa en açò:

Maria en ningun moment va dir que fora la mare de Déu. La Bíblia explica que va donar a llum al «Fill de Déu», no a Déu (Marc 1:1; Lluc 1:32).
Jesucrist no va dir mai que Maria fora la mare de Déu o que meresquera devoció especial. De fet, va corregir una dona que considerava especial a Maria per ser la mare de Jesús i li va dir: «Feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!» (Lluc 11:27, 28).
Els termes «Mare de Déu» i «Theotokos» (portadora de Déu, o que dona a llum a Déu) no es troben en la Bíblia.
En la Bíblia, l’expressió «Reina del cel» no es referix a Maria, sinó a una deessa falsa que adoraven els israelites apòstates (Jeremies 44:15-19). La «Reina del cel» podria haver sigut Ištar (Astarte), una deessa babilònia.
Els cristians del segle I no adoraven a Maria ni li donaven honra especial. Un historiador afirma que els cristians del segle I «haurien rebutjat donar-li culte, i probablement els preocupava que, al donar una atenció indeguda a Maria, pareguera que estaven adorant una deessa» (In Quest of the Jewish Mary).
La Bíblia diu que Déu sempre ha existit (Salm 90:1, 2; Isaïes 40:28). Com no té principi, no pot tindre una mare. És més, Maria no podria haver tingut a Déu en el seu ventre, ja que la Bíblia deixa clar que ni tan sols els cels poden contindre’l (1 Reis 8:27).

Maria: la mare de Jesús, no la «Mare de Déu»

Maria era jueva per naixement i descendent directa del rei David (Lluc 3:23-31). Comptava amb el favor de Déu per la fe i devoció que tenia (Lluc 1:28). Déu la va escollir per a ser la mare de Jesús (Lluc 1:31, 35). Maria va tindre més fills amb el seu home, Josep (Marc 6:3).

Encara que la Bíblia mostra que Maria es va fer deixebla de Jesús, no es dona molta més informació sobre ella (Fets 1:14).

Per què alguns pensen que Maria és la mare de Déu?

Els primers indicis de devoció a Maria daten de finals del segle IV. En aquell temps, l’Església catòlica es va convertir en la religió oficial de l’Imperi romà. Com a resultat, moltes persones amb antecedents pagans es convertiren en cristians nominals. L’Església també va adoptar l’ensenyança antibíblica de la Trinitat.

La doctrina de la Trinitat va fer que molts membres de l’Església arribaren a la conclusió que Jesús era Déu i que, per tant, Maria era la mare de Déu. L’any 431, un concili en Efes va proclamar oficialment que Maria era la «Mare de Déu». Després d’este concili, es va estendre la mariolatria, o culte excessiu a Maria. I a mesura que aquells amb antecedents pagans s’unien a l’Església, les imatges de deesses com Àrtemis (Diana per als romans) i Isis, anaven substituint-se per imatges de la Verge Maria.

L’any 432, el Papa Sixt III va ordenar construir una església en Roma en honor a la «Mare de Déu». Es va construir prop d’un lloc on antigament s’havia erigit un temple a Lucina, la deessa romana del naixement. Una autora descriu este edifici com «un símbol que ha perdurat després de la cristianització de Roma que evidencia la fusió dels cultes pagans a la Gran Mare amb el culte a Maria» (Mary—The Complete Resource).

a Moltes religions ensenyen que Maria és la mare de Déu. Es referixen a ella com «Reina del cel» o Theotokos, paraula grega que vol dir portadora de Déu, o que dona a llum a Déu.