La Bíblia és el text religiós per excel·lència. Ningun altre llibre ha influït en les creences de tantes persones durant tant de temps. D’altra banda, ha sigut un llibre molt analitzat i criticat, més que ningun altre.

Per exemple, alguns erudits dubten que les bíblies modernes siguen còpies fiables del text original. Un catedràtic en religió diu: «No podem estar segurs d’haver reproduït amb exactitud el text original. Només tenim còpies plenes d’errors. La majoria d’estes daten de segles posteriors als manuscrits originals i, per tant, són diferents en molts sentits».

Altres qüestionen l’autenticitat de la Bíblia per l’educació religiosa que han rebut. Per exemple, Faizal, qui s’ha criat en una família no cristiana, va aprendre que la Bíblia era un llibre sagrat però que havia sigut modificat. Ell reconeix: «Desconfiava quan algú intentava parlar-me sobre la Bíblia. Al cap i a la fi, ells no tenien l’original. Havia sigut manipulada!».

¿És realment important saber si s’ha manipulat la Bíblia? Pensa en açò: ¿Confiaries en les promeses de la Bíblia per al futur si no saberes amb seguretat que apareixien en el text original? (Romans 15:4) ¿Usaries els principis bíblics per a prendre decisions importants sobre el treball, la família o la religió si les bíblies actuals foren simples còpies defectuoses?

És cert que els escrits bíblics originals han desaparegut, però podem consultar còpies antigues de la Bíblia, el que inclou milers de manuscrits. ¿Com han sobreviscut estes còpies al pas del temps, a la persecució religiosa i als intents de manipular el text? Com pot ajudar-te este fet a confiar en l’autenticitat de les bíblies actuals? Trobaràs la resposta a estes preguntes en els següents articles.

L’AMENAÇA: El papir i el pergamí eren els principals materials utilitzats pels escriptors i copistes bíblicsa (2 Timoteu 4:13). Com van dificultar estos materials la preservació de la Bíblia?

El papir és fràgil, perd el color i es deteriora fàcilment. Els egiptòlegs Richard Parkinson i Stephen Quirke diuen: «Un full de papir pot acabar convertint-se en un muntó de pols i fibres. Un rotllo guardat es pot florir o podrir per la humitat i, si està enterrat, pot ser rosegat per animals o insectes, sobretot tèrmits». Alguns papirs, després d’haver sigut descoberts, es van deteriorar ràpidament a causa d’una exposició excessiva a la llum i a la humitat.

El pergamí és més resistent que el papir, però també es deteriora si no se’l tracta delicadament o si se l’exposa a temperatures extremes, a la humitat o a la llum.b El pergamí també és objectiu dels insectes. Per tant, pel que fa als registres antics, «el fet que sobrevisquen és l’excepció i no la norma», diu el llibre Everyday Writing in the Graeco-Roman East. Si els manuscrits bíblics s’hagueren deteriorat, el missatge de la Bíblia hauria desaparegut.

COM HA SOBREVISCUT: La llei jueva deia que cada rei havia de «copiar per al seu ús un exemplar d’aquesta Llei», és a dir, els primers cinc llibres de la Bíblia (Deuteronomi 17:18). De fet, copistes professionals van fer tants manuscrits que, en el segle I, hi havia còpies de les Escriptures en sinagogues per tot Israel i en llocs tan allunyats com Macedònia! (Lluc 4:16, 17; Fets 17:11). Ara bé, com s’han preservat fins als nostres dies alguns d’estos manuscrits tan antics?

Philip W. Comfort, erudit del Nou Testament, diu: «Els jueus eren coneguts per introduir rotllos de les Escriptures en gerres o altres recipients per tal de conservar-los». Evidentment, els cristians van mantindre esta tradició. Per això, s’han descobert alguns manuscrits dins de gerres d’argila, en cambres fosques, coves i en zones àrides.

EL RESULTAT: Milers de fragments de manuscrits bíblics, alguns amb més de dos mil anys, han sobreviscut fins als nostres dies. Ningun altre text històric disposa de tants manuscrits tan antics.

