Humilment, Elies va deixar la resposta en mans de Déu. Li va dir a Eliseu que si Jehovà li permetia vore com se l’enduia, llavors se li concediria la seua petició. Poc després, mentres els dos vells amics «caminaven tot parlant», es va produir un fet extraordinari! (2 Reis 2:10, 11)

Un estrany resplendor va il·luminar el cel i se’ls acostava cada volta més. De repent es va alçar un vent tempestuós que bramava i xiulava. Enmig de la tempestat, un objecte brillant es va precipitar contra els dos hòmens i els va forçar a separar-se. Els dos van quedar estupefactes. El que van vore era un vehicle, un carro, que centellejava com si estiguera fet de foc. Havia arribat el moment! Pujaria Elies al carro? El relat no ho diu, però en qualsevol cas va sentir com era endut cap amunt, enlaire, per la tempestat.

A on va anar Elies? Algunes religions ensenyen que va ser endut al cel per a estar amb Déu. Però això no és possible, ja que segles més tard, Jesucrist va dir que ningú havia pujat al cel abans que ell vinguera a la terra (Joan 3:13). Així que, quan llegim que «Elies va pujar al cel enmig de la tempesta», podríem preguntar-nos de quin cel s’està parlant (2 Reis 2:11). La Bíblia gasta la mateixa paraula cel per a referir-se no només al lloc on Jehovà habita sinó també al cel físic on estan els núvols i volen els pardalets (Salm 147:8). A este cel és on Elies va ascendir. Què va passar després?

Jehovà simplement va transferir el seu benvolgut profeta a una nova assignació, esta volta al regne veí de Judà. El relat bíblic mostra que, uns set anys després, Elies encara estava servint com a profeta. En aquell temps, estava governant a Judà el malvat rei Jehoram, qui s’havia casat amb la filla d’Acab i Jezabel. Així que la perversa influència d’esta parella encara estava latent. Jehovà va comissionar a Elies que escriguera una carta de condemna per a Jehoram. Tal com es va predir, Jehoram va patir una mort horrible. Pitjor encara, la crònica de la seua mort conclou: «Se’n va anar sense que feren dol per ell» (2 Cròniques 21:12-20).