Podem mostrar que estimem els nostres germans i germanes incloent-los en el nostre cercle d’amics (2Co 6:11-13). Molts de nosaltres formem part de congregacions on hi han germans i germanes de diferents cultures i personalitats. Podem enfortir el nostre amor per tots ells si ens centrem en les seues bones qualitats. Per tant, demostrarem que estimem els germans quan els veiem com Jehovà els veu. L’amor serà vital durant la gran tribulació. On trobarem protecció quan comence? Vegem quines instruccions li va donar Jehovà al seu poble quan l’antiga Babilònia va ser atacada: «Poble meu, corre, entra a ta casa, tanca-t’hi amb pany i clau, amaga-t’hi un moment, fins que passe de llarg la indignació» (Is 26:20). És possible que nosaltres també hagem de seguir estes instruccions durant la gran tribulació. w23.07 pàgs. 6, 7 § 14-16

La gent hauria de vore que som persones raonables. Aixina que pregunta’t: «Tinc la reputació de ser una persona raonable, flexible i tolerant? O la gent em veu com una persona rígida, estricta o cabuda? Escolte els altres i cedisc sempre que és possible?». Quant més raonables siguem, més estarem imitant a Jehovà i Jesús. Ser raonables implica ser flexibles quan les nostres circumstàncies canvien. Pot ser que de la nit al matí afrontem un problema greu de salut o una crisi econòmica o política. Estos canvis inesperats poden causar-nos problemes que mai ens haguérem imaginat i complicar-nos la vida (Ec 9:11). Inclús un canvi en la nostra assignació teocràtica ens pot posar a prova. Podem adaptar-nos a les noves circumstàncies si seguim els següents quatre passos: 1) acceptar la realitat, 2) mirar al futur, 3) centrar-se en lo positiu i 4) fer coses pels altres. w23.07 pàgs. 21, 22 § 7, 8

El profeta Daniel era un xaval quan els babilonis el feren presoner i se l’emportaren a Babilònia. Però sense cap dubte, este jove va impressionar els qui l’havien capturat. Ells es fixaren en «l’aparença» d’ell i dels seus companys i veren que eren jóvens «sense cap defecte i ben plantats» que venien de famílies influents (1Sa 16:7). Per estes raons, els babilonis educaren a Daniel per a que arribara a ser un membre d’elit d’aquella societat (Dn 1:3, 4, 6). Jehovà estimava a Daniel per la classe de persona que este jove va triar ser. De fet, segurament Daniel rondava els 20 anys quan Jehovà el va mencionar favorablement junt amb Noé i Job, hòmens que havien dedicat dècades a fer-se un bon nom davant de Déu (Gn 5:32; 6:9, 10; Jb 42:16, 17; Ez 14:14). Jehovà va continuar estimant a Daniel durant la llarga i excepcional vida d’este servent fidel (Dn 10:11, 19). w23.08 pàg. 2 § 1, 2