Encegat per la venjança, Ahazià va despatxar un contingent de 50 soldats amb el seu oficial per a arrestar a Elies. Quan el van trobar «assegut dalt la muntanya»,a l’oficial de l’exèrcit li va dir bruscament: «El rei et mana que baixes», probablement donant-li a entendre que seria executat. Imagina-t’ho! Inclús sabent que Elies era un «home de Déu», estos soldats es pensaven que tenien el dret d’assetjar-lo i amenaçar-lo. Que equivocats estaven! Elies li va dir a l’oficial: «Si sóc home de Déu, que baixe foc del cel i et consumisca amb els teus cinquanta hòmens». En eixe moment, Déu va actuar fent «baixar foc del cel, que el va consumir amb aquells cinquanta hòmens» (2 Reis 1:9, 10). El tràgic final d’estos soldats ens recorda vívidament que Jehovà no es pren a la lleugera que la gent tracte despectivament o amb falta de respecte els seus servents (1 Cròniques 16:21, 22).

Com va poder aguantar Elies a pesar d’estar rodejat de gent cabuda i rebel? La resposta a esta pregunta ens interessa molt hui en dia. Alguna volta t’has sentit frustrat perquè algú que t’importa no fa cas dels bons consells i insistix en seguir un mal camí? Com podem aguantar eixes decepcions? El lloc on els soldats trobaren a Elies ens dona una pista. No podem afirmar dogmàticament per què el profeta estava «dalt la muntanya», però podem estar prou segurs que, com a home que acostumava a orar, trobava que aquell lloc solitari li oferia bones oportunitats per a acostar-se al seu benvolgut Déu (Jaume 5:16-18). Nosaltres, d’igual manera, podem apartar temps regularment per a estar a soles amb Déu, dirigint-nos a ell per nom i confiant-li els nostres problemes i preocupacions. Llavors, estarem més preparats per a aguantar quan aquells que ens envolten actuen de manera insensata i autodestructiva.