«Un cel nou i una terra nova» (Apocalipsi 21:1)

«Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia.» (Apocalipsi 21:1, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

«Llavors vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desaparegut, i la mar ja no existeix.» (Apocalipsi 21:1, Nou Testament, Ed. Quatre Rius)

Significat d’Apocalipsi 21:1

Este versicle gasta llenguatge figurat per a afirmar que el Regne celestial de Déu reemplaçarà tots els governs humans. Este Regne eliminarà els malvats i governarà sobre una nova societat formada per persones que voluntàriament se sotmeten a la Seua autoritat.

Com el llibre d’Apocalipsi està escrit «en símbols», és raonable concloure que el cel i la terra que es mencionen en este versicle no són literals sinó simbòlics (Apocalipsi 1:1 TNM). A més, altres versicles bíblics també parlen d’un «cel nou» i d’una «terra nova» en sentit figurat (Isaïes 65:17; 66:22; 2 Pere 3:13). Analitzar este i altres relats bíblics ens ajuda a comprendre el seu significat.

«Un cel nou». A voltes, la Bíblia utilitza la paraula «cel» per a referir-se a governs (Isaïes 14:12-14; Daniel 4:22, 23 [vv. 25, 26 en altre bíblies]). Per això, una obra de consulta afirma que, en les visions profètiques, «el cel simbolitza imperis o governs».a En Apocalipsi 21:1, el «cel nou» clarament es referix al Regne de Déu. Este govern celestial, que a voltes rep el nom de «Regne del cel», es menciona al llarg d’Apocalipsi i d’altres llibres bíblics (Mateu 4:17; Fets 19:8; 2 Timoteu 4:18; Apocalipsi 1:9; 5:10; 11:15; 12:10). El Regne de Déu, que té a Jesús com a Rei, finalment reemplaçarà «el cel [...] d’abans», és a dir, tots els governs imperfectes establits pels humans (Daniel 2:44; Lluc 1:31-33; Apocalipsi 19:11-18).

«Una terra nova». La Bíblia assegura que la terra literal mai serà destruïda ni reemplaçada (Salm 104:5; Eclesiastés 1:4). Llavors, què és la terra simbòlica? La Bíblia sol usar la paraula terra per a referir-se a la humanitat (Gènesi 11:1 TNM; 1 Cròniques 16:31; Salm 66:4; 96:1 TNM). Per tant, la «terra nova» ha de referir-se a una nova societat formada per persones que voluntàriament se sotmeten al govern celestial de Déu. Per la seua part, «la terra d’abans», o la gent oposada al Regne de Déu, deixarà d’existir.

«De mar ja no n’hi havia». En harmonia amb el que ja hem vist d’Apocalipsi 21:1, el «mar» també és simbòlic. Com el mar a sovint està agitat i sotmés a tempestats, il·lustra bé la gran quantitat de persones que provoca problemes i revoltes perquè no vol conéixer a Déu ni obeir les Seues lleis (Isaïes 17:12, 13; 57:20; Apocalipsi 17:1, 15). Esta gent també deixarà d’existir. De fet, Salm 37:10 (TNM) diu: «Només un poc més, i els malvats ja no existiran; miraràs a on estaven, i ja no estaran allí».

Context d’Apocalipsi 21:1

El llibre d’Apocalipsi prediu el que passarà durant el «dia del Senyor» (Apocalipsi 1:10). D’acord amb les profecies bíbliques, eixe dia va començar en 1914, quan Jesús va ser entronitzat com a Rei del Regne de Déu.b Però no començaria a governar immediatament sobre la terra. De fet, altres profecies afirmen que les condicions mundials empitjorarien durant la primera part del «dia del Senyor». Este període inicial s’anomena «els últims dies» (2 Timoteu 3:1-5, 13 TNM; Mateu 24:3, 7; Apocalipsi 6:1-8; 12:12). Quan estos temps crítics i difícils de suportar acaben, el Regne de Déu eliminarà l’antic cel i l’antiga terra simbòlics i portarà una nova era de pau i harmonia. Aleshores, els súbdits del Regne, és a dir, aquells que formen la «terra nova», disfrutaran de condicions de vida ideals i salut perfecta (Apocalipsi 21:3, 4).

Per a fer-te una idea general del llibre d’Apocalipsi, mira este vídeo.