«Vos deixe la pau» (Joan 14:27)

«Vos deixe la pau, vos done la meua pau. Jo vos done la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s’asserenen i no temen.» (Joan 14:27, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

«La pau vos deixe, la meua pau vos done: no com el món la dona vos la done jo. Que no s’atribule ni tinga por el vostre cor.» (Joan 14:27, Els Quatre Evangelis en Llengua Valenciana, graf. act.)

Significat de Joan 14:27

Amb estes tendres paraules, Jesús va assegurar als seus apòstols que no havien de preocupar-se en excés quan afrontaren adversitats. Igual que ell, podrien mantindre pau interior amb l’ajuda de Déu.

Quina classe de pau va deixar, o donar, Jesús als seus apòstols? Els va donar la seua pau, és a dir, la mateixa que ell va experimentar. Esta pau no significava l’absència de conflictes o tribulacions (Joan 15:20; 16:33). Encara que Jesús va rebre un tracte injust que va acabar amb la seua execució, va mantindre la pau en la seua ment i en el seu cor (Lluc 23:27, 28, 32-34; 1 Pere 2:23). Va experimentar una sensació de calma interior perquè sabia que comptava amb l’amor i l’aprovació de son Pare, Jehovàa (Mateu 3:16, 17).

Jesús va donar pau als seus apòstols a l’assegurar-los que tant ell com son Pare els estimaven i els donaven la seua aprovació (Joan 14:23; 15:9, 10; Romans 5:1). Esta pau, basada en la seua fe en Jesús com a Fill de Déu, els va ajudar a calmar les pors i preocupacions (Joan 14:1). Encara que Jesús ja no estaria molt de temps amb ells físicament, els va prometre que l’esperit sant de Déu els ajudaria a tindre confiança i pau interior (Joan 14:25-27). D’eixa manera, els seguidors de Jesús podrien afrontar situacions difícils amb valor, sabent que comptaven amb l’aprovació i el suport de Jehovà (Hebreus 13:6).

Quan Jesús va estar en la terra, la gent solia saludar desitjant-se pau (Mateu 10:12, 13). Però Jesús no només els va desitjar pau als seus apòstols, sinó que també els la va donar. A més, eixa pau és diferent de qualsevol pau que el mónb puga oferir-nos. El món pot donar-nos certa mesura de pau a través de les amistats, la riquesa, la fama o l’estatus. Però la pau de Jesús no depén de factors externs. Més bé, és un sentiment de calma interior que no té fi.

Context de Joan 14:27

Jesús va dirigir estes paraules als seus apòstols fidels la nit abans de morir, després de dir-los que no tardaria en anar-se’n (Joan 13:33, 36). Açò els va entristir molt (Joan 16:6). Així que Jesús els va tranquil·litzar explicant-los per què no haurien de preocupar-se pel que passara quan ell ja no estiguera.

De la mateixa manera, les paraules de Jesús ens poden animar en l’actualitat, ja que com a cristians també podem tindre pau (2 Tessalonicencs 3:16). Quan ens fem deixebles de Jesús, aprenem que tant ell com son Pare, Jehovà, ens estimen i ens donen la seua aprovació (Colossencs 3:15; 1 Joan 4:16). Per tant, no ens hem de preocupar en excés, perquè Déu està del nostre costat (Salm 118:6; Filipencs 4:6, 7; 2 Pere 1:2).

Per a fer-te una idea general del llibre de Joan, mira este vídeo.