L’AMENAÇA: Molts líders polítics i religiosos han anat contra el missatge bíblic. Sovint s’han valgut de la seua autoritat per a prohibir la possessió, producció i traducció de la Bíblia. Analitzem-ne dos exemples:

• Sobre l’any 167 abans de la nostra era, el rei selèucida Antíoc IV Epifanes, qui volia imposar la religió grega als jueus, va ordenar que es destruïren totes les còpies de les Escriptures Hebrees. Segons l’historiador Heinrich Graetz, els seus funcionaris «van esgarrar i cremar els rotllos de la Llei allà on els trobaven, i mataren aquells que els llegien en busca de consol i forces».

• Durant l’Edat Mitjana, alguns líders catòlics, molestos perquè la gent del poble predicava el que deia la Bíblia i no el dogma catòlic, van etiquetar d’heretges i profans els qui tenien algun llibre bíblic que no fora el dels Salms en llatí. Un concili eclesiàstic va ordenar als seus hòmens «buscar els heretges diligentment, meticulosament i amb freqüència, [...] inspeccionant cada casa i cambra subterrània de qui siga sospitós. [...] La casa on es trobe algun heretge ha de ser destruïda».

Si els enemics de la Bíblia hagueren aconseguit eliminar-la, el seu missatge hauria desaparegut.

COM HA SOBREVISCUT: Encara que el rei Antíoc va centrar el seu atac en Israel, els jueus ja s’havien establit en comunitats en molts altres territoris. De fet, els erudits calculen que durant el segle I més del 60% dels jueus vivia fora d’Israel. Estos van guardar en les seues sinagogues còpies de les Escriptures; les mateixes còpies que van utilitzar les següents generacions, inclosos els cristians (Fets 15:21).

Durant l’Edat Mitjana, alguns que estimaven la Bíblia van fer front a la persecució i van continuar copiant i traduint les Escriptures. De fet, és probable que a mitjans del segle XV, abans que s’inventara la impremta de tipos mòbils, ja estigueren disponibles parts de la Bíblia en unes 33 llengües. A partir d’aquell moment, la Bíblia es va traduir i produir a un ritme sense precedents.

EL RESULTAT: A pesar dels atacs de clergues i reis poderosos, la Bíblia és el llibre més distribuït i traduït de la història. A més, ha influït en les lleis de molts països, les seues llengües i la vida de milions de persones.

L’AMENAÇA: Les amenaces externes com el pas del temps i l’oposició no han aconseguit acabar amb la Bíblia. Aixina i tot, alguns copistes i traductors han intentat modificar el missatge bíblic. A vegades han tractat d’adaptar la Bíblia a les seues doctrines, en lloc d’adaptar les seues creences a la Bíblia. Vegem-ne alguns exemples:

• Lloc de culte. Entre els segles IV i II abans de la nostra era, els escriptors del Pentateuc samarità van afegir al final del text d’Èxode 20:17 les paraules «a la muntanya de Garizim. I allà és on has de construir un altar». D’esta manera, els samaritans pretenien que les Escriptures donaren suport als seus plans de construir un temple en aquella muntanya.

• La Trinitat. Menys de 300 anys després d’haver-se completat la Bíblia, un escriptor trinitari va afegir en 1 Joan 5:7 estes paraules que no es troben en el text original: «En el cel: el Pare, el Verb i l’Esperit sant, i estos tres són un». Segons l’erudit bíblic Bruce Metzger, «a partir del segle VI», estes paraules «apareixen cada vegada amb més freqüència en els manuscrits de la Vetus Latina i la Vulgata».

• El nom de Déu. Basant-se en una superstició jueva, molts traductors van decidir eliminar el nom diví de les Escriptures. El van substituir per títols com «Déu» o «Senyor», expressions que no només s’utilitzen per a referir-se al Creador, sinó també a hòmens, déus falsos i, fins i tot, al Diable (Joan 10:34, 35; 1 Corintis 8:5, 6; 2 Corintis 4:4).a

COM HA SOBREVISCUT: D’una banda, tot i que alguns copistes bíblics eren despreocupats o inclús deshonestos, molts altres eren experts i meticulosos. Per exemple, els masoretes van fer còpies de les Escriptures Hebrees entre els segles VI i X, i van produir el que es coneix com el text masorètic. Eren coneguts perquè comptaven les paraules i les lletres per a verificar que no hi haguera cap error. Quan creien que hi havia algun error en l’escrit original que estaven usant, l’anotaven al marge. Això demostra que els masoretes es negaven a alterar el text bíblic. El catedràtic Moshe Goshen-Gottstein va escriure: «Alterar el text intencionadament hauria sigut per a ells el pitjor dels crims».

D’altra banda, la gran quantitat de manuscrits existents hui en dia ajuda els erudits bíblics a detectar errors. Per exemple, durant segles alguns líders religiosos asseguraren que les seues versions llatines de la Bíblia eren fidels al text original. Aixina i tot, havien afegit en 1 Joan 5:7 les paraules mencionades adés. Este error es va arribar a infiltrar inclús en la prestigiosa traducció a l’espanyol Reina-Valera. Ara bé, què van revelar altres manuscrits que es van descobrir? Bruce Metzger va escriure: «Estes paraules [de 1 Joan 5:7] no es troben en cap manuscrit antic (siríac, copte, armeni, etiòpic, àrab, eslavònic), excepte en el llatí». Gràcies al descobriment d’estos manuscrits, versions revisades de la Reina-Valera i altres traduccions han eliminat esta frase afegida.

Demostren els manuscrits antics que el missatge bíblic s’ha preservat? Doncs bé, quan es van descobrir els manuscrits del Mar Mort en l’any 1947, els erudits van poder comparar el text masorètic hebreu amb estos rotllos escrits més de mil anys abans. Un membre de l’equip editorial dels manuscrits del Mar Mort va afirmar que un rotllo «oferix una prova irrefutable que la reproducció del text bíblic feta pels copistes jueus durant més de mil anys és extremadament fidel i exacta».

La Biblioteca Chester Beatty de Dublín (Irlanda) té una col·lecció de papirs de quasi tots els llibres de les Escriptures Gregues Cristianes, la qual inclou manuscrits que daten del segle II —a penes uns 100 anys després que es finalitzara la Bíblia. «Encara que la col·lecció de papirs aporta molta informació nova sobre detalls del text», diu The Anchor Bible Dictionary, «també demostra una estabilitat excel·lent en la transmissió del text bíblic al llarg de la història.»

EL RESULTAT: En comptes d’alterar la Bíblia, la gran quantitat de manuscrits antics ha ajudat a preservar-la millor. «No hi ha cap altre llibre antic que tinga un registre tan primitiu i abundant del seu text», va escriure Frederic Kenyon sobre les Escriptures Gregues Cristianes, «i ningun erudit que siga objectiu negaria que els escrits que tenim en l’actualitat ens han arribat quasi intactes.» I pel que fa a les Escriptures Hebrees, l’erudit William Henry Green va afirmar: «Es pot dir amb tota seguretat que cap altra obra antiga s’ha transmés amb tanta exactitud».

La Bíblia ha arribat fins als nostres dies, i gràcies a això pots aconseguir-ne una i llegir-la. I si tries una bona traducció, pots tindre la seguretat d’estar llegint una còpia fiable dels escrits originals.a Ara bé, per què ha aconseguit la Bíblia resistir el pas del temps, la persecució i els intents d’alterar el seu missatge? Què té d’especial este llibre?

Moltes persones que analitzen la Bíblia han arribat a la mateixa conclusió que l’apòstol Pau, qui va escriure: «Tota l’Escriptura és inspirada per Déu» (2 Timoteu 3:16). Creuen que la Bíblia ha sobreviscut perquè és l’autèntica Paraula de Déu i perquè ell l’ha protegit fins al dia de hui. Finalment, Faizal, de qui hem parlat en el primer article d’este número, va decidir contrastar esta afirmació estudiant la Bíblia. Al fer-ho, va descobrir una veritat sorprenent: moltes de les creences que ensenyen la majoria de religions cristianes no apareixen en la Bíblia. És més, li va impactar molt aprendre quin és el propòsit de Déu per a la terra segons s’explica en la Bíblia.

«Ara estic convençut que la Bíblia que tinc és un regal de Déu», diu Faizal. «De fet, si Déu ha creat l’univers, no hauria de tindre també el poder de donar-nos un llibre i protegir-lo? Negar això seria limitar el poder de Déu, el poder del Totpoderós! Qui soc jo per a fer-ho?» (Isaïes 40:8)