Dissabte, 27 de setembre
L’amor de Déu ha sigut derramat en els nostres cors per mitjà de l’esperit sant que hem rebut (Rm 5:5)
Fixa’t en l’expressió «ha sigut derramat» del text de hui. Una obra de consulta la compara a un torrent d’aigua. Quina imatge més impactant per a destacar l’amor tan abundant que Jehovà sent pels ungits! Ells saben que són «estimats per Déu» (Jud 1). L’apòstol Joan va expressar com se sentien els ungits quan va escriure: «Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus» (1Jn 3:1). Ara bé, està l’amor de Jehovà limitat només als ungits? No, Jehovà ha demostrat el seu amor per tots nosaltres. Quina és la major demostració d’amor que ha fet Jehovà? El rescat és l’acte d’amor més gran que mai s’ha fet (Jn 3:16; Rm 5:8). w24.01 pàg. 28 § 9, 10
Diumenge, 28 de setembre
El dia que suplique ajuda, els meus enemics retrocediran. Tinc plena confiança en açò: Déu està de la meua part (Sl 56:9)
Este versicle revela una manera com David va véncer les seues pors. Encara que la seua vida corria perill, ell meditava en el que Jehovà faria per ell. David sabia que el rescataria en el moment degut. Després de tot, li havia dit que seria el següent rei d’Israel (1Sa 16:1, 13). David estava segur que qualsevol promesa de Jehovà es compliria. Què ha promés Jehovà que farà per tu? No podem esperar que ens protegisca de tots els problemes, però siga quina siga la prova que afrontes en este sistema, Jehovà l’eliminarà en el nou món (Is 25:7-9). De segur, el nostre Creador és prou poderós per a ressuscitar els morts, per a llevar les malalties i eliminar els enemics (1Jn 4:4). w24.01 pàg. 6 § 12, 13
Dilluns, 29 de setembre
Feliç aquell que se li ha perdonat l’ofensa, al qui se li cobrix el seu pecat (Sl 32:1)
Medita en la teua dedicació i baptisme. Feres estos passos perquè volies posar-te de part de Jehovà. Recorda el que et va convéncer d’haver trobat la veritat. Com havies adquirit coneixement exacte de Jehovà i el teu amor i respecte pel teu Pare celestial va créixer, vas arribar a tindre fe, cosa que et va motivar a penedir-te. A més, vas abandonar les males pràctiques i vas començar a viure en harmonia amb la voluntat de Déu. I quan sentires que Déu t’havia perdonat, et llevares un gran pes de damunt (Sl 32:1, 2). Després, començares a assistir a les reunions i a compartir amb els altres les coses meravelloses que havies aprés. I ara, com a cristià dedicat i batejat, vas pel camí que conduïx a la vida decidit a no eixir-te’n d’ell (Mt 7:13, 14). Mantín-te ferm i inamovible, i estigues sempre decidit a estimar a Jehovà i a obeir les seues normes. w23.07 pàg. 17 § 14; pàg. 19 § 